TEXT CONSOLIDAT
La disposició final novena del Decret legislatiu
1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme,
determina que el Govern, en el termini de divuit mesos a comptar de l'entrada en
vigor de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002,
de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la
sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, ha d'aprovar un reglament que
desenvolupi íntegrament la Llei d'urbanisme.
Amb la finalitat de desenvolupar
l'esmentada Llei, aquest Decret té per objecte aprovar el Reglament de la Llei
d'urbanisme, el qual s'estructura amb una sistemàtica molt similar a la de la
pròpia Llei. Aquest reglament, a fi d'evitar una reiteració innecessària de
disposicions amb el mateix contingut, desenvolupa aquells preceptes de la Llei
que ho requereixen, tenint en compte que en molts casos aquest desenvolupament
resulta innecessari atès el grau de detall amb que la Llei d'urbanisme regula
determinades matèries.
El Títol preliminar se centra en el desenvolupament
dels principis generals que regeixen l'acció pública urbanística, amb especial
referència al principi de desenvolupament urbanístic sostenible, configurat ja a
la Llei com a clau de volta de l'actuació dels poders públics sobre el
territori. Aquest Títol preliminar desenvolupa també les directrius per al
planejament urbanístic, tot regulant l'articulació necessària amb la
planificació hidrològica quant a la preservació front als riscs d'inundació,
així com els criteris a aplicar en absència de la referida planificació.
El
desenvolupament de la regulació legal sobre l'administració urbanística
constitueix l'objecte del Títol primer, en el qual es presta especial atenció a
la caracterització d'aquelles administracions i ens dependents d'aquestes que
poden exercir les funcions pròpies de l'administració actuant.
El Títol segon
està dedicat a la regulació dels drets d'informació i participació dels
ciutadans en l'activitat urbanística, i en ell es despleguen qüestions tan
significatives com els efectes dels certificats d'aprofitament urbanístic, la
participació ciutadana i la informació pública dels instruments urbanístics,
així com el règim de publicitat dels convenis.
La regulació dels criteris de
classificació en les diferents categories de sòl és força detallada en la Llei
d'urbanisme, com no podia ser d'una altra manera atesa la naturalesa d'aquesta
matèria. Això no impedeix que en el Títol tercer s'afronti el desenvolupament
reglamentari d'alguns aspectes relatius al règim jurídic del sòl, necessari per
a la correcta aplicació de la Llei. Així succeeix amb el règim urbanístic del
subsòl o el dels sistemes urbanístics, respecte al qual es regulen els casos en
què s'admet la seva compatibilitat amb d'altres qualificacions. Es contempla,
també, la possible adquisició dels sistemes mitjançant la seva vinculació a
sectors de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística, per raó de les
necessitats de connexió d'aquests àmbits a infraestructures o xarxes de servei,
en aquells casos en què no és procedent incloure-hi, a tots els efectes, els
referits sistemes degut a la classificació que els correspon d'acord amb els
criteris establerts en la Llei d'urbanisme.
S'efectua igualment en aquest
Títol una sistematització dels drets i deures de les persones propietàries en
les diferents categories de sòl, del tot convenient atesa la importància de la
matèria, i es procedeix al desenvolupament de la remissió que fa la Llei
d'urbanisme per a la concreció dels supòsits en què és d'aplicació el deure de
cessió de sòl amb aprofitament urbanístic en sòl urbà no consolidat. Aquest
desenvolupament se situa sistemàticament en el Títol dedicat al règim urbanístic
del sòl, i té caràcter preceptiu per a la concreció, per part del planejament
general, dels casos en que és d'aplicació el referit deure de cessió, sens
perjudici, òbviament, de l'aplicabilitat directa d'aquests criteris en cas de
planejament no adaptat a la Llei d'urbanisme.
Pel que fa al sòl no
urbanitzable, el Reglament desenvolupa les característiques de les diferents
modalitats d'usos i construccions autoritzables en aquesta categoria de sòl, amb
l'experiència dels més de dos anys d'aplicació de la regulació establerta al
respecte en l'anterior Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, al temps que
s'introdueixen algunes especificacions en els procediments d'autorització, tot
establint, a més, en el títol dedicat a planejament urbanístic, uns llindars
mínims als efectes de determinar el procediment aplicable en el cas de les noves
construccions pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes.
El Títol quart està
dedicat al desenvolupament de les determinacions, contingut i documentació dels
diferents instruments de planejament urbanístic, amb l'objecte de completar i
sistematitzar les previsions contingudes en la Llei d'urbanisme. Així,
s'estableixen en primer lloc les precisions necessàries respecte a l'abast de
les determinacions establertes pels plans directors urbanístics, especialment en
allò relatiu a la seva articulació amb el planejament general d'abast municipal.
Tant per als referits plans directors urbanístics com per als altres instruments
de planejament general es confirma la seva funció programadora de les actuacions
que s'han de produir sobre el territori, sent significativa en aquest sentit la
previsió relativa a la possibilitat que s'estableixin condicions temporals per
al desenvolupament i execució del sòl urbanitzable, vinculades al grau
d'execució d'anteriors planejaments i a la dimensió de les actuacions amb
relació a les característiques urbanístiques dels municipis.
Aquest Títol
quart també presta una atenció específica al contingut de la documentació
ambiental que, per prescripció legal, han d'incorporar els instruments de
planejament, tot establint l'abast del seu contingut i determinacions en
congruència amb les característiques de cadascun d'ells.
El Reglament també
introdueix les precisions necessàries per facilitar la determinació, per part
del planejament general, de les reserves de sostre amb destí a habitatge
protegit i assequible establertes per la Llei d'urbanisme. Amb aquest objecte,
el Reglament desenvolupa el contingut de la memòria social, que ha de permetre
avaluar les necessitats socials d'accés a l'habitatge i justificar les
determinacions que el planejament general estableixi en aquesta matèria.
Correspon també a la memòria social avaluar l'impacte de l'ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que
requereixen atenció específica. Pel què fa a la tramitació dels plans
urbanístics, es desenvolupen, entre altres aspectes, el règim de suspensió de la
tramitació d'instruments urbanístics i d'atorgament de llicències, els casos en
què la introducció de canvis durant la tramitació requereix un nou tràmit
d'informació pública, es concreta el procediment d'avaluació ambiental
d'aquelles figures de planejament que hi estan sotmeses i es distingeixen la
revisió i la modificació dels plans urbanístics, així com les particularitats de
les modificacions en determinats casos.
Aquest Títol s'ocupa, finalment, dels
efectes de les determinacions del planejament sobre les construccions i usos
existents, amb especial atenció a aquelles qüestions d'aplicació més complexa,
com les obres autoritzables en les edificacions disconformes que no estiguin en
situació de fora d'ordenació, així com les determinacions que correspon adoptar
al planejament amb aquest objecte, regulant també els supòsits d'usos fora
d'ordenació i les mesures a adoptar per al seu cessament.
El Títol cinquè es
refereix a la gestió urbanística, matèria en la que, tradicionalment, ha estat
més significativa la tasca de desenvolupament reglamentari dels diversos textos
legals en matèria urbanística, sens dubte degut a la seva gran complexitat
tècnica. Així es pot constatar sobretot en matèria de reparcel·lació, en la que
es parteix d'una àmplia tradició reglamentària, que s'inicia amb el seminal
Reglament de Reparcel·lacions de 1966, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7
d'abril, en la que constitueix una fita decisiva el Reglament de Gestió
Urbanística, aprovat pel Reial Decret 3288/1978, de 25 d'agost, i que en el dret
català disposa també d'una tradició consolidada, representada per algunes
previsions del Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de
9 de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya,
aprovat pel Decret 146/1984, de 10 d'abril, i el Reglament sobre mesures per
facilitar l'execució urbanística, aprovat pel Decret 303/1997, de 25 de
novembre, degudament articulat amb la legislació aplicable en matèria
hipotecària i, finalment, per les previsions contingudes al Reglament parcial de
la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret 287/2003, de 4 de novembre. De tot
aquest feix normatiu n'és deutor aquest Títol cinquè, sens perjudici, òbviament,
de la seva adequació a les previsions del Text refós de la Llei d'urbanisme i
del necessari desenvolupament, també, dels nous instruments configurats per la
legislació catalana vigent.
Es poden destacar, en aquest sentit, previsions
com la regulació detallada del dret de reallotjament i les condicions que
garanteixin el seu efectiu exercici per part dels afectats, o els supòsits en
què procedeix el canvi de modalitat dins del sistema de reparcel·lació. En la
regulació de la reparcel·lació, que d'acord amb la Llei d'urbanisme apareix
configurada com l'eix central al voltant del qual s'estructuren les diverses
modalitats d'execució, tret del sistema d'expropiació, es poden destacar, entre
d'altres aspectes, la concreció dels drets de les persones propietàries en sòl
urbà ja edificat, que necessariament ha de tenir en compte les previsions de la
legislació aplicable sobre valoracions. S'estableixen també les diferents formes
en què es pot produir la participació de les persones propietàries en les
diverses modalitats, i es regula com les indicades persones poden comprometre la
seva participació en l'execució, així com l'aplicabilitat de l'expropiació per
als casos de manca de participació, expropiació que, d'acord amb la Llei
d'urbanisme, ha deixat de tenir caràcter preceptiu, fins i tot en els casos de
manca d'incorporació a les juntes de compensació en la modalitat de compensació
bàsica. Es regula també, de forma específica, la cessió de finques en pagament
de les despeses d'urbanització.
En el desenvolupament de les diverses
modalitats del sistema de reparcel·lació, cal fer esment de les previsions
establertes per a l'aplicació de la modalitat de compensació per concertació,
que pot permetre, per mitjà de la concertació de la gestió urbanística
integrada, una major agilitat en els processos d'execució urbanística duts a
terme per les persones propietàries, sense que aquesta major eficiència vagi en
detriment de les garanties de la resta de persones propietàries de l'àmbit. La
concessió de la gestió urbanística integrada apareix, igualment, com un
instrument adequat per millorar l'eficàcia dels processos de gestió urbanística
en aquells casos en què aquesta es dugui a terme per part de la iniciativa
pública, a través de la modalitat de cooperació.
Per altra banda, el
Reglament conté una regulació detallada de les entitats urbanístiques
col·laboradores, adaptada a les disposicions legals sobre gestió urbanística, i
en la que s'introdueixen les previsions adequades per tal d'agilitar el seu
procés de constitució i inscripció en el registre corresponent. Es confirma i
facilita la possibilitat de crear entitats urbanístiques provisionals i es creen
les juntes de concertació com una nova figura d'entitat urbanística en els
supòsits de compensació per concertació.
Finalment, dins del Títol cinquè es
desenvolupen els supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme, respecte als quals
es poden destacar les previsions sobre gestió de l'expropiació per persones
concessionàries o el procediment a seguir per a l'alliberament d'expropiacions.
També es conté en aquest Títol la regulació dels supòsits d'ocupació directa i
de la situació jurídica de les persones titulars de drets afectats per aquests
procediments.
El Títol sisè té per objecte desenvolupar els instruments de la
política de sòl i d'habitatge, i en ell s'incorpora i adequa gran part de la
regulació ja establerta en el Reglament parcial de la Llei d'urbanisme, i es
desenvolupa el règim del patrimoni municipal del sòl i el destí dels béns i
recursos econòmics que l'integren.
La intervenció en l'edificació i l'ús del
sòl i del subsòl és l'objecte del Títol setè i en ell es desenvolupen, entre
d'altres qüestions, la simultaneïtat de les obres d'urbanització i edificació,
les ordres d'execució i els procediments de declaració de ruïna dels
edificis.
Quant als procediments de protecció de la legalitat urbanística,
s'incorporen en el Títol vuitè, degudament adequades, les previsions del
Reglament parcial tant en l'àmbit de la restauració de la legalitat com en el
sancionador, es regula el règim de mesures provisionals i el procediment de
restauració i es determina també el règim d'intervenció de les administracions
competents, respecte al qual es poden destacar els casos, referits al sòl no
urbanitzable, en què l'exercici de les potestats atribuïdes a la Generalitat en
aquesta matèria es pot produir directament, com a conseqüència del règim
específic de les actuacions en aquesta categoria de sòl, sotmeses a un
procediment autoritzatori amb intervenció autonòmica i local.
Les
disposicions addicionals estableixen els terminis per a fer efectiva la consulta
telemàtica dels instruments de planejament, regulen l'emissió d'informes dels
organismes sectorials competents i preveuen la utilització de la cartografia
oficial a Catalunya en l'elaboració dels plànols dels diferents instruments
urbanístics. També s'incorpora una disposició addicional que estableix que la
formulació d'un pla d'ordenació urbanística municipal en el cas de municipis amb
planejament general no adaptat a la Llei d'urbanisme no es considera revisió
anticipada. Les disposicions transitòries regulen aquells aspectes de necessària
consideració com a conseqüència de l'entrada en vigor del Reglament, entre els
quals es poden destacar l'aplicació de les directrius de protecció front els
riscos d'inundació en els casos de planejament no adaptat o de manca
d'instrument de planificació hidràulica aprovat, el règim aplicable a les
edificacions preexistents en sòl no urbanitzable que no s'adeqüin al règim
d'usos i construccions admesos en aquesta classe de sòl, l'operativitat de les
reserves d'habitatge protegit i assequible en el marc de planejament general no
adaptat, la possibilitat d'introduir previsions temporals en el procés de
formulació i execució del planejament derivat en sòl urbanitzable, i altres
aspectes relatius a l'avaluació ambiental de plans urbanístics.
Per tot això,
d'acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del
conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el
Govern,
Decreto:
Article únic
S'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, que
consta a l'annex d'aquest Decret.
Disposicions derogatòries
Primera
Queda derogat el Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel
qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març,
d'urbanisme. Així mateix queden derogats tots els preceptes vigents continguts
en el Decret 308/1982, de 26 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament per al
desplegament i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció
de la legalitat urbanística; en el Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual
s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9
de gener, de mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya, i en
el Decret 303/1997, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre
mesures per facilitar l'execució urbanística.
Segona
Queden derogades totes aquelles altres disposicions,
d'igual o inferior rang, que s'oposin a l'establert en aquest Reglament.
Disposicions finals
Primera
A partir de l'entrada en vigor d'aquest Reglament no
són aplicables a Catalunya les següents normes:
a) El Reglamento de
Edificación Forzosa y Registro Municipal de Solares, aprovat pel Decret
635/1964, de 5 de març.
b) El Reglamento de Reparcelaciones de Suelo afectado
por Planes de Ordenación Urbana, aprovat pel Decret 1006/1966, de 7
d'abril.
c) El Reial Decret 1169/1978, de 2 de maig, sobre creación de
sociedades urbanísticas por el Estado, los organismos autónomos y las
corporaciones locales.
d) El Reglamento de Planeamiento Urbanístico, aprovat
pel Reial decret 2159/1978, de 23 de juny.
e) El Reglamento de Disciplina
Urbanística, aprovat pel Reial decret 2187/1978, de 23 de juny.
f) El
Reglamento de Gestión Urbanística, aprovat pel Reial decret 3288/1978, de 25
d'agost.
Segona
Aquest Decret entrarà en vigor el dia 1 de setembre de
2006.
Annex
Reglament de la Llei d'urbanisme
Títol preliminar
De l'objecte i dels principis generals
Capítol I
Disposicions generals
Article 1
Objecte del reglament
Aquest reglament té per objecte el desenvolupament del
Text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26
de juliol, que regula l'urbanisme en el territori de Catalunya.
Article 2
Principis generals de l'actuació urbanística Els
principis que informen i presideixen l'actuació urbanística són els
següents:
a) El d'ordenació i ús del sòl i del subsòl de conformitat amb el
principi de desenvolupament urbanístic sostenible.
b) El d'exercici de les
facultats urbanístiques del dret de propietat amb subjecció al principi de la
funció social d'aquest dret, dins dels límits imposats per la legislació i el
planejament urbanístics i complint els deures fixats per aquests.
c) El
d'inexistència de dret a exigir indemnització per l'ordenació urbanística del
sòl i les construccions, excepte en els supòsits expressament establerts per la
legislació aplicable en matèria de règim de sòl i valoracions i per la Llei
d'urbanisme.
d) El de participació de la comunitat en les plusvàlues
generades per l'actuació urbanística.
e) El de repartiment equitatiu, en el
si de cadascun dels àmbits d'actuació urbanística, dels beneficis i les
càrregues derivats del planejament urbanístic entre totes les persones
propietàries afectades, en proporció a llurs aportacions.
f) El de publicitat
i participació dels ciutadans i ciutadanes en els procediments de planejament i
gestió urbanístics.
Article 3
Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible
L'exercici de les competències urbanístiques i, en
particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de
desenvolupament urbanístic sostenible definit a l'article 3 de la Llei
d'urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a
fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i
comporta conjuminar les següents finalitats:
a) La utilització del sòl
atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la
configuració de models d'ocupació del sòl que:
1r. Afavoreixin la compactació
urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el
territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit
urbà existent, i considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de
les trames urbanes i del parc immobiliari.
2n. Fomentin la implantació de
sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general.
3r.
Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les
àrees rurals, i comportin una gestió adequada del sòl no urbanitzable i,
particularment del sòl agrari, que reconegui les seves funcions productives,
territorials i paisatgístiques.
4t. Afavoreixin la preservació i consolidació
de la identitat del territori.
5è. Consolidin un model de territori
globalment eficient.
b) L'atenció a les necessitats socials d'accés a
l'habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora
dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de manera
que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als
habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la
diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les
innovacions tecnològiques.
c) La cohesió social, mitjançant la regulació de
l'ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials,
usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir
d'un habitatge digne i adequat.
d) La cohesió territorial, amb l'objecte
d'afavorir l'accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb
independència del lloc de residència.
e) La protecció i gestió adequada del
medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions
ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge
per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos
naturals i el foment de l'eficiència energètica mitjançant l'elecció dels
emplaçaments i l'ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions
geogràfiques i climàtiques que poden influir en l'estalvi energètic i el millor
manteniment de les edificacions.
f) La protecció del patrimoni cultural,
mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l'integren,
dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics
singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes
tradicionals d'ocupació humana del sòl.
Article 4
Principis de relació entre els instruments urbanístics
4.1 Els plans urbanístics han d'ésser coherents amb les
determinacions del pla territorial general i dels plans territorials parcials i
sectorials i facilitar-ne l'acompliment.
4.2 De conformitat amb el principi
de jerarquia normativa, que informa i ordena les relacions entre els instruments
de planejament urbanístic:
a) Els plans d'ordenació urbanística municipal i
els programes d'actuació urbanística municipal s'han d'adequar a les
determinacions dels plans directors urbanístics que són pròpies d'aquests,
d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest reglament.
b) El planejament
urbanístic derivat està supeditat a les determinacions del planejament
urbanístic general que són pròpies d'aquest, d'acord amb el què estableix la
Llei d'urbanisme i aquest reglament.
4.3 Les ordenances municipals
d'urbanització o d'edificació aprovades d'acord amb la legislació de règim local
per a regular aspectes que no són objecte de les normes dels plans urbanístics,
no poden contradir-ne ni alterar-ne les seves determinacions.
4.4 Els
projectes d'urbanització i els instruments de gestió urbanística no poden
modificar les determinacions del planejament urbanístic, sens perjudici que,
sense alterar aquestes determinacions, puguin efectuar, si s'escau, les
adaptacions tècniques de detall exigides per les característiques del sòl i del
subsòl en l'execució material de les obres o en la concreció de la delimitació i
superfície de l'àmbit d'actuació. Quan l'adaptació de detall suposi alteració de
les determinacions sobre ordenació del sòl o de l'edificació de l'àmbit afectat
s'ha d'aprovar, prèviament o simultàniament, la corresponent modificació del pla
urbanístic.
Capítol II
Directrius per al planejament urbanístic
Article 5
Directriu de preservació front als riscs naturals o
tecnològics
5.1 El planejament urbanístic i la seva execució han de
permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscs naturals i
tecnològics i han de preservar de la urbanització i l'edificació les zones de
risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d'acord amb la
normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur
urbanització o edificació, llevat que es prevegi l'execució d' obres vinculades
a la protecció i la prevenció dels riscs.
5.2 El planejament urbanístic, per
a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la
informació geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.
5.3
L'ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per
part del planejament urbanístic i de les ordenances municipals ha de preveure
les limitacions i mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de
les persones front als riscs que es puguin derivar de les instal·lacions i
activitats industrials i altres activitats tecnològiques.
Article 6
Directriu de preservació front als riscs d'inundació
6.1 Als efectes de l'aplicació de la directriu de
planejament que estableix l'article 9.2 de la Llei d'urbanisme, dins la zona
inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles
franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les
planes d'inundació per episodis extraordinaris, s'ha de distingir la zona
fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis
extraordinaris.
6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que
inclou la llera del riu i les seves riberes i que l'instrument de planificació
hidrològica corresponent delimita d'acord amb l'avinguda per al període de
retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i
respectant la seva continuïtat.
El planejament urbanístic ha de qualificar
els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot
admetre cap ús, llevat d'aquells previstos a la legislació aplicable en matèria
de domini públic hidràulic.
6.3 La zona de sistema hídric és la part de la
zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent
delimita d'acord amb l'avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en
compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva
continuïtat.
En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot
admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una
modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un
obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas
d'avinguda.
Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els
següents:
a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal·lació o
edificació, ni tampoc l'establiment d'hivernacles ni cap tipus de tancament de
les parcel·les.
b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos
esportius a l'aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap
mena.
c) Els llacunatges i les estacions de bombament d'aigües residuals o
potables.
d) L'establiment longitudinal d'infraestructures de comunicació i
transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.
e) La
implantació d'infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i
protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no
afectabilitat a la qualitat de les aigües.
f) Aquells altres usos previstos
per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.
Els plans
d'ordenació urbanística municipal, quan estigui justificat per raons de
racionalitat i coherència de l'ordenació urbanística, poden incorporar terrenys
inclosos en la zona de sistema hídric a sectors de sòl urbà no consolidat i de
sòl urbanitzable si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb
aquesta zona d'acord amb l'apartat anterior. Tanmateix, aquest règim d'usos
deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb l'informe favorable
de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les obres necessàries per
tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les
condicions de grau de risc d'inundació adequades per a la implantació de
l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament En qualsevol cas,
l'execució d'aquestes obres, que no han de generar problemes d'inundabilitat a
terrenys externs al sector, ha de constituir una càrrega d'urbanització dels
àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els
terrenys.
6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la
zona inundable que l'instrument de planificació hidrològica corresponent
delimita a partir de l'avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta
zona, atenent a les condicions d'inundació indicades en la delimitació
establerta per la planificació hidrològica, el planejament urbanístic:
a) No
pot admetre àrees d'acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d'edificació en
la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la
condició d'inundació greu.
b) No pot admetre àrees d'acampada ni serveis de
càmping, ni cap tipus d'edificació, amb excepció de les destinades a usos
industrials i d'emmagatzematge, en la part de la zona inundable per episodis
extraordinaris en què es produeixi la condició d'inundació moderada.
c) No
està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona
inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició
d'inundació lleu.
En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim
d'usos establert deixa de ser d'aplicació quan el planejament urbanístic, amb
l'informe favorable de l'administració hidràulica, preveu l'execució de les
obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la
urbanització compleixin les condicions de grau de risc d'inundació adequades per
a la implantació de l'ordenació i usos establerts per l'indicat planejament. En
qualsevol cas, l'execució d'aquestes obres ha de constituir una càrrega
d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística en els quals estiguin inclosos
els terrenys.
6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles per
part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no
s'apliquen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjunts d'edificacions que
siguin objecte de protecció pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o
industrial. El planejament urbanístic general, d'acord amb el que determini
l'administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a
l'adopció de les mesures de protecció front als riscos d'inundació en els
referits àmbits, així com la programació i execució de les obres corresponents.
El planejament urbanístic general pot condicionar les actuacions de
transformació dels usos o de reimplantació d'usos preexistents a l'execució, a
càrrec de l'actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc
d'inundació a l'ordenació urbanística.
6.6 El planejament urbanístic general
ha de subjectar al règim de fora d'ordenació les edificacions i les activitats
preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s'ajustin al que
estableix l'apartat 2, sempre que no estiguin incloses en algun del supòsits
previstos en l'apartat 5, així com les activitats de càmping preexistents que no
s'ajustin al què estableixen els apartats 3 i 4, sens perjudici de la
possibilitat, en aquest darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin
d'estar subjectes al règim de fora d'ordenació si s'executen, a càrrec de la
persona interessada i prèvia obtenció de les autoritzacions de les
administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per
complir les condicions de grau de risc d'inundació que estableixen els apartats
3 i 4.
6.7 En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments i altres
elements que poden comportar riscos d'inundació, l'ordenació que estableix el
planejament urbanístic ha de tenir en compte aquests riscos d'acord amb els
criteris previstos en els apartats anteriors d'aquest article, amb les
especificitats que determini l'administració hidràulica.
Article 7
Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada
7.1 D'acord amb la directriu de planejament continguda
en l'article 9.4 de la Llei d'urbanisme, el planejament urbanístic
general:
a) No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable
d'aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no
comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.
A
aquests efectes, els plans d'ordenació urbanística municipal que prevegin la
incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent
superior al 20%, han d'acreditar que el creixement dels nuclis existents no és
possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys
amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser
classificats com a sòl no urbanitzable, d'acord amb els criteris legals
establerts en l'article 32 de la Llei d'urbanisme.
b) No obstant el què
estableix el primer paràgraf de l'apartat 1.a, per raons de racionalitat i
coherència de l'ordenació, els plans d'ordenació urbanística municipal poden
incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament
derivat, sempre que s'estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap
tipus d'edificació ni d'altres actuacions que alterin la morfologia del relleu.
En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels
estàndards legals mínims d'espais lliures públics i equipaments
comunitaris.
c) En tot cas, s'aplica el què estableix l'article 26 de la Llei
d'urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl
urbà.
7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s'ha de
dur a terme d'acord amb la cartografia oficial de l'Institut Cartogràfic de
Catalunya.
Títol primer
De l'administració urbanística
Capítol I
Disposicions generals
Article 8
Administracions amb competències urbanístiques
Les competències en matèria urbanística corresponen a
l'Administració de la Generalitat i als municipis i les comarques, d'acord amb
el què estableix la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les competències que les
lleis puguin atribuir en aquesta matèria a altres ens locals.
Article 9
Òrgans urbanístics de la Generalitat
9.1 Són òrgans urbanístics de la Generalitat,
enquadrats en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d'acord
amb el què estableix l'article 16.2 de la Llei d'urbanisme:
a) El conseller o
consellera titular del Departament.
b) La Comissió d'Urbanisme de
Catalunya.
c) Les comissions territorials d'urbanisme.
d) La Subcomissió
d'Urbanisme del municipi de Barcelona.
e) La Direcció General
d'Urbanisme.
9.2 La composició de la Comissió d'urbanisme de Catalunya i de
les comissions territorials d'urbanisme és objecte de desplegament mitjançant
una norma reglamentària específica aprovada per Decret del Govern.
Article 10
Gerències urbanístiques locals
10.1 Les entitats locals poden exercir les competències
urbanístiques que els corresponen mitjançant llurs òrgans de govern ordinaris o
constituir gerències amb aquest objecte.
10.2 El règim de gerència
urbanística pot comportar una diferenciació orgànica o funcional, o ambdues,
respecte de l'organització i funcions generals pròpies de l'entitat local. La
gerència urbanística pot consistir en un òrgan de caràcter individual o
col·legiat, o en una entitat pública de gestió directa que, en aquest darrer
cas, tindrà la condició d'entitat urbanística especial.
10.3 Les entitats
locals poden atribuir a les gerències urbanístiques l'exercici de totes aquelles
competències o funcions en matèria urbanística que no tinguin caràcter
intransferible d'acord amb el què estableixi la legislació de règim
local.
10.4 Les gerències poden tenir una durada indefinida o temporal, de
conformitat amb el què estableixi l'acord de constitució.
10.5 En tot allò no
previst en aquest reglament, la creació de gerències urbanístiques es regeix per
la legislació de règim local.
Article 11
Societats urbanístiques
11.1 Les administracions públiques, llurs entitats
dependents, les mancomunitats i els consorcis poden constituir, de forma
individual o conjunta, societats mercantils o bé participar en societats ja
constituïdes, que tinguin per objecte la realització d'activitats en matèria
urbanística que no impliquin exercici d'autoritat.
11.2 Les societats de
capital íntegrament públic poden tenir la condició d'entitats urbanístiques
especials si ho determinen llurs estatuts.
Capítol II
Entitats urbanístiques especials i condició d'administració
actuant
Article 12
Entitats urbanístiques especials
12.1 Tenen la condició d'entitats urbanístiques
especials l'Institut Català del Sòl, que és una entitat urbanística especial de
la Generalitat i, si ho determinen llurs estatuts:
a) Els consorcis.
b)
Les mancomunitats.
c) Les entitats públiques empresarials i els organismes
autònoms.
d) Les societats de capital íntegrament públic.
12.2 La
constitució i funcionament de les entitats urbanístiques especials es regeix, en
tot allò no regulat en aquest reglament, per la legislació aplicable a les
administracions públiques que les constitueixen.
12.3 Les entitats
urbanístiques especials poden tenir per finalitat realitzar qualsevol activitat
de caràcter urbanístic l'exercici de la qual no tingui caràcter intransferible,
d'acord amb el què estableixi la legislació aplicable en cada cas.
Article 13
Condició d'administració actuant
13.1 La condició d'administració actuant
correspon:
a) Als ajuntaments, en l'exercici de llurs competències
urbanístiques en matèria de planejament i de gestió.
b) A l'Institut Català
del Sòl, si ho determina el planejament urbanístic, si es determina en la
declaració de sector d'urbanització prioritària, o bé si es fa constar en la
declaració d'incompliment de programes específics a què fa referència l'article
152.2 de la Llei d'urbanisme.
c) A les altres entitats urbanístiques
especials constituïdes o integrades per ajuntaments, si ho determina un acord
exprés de l'ajuntament o dels ajuntaments corresponents, el qual es pot referir
a una actuació urbanística concreta o pot tenir caràcter general. Aquest acord
s'ha de publicar al diari o Butlletí Oficial corresponent.
13.2 Les entitats
urbanístiques especials, si operen com a administració actuant, poden:
a)
Formular qualsevol figura de planejament urbanístic.
b) Formular, tramitar i
aprovar definitivament els instruments de gestió corresponents, incloent
l'aprovació de les bases en la modalitat de compensació per concertació del
sistema de reparcel·lació i l'aprovació de la concessió de la gestió urbanística
integrada, en la modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
c)
Ésser receptores del sòl amb aprofitament de cessió obligatòria i
gratuïta.
13.3 Els consorcis i les mancomunitats en matèria urbanística, si
ho preveuen llurs estatuts, poden també exercir les competències municipals de
tramitació i aprovació dels plans urbanístics que es determinin en l'acord
municipal pel qual se'ls reconeix la condició d'administració actuant.
13.4
La condició d'administració actuant, acordada per l'ajuntament, de les societats
de capital íntegrament públic que siguin entitats urbanístiques especials, no
obstant el que estableix l'apartat 2, no comporta la cessió de la titularitat de
la competència ni dels elements substantius del seu exercici i és
responsabilitat de l'òrgan competent de l'ens local dictar els actes o les
resolucions de caràcter jurídicoadministratiu que donin suport a l'activitat
material i tècnica objecte de l'encomanda o en els quals s'integri la dita
activitat.
13.5 El sòl de cessió obligatòria i gratuïta amb aprofitament
urbanístic que s'integra al patrimoni de les entitats urbanístiques especials
que operen com a administracions actuants resta vinculat i subjecte al què
estableixen els articles 153 al 163 de la Llei d'urbanisme.
De conformitat
amb els referits preceptes, en el cas d'entitats urbanístiques especials
integrades o dependents exclusivament d'entitats locals, el destí d'aquest sòl i
dels rendiments obtinguts de la seva gestió o alienació s'ha d'ajustar al que
estableix l'article 224 d'aquest Reglament, tant si els gestiona l'entitat
urbanística especial com si el sòl o els rendiments s'adjudiquen als ens públics
que la integren.
13.6 Els acords que, com administració actuant, adoptin les
entitats urbanístiques especials, es regeixen pel dret administratiu.
Capítol III
Auditories urbanístiques
Article 14
Auditories urbanístiques
14.1 Les administracions amb competències en l'àmbit de
l'urbanisme poden acordar la realització d'auditories urbanístiques. L'auditoria
urbanística té per objectiu fonamental la millora de la capacitat de gestió
urbanística de les administracions esmentades i comporta l'anàlisi acurada dels
mètodes emprats habitualment per l'ens auditat i dels seus mitjans personals i
materials, tenint en compte l'estratègia urbanística en matèria de gestió
definida al programa d'actuació urbanística municipal o comarcal, si s'escau, o
bé al pla d'ordenació urbanística municipal.
L'auditoria urbanística constata
el grau de compliment del planejament general vigent, així com l'existència de
dèficits i pot proposar les mesures correctores adients o recomanacions de tota
mena relacionades amb els sistemes d'execució i les seves modalitats diverses,
amb els mitjans personals i materials de l'ens auditat i també amb les
prioritats i altres aspectes de l'esmentada estratègia de gestió
urbanística.
14.2 L'informe d'auditoria oficialment emès per la persona
auditora ha de ser posat en coneixement general mitjançant l'anunci oportú en el
butlletí que correspongui i en un dels diaris de major difusió en l'àmbit
territorial del qual es tracti, amb indicació de les dependències, l'horari en
què pot ser consultat i, si s'escau, les dades de consulta per mitjans
telemàtics.
Títol segon
Dels drets d'informació i participació ciutadanes en l'activitat
urbanística
Capítol I
Disposicions generals
Article 15
Informació i participació ciutadanes
15.1 Les administracions públiques han de garantir
l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació urbanística i, en
particular, a la informació relativa a les determinacions dels instruments de
planejament i de gestió urbanístics.
15.2 Les administracions públiques han
de fomentar la participació social en l'activitat urbanística i, en especial, en
l'elaboració i tramitació dels instruments de planejament urbanístic.
15.3 La
participació de la iniciativa privada en matèria de planejament i gestió
urbanístics es produeix en els termes i condicions previstos en la Llei
d'urbanisme i en aquest Reglament.
Capítol II
Drets d'informació dels ciutadans o ciutadanes
Article 16
Informació urbanística
Als efectes d'aquest Reglament, s'entén per informació
urbanística tota la documentació de què disposin les administracions públiques,
en qualsevol forma d'expressió i en qualsevol suport material, referida als
instruments de planejament i gestió urbanístics i, en general, al règim
urbanístic del sòl i a les activitats i limitacions que puguin
afectar-lo.
Article 17
Publicitat dels instruments urbanístics
17.1 Els instruments de planejament i de gestió
urbanístics vigents són públics i qualsevol persona pot consultar-los en tot
moment, informar-se de llur contingut i sol·licitar l'obtenció de còpies a
l'Ajuntament corresponent o al Registre de planejament urbanístic de
Catalunya.
17.2 Als efectes del què estableix l'apartat anterior, els
ajuntaments:
a) Han de tenir un exemplar complet i degudament diligenciat de
cada un dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a
disposició del públic durant l'horari d'oficina.
b) Han de facilitar còpies
dels instruments de planejament i gestió urbanístics vigents a qui les
sol·liciti.
c) Han d'adoptar les mesures organitzatives necessàries per a
garantir que s'atenguin les sol·licituds d'informació que pugui formular
qualsevol persona, per escrit o per mitjà de consulta verbal, sobre les
determinacions dels instruments de planejament i gestió urbanístics
vigents.
d) Han de promoure la possibilitat de consultar els instruments de
planejament i gestió urbanístics per mitjans telemàtics.
17.3 Els ajuntaments
dels municipis de més de deu mil habitants han de garantir la consulta per
mitjans telemàtics, com a mínim, de la memòria, de les normes urbanístiques i
dels plànols d'ordenació dels instruments de planejament municipal, general i
derivat, vigents en llur àmbit territorial.
17.4 Les administracions
públiques d'àmbit territorial superior al municipal han de prestar assistència
als municipis que no tinguin els mitjans necessaris per a prestar els serveis
assenyalats en els apartats 2 i 3.
17.5 Les administracions públiques poden
establir altres mitjans de difusió dels instruments de planejament i gestió
urbanístics que contribueixin a llur publicitat.
17.6 La publicació a efectes
de l'executivitat dels instruments de planejament urbanístic es regeix pel què
estableix l'article 100.1 de la Llei d'urbanisme. La presentació de la
documentació necessària ha de complir els requeriments tècnics que estableix el
Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Article 18
Registre de planejament urbanístic de Catalunya
18.1 El Registre de planejament urbanístic de Catalunya
té per objecte garantir la publicitat dels instruments de planejament urbanístic
en vigor i ha de permetre la consulta pública d'aquests instruments tant de
forma presencial, com per mitjans telemàtics.
18.2 El Registre depèn del
Departament de Política Territorial i Obres Públiques i correspon a les
comissions territorials d'urbanisme la recopilació, dipòsit i tractament dels
documents que l'integren relatius a llur àmbit territorial, i facilitar la
consulta de forma presencial d'aquests documents.
18.3 S'ha d'incorporar al
Registre un exemplar complet de tots els instruments de planejament urbanístic
vigents en l'àmbit de Catalunya, inclosos els plans urbanístics derivats
aprovats definitivament pels ajuntaments.
18.4 El Registre de planejament
urbanístic de Catalunya ha de garantir l'accés telemàtic, com a mínim, a la
memòria, a les normes urbanístiques i als plànols d'ordenació que integren els
instruments de planejament en vigor. A aquests efectes, la documentació que s'ha
de lliurar als òrgans de la Generalitat per a l'aprovació definitiva dels
instruments de planejament urbanístic ha d'incorporar, a més de l'expedient
complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes
urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els
requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques estableix.
18.5 També a aquests efectes, en el cas de plans
derivats aprovats definitivament pels ajuntaments, la documentació que s'ha de
lliurar a les comissions territorials d'urbanisme en compliment de l'article 86
de la Llei d'urbanisme, ha d'incorporar, a més de l'instrument de planejament
complet en format paper, com a mínim el text de la memòria i les normes
urbanístiques i els plànols d'ordenació en suport informàtic, d'acord amb els
requeriments tècnics que el Departament de Política Territorial i Obres
Públiques estableix.
18.6 Qualsevol persona pot consultar els documents
continguts en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya i sol·licitar
l'obtenció de còpies.
Article 19
Drets d'informació respecte als procediments urbanístics
19.1 D'acord amb el reconeixement de l'acció pública en
matèria d'urbanisme establert en l'article 12 de la Llei d'urbanisme, es
considera persona interessada en un procediment urbanístic, a més de qui el
promogui o qui tingui drets que puguin resultar afectats per la resolució que
s'hi adopti, a qui s'hi personi en ell.
19.2 En els procediments de
tramitació dels instruments de planejament i gestió, tothom té dret a consultar
els instruments sotmesos a informació pública i els instruments que hagin estat
objecte d'aprovació provisional, i tenen dret a obtenir-ne còpies.
19.3 En la
resta de procediments en matèria urbanística, les persones interessades tenen
dret a conèixer l'estat de tramitació i a obtenir còpies dels documents que
integren l'expedient d'acord amb el què estableix la legislació en matèria de
procediment administratiu.
19.4 Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a
accedir als arxius, registres i expedients administratius corresponents a
procediments urbanístics finalitzats en els termes i condicions que regula la
legislació en matèria de procediment administratiu.
Article 20
Certificats d'aprofitament urbanístic
20.1 Les persones interessades poden demanar l'emissió
de certificats d'aprofitament urbanístic d'una o d'unes finques concretes a
l'ajuntament competent, que ha de notificar el certificat pertinent, subscrit
pel secretari o secretària de l'ajuntament, en el termini d'un mes des de la
presentació de la sol·licitud en el registre general de l'ajuntament. En cas de
finques no contigües, s'ha de sol·licitar i emetre un certificat per a cada una
d'elles.
20.2 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereix
l'apartat anterior ha d'expressar quin és el règim urbanístic aplicable a la
finca o finques en el moment de la seva sol·licitud, tot indicant:
a) Els
instruments de planejament i gestió urbanístics aplicables, així com si algun
d'ells està en tramitació o subjecte a procediments de revisió o modificació i,
en aquest cas, si s'ha acordat la suspensió de tramitacions i d'atorgament de
llicències que regula l'article 71 de la Llei d'urbanisme.
b) La
classificació i la qualificació del sòl, amb indicació dels paràmetres
aplicables respecte a l'ús del sòl, les condicions d'edificació i l'aprofitament
del subsòl.
c) Si s'escau, el sector de planejament o el polígon d'actuació
urbanística en què està inclosa la finca.
d) Les altres determinacions
urbanístiques significatives que condicionin l'aprofitament i l'ús del
terreny.
20.3 El certificat d'aprofitament urbanístic a què es refereixen els
apartats anteriors, en el cas que la finca sigui edificable i susceptible
d'obtenir llicència urbanística directament i immediatament, té una vigència de
sis mesos, a comptar des de la notificació a les persones interessades. Sens
perjudici de les prescripcions de la legislació sectorial, és preceptiu
d'atorgar les llicències que siguin sol·licitades en la forma establerta per la
legislació de règim local dins aquest termini de vigència i que no tinguin
defectes inesmenables, sempre que el projecte s'ajusti a les normes vigents en
el moment de la sol·licitud del certificat. En aquest supòsit, la sol·licitud de
la llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa del procediment
d'atorgament de llicències regulada per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme,
llevat que l'acord de suspensió s'hagués adoptat amb anterioritat a la
sol·licitud del certificat.
20.4 La manca de notificació del certificat
d'aprofitament urbanístic, transcorregut el termini d'un mes des de la seva
sol·licitud, té els mateixos efectes previstos en l'apartat 3, en el sentit que
les llicències urbanístiques que se sol·licitin durant el termini de sis mesos a
comptar des de la finalització del referit termini d'un mes establert en
l'apartat 1, s'han d'atorgar si el projecte s'ajusta a les normes vigents en el
moment de la sol·licitud del certificat, i en el sentit que la sol·licitud de
llicències no es veu afectada per la suspensió potestativa regulada per
l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, llevat que l'acord de suspensió s'hagués
adoptat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat.
Capítol III
Dret a la participació ciutadana
Article 21
Foment de la participació ciutadana en els processos de planejament i
gestióurbanístics
Les administracions urbanístiques han de fomentar la
participació dels ciutadans i de les ciutadanes en la tramitació dels
instruments de planejament i gestió urbanístics i, en tot cas, han de sotmetre
aquests instruments als tràmits d'informació pública previstos en la Llei
d'urbanisme i en aquest Reglament.
Article 22
Programes de participació ciutadana en el procés de
planejament
22.1 Per facilitar la participació en el procés de
formulació dels instruments de planejament urbanístic, l'administració competent
pot aprovar el corresponent programa de participació ciutadana, d'acord amb el
que estableix l'article 105 d'aquest Reglament.
22.2 El programa de
participació ciutadana expressa les mesures i actuacions previstes per tal de
facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i del contingut dels
treballs de planejament, com la formulació d'al·legacions, suggeriments o
propostes alternatives en el marc del tràmit d'informació pública, i pot
referir-se a les fases i continguts següents:
a) Contingut en relació amb la
fase prèvia al període d'informació pública:
1r. Accions d'informació i
comunicació, que difonguin l'acord d'iniciar el planejament i facilitin les
dades necessàries per donar coneixement suficient del seu abast i
característiques. Aquestes accions poden comprendre la publicació i exposició al
públic d'un avanç de l'instrument de planejament i la realització d'actes
informatius, conferències, presentació d'estudis previs i altres instruments
similars.
2n. Canals de participació, on es defineixin els diferents
instruments que es posaran a disposició de la ciutadania i les institucions per
recollir les seves opinions, així com per facilitar el debat i la presentació de
propostes. Es poden incloure enquestes, entrevistes, debats en grup, tallers de
propostes i similars. En tot cas, els canals previstos han de buscar la
intervenció dels sectors de població significatius en el territori i no
limitar-se a una crida genèrica a la participació. Aquestes actuacions poden ser
complementades amb mitjans telemàtics.
3r. Sistema de recollida i anàlisi de
les aportacions realitzades i la presentació de l'informe de resultats d'aquest
procés.
b) Contingut en relació amb el període d'informació pública:
1r.
Mecanismes d'informació sobre l'ordenació proposada per l'instrument aprovat
inicialment.
2n. Mecanismes d'informació per donar a conèixer l'obertura
d'aquest període i el sistema de recollida d'al·legacions i propostes de manera
que faciliti la seva presentació, habilitant els mitjans i els espais adients
d'acord amb les característiques del territori.
c) Contingut en relació amb
la fase posterior al període d'informació pública:
1r. Realització d'un
informe de valoració de les propostes i iniciatives presentades en totes les
fases del procediment d'elaboració.
2n. Mecanismes de publicitat del
contingut de l'informe de valoració.
22.3 L'acord d'aprovació del programa de
participació ciutadana es publica per edicte al diari o Butlletí Oficial que
correspongui i el seu contingut pot ser objecte de consulta pública a les
dependències i en l'horari que l'edicte assenyali, sens perjudici de l'adopció
de qualsevol altra mesura de divulgació o publicitat.
Article 23
Convocatòria d'informació pública en els procediments
urbanístics
23.1 La informació pública en la tramitació de
procediments de planejament i de gestió urbanístics s'ha de convocar mitjançant
edictes d'acord amb les següents regles:
a) Quan es tracti de la tramitació
de plans directors urbanístics, plans d'ordenació urbanística municipal o
plurimunicipal, programes d'actuació urbanística municipal o comarcal,
revisió-adaptació de figures de planejament general a la Llei d'urbanisme,
normes de planejament i plans parcials de delimitació, així com quan es tracti
de la revisió dels plans i normes esmentats, els edictes s'han de publicar al
diari oficial o Butlletí Oficial que correspongui i a dos dels diaris de premsa
periòdica de més divulgació en l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es
refereixi el projecte en tramitació.
b) Quan es tracti de la tramitació de
modificacions puntuals de les figures de planejament objecte de l'apartat
anterior així com de tramitar plans urbanístics derivats, instruments de gestió
urbanística i de procediments per a l'aprovació de projectes en sòl no
urbanitzable, els edictes s'han de publicar al diari oficial o Butlletí Oficial
que correspongui i a un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació en
l'àmbit municipal o supramunicipal al qual es refereixi el projecte en
tramitació.
c) Quan es tracti de la tramitació de procediments per a
l'autorització d'usos i obres de caràcter provisional, n'hi ha prou amb la
publicació de l'edicte al diari oficial o Butlletí Oficial corresponent.
23.2
A més del què estableix l'apartat anterior, l'Administració de la Generalitat i
els ajuntaments de més de 10.000 habitants han de donar a conèixer per mitjans
telemàtics la convocatòria d'informació pública en els procediments de
planejament i gestió urbanístics que tramitin i, en el cas d'instruments de
planejament, també han de garantir la consulta del projecte per aquests
mitjans.
23.3 Els edictes han d'indicar:
a) L'instrument o expedient
sotmès a informació pública.
b) El termini d'exposició al públic del projecte
o de l'instrument de què es tracti.
c) L'adreça i l'horari de l'oficina o
dependència en la qual es pot exercitar el dret d'informació.
d) Si s'escau,
el mitjà telemàtic on pot consultar-se l'instrument o expedient.
23.4 El
termini d'informació pública es computa des de la darrera publicació
obligatòria, d'entre les regulades en l'apartat 1; quan a més a més, es
practiqui la notificació individualitzada, el còmput, per a cadascuna de les
persones interessades, es fa des de la notificació llevat del cas en què la
darrera publicació obligatòria sigui posterior.
23.5 Durant el període
d'informació pública totes les persones, físiques o jurídiques, poden:
a)
Consultar la documentació, escrita i gràfica, que integra l'instrument o
expedient i obtenir-ne còpia. A aquests efectes les administracions competents
estan obligades a garantir, des de l'inici del període d'informació pública, la
consulta i l'obtenció de còpies de la documentació.
b) Presentar al·legacions
o suggeriments, així com els informes o documents que considerin oportú aportar
en relació amb l'instrument o expedient sotmès a informació pública.
Article 24
Consells assessors urbanístics
24.1 Els ajuntaments poden constituir, d'acord amb
l'article 8.2 de la Llei d'urbanisme, consells assessors urbanístics, amb les
facultats informatives i deliberatives que en cada cas els reconeguin, com poden
ser:
a) Proposar mesures i actuacions per incloure-les en el Programa de
participació ciutadana i fer el seguiment de la seva posada en pràctica.
b)
Formular i plantejar criteris i alternatives d'ordenació.
c) Considerar les
propostes del planejament per garantir els objectius del desenvolupament
urbanístic sostenible.
d) Opinar sobre les al·legacions presentades.
e)
Estudiar, proposar i seguir les mesures i les actuacions a emprendre per
fomentar la participació ciutadana en la tramitació de les figures de
planejament derivat i d'instruments de gestió quan considerin que la seva
transcendència ho justifiqui.
24.2 Aquests consells estaran integrats pels
membres que designin els ajuntaments, com ara representants d'altres
administracions públiques, corporacions, associacions i altres institucions de
la societat civil, així com experts en urbanisme, habitatge, medi ambient i
altres matèries relacionades amb l'urbanisme.
Capítol IV
Convenis urbanístics
Article 25
Disposicions generals
25.1 Els convenis urbanístics tenen naturalesa
jurídicoadministrativa i les qüestions relatives a llur compliment,
interpretació, efectes i extinció són competència de l'ordre jurisdiccional
contenciós administratiu.
25.2 L'aprovació, formalització i execució dels
convenis urbanístics se subjecta a la normativa reguladora de les entitats
públiques que els subscriguin.
25.3 Els convenis urbanístics es perfeccionen
i obliguen exclusivament a les parts, d'acord amb llur contingut, des de llur
aprovació per l'òrgan competent de l'administració o entitat pública que els
subscriu.
Article 26
Publicitat dels convenis urbanístics
26.1 L'acord d'aprovació dels convenis urbanístics ha
de ser publicat al butlletí o diari oficial corresponent dins del mes següent a
llur aprovació.
26.2 Les entitats públiques que subscriguin convenis
urbanístics han de garantir llur consulta pública i han de facilitar-ne còpies a
qui les sol·liciti.
26.3 Els convenis urbanístics que es refereixin a
instruments de planejament o gestió que han de ser objecte d'aprovació,
modificació o revisió, han de formar part de la documentació que integra la
respectiva figura de planejament o gestió des de l'inici del procediment
corresponent o des de la seva formalització, si aquesta es produeix un cop
iniciat el procediment. En el cas que la formalització del conveni tingui lloc
després de l'aprovació inicial de l'instrument de planejament o gestió, el
conveni s'ha de sotmetre a informació pública, bé sigui conjuntament amb
l'instrument de què es tracti, si d'acord amb l'article 112 d'aquest Reglament
procedeix subjectar-lo a un nou tràmit d'informació pública, bé sigui amb un
tràmit específic d'informació pública per un termini d'un mes, i s'ha
d'incorporar a l'instrument de planejament o de gestió que sigui objecte del
següent acord d'aprovació que correspongui.
Títol tercer
Del règim urbanístic del sòl
Capítol I
Disposicions generals
Article 27
Principis generals del règim urbanístic del sòl
27.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns
immobles tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar d'ells dintre dels límits i
amb compliment dels deures establerts en la legislació i el planejament
urbanístics i en la resta de normes aplicables, els quals delimiten el contingut
urbanístic del dret de propietat i defineixen la seva funció social.
27.2
L'ordenació urbanística de l'ús dels terrenys i de les construccions, en tant
que delimita el contingut urbanístic de la propietat del sòl d'acord amb la seva
funció social, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir
indemnització, excepte en els supòsits expressament establerts per la Llei
d'urbanisme i per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de
valoracions.
27.3 En cas de transmissió de finques per qualsevol causa o
títol, la nova persona titular se subroga en els drets i deures urbanístics dels
propietaris o propietàries anteriors, i també en els compromisos que aquests
haguessin acordat amb l'administració urbanística si han estat objecte
d'inscripció en el Registre de la propietat o bé de publicitat per raó de
l'aprovació d'un conveni o per formar part d'un instrument de planejament o
gestió urbanística.
Article 28
Determinació del caràcter anticipat de les modificacions del planejament
a efectes indemnitzatoris
En defecte de previsió expressa de terminis d'execució
per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i
revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de
l'aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu, o des
que s'hagi establert la corresponent ordenació detallada.
Article 29
Deures d'ús, de conservació i de rehabilitació
29.1 Les persones propietàries de sòl i d'altres béns
immobles estan obligats a destinar-los als usos previstos per l'ordenació
urbanística.
29.2 Els propietaris o propietàries de terrenys, construccions,
instal·lacions i altres béns immobles estan obligats a complir els deures de
conservació i de rehabilitació establerts per la Llei d'urbanisme i aquest
Reglament, per la legislació sectorial aplicable i per les ordenances locals.
Estan inclosos en aquests deures, amb l'abast que determina la Llei
d'urbanisme:
a) El manteniment o la reposició de les condicions de seguretat,
salubritat i ornament públic dels béns immobles.
b) La conservació i la
rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges o de
les condicions de funcionalitat dels altres tipus de construccions, d'acord amb
llur destí.
c) Aquells deures de conservació i rehabilitació que determini la
legislació sectorial o que estableixin les normes de protecció del patrimoni
cultural dels plans urbanístics.
d) El compliment de les normes sobre
rehabilitació urbana establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal o pel
programa d'actuació urbanística municipal per a àmbits determinats.
Article 30
Règim urbanístic del sòl
30.1 El règim urbanístic del sòl es determina per la
classificació, la qualificació en zones o sistemes i, en el seu cas, per la
inclusió en un sector de planejament urbanístic derivat o, en sòl urbà, també
per la inclusió en un polígon d'actuació urbanística.
30.2 Els plans
d'ordenació urbanística municipal, d'acord amb els criteris establerts als
articles 26 a 33 de la Llei d'urbanisme, classifiquen tot el sòl del territori
corresponent en totes o algunes de les classes de sòl següents:
a) Sòl urbà,
en les categories de consolidat o no consolidat.
b) Sòl urbanitzable, en les
categories de delimitat o no delimitat.
c) Sòl no urbanitzable.
Article 31
Sòl urbà consolidat i no consolidat
31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat els
terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació
urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè:
a) Són terrenys que
tenen la condició de solar.
b) Són terrenys als quals només manca, per a
assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé
completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l'article 29.a)
de la Llei d'urbanisme, tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat
en un polígon d'actuació urbanística o en un sector subjecte a un pla de millora
urbana com si no hi han estat inclosos.
31.2 Tenen la condició de sòl urbà no
consolidat els terrenys que el pla d'ordenació urbanística municipal o el
programa d'actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria
perquè:
a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors subjectes a un pla de
millora urbana o en polígons d'actuació urbanística que tenen per objecte
completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma interior, de
remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o qualsevol
altra actuació no inclosa en l'apartat 1.b) d'aquest article.
b) Es tracta de
terrenys urbans, no inclosos en sectors ni en polígons d'actuació urbanística,
que estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta
pel fet que aquesta cessió és necessària per a que la resta del sòl adquireixi
la condició de solar i es pugui construir d'acord amb les determinacions del
planejament urbanístic general.
31.3 El sòl urbà consolidat esdevé no
consolidat en els casos que preveu l'article 31.2 de la Llei
d'urbanisme.
Article 32
Règim urbanístic del subsòl
32.1 L'aprofitament urbanístic del subsòl és el què
determina, si s'escau, el planejament urbanístic i està subordinat, en tot cas,
a les exigències de la implantació d'instal·lacions i infraestructures
vinculades a la prestació de serveis públics o d'interès públic, tals com
telecomunicacions, subministraments, transport i altres
anàlegs.
32.2.L'adquisició i la materialització de l'aprofitament urbanístic
que el planejament atribueixi al subsòl estan també subordinades a les
limitacions que es derivin de la legislació sectorial respecte a la preservació
front als riscs i a la protecció de les restes arqueològiques d'interès
declarat, dels aqüífers classificats i del patrimoni geològic protegit d'acord
amb la legislació sectorial aplicable.
32.3 Els límits a l'aprofitament
urbanístic del subsòl establerts en els apartats 1 i 2 anteriors delimiten el
contingut urbanístic de la propietat del subsòl i no confereixen a les persones
propietàries el dret a exigir indemnització en el cas que comportin una reducció
de l'aprofitament urbanístic del subsòl previst en el planejament
urbanístic.
32.4 En sòl urbà, quan de les exigències derivades de la
prestació de serveis públics o d'interès públic en el subsòl se'n derivi una
incompatibilitat total o parcial amb l'ús del sòl o del vol de l'immoble privat
servent d'acord amb l'aprofitament urbanístic atribuït, s'ha de procedir a
l'expropiació de l'aprofitament afectat, llevat que s'inclogui l'immoble en un
àmbit d'actuació urbanística que garanteixi la distribució equitativa de
beneficis i càrregues, cas en el qual es pot aplicar, si s'escau, el procediment
d'ocupació directa previst a l'article 150 de la Llei d'urbanisme. L'expropiació
s'ha d'estendre a la totalitat del terreny si, com a conseqüència de
l'afectació, no és possible la materialització, ni tan sols parcial, de
l'aprofitament urbanístic atribuït.
32.5 En el cas a què es refereix
l'apartat anterior, l'expropiació l'ha de dur a terme l'administració competent
per raó del servei a implantar, i correspon a la persona titular del servei que
doni lloc a l'afectació la condició de persona beneficiària de
l'expropiació.
Capítol II
Sistemes urbanístics
Article 33
Disposicions generals
33.1 L'ordenació urbanística dels terrenys que formin
part del domini públic d'acord amb la delimitació o atermenament efectuats en
aplicació de la legislació sectorial, ha d'atribuir a aquests terrenys la
qualificació de sistema urbanístic i el destí que sigui conforme amb la
legislació sectorial aplicable.
33.2 Integren el sistema urbanístic
d'equipaments comunitaris els equipaments de titularitat pública que preveu el
planejament urbanístic en compliment dels estàndards que exigeixen els articles
65 i 94 de la Llei d'urbanisme i de les reserves determinades pel planejament
general d'acord amb les lletres d) dels apartats 3 i 4 de l'article 68 d'aquest
Reglament. També integren aquest sistema la resta d'equipaments que preveu el
planejament, siguin de titularitat pública o privada. En tot cas, correspon al
planejament urbanístic determinar els sòls on es poden implantar equipaments
d'una o altra titularitat.
33.3 Els serveis tècnics, que formen part del
sistema urbanístic d'equipaments comunitaris d'acord amb l'article 34.5 de la
Llei d'urbanisme, comprenen, entre d'altres, els parcs de maquinària, les
infraestructures hidràuliques i les instal·lacions de gestió de residus,
d'abastament i subministrament d'aigua, de sanejament, de producció i
distribució d'energia, i de telecomunicacions. El planejament urbanístic pot
preveure que el sòl destinat a serveis tècnics pugui ser de titularitat pública
o privada, i pot establir l'obligació de reservar espais comuns en les
edificacions per a la implantació de serveis tècnics.
33.4 El sistema
d'habitatges dotacionals públics és un sistema urbanístic diferenciat del
sistema d'equipaments comunitaris, que requereix sempre la titularitat pública
del sòl, la qual s'obté mitjançant cessió obligatòria i gratuïta o expropiació,
d'acord amb l'article 34.7 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, mitjançant les
formes previstes per la legislació sectorial d'habitatge.
Article 34
Supòsits de compatibilitat entre sistemes i altres
qualificacions
34.1 El planejament urbanístic pot preveure que el
subsòl dels sistemes urbanístics de titularitat pública es destini a usos
diferents dels atribuïts al sòl, sempre que siguin compatibles amb la
funcionalitat del sistema.
34.2 En sòl urbà, en els àmbits inclosos en
polígons d'actuació urbanística o en sectors subjectes a un pla de millora
urbana, el planejament urbanístic pot establir que el subsòl del sòl que destini
a sistemes de titularitat pública sigui susceptible d'aprofitament de
titularitat privada, destinat a l'ús d'aparcament, de magatzem, a usos propis
dels equipaments o a d'altres usos admesos pel planejament en el subsòl, quan
sigui necessari per garantir l'equilibri de beneficis i càrregues derivat de la
cessió gratuïta del sòl destinat a nous sistemes de titularitat pública.
34.3
En sòl urbà el planejament urbanístic pot qualificar com a sistema de
titularitat pública part de les edificacions existents, de les edificacions de
nova construcció, o del vol o del subsòl dels immobles, per raó de la necessitat
d'implantació d'equipaments comunitaris, així com per facilitar l'accessibilitat
dels vianants als sistemes viari i d'espais lliures en les trames urbanes
consolidades. L'obtenció d'aquests sistemes es pot dur a terme per expropiació
quan l'immoble afectat no formi part d'un àmbit d'actuació urbanística que
prevegi la cessió gratuïta del sistema.
Article 35
Inclusió o vinculació de sistemes urbanístics en sectors o polígons
d'actuació
35.1 El sòl reservat per a sistemes urbanístics
generals que el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa d'actuació
urbanística municipal inclogui, als efectes de llur gestió, en polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament urbanístic
derivat, resta classificat com a sòl urbà o com a sòl urbanitzable, segons que
correspongui, i, en conseqüència, és part integrant del sector.
35.2 El pla
d'ordenació urbanística municipal o el programa d'ordenació urbanística
municipal també poden, en aquells casos que sigui necessari per a la implantació
de les infraestructures i serveis de connexió o per a l'ampliació o el
reforçament d'aquestes infraestructures i serveis que requereixi el
desenvolupament de l'àmbit:
a) Vincular a sectors de sòl urbanitzable, als
efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes urbanístics que estiguin
classificats com a sòl urbà o com a sòl no urbanitzable per aplicació dels
criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
b) Vincular a sectors
subjectes a un pla de millora urbana, o a polígons d'actuació urbanística en sòl
urbà no consolidat, als efectes de llur obtenció, sòls reservats per a sistemes
urbanístics que estiguin classificats com a sòl no urbanitzable per aplicació
dels criteris de classificació de la Llei d'urbanisme.
35.3 En els casos
previstos en l'apartat 2 d'aquest article, els terrenys vinculats no formen part
del sector ni del polígon d'actuació urbanística ni als efectes de l'aplicació
dels índexs d'edificabilitat i altres paràmetres urbanístics, ni als efectes de
compliment dels estàndards de cessions per a sistemes, ni als efectes de còmput
de les superfícies necessàries per exercir la iniciativa en matèria d'execució
del planejament, i la seva obtenció per mitjà de la reparcel·lació es produeix
en els termes que estableix l'article 133.4 d'aquest Reglament.
35.4 La
superfície dels terrenys que formin part del domini públic marítimo-terrestre o
hidràulic inclosos en sectors de planejament derivat o en polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà no comptabilitza com a superfície de l'àmbit als efectes
establerts en l'article 35.2 de la Llei d'urbanisme.
Capítol III
Aprofitament urbanístic
Article 36
Regles de ponderació de l'aprofitament urbanístic
36.1 Els elements que integren l'aprofitament
urbanístic són l'edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni
al sòl el planejament urbanístic. La intensitat dels usos depèn del nombre
d'establiments per unitat de superfície o de la densitat de l'ús residencial,
d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic.
36.2 Quan l'àmbit
d'actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l'aprofitament
urbanístic i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se
segueix el mètode següent:
S'estableixen coeficients d'homogeneïtzació,
d'acord amb el que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme que, de manera
justificada, expressin les diferències de valor de l'ús i de la intensitat de
l'ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la
resta. Els coeficients seran iguals o menors que la unitat.
En cada zona, el
producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d'edificabilitat i
per la superfície de la zona en determina l'aprofitament urbanístic, que
s'expressa en unitats de valor o d'aprofitament. En el cas de zones o sistemes
de titularitat privada destinats a usos en els quals l'edificabilitat, pel seu
caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l'aprofitament
urbanístic, com els usos esportius a l'aire lliure o altres anàlegs,
l'aprofitament es determina pel producte del coeficient d'homogeneïtzació, que
ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona
o sistema.
L'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació és el sumatori
dels aprofitaments urbanístics de les zones que s'hi inclouen.
L'aprofitament
urbanístic mitjà de l'àmbit d'actuació quedarà determinat pel resultat de
dividir l'aprofitament urbanístic de l'àmbit d'actuació per la superfície total
d'aquest, determinada d'acord amb allò que estableix l'article 35 d'aquest
Reglament.
Capítol IV
Règim del sòl urbà i del sòl urbanitzable
Secció primera
Drets i deures en sòl urbà consolidat
Article 37
Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats
com a sòl urbà consolidat tenen dret a:
a) Completar o acabar la urbanització
necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia
tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents
en el cas que els terrenys estiguin inclosos a aquests efectes en sectors
subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d'actuació
urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i terminis que
estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
Article 38
Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà consolidat
Els propietaris o propietàries de terrenys classificats
com a sòl urbà consolidat estan subjectes als deures següents:
a) Costejar i,
si s'escau, executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin
la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de
planejament i de gestió corresponents en el cas que els terrenys estiguin
inclosos a aquests efectes en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en
un polígon d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars en les condicions i
terminis que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
c)
Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de
l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
Secció segona
Drets i deures en sòl urbà no consolidat
Article 39
Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat
Els propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat tenen dret a:
a) Completar la urbanització necessària perquè els
terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels
instruments de planejament i de gestió corresponents, si els terrenys estan
inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon
d'actuació urbanística.
b) Edificar els solars resultants en les condicions i
terminis que estableix la Llei d'urbanisme i el planejament urbanístic.
Article 40
Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat
40.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbà no
consolidat inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de
millora urbana o en polígons d'actuació urbanística tenen els deures
següents:
a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats
del planejament urbanístic.
b) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i
gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes
urbanístics locals de titularitat pública inclòs en l'àmbit d'actuació
urbanística en què siguin compresos els terrenys.
c) Cedir a l'ajuntament, de
manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l'execució dels sistemes
urbanístics generals de titularitat pública que el planejament urbanístic
general inclogui en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els
terrenys.
d) Cedir a l'administració actuant, gratuïtament, el sòl
corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic, en el cas dels plans de
millora urbana o dels polígons d'actuació urbanística que determina l'apartat 2
d'aquest article.
e) Costejar i, si escau, executar la urbanització dels
sistemes generals i locals inclosos en l'àmbit i de les infraestructures
necessàries per al seu funcionament, d'acord amb el que estableixi el
planejament, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses
d'instal·lació de les xarxes d'abastament d'aigua, de subministrament d'energia
elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió
a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en
la part que, segons la reglamentació específica d'aquests serveis, no hagi
d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Participar en els costos d'implantació de
les infraestructures de transport públic, d'acord amb el que estableix la
legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística hagi de donar
lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les
dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat
generada.
g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts
pel planejament urbanístic.
h) Executar en els terminis establerts pel
planejament urbanístic la construcció de l'habitatge protegit que eventualment
els correspongui.
i) Conservar les obres d'urbanització, agrupats legalment
com a junta de conservació, en els supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament
aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d'ordenació urbanística
municipal o el programa d'actuació urbanística municipal, vinculant-la
objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la
urbanització.
40.2 El deure de cessió del sòl corresponent al 10% de
l'aprofitament urbanístic és d'aplicació a tots aquells sectors de millora
urbana i polígons d'actuació urbanística que tinguin alguna de les finalitats
establertes en l'article 68.2.a) de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes,
s'inclouen en aquestes finalitats:
a) Les actuacions urbanístiques integrades
que tenen per objecte completar el teixit urbà en àmbits que en la seva major
part no han estat objecte prèviament de transformació urbanística.
b) Les
actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte la transformació del
model urbanístic preexistent. Comporten transformació del model urbanístic
preexistent les actuacions que determinen l'establiment d'una nova estructura
fonamental de l'àmbit per raó de la creació de nous sistemes, la implantació
d'usos principals diferents dels existents, o la substitució de l'edificació
existent per l'establiment de nous criteris d'ordenació, però no les actuacions
d'abast limitat per a l'ajust, l'ampliació o la millora de la vialitat o dels
espais lliures.
c) Les actuacions urbanístiques aïllades que donen lloc a un
increment de l'aprofitament urbanístic per raó de la transformació dels usos
preexistents o de l'augment de l'edificabilitat. En aquest cas, l'actuació pot
anar referida a un únic terreny i comportar la delimitació d'un polígon
d'actuació als únics efectes de cessió del 10% d'aprofitament de
l'actuació.
40.3 Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat no
inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana
ni en polígons d'actuació urbanística tenen els deures següents:
a) Cedir
gratuïtament a l'ajuntament, de manera prèvia a l'edificació, la part dels
terrenys destinada a carrers o qualsevol altre tipus de via del sistema
urbanístic de comunicacions, o a llurs ampliacions, sempre que aquesta cessió
sigui necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es
pugui construir d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic
general.
b) Costejar i executar la urbanització necessària perquè els
terrenys assoleixin la condició de solars.
c) Edificar els solars en els
terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic.
d) Executar
en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de
l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
Secció tercera
Drets i deures en sòl urbanitzable
Article 41
Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbanitzable
41.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable
poden promoure'n la transformació, d'acord amb el que estableix l'article 33.4
de la Llei d'urbanisme i amb subjecció als criteris de graduació temporal i
espacial que estableixin, si s'escau, els plans territorials parcials, els plans
directors territorials o el planejament urbanístic general.
41.2 Els
propietaris o propietàries de sòl urbanitzable, mentre no es procedeixi a la
seva transformació, tenen dret a utilitzar, gaudir i disposar de llurs terrenys
d'acord amb el règim establert per la Llei d'urbanisme per al sòl no
urbanitzable. Tanmateix, en el sòl urbanitzable delimitat no és possible
d'autoritzar els usos i les obres regulats per l'article 47 de la Llei
d'urbanisme per al sòl no urbanitzable.
Article 42
Deures dels propietaris o propietàries de sòl
urbanitzable La transformació del sòl urbanitzable comportarà per als seus
propietaris o propietàries els deures següents:
a) Repartir equitativament
els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.
b) Cedir a
l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel
planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat
pública inclòs en l'àmbit d'actuació urbanística en què siguin compresos els
terrenys.
c) Cedir a l'ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl
necessari per a l'execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat
pública que el planejament urbanístic general inclogui en l'àmbit d'actuació
urbanística en què siguin compresos els terrenys i el sòl per a les
infraestructures de connexió amb els sistemes generals exteriors a l'actuació,
quan aquest sòl no sigui ja de titularitat pública.
d) Cedir a
l'administració actuant, gratuïtament, dins el sector de sòl urbanitzable en què
siguin compresos els terrenys, el sòl necessari per a edificar el sostre
corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic del sector.
e) Costejar i,
si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de
les despeses d'instal·lació de les xarxes d'abastament d'aigua, de
subministrament d'energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la
infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les
empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica
d'aquests serveis, no hagi d'anar a càrrec dels usuaris.
f) Costejar i, si
escau, executar les infraestructures de connexió amb els sistemes urbanístics
generals exteriors a l'actuació urbanística i les obres per a l'ampliació o el
reforçament d'aquests sistemes que siguin necessàries com a conseqüència de la
magnitud de la dita actuació, d'acord amb les determinacions del planejament
urbanístic general, incloent-hi, d'acord amb el que estableix la legislació
sectorial, l'obligació de participar en els costos d'implantació de les
infraestructures de transport públic que siguin necessàries perquè la
connectivitat del sector sigui l'adequada.
g) Edificar els solars en els
terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic.
h) Executar
en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de
l'habitatge protegit que eventualment els correspongui.
i) Conservar les
obres d'urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els
supòsits en què s'hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin
justificadament el pla d'ordenació urbanística municipal o el programa
d'actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de
consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització.
Secció quarta
Disposicions comunes al sòl urbà i urbanitzable
Article 43
Cessions de sòl amb aprofitament
43.1 L'administració actuant ha de fixar en el procés
de reparcel·lació l'emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic que hagi de
ser objecte de cessió. Aquest emplaçament pot atendre proporcionalment les
diferents qualificacions de zona de l'àmbit d'actuació, per tal d'assegurar la
participació de la iniciativa privada en la construcció d'habitatges de
protecció pública.
43.2 La cessió de sòl amb aprofitament que correspongui
pot ésser substituïda, per acord entre l'administració actuant i les persones
propietàries afectades, pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector o
del polígon si es pretén millorar la política d'habitatge o si l'ordenació
urbanística dóna lloc a una parcel·la única i indivisible. La concreció
d'aquests terrenys i la seva adjudicació a favor de l'administració actuant es
produeix amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació.
43.3 Als efectes del
què estableix l'apartat 2, constitueix un supòsit de millora de la política
d'habitatge la cessió de terrenys fora de l'àmbit d'actuació destinats a
habitatge protegit, quan en aquest àmbit d'actuació no hi ha terrenys amb la
qualificació adequada per a aquest destí.
43.4 La cessió també pot ésser
substituïda totalment o parcialment per l'equivalent del seu valor econòmic quan
l'ordenació urbanística doni lloc a una parcel·la única i indivisible, o quan
concorrin les circumstàncies previstes en l'article 120.1.d de la Llei
d'urbanisme en el sentit que la cessió no es pugui emplaçar en una parcel·la
independent. En tots els casos, l'equivalent s'ha de destinar a les finalitats
dels patrimonis públics de sòl i d'habitatge que regula l'article 224 d'aquest
Reglament.
Article 44
Participació de l'administració actuant en el cost de la
urbanització
D'acord amb el què estableix l'article 46 de la Llei
d'urbanisme, l'administració actuant està exempta de participar en les càrregues
d'urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment
dels deures de cessió de les persones propietàries, i així s'ha d'establir en el
projecte de reparcel·lació, si concorren conjuntament els següents
requisits:
a) Que el sòl es reservi expressament per a atendre necessitats
d'habitatge, mitjançant promoció pública d'habitatges en règim de lloguer o de
cessió temporal d'ús. Aquesta reserva s'ha de fer constar en la descripció de la
finca o finques objecte de cessió del projecte de reparcel·lació i en el
Registre de la propietat.
b) Que el sòl resti subjecte en el projecte de
reparcel·lació, i així es faci constar en el Registre de la propietat, a una
prohibició de disposar per un termini mínim de 30 anys, no incloent-se en
aquesta prohibició les fórmules jurídiques que comporten la dissociació del
domini, ni la constitució del dret de superfície, ni la transmissió a favor
d'altres administracions públiques o d'entitats dependents d'aquestes, sempre
que en aquests casos es mantingui el destí previst a l'apartat a)
Article 45
Requisits per a l'edificació del sòl
45.1 Per tal que el sòl pugui ser edificat, d'acord amb
les determinacions del planejament urbanístic, i mitjançant l'atorgament de la
llicència d'edificació corresponent, cal que hagi assolit la condició de solar.
No obstant això, s'admet que les obres d'edificació siguin simultànies a
l'execució de les d'urbanització o reurbanització si es compleixen les
condicions i requisits que estableix l'article 237 d'aquest Reglament.
45.2
Si per a l'edificació és necessària la prèvia reparcel·lació del sòl, aquesta ha
d'haver estat aprovada per acord que hagi guanyat fermesa en via
administrativa.
45.3 No s'aplica el què estableixen els apartats 1 i 2
d'aquest article en el cas d'execució anticipada de sistemes urbanístics de
titularitat pública.
Capítol V
Règim del sòl no urbanitzable
Secció primera
Règim d'ús del sòl no urbanitzable
Article 46
Disposicions generals
46.1 Els propietaris o propietàries de sòl no
urbanitzable tenen el dret d'ús, de gaudi i de disposició de llurs propietats,
d'acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius
derivats del principi d'utilització racional dels recursos naturals i dins els
límits establerts per la legislació sectorial i urbanística, pel planejament
territorial i urbanístic i per la legislació que sigui aplicable a l'exercici de
les facultats de disposició d'aquesta classe de sòl.
46.2 En sòl no
urbanitzable, a més de la utilització d'acord amb la seva naturalesa rústica,
només es poden admetre els usos, construccions i obres previstos en la Llei
d'urbanisme, respectant en tot cas les incompatibilitats i determinacions de la
legislació sectorial i del planejament territorial i urbanístic.
46.3 A més
dels requisits específics exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament
per a cada un dels usos i construccions admesos per la Llei d'urbanisme, llur
autorització requereix, en tots els casos:
a) Que l'àmbit d'actuació no
estigui sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin
incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet
d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini
públic.
b) Que les actuacions no disminueixin de manera significativa la
permeabilitat o l'estabilitat del sòl ni afectin de manera negativa la
connectivitat territorial dels sistemes naturals o dels sistemes urbans.
c)
Que no es tracti d'actuacions que, atenent els valors que el pla d'ordenació
urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en
transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la
realització dels dits valors i l'assoliment de les dites finalitats.
d) Que
es garanteixi la preservació del sòl no urbanitzable respecte al procés de
desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les
activitats autoritzades.
46.4 Els propietaris o propietàries de sòl no
urbanitzable per al qual s'autoritzi la implantació dels usos, construccions i
obres admesos per la Llei d'urbanisme tenen el deure de costejar i d'executar
les obres i actuacions necessàries per donar compliment a les mesures
correctores que s'estableixin en el pla especial urbanístic o en l'aprovació del
projecte, així com el deure de complir les condicions de caràcter urbanístic que
estableixi la llicència municipal, d'acord amb el què disposa l'article 59
d'aquest Reglament.
Article 47
Actuacions específiques d'interès públic en sòl no
urbanitzable
47.1 Són actuacions específiques d'interès públic
admissibles en sòl no urbanitzable, d'acord amb el què disposi el planejament
territorial i urbanístic:
a) Les activitats col·lectives de caràcter
esportiu, cultural, d'educació en el lleure i d'esbarjo que es desenvolupin a
l'aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a
l'ús de què es tracti.
b) Els equipaments i serveis comunitaris que estiguin
vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments
funcionals, no sigui adequat que s'integrin en la trama urbana.
c) Les
infraestructures pròpies del sistema urbanístic de comunicacions.
d) Les
instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les
telecomunicacions, la infraestructura hidràulica general, les xarxes de
subministrament d'energia elèctrica, d'abastament i subministrament d'aigua i de
sanejament, la gestió de residus, la producció d'energia a partir de fonts
renovables i les altres instal·lacions ambientals d'interès públic.
47.2 Les
actuacions específiques d'interès públic s'han d'implantar sobre la superfície
de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de
segregació sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la
unitat mínima de conreu o forestal.
47.3 Per a la implantació de les
actuacions específiques d'interès públic a què es refereix l'apartat anterior
cal que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal,
o bé s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les
condicions d'implantació de les indicades actuacions, o bé s'aprovi el
corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la
Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'aprovació d'un pla
especial urbanístic és preceptiva en els casos següents:
a) Quan el
planejament urbanístic general ho exigeixi.
b) Quan es tracti de la
implantació d'un sistema urbanístic general no previst pel planejament
urbanístic general.
c) Quan es tracti de la implantació d'una de les
infraestructures previstes en l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, que
afecti més d'un municipi o diverses classes de sòl, sens perjudici del què
estableix la legislació sectorial.
47.4 En els casos en què no és preceptiva
l'aprovació d'un pla especial urbanístic, correspon a la persona interessada
l'opció entre promoure l'aprovació d'aquest pla o l'aprovació del projecte
corresponent d'acord amb el procediment previst a l'article 48 de la Llei
d'urbanisme.
Article 48
Construccions i instal·lacions pròpies d'una activitat agrícola,
ramadera o forestal
48.1 Als efectes del que estableix l'article 47.6.a) de
la Llei d'urbanisme, es consideren construccions pròpies d'una activitat
agrícola, ramadera o forestal:
a) Les construccions o instal·lacions
destinades específicament a la criança d'animals o bé al conreu d'espècies
vegetals.
b) Les construccions destinades a la guarda de la maquinària i
demés estris al servei de les activitats forestals, de criança d'animals o de
conreu d'espècies vegetals.
c) Les construccions destinades a
l'emmagatzematge, la conservació, la manipulació, l'envasat i la transformació
de productes, així com les destinades a la prestació de serveis, sempre que els
esmentats productes i serveis s'hagin originat o tinguin com a destinació,
respectivament i exclusivament, una unitat d'explotació agrícola o ramadera o un
conjunt d'unitats d'explotació, integrades sota una direcció empresarial comuna
i sempre que els terrenys objecte de la construcció formin part de l'esmentada
unitat d'explotació o de l'esmentat conjunt.
d) Les construccions destinades
a l'emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de
jardineria, sempre que en la finca es desenvolupin les activitats de conreu o
viver d'espècies vegetals.
48.2 La implantació de construccions i
instal·lacions pròpies d'activitats agrícoles o ramaderes està subjecta al
procediment següent:
a) Si el projecte supera els llindars fixats d'acord amb
els articles 68.8.d) o 93.2.e) d'aquest Reglament, incorpora l'ús d'habitatge o
d'allotjament de persones treballadores temporeres, o afecta restes
arqueològiques d'interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o
zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments
paleontològics o punts geològics d'interès, es requereix que, amb caràcter previ
a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé s'aprovi un pla
especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de
les construccions i les instal·lacions, o bé s'aprovi el corresponent projecte
d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en
l'article 57 d'aquest Reglament.
L'opció entre un o altre procediment
correspon a la persona interessada, llevat que el planejament urbanístic general
exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
b) En els altres casos,
únicament es requereix l'obtenció de llicència urbanística municipal.
Article 49
Activitats d'explotació de recursos naturals i construccions i
instal·lacionsvinculades
49.1 Als efectes del què estableix l'article 47.6.a) de
la Llei d'urbanisme, es consideren activitats d'explotació dels recursos
naturals les activitats extractives i aquelles altres activitats d'utilització
del sòl, diferents de les agrícoles, forestals o ramaderes, que comportin canvis
en la configuració natural dels terrenys.
49.2 Entre les construccions
pròpies d'una explotació de recursos naturals procedents d'activitats
extractives, s'hi inclouen les instal·lacions destinades al primer tractament i
a la selecció d'aquests recursos, sempre que aquestes activitats de selecció
produeixin un impacte ambiental menor si es duen a terme al lloc
d'origen.
49.3 La implantació d'activitats d'explotació de recursos naturals
i de les construccions i instal·lacions vinculades a elles requereix, amb
caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé
l'aprovació d'un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les
condicions d'implantació de l'activitat i les instal·lacions, o bé l'aprovació
del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de
la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament. L'opció entre un o
altre procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament
urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
Article 50
Noves construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament
depersones treballadores temporeres
50.1 D'acord amb l'article 47.6.b) de la Llei
d'urbanisme, les noves construccions destinades a habitatge familiar o a
l'allotjament de persones treballadores temporeres en sòl no urbanitzable han
d'estar associades a l'explotació rústica directament i justificadament.
50.2
Per considerar que els usos d'habitatge familiar i d'allotjament de persones
treballadores temporeres estan directament i justificadament associats a una
explotació rústica, cal que concorrin els requisits següents:
a) Que la
construcció destinada a habitatge o a allotjament de persones treballadores
temporeres s'emplaci en finques que siguin objecte d'explotació agrícola,
ramadera, forestal o d'explotació d'altres recursos naturals, que aquesta
explotació estigui configurada com una unitat econòmica des de la vessant de la
legislació fiscal i sectorial o formi part d'un conjunt integrat d'unitats
econòmiques sota una direcció empresarial comuna, i que la dimensió física o
econòmica de l'explotació justifiqui la implantació de l'ús d'habitatge.
b)
En el cas d'habitatge familiar, s'ha d'acreditar la seva necessitat amb relació
a les funcions de vigilància, assistència, gestió o control derivades o exigides
per les característiques de l'explotació, i l'habitatge s'ha de destinar a
residència habitual de la persona titular de l'explotació o de la persona que,
en virtut de qualsevol títol jurídic, exerceixi les indicades funcions.
c) En
el cas de construccions per a l'allotjament de persones treballadores
temporeres, cal justificar que el cicle dels productes dels quals es tracti
exigeix, periòdicament, el treball coordinat de persones que l'oferta laboral
local no pot atendre. Fora de temporada, aquestes instal·lacions poden ser
objecte d'altres usos admesos en sòl no urbanitzable degudament
autoritzats.
50.3 La concurrència de raons justificades en la dimensió i
característiques de l'explotació permet l'autorització de la creació de nous
habitatges, mitjançant divisió en propietat horitzontal d'edificacions
existents, o de noves construccions destinades a habitatge familiar, encara que
ja existeixi un habitatge familiar associat a la mateixa explotació, sempre que
s'acrediti que algun dels seus residents exerceix les funcions a les que es
refereix l'apartat 2.b) d'aquest article.
50.4 Les noves construccions
destinades a l'ús d'habitatge familiar han d'estar integrades en les
construccions principals de l'explotació rústica de la qual es tracti, bé per
contigüitat o bé per proximitat, amb una tipologia adequada al medi rural i a la
resta de construccions de l'explotació.
Els requisits de contigüitat o
proximitat no s'exigeixen quan els esmentats usos es preveuen implantar en
construccions existents en els terrenys objecte de l'explotació, la
reconstrucció o rehabilitació de les quals ha de ser preferent a la nova
construcció, sempre i quan llurs característiques ho justifiquin.
50.5 La
implantació de construccions destinades a habitatge familiar o a l'allotjament
de persones treballadores temporeres requereix, amb caràcter previ a l'obtenció
de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla especial
urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions de llur implantació, o bé
l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el procediment previst en
l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona interessada, llevat
que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial
urbanístic.
50.6 La llicència urbanística municipal per a la construcció
d'habitatges familiars o d'edificacions destinades a l'allotjament de persones
treballadores temporeres ha de condicionar la seva eficàcia:
a) Al
manteniment o a la implantació efectiva de l'explotació rústica.
b) A la
indivisibilitat de les finques registrals en les que s'emplacin les
construccions
c) A l'acreditació que les condicions a què es refereix
l'apartat anterior han estat objecte d'anotació al Registre de la propietat. La
pràctica de la nota marginal es durà a terme d'acord amb el que estableix la
normativa reguladora de la inscripció al Registre de la propietat d'actes de
naturalesa urbanística.
50.7 La condició de la indivisibilitat de les finques
registrals a què es refereix l'apartat anterior pot quedar sense efectes si es
produeixen les següents circumstàncies:
a) L'alteració, total o parcial, de
llur classificació com a conseqüència de l'aprovació d'un nou planejament.
b)
L'autorització de la implantació de nous usos o d'un canvi en l'explotació o
destí de les finques. En aquest cas, la divisió s'ha d'autoritzar, si s'escau,
mitjançant el procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en
l'article 57 d'aquest Reglament.
Article 51
Establiments de turisme rural i de càmping
51.1 Es consideren construccions destinades a
activitats de turisme rural, als efectes de l'article 47.6.e) de la Llei
d'urbanisme, les construccions auxiliars dels establiments de turisme rural que
regula la legislació de turisme de Catalunya.
51.2 Les construccions a què es
refereix l'apartat anterior, així com la implantació de càmpings requereixen que
aquestes actuacions estiguin admeses pel pla d'ordenació urbanística municipal i
que, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal,
s'aprovi un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions
d'implantació de les indicades actuacions. Aquest pla especial ha de regular la
superfície de l'actuació, i l'emplaçament, ocupació, alçades i la resta de
paràmetres de les edificacions o de les àrees d'acampada i de serveis, d'acord
amb l'estudi d'impacte i integració paisatgística que ha d'incorporar.
Article 52
Construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària
52.1 El dimensionat i les característiques de les
construccions per a la prestació de serveis de la xarxa viària diferents que el
de subministrament de carburants, s'han de justificar tenint en compte la
intensitat i tipus de trànsit de la via a la qual es pretén donar servei i la
distància respecte dels nuclis urbans existents a l'entorn, amb capacitat
d'oferir els mateixos serveis. Aquestes instal·lacions han de constituir un
conjunt arquitectònic integrat amb les instal·lacions de subministrament de
carburants.
52.2 Els altres serveis de la xarxa viària admissibles en sòl no
urbanitzable als què es refereix l'apartat 1 són: els tallers de reparació de
pneumàtics i d'aparells elèctrics dels vehicles, els bars-restaurants, la neteja
de vehicles, i el comerç de venda de premsa periòdica i d'articles de primera
necessitat.
52.3 La implantació d'estacions de subministrament de carburants
i de prestació d'altres serveis de la xarxa viària requereix, amb caràcter previ
a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé l'aprovació d'un pla
especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de
la indicada actuació, o bé l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el
procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57
d'aquest Reglament. L'opció entre un o altre procediment correspon a la persona
interessada, llevat que el planejament urbanístic general exigeixi l'aprovació
del pla especial urbanístic.
Article 53
Construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i
el funcionament de les obres públiques
La implantació de les construccions i les
instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les
obres públiques requereix l'obtenció de llicència urbanística municipal, llevat
del cas que afecti restes arqueològiques d'interès declarat, aqüífers
classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb
la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d'interès, en
què prèviament cal l'aprovació del corresponent projecte d'acord amb el
procediment previst en l'article 48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57
d'aquest Reglament.
Article 54
Obertura i recuperació de camins
L'obertura o la recuperació de vies d'accés, camins i
dreceres en sòl no urbanitzable se subjecta al següent procediment:
a) Si
l'actuació està prevista en un projecte sectorial, requereix l'obtenció de la
llicència urbanística municipal.
b) Si l'actuació no està prevista en un
projecte d'actuació tramitat d'acord amb la legislació sectorial, requereix, amb
caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, o bé
l'aprovació d'un pla especial urbanístic, o bé l'aprovació del projecte
corresponent d'acord amb el procediment previst en l'article 48 de la Llei
d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
L'opció entre un o altre
procediment correspon a la persona interessada, llevat que el planejament
urbanístic general exigeixi l'aprovació del pla especial urbanístic.
Article 55
Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals
55.1 En sòl no urbanitzable s'admet la reconstrucció i
rehabilitació de masies i cases rurals, per destinar-les a habitatge familiar, a
establiment de turisme rural o a activitats d'educació en el lleure i de
restauració, sempre i quan aquestes masies o cases rurals hagin estat incloses
per part del planejament urbanístic general o especial en el catàleg previst per
la Llei d'urbanisme a aquests efectes. Les masies o cases rurals també es poden
destinar a establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d'hotel apartament,
si ho preveu expressament el catàleg, el qual pot establir un límit del nombre
de places.
55.2 El planejament urbanístic general o especial ha d'identificar
en el catàleg a què es refereix l'apartat anterior les masies i cases rurals que
són susceptibles de reconstrucció o rehabilitació per destinar-les als usos
previstos en l'apartat anterior, i ha de justificar les raons arquitectòniques,
paisatgístiques o socials que fonamenten llur preservació o recuperació. Aquests
plans també poden preveure, si així ho justifiquen les característiques
concurrents i sempre que es garanteixin les necessitats d'accessibilitat, que la
superfície de sòl vinculada a la masia o casa rural susceptible de segregació
sigui inferior a la unitat mínima de conreu o forestal, sense que, en cap cas,
aquesta segregació pugui donar lloc a una resta de finca matriu inferior a
aquestes unitats mínimes.
55.3 La reconstrucció i la rehabilitació del
patrimoni arquitectònic rural han de respectar el volum edificat preexistent i
la composició volumètrica original prèviament determinats, i les possibles
ampliacions o noves construccions de caràcter auxiliar que admeti el planejament
urbanístic no poden afectar els valors arquitectònics i paisatgístics
concurrents, i han d'estar justificades en la necessitats derivades del
desenvolupament dels usos admesos.
55.4 Si no s'alteren les característiques
originals de l'edificació, se'n pot admetre la divisió horitzontal, amb les
limitacions que estableixi el planejament urbanístic i d'acord amb la normativa
reguladora de les condicions objectives d'habitabilitat.
55.5 La
reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals requereix, a més de la
inclusió en el catàleg, l'obtenció de la llicència urbanística municipal
atorgada de conformitat amb el procediment que regulen l'article 50 de la Llei
d'urbanisme i l'article 58 d'aquest Reglament.
Article 56
Execució d'obres i implantació d'usos en construccions
preexistents
56.1 En les construccions preexistents en sòl no
urbanitzable, encara que no estiguin incloses en el catàleg al què es refereix
l'article anterior, es pot admetre, d'acord amb el què estableixi el planejament
urbanístic, la implantació o la represa d'activitats rústiques, de l'ús
d'habitatge familiar o allotjament de persones treballadores temporeres associat
a explotacions rústiques, d'establiments de turisme rural o de serveis associats
a activitats de càmping, sempre i quan concorrin tots els requisits
següents:
a) Que les construccions no s'haguessin implantat
il·legalment.
b) Que s'acrediti el compliment dels requisits i condicions
exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la implantació de
cada un d'aquests usos.
c) Que les característiques de la construcció
preexistent siguin coherents amb el caràcter de l'àmbit territorial on
s'emplaça, o que aquesta coherència es pugui assolir mitjançant l'actuació
projectada.
56.2 En els casos que regula l'apartat 1 d'aquest article, la
implantació de l'ús i l'execució de les obres d'adequació o rehabilitació
necessàries estan subjectes al procediment regulat en l'article 48 de la Llei
d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament.
56.3 Les ampliacions de les
construccions existents que estiguin efectivament destinades a activitats o usos
admesos per la Llei d'urbanisme es poden autoritzar, d'acord amb el què
estableixi el planejament urbanístic, mitjançant el procediment regulat en
l'article 50 de la Llei d'urbanisme i 58 d'aquest Reglament. En el cas de
construccions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal, cal
l'aprovació prèvia del projecte d'acord amb el procediment regulat en l'article
48 de la Llei d'urbanisme i en l'article 57 d'aquest Reglament si, com a
conseqüència de l'ampliació, el conjunt de l'activitat supera els llindars que
estableix el planejament.
56.4 Els projectes que només comportin obres de
conservació, d'adequació, de millora o de manteniment de les construccions
existents efectivament destinades a usos admesos per la Llei d'urbanisme resten
únicament subjectes a llicència municipal.
Secció segona
Procediments d'autorització d'usos i construccions en sòl no
urbanitzable
Article 57
Aprovació de projectes d'actuacions específiques d'interès públic i de
novesactivitats i construccions en sòl no urbanitzable
57.1 Els projectes que se sotmetin al procediment
d'aprovació establert en l'article 48 de la Llei d'urbanisme o, si s'escau, els
plans especials urbanístics per a la implantació de les actuacions, activitats i
construccions a què es refereixen els articles 47.6.e), 48 i 49 de la Llei
d'urbanisme, han d'incorporar la documentació següent:
a) Una justificació
específica de la finalitat del projecte, de la compatibilitat de l'actuació amb
el planejament territorial, urbanístic i sectorial i de la concurrència dels
requisits exigits per la Llei d'urbanisme i per aquest Reglament per a la
implantació de l'activitat o construcció de què es tracti.
b) L'avantprojecte
de l'actuació, activitat o construcció, el qual ha referir-se a l'emplaçament i
extensió de la finca o finques en les quals es projecta l'actuació, a la
superfície ocupada per l'activitat i per les construccions i instal·lacions, i a
llurs característiques fonamentals.
c) Un estudi d'impacte i integració
paisatgística, amb el contingut que determinin les disposicions aplicables en
matèria de paisatge i, com a mínim, una diagnosi raonada del potencial impacte i
una exposició de les mesures correctores que es proposen. Aquest estudi ha de
ser informat preceptivament per l'òrgan competent en matèria de paisatge.
d)
Els informes que preveuen els apartats c), d), e), f) i g) de l'article 48.1 de
la Llei d'urbanisme. Aquests informes, així com l'estudi d'impacte i integració
paisatgística, poden ser aportats directament per la persona interessada
juntament amb el projecte, o poden ser demanats per l'ajuntament, una vegada
instada la tramitació del projecte i simultàniament a la seva informació
pública. Els referits informes han de ser evacuats en el termini màxim d'un mes
des que siguin sol·licitats, transcorregut el qual, si no han estat emesos, se
seguiran les actuacions.
e) En el cas de les actuacions específiques
d'interès públic previstes en l'article 47.4 de la Llei d'urbanisme, un informe
del Departament competent en matèria de medi ambient, al qual és aplicable el
què estableix la lletra d) d'aquest apartat. Aquest informe no és necessari si
el pla especial o el projecte estan sotmesos a avaluació ambiental o avaluació
d'impacte ambiental.
57.2 El procediment per a l'aprovació de projectes
d'actuacions específiques d'interès públic i de les noves activitats i
construccions en sòl no urbanitzable enumerades en l'article 49 de la Llei
d'urbanisme és el següent:
a) El projecte per al qual se sol·licita
l'aprovació s'ha de presentar davant l'ajuntament corresponent, el qual l'ha de
sotmetre a informació pública pel termini d'un mes, llevat que el projecte es
refereixi a actuacions no admeses en sòl no urbanitzable d'acord amb la Llei
d'urbanisme i amb aquest Reglament, en quin cas l'ajuntament ha d'acordar la
inadmissió a tràmit.
b) L'ajuntament ha de resoldre sobre l'aprovació prèvia
del projecte en el termini de dos mesos des del finiment del termini
d'informació pública.
c) Un cop acordada l'aprovació prèvia, si legalment
procedeix, l'ajuntament ha de trametre l'expedient complet a la comissió
territorial d'urbanisme corresponent en el termini de deu dies, la qual ha de
resoldre sobre l'aprovació definitiva en el termini de tres mesos des què
disposa de l'expedient.
57.3 Transcorregut el termini que estableix la lletra
b) de l'apartat anterior sense que l'ajuntament hagi adoptat cap resolució,
s'entendrà acordada l'aprovació prèvia del projecte i la persona interessada
podrà sol·licitar a la comissió territorial d'urbanisme corresponent que
continuï les actuacions. A aquests efectes, l'ajuntament ha de trametre
l'expedient a la comissió territorial d'urbanisme corresponent.
57.4
L'aprovació prèvia del projecte requereix que aquest compleixi els requisits i
condicions establerts en l'apartat 3 de l'article 46 d'aquest Reglament i les
determinacions establertes en la legislació sectorial i en el planejament
territorial i urbanístic aplicable. L'aprovació definitiva del projecte es pot
denegar, si escau, pels motius que estableixen els apartats 3 i 4 de l'article
85 de la Llei d'urbanisme.
57.5 Quan sigui preceptiva l'avaluació d'impacte
ambiental del projecte, aquest ha de contenir la documentació que exigeix la
legislació sectorial específica, i l'avaluació d'impacte ambiental se subjecta
al procediment que estableix aquesta legislació, sens perjudici de la
possibilitat d'efectuar conjuntament la informació pública del procediment
d'avaluació i la informació pública prevista en l'apartat 2.a) d'aquest
article.
Article 58
Atorgament de llicència per a la reconstrucció i rehabilitació de masies
i cases rurals i per altres actuacions en construccions existents
El procediment d'atorgament de llicència urbanística
municipal per a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals,
d'acord amb l'article 55 d'aquest Reglament, i per les ampliacions en
construccions existents que regula l'apartat 3 de l'article 56 d'aquest
Reglament, és el següent:
a) [No vigent].
b) La comissió territorial
d'urbanisme ha d'emetre informe en el termini de dos mesos des que disposa de
l'expedient.
c) En el termini de 2 mesos des de l'emissió de l'informe de la
comissió territorial d'urbanisme, l'ajuntament ha de resoldre sobre l'atorgament
de la llicència. La llicència només es pot atorgar si l'informe de la comissió
territorial d'urbanisme és favorable, i ha d'establir les mesures correctores i
les condicions de caràcter urbanístic que, si escau, hagi fixat el referit
informe, així com aquelles altres que resultin procedents.
Altres versions d'aquest precepte
Secció tercera
Condicions per a la implantació de les activitats i
construccions
Article 59
Mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic per a la
implantaciód'activitats i construccions en sòl no urbanitzable
59.1 Els plans especials urbanístics i les resolucions
per les quals s'aprovi la implantació d'actuacions en sòl no urbanitzable han de
fixar les mesures correctores aplicables a fi d'evitar la degradació i la
fragmentació d'espais agraris i l'afectació greu a les explotacions agràries, i
a fi de minorar els efectes de les edificacions, de llurs usos i accessos i dels
serveis i les infraestructures associats sobre la qualitat del paisatge, i també
han de fixar les condicions de caràcter urbanístic que calgui.
59.2 En les
resolucions indicades en el punt anterior, així com, si s'escau, en les
llicències municipals per a la implantació d'usos i construccions en sòl no
urbanitzable s'han de fer constar les condicions especials que s'han d'adoptar,
a càrrec de les persones interessades, per a l'obtenció dels subministraments
necessaris i l'assoliment dels nivells de sanejament adequats, amb les degudes
garanties de seguretat, salubritat i no contaminació que tinguin en compte els
riscs geològics, naturals i tecnològics.
59.3 Les resolucions per les quals
s'aprovi o autoritzi la implantació d'actuacions en sòl no urbanitzable poden
subjectar el desenvolupament d'aquestes actuacions a un termini temporal, sempre
que estigui justificat per les característiques de l'actuació, transcorregut el
qual s'ha de produir, a càrrec de la persona interessada, el desmantellament de
la instal·lació o construcció i la restitució del sòl al seu estat
originari.
59.4 Quan l'actuació no és promoguda per una administració
pública, per a garantir adequadament el compliment de les mesures correctores i
de les condicions de caràcter urbanístic o temporal que s'imposin s'ha de
prestar fiança per la quantia que s'estableixi en l'acord d'atorgament de la
llicència. Aquesta garantia no pot excedir del pressupost estimat per a
l'adopció de les mesures i condicions imposades.
La constitució de la
garantia davant l'ajuntament i la presentació del projecte d'execució són
condicions de compliment inexcusable per a l'inici de l'execució de les obres,
cas de ser autoritzat el projecte i una vegada atorgada la llicència
municipal.
59.5 Les condicions que estableixin les llicències d'acord amb els
apartats 2 i 3 d'aquest article, o d'acord amb l'article 60 d'aquest Reglament,
es poden fer constar en el Registre de la propietat d'acord amb la legislació
hipotecària.
Article 60
Condicions d'edificació en sòl no urbanitzable
Les llicències d'edificació en sòl no urbanitzable
poden establir les condicions necessàries per garantir que els materials, els
sistemes constructius, el volum i la tipologia aparents de les edificacions en
sòl no urbanitzable siguin coherents formalment amb el caràcter de l'àmbit
territorial on siguin emplaçats, d'acord, si s'escau, amb els criteris
establerts en aquest sentit pel planejament territorial i el planejament
urbanístic.
Capítol VI
Règim d'ús provisional del sòl
Article 61
Usos i obres de caràcter provisional
61.1 Només poden ser admesos com a usos provisionals,
en el casos i les condicions que estableix l'article 53 de la Llei d'urbanisme,
els següents:
a) L'emmagatzematge o el dipòsit de mercaderies o altres béns
mobles que no comportin activitats de comercialització o distribució.
b) La
prestació de serveis particulars als ciutadans com l'aparcament de vehicles, els
circuits de pràctiques de conducció, el rentat d'automòbils, els centres de
jardineria, o altres usos anàlegs que no requereixin la implantació de
construccions.
c) Les activitats del sector primari i les activitats
comercials relacionades amb aquest sector.
d) Les activitats de lleure,
esportives, recreatives i culturals.
61.2 Les obres executades per a la
implantació dels usos provisionals esmentats a l'apartat 1 han de ser les
mínimes que siguin imprescindibles per a permetre unes instal·lacions
transportables o desmuntables i no poden comportar una desfiguració definitiva
del terreny.
Article 62
Autorització d'usos i obres de caràcter provisional
62.1 La sol·licitud d'autoritzacions per a usos i obres
de caràcter provisional ha d'expressar l'acceptació de les obligacions
següents:
a) L'obligació d'enderrocar o de desmuntar les obres i les
instal·lacions i l'obligació de desallotjar els edificis o les instal·lacions i
de cessament definitiu dels usos autoritzats, sense dret a percebre
indemnització, quan l'ajuntament adopti l'ordre corresponent.
b) L'obligació
de reposar el sòl i l'espai a l'estat anterior a l'execució dels usos i obres de
caràcter provisional, sense dret a percebre indemnització, quan l'ajuntament
adopti l'ordre corresponent.
c) L'obligació d'advertir del caràcter
provisional de l'autorització i dels seus efectes en els títols translatius del
domini total o parcial de l'immoble, i en els títols pels quals es constitueixin
o es transmetin drets d'arrendament, de superfície o qualsevol altre dret amb
els usuaris o explotadors dels usos o les obres de caràcter provisional.
62.2
Cas que el sol·licitant de l'autorització no sigui la persona propietària ni la
titular del dret d'usdefruit sobre la finca, l'atorgament de l'autorització
requereix l'acceptació expressa de la persona titular registral de la
finca.
62.3 L'autorització municipal per a usos i obres de caràcter
provisional ha de condicionar la seva eficàcia a les condicions següents:
a)
A l'acreditació que les obligacions establertes en les lletres a, b i c de
l'apartat 1 han estat objecte de nota marginal al Registre de la propietat. La
nota es prendrà d'acord amb el que estableix la normativa reguladora de la
inscripció al Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
b)
A la constitució prèvia de garantia, per alguna de les formes admeses per la
legislació de contractació de les administracions públiques, per la quantia que
fixi l'autorització, la qual no pot excedir del pressupost de les obres i
actuacions necessàries per al desmuntatge o enderrocament de les obres i
instal·lacions autoritzades i per a la correcta reposició del sòl i de l'espai a
la situació anterior a l'atorgament de l'autorització. Aquesta quantia pot ser
actualitzada, amb audiència de la persona interessada.
c) A l'obligació que
les persones usuàries o explotadores dels usos o les obres de caràcter
provisional, en virtut d'arrendament o de qualsevol altre títol jurídic,
acceptin, davant l'ajuntament, el cessament definitiu dels usos autoritzats
sense dret a percebre indemnització quan l'ajuntament adopti l'ordre
corresponent.
Si es constata que es realitza un ús o explotació sense
l'esmentada acceptació, l'ajuntament pot acordar deixar sense efectes
l'autorització atorgada, d'acord amb el què disposa l'article 54.3 de la Llei
d'urbanisme, amb l'audiència prèvia de les persones interessades, i sens
perjudici de la utilització dels instruments de protecció de la legalitat
urbanística que corresponguin.
62.4 L'autorització municipal per a usos i
obres de caràcter provisional pot estar subjecta a un termini temporal màxim. En
qualsevol cas, procedeix el cessament dels usos i el desmuntatge o enderrocament
de les instal·lacions i les obres, a càrrec de la persona titular de
l'autorització i sense dret a indemnització, quan ho acordi l'ajuntament pels
següents motius:
a) Per haver transcorregut el termini màxim fixat en
l'autorització.
b) Per tal d'executar les determinacions del planejament,
hagi transcorregut o no el referit termini màxim en cas que s'hagués
fixat.
c) Per haver-se acordat deixar sense efectes l'autorització segons el
què estableix el segon paràgraf de l'apartat 3.c)
62.5 En el procediment
d'autorització que estableix l'article 54.1 de la Llei d'urbanisme, la
sol·licitud d'informe de la comissió territorial d'urbanisme s'efectua
simultàniament a l'obertura del tràmit d'informació pública. Transcorregut el
termini de dos mesos des de la sol·licitud, sense que la comissió territorial
d'urbanisme corresponent hagi emès i notificat l'informe, es poden continuar les
actuacions. En el termini de dos mesos des de l'emissió de l'informe de la
comissió territorial d'urbanisme, o des que hagi transcorregut el termini
previst per emetre'l, l'ajuntament ha de resoldre sobre l'atorgament de la
llicència. La llicència només es pot atorgar si l'informe de la comissió
territorial d'urbanisme és favorable, o si aquest informe no ha estat
emès.
Títol quart
Del planejament urbanístic
Capítol I
Figures de planejament urbanístic
Secció primera
Plans directors urbanístics
Article 63
Determinacions i documentació dels plans directors urbanístics
63.1 Els plans directors urbanístics poden tenir per
objecte:
a) La coordinació de l'ordenació urbanística d'un territori d'abast
supramunicipal.
b) L'establiment de determinacions d'abast o d'interès
supramunicipal sobre desenvolupament urbanístic sostenible, mobilitat de
persones i mercaderies i transport públic.
c) L'establiment de mesures de
protecció del sòl no urbanitzable i criteris per a l'estructuració orgànica
d'aquest sòl. Amb la finalitat de protegir el paisatge, els plans directors
urbanístics poden exigir l'elaboració d'un estudi d'impacte i integració
paisatgística per a l'autorització de determinades actuacions en sòl no
urbanitzable i l'emissió d'informe preceptiu per part de l'òrgan competent en
matèria de paisatge.
d) L'establiment de reserves per a la implantació d'una
o diverses infraestructures o equipaments d'abast o d'interès supramunicipal,
d'acord amb les determinacions del planejament territorial, si s'escau.
e) La
programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge d'acord amb el
què estableix l'article 56 de la Llei d'urbanisme.
63.2 En el marc de les
finalitats enumerades en l'apartat anterior, les determinacions dels plans
directors urbanístics poden consistir en directrius per al planejament
urbanístic, que vinculen a les administracions en l'exercici de llur potestat de
planejament, o en normes d'aplicació directa sobre el sòl, que comportin la seva
classificació o qualificació. El pla director urbanístic ha d'especificar quines
de les seves determinacions són d'aplicació directa i susceptibles, si s'escau,
de desenvolupament mitjançant planejament derivat.
63.3 Els plans directors
urbanístics que tinguin per objecte coordinar l'ordenació urbanística d'un
territori d'abast supramunicipal o fixar determinacions sobre el desenvolupament
urbanístic sostenible, poden establir determinacions vinculants relatives a la
formulació i l'execució del planejament urbanístic per tal de garantir la seva
graduació temporal i espacial.
63.4 Quan les determinacions dels plans
directors urbanístics comportin canvis en la classificació del sòl establerta en
els plans d'ordenació urbanística municipal, aquests, mitjançant llur adaptació,
concreten la delimitació de cada classe de sòl a l'escala que els correspon, i
introdueixen els ajustos necessaris per garantir la racionalitat i la coherència
de l'ordenació dins dels límits que fixi el pla director urbanístic, tot això
sens perjudici de l'aplicació directa de les determinacions dels plans directors
urbanístics mentre no es produeixi l'adaptació.
63.5 A més de la documentació
que assenyala l'article 56.2 de la Llei d'urbanisme, els plans directors
urbanístics han de contenir un informe ambiental, amb el següent
contingut:
a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en
l'àmbit del pla, el què inclou la descripció dels aspectes i elements
ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament; la determinació dels
objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit
del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal,
autonòmica o local, o en el plans d'ordenació territorial; i la definició dels
objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla.
b)
Descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada.
c)
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació
proposada sobre el medi ambient.
d) Avaluació global del pla i la
justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
e)
Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes, si
s'escau.
Secció segona
Plans d'ordenació urbanística municipal
Subsecció primera
Determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal
Article 64
Classificació del sòl
64.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal
classifiquen tot el sòl comprès en llur àmbit en urbà, urbanitzable i no
urbanitzable, o en alguna d'aquestes classes de sòl, d'acord amb els criteris
que estableixen els articles 24 a 33 de la Llei d'urbanisme, i en els àmbits o
les superfícies que resultin necessaris en funció dels criteris d'ordenació
establerts.
64.2 Els plans d'ordenació urbanística municipal han d'assenyalar
els àmbits inclosos en cada una de les classes i categories de sòl.
Article 65
Definició del model d'implantació urbana i de l'estructura general
del'ordenació del territori
65.1 Als efectes de definir el model d'implantació
urbana i l'estructura general de l'ordenació del territori, els plans
d'ordenació urbanística municipal, a més d'establir la classificació del
sòl:
a) Defineixen els elements determinants del desenvolupament urbà, entre
els que s'inclouen els sistemes generals de comunicacions, d'espais lliures
públics i d'equipaments comunitaris, efectuen les reserves de sòl corresponent i
regulen llur obtenció. El sistema general d'espais lliures públics ha de
respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès
pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de
planejament urbanístic.
b) Defineixen les xarxes generals de serveis, amb
indicació de les xarxes generals existents que es mantenen i les de nova
implantació que resulten necessàries al llarg de la vigència del pla. Respecte a
la xarxa de telecomunicacions, poden establir l'existència d'una infraestructura
única, que hagi de ser compartida per les diferents xarxes o serveis.
c)
Estableixen la programació temporal i els indicadors de creixement, població,
recursos, desenvolupament econòmic i social del sistema urbà i disponibilitat de
recursos hídrics i energètics, als quals s'ha d'ajustar l'execució de les
actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable. La
programació ha de determinar, de conformitat, si s'escau, amb els plans
territorials parcials o amb els plans directors territorials o urbanístics, la
graduació temporal i espacial del desenvolupament dels sectors de sòl
urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials.
A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o
execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau
d'execució de plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la
dimensió relativa del sector respecte al conjunt de sòl urbà i de sòl
urbanitzable en curs d'execució del municipi.
d) Defineixen les intervencions
necessàries en el teixit urbà existent, per a la seva conservació,
rehabilitació, reurbanització, regeneració o transformació.
e) Estableixen
les determinacions necessàries per a assolir una mobilitat sostenible en el
municipi.
f) Determinen els valors arquitectònics, arqueològics,
paisatgístics i ambientals que han de ser objecte de protecció.
65.2 Els
plans d'ordenació urbanística municipal han de qualificar com a sistema
urbanístic, de conformitat amb l'article 33.1 d'aquest Reglament, aquells sòls
que d'acord amb la legislació sectorial formin part del domini públic, i aquells
sòls on els plans territorials, els plans directors urbanístics i altres plans
urbanístics supramunicipals prevegin la implantació d'infraestructures o
equipaments.
Article 66
Determinacions relatives a les necessitats socials d'accés a
l'habitatge
66.1 Els plans d'ordenació urbanística municipal
contenen les determinacions necessàries per atendre les necessitats socials
d'accés a l'habitatge d'acord amb les necessitats detectades en la memòria
social i a aquests efectes:
a) Estableixen el sòl que s'ha de destinar a la
construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres
mesures d'estímul de l'habitatge assequible, mitjançant la qualificació de sòl
amb aquest destí i la determinació del percentatge de sostre que els sectors de
planejament derivat han de qualificar per aquest destí.
b) Poden definir el
sistema d'habitatges dotacionals públics, i qualificar sòl i preveure reserves
en els sectors de planejament urbanístic derivat amb destí a aquest sistema
d'habitatges dotacionals públics, per tal de satisfer els requeriments temporals
de col·lectius de persones amb necessitats d'acollida, d'assistència residencial
o d'emancipació, que resultin de la memòria social.
c) També poden preveure
destinar al sistema d'habitatges dotacionals públics, en substitució del sistema
d'equipaments comunitaris de titularitat pública i amb els límits que determina
aquest apartat, les reserves mínimes que estableix l'article 65 de la Llei
d'urbanisme per als sectors de planejament parcial. Amb aquest objecte, els
plans d'ordenació urbanística municipal han de concretar els sectors als quals
s'aplica la substitució, determinar la superfície de sòl afectada per aquesta
substitució i acreditar que no cal destinar els terrenys a equipaments
comunitaris. La superfície de sòl objecte d'aquesta substitució no pot ésser
superior al 5% de la superfície total destinada o reservada pel pla d'ordenació
urbanística municipal a equipaments comunitaris públics locals en sòl urbà i
urbanitzable. Quan el pla d'ordenació urbanística municipal o les seves
modificacions preveuen aquesta substitució, han d'acreditar el compliment
d'aquest límit.
66.2 En la determinació del sòl que s'ha de destinar a la
construcció d'habitatges de protecció pública o a habitatges objecte d'altres
mesures d'estímul de l'habitatge assequible, els plans d'ordenació urbanística
municipal:
a) Han de reservar, per a la construcció d'habitatges de protecció
pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre residencial de nova
implantació, tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable.
b) En el cas de
municipis de més de deu mil habitants i de capitals de comarca, han de reservar,
a més, per a la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de
l'habitatge assequible, com a mínim el sòl corresponent al 10% del sostre
residencial de nova implantació, tant en sòl urbà com en sòl
urbanitzable.
66.3 Als efectes del càlcul de les reserves mínimes
obligatòries que estableix l'apartat anterior, es considera sostre residencial
de nova implantació el sostre destinat a habitatge, tant de manera exclusiva com
si s'admet indistintament amb altres usos, que prevegi el pla d'ordenació
urbanística municipal per als sectors de sòl urbanitzable i per als polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i els sectors subjectes a plans
de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què es
refereix l'article 40.2 d'aquest Reglament. En tot cas, no es considera sostre
residencial de nova implantació i no computa en el càlcul, el sostre
corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors
o polígons.
El sostre dels polígons o sectors que prevegin una densitat i
tipologia edificatòria que no siguin aptes per a la construcció d'habitatges
protegits computa en el càlcul a què es refereix el paràgraf anterior, llevat
d'aquell corresponent als sectors o polígons concrets respecte als quals l'òrgan
competent per a l'aprovació definitiva autoritzi expressament que s'exclogui del
còmput, d'acord amb l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme. Aquesta autorització
només es pot produir en aquells supòsits en què, d'acord amb la memòria social,
s'acrediti que l'exclusió del còmput no afecta les necessitats quantitatives
d'habitatge amb protecció pública, d'acord amb les característiques
socioeconòmiques de la població.
66.4 El pla d'ordenació urbanística
municipal, segons les necessitats detectades i en coherència amb el planejament
territorial , ha d'establir l'emplaçament del sòl destinat a la construcció
d'habitatges de protecció pública i d'habitatges objecte d'altres mesures
d'estímul de l'habitatge assequible, i ha de distribuir i quantificar les
reserves corresponents, mitjançant:
a) La qualificació de terrenys en sòl
urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons
d'actuació urbanística. La qualificació urbanística del sòl pot preveure el
destí total o parcial de l'edificació a habitatge amb protecció oficial. La
qualificació que estableixi la destinació total o parcial a habitatge amb
protecció oficial de terrenys que tenen la condició de sòl urbà consolidat pot
ser d'aplicació tant a les noves construccions com als casos de gran
rehabilitació de les edificacions existents.
b) La determinació de les
reserves que corresponen als sectors de planejament derivat.
El pla
d'ordenació urbanística municipal procedeix a la distribució en el seu àmbit del
sòl amb aquest destí d'acord amb el què estableix l'article 57.4 de la Llei
d'urbanisme, i tenint en compte l'adequació de les tipologies edificatòries
previstes.
La localització de les reserves per a habitatge amb protecció
oficial, com a regla general, ha de ser uniforme per a tots els àmbits
d'actuació en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. Si, excepcionalment,
es modifica el repartiment uniforme s'ha de justificar aquesta decisió en la
memòria social d'habitatge del pla urbanístic corresponent, bé per raó de la
incompatibilitat de la tipologia edificatòria prevista amb la construcció
d'habitatges protegits, bé per raó de la viabilitat de l'actuació en funció de
la seva dimensió. En tot cas s'ha d'acreditar la inexistència de concentració
excessiva d'aquest tipus d'habitatge i la no generació de segregació espacial.
S'ha de procurar sempre la barreja de l'habitatge amb protecció oficial i el
lliure, i a ser possible fer coexistir ambdós tipus d'habitatge en el
territori.
66.5 Les modificacions del pla d'ordenació urbanística municipal
que comportin un increment del sostre residencial de nova implantació, en els
termes definits per l'apartat 3, han de reservar per a la construcció
d'habitatges de protecció pública, a més, si s'escau, del percentatge exigit pel
planejament pel sostre ja previst, el sòl corresponent, com a mínim, al 20% de
l'increment de sostre residencial. A més, si es tracta de municipis de més de
deu mil habitants o capitals de comarca, o de modificacions, en qualsevol
municipi, que comportin un canvi de classificació del sòl no urbanitzable i la
previsió de sostre residencial de nova implantació, també s'ha de reservar per a
la construcció d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge
assequible, com a mínim, el sòl corresponent al 10% de l'increment del sostre
residencial.
Article 67
Altres determinacions de caràcter general El pla
d'ordenació urbanística municipal:
a) Pot preveure reserves de terrenys, en
qualsevol classe de sòl, per a constituir o ampliar els patrimonis públics de
sòl i d'habitatge i pot delimitar àrees subjectes als drets de tanteig i
retracte, d'acord amb el què disposen, respectivament, els articles 151 i 164 de
la Llei d'urbanisme.
b) Estableix, per mitjà de l'agenda o, si s'escau, del
programa d'actuació urbanística municipal, les previsions temporals relatives a
l'execució de les seves determinacions d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest
Reglament.
c) Estableix el límit temporal al qual es refereixen les seves
previsions, a partir del qual es pot procedir a la seva revisió, així com les
circumstàncies que poden comportar la seva revisió anticipada.
Article 68
Determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal en les diverses
classes de sòl
68.1 El pla d'ordenació urbanística municipal ha de
contenir, respecte a cada classe de sòl, les determinacions que estableixen els
apartats 2 a 9 de l'article 58 de la Llei d'urbanisme.
68.2 Correspon al pla
d'ordenació urbanística municipal l'ordenació detallada del sòl urbà no inclòs
en sectors subjectes a planejament derivat, la qual comprèn les determinacions
següents:
a) Qualificació específica dels terrenys, diferenciant, si s'escau,
la corresponent al sòl, al vol i al subsòl.
b) Traçat i característiques de
la xarxa viària.
c) Assenyalament de les alineacions i, en el cas de sòl urbà
consolidat, també de les rasants.
d) Regulació, per a cada una de les zones
previstes, dels usos principals i compatibles, de la parcel·la mínima
indivisible, i dels paràmetres urbanístics als què se subjecta l'edificació. En
el cas d'ordenació volumètrica, el pla pot preveure una ordenació de volums de
caràcter obligatori o diverses d'alternatives.
e) Regulació, si s'escau, de
les condicions estètiques o tipològiques de les edificacions.
f) Delimitació,
si s'escau, de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà amb l'objecte de
gestionar de forma integrada, en sòl urbà consolidat, l'execució de la
urbanització que calgui completar i, en sòl urbà no consolidat, qualsevol tipus
d'actuació urbanística, inclosa l'obtenció de les cessions per a carrers i vies
en els casos previstos en l'article 40.3.a) d'aquest Reglament, amb indicació,
en el cas dels polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat,
d'aquells als quals s'apliqui el deure de cessió de sòl amb aprofitament per
tenir per objecte alguna de les actuacions previstes en l'article 40.2 d'aquest
Reglament.
g) Definició dels serveis urbanístics exigibles per assolir la
condició de solar i, en el sòl urbà consolidat, concreció de les
característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques d'acord amb el
què estableix l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme i, si s'escau, determinació
dels elements d'urbanització que cal completar o acabar per a que els terrenys
adquireixin la condició de solar.
h) Establiment de terminis per a l'execució
dels polígons d'actuació urbanística, incloent llur edificació, i per a
l'edificació dels terrenys no inclosos en polígons d'actuació urbanística. En
tot cas, els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció oficial
compresos en polígons d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys
per a l'inici de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de
solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament
de la llicència d'obres.
68.3 Respecte als sectors de sòl urbà no consolidat
subjectes a un pla de millora urbana, correspon al pla d'ordenació urbanística
municipal:
a) Concretar la delimitació dels sectors, que poden ser
discontinus.
b) Determinar la inclusió en el sector de terrenys destinats a
sistemes generals o la vinculació al sector, a efectes de gestió, de terrenys
destinats a sistemes generals d'acord amb el què estableix l'article 35.2
d'aquest Reglament, i preveure, si s'escau, les connexions amb les
infraestructures exteriors a càrrec del sector.
c) Establir l'índex
d'edificabilitat bruta, els usos principals i compatibles i les densitats o
intensitats dels usos.
d) Fixar els estàndards que determinen les reserves
mínimes per als sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments
comunitaris de titularitat pública.
e) En sòl urbà no consolidat, assenyalar
si el pla de millora urbana té per objecte alguna de les actuacions previstes en
l'article 40.2 d'aquest Reglament, als efectes de l'aplicació del deure de
cessió del sòl corresponent al 10% de l'aprofitament urbanístic de
l'àmbit.
f) Determinar, si s'escau, la participació del sector en els costos
d'implantació de les infraestructures de transport públic, d'acord amb el què
estableix la legislació sectorial.
g) Establir els terminis per a la
formulació i tramitació del planejament derivat i per a l'execució del
planejament.
68.4 Respecte als sectors de sòl urbanitzable delimitat,
correspon al pla d'ordenació urbanística municipal:
a) Concretar la
delimitació dels sectors, que poden ser discontinus.
b) Determinar la
inclusió en el sector de terrenys destinats a sistemes generals o la vinculació
al sector, a efectes de gestió, de terrenys destinats a sistemes generals
d'acord amb el què estableix l'article 35.2 d'aquest Reglament, i preveure, si
s'escau, les connexions amb les infraestructures exteriors a càrrec del
sector.
c) Establir l'índex d'edificabilitat bruta, els usos principals i
compatibles i les densitats o intensitats dels usos.
d) Fixar els estàndards
que determinen les reserves mínimes per als sistemes urbanístics d'espais
lliures i d'equipaments comunitaris de titularitat pública.
e) Determinar, si
s'escau, la participació del sector en els costos d'implantació de les
infraestructures de transport públic, d'acord amb el què estableix la legislació
sectorial.
f) Establir els terminis per a la formulació i tramitació del
planejament derivat i per a l'execució del planejament, determinant la graduació
espacial i temporal per al seu desenvolupament i execució, d'acord amb el què
estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
68.5 En relació al sòl
urbanitzable no delimitat, el pla d'ordenació urbanística municipal conté les
determinacions previstes per l'article 58.8 de la Llei d'urbanisme i, a
més:
a) Preveu les condicions per a poder formular els corresponents plans
parcials urbanístics de delimitació, d'acord amb el què estableix l'article
65.1.c) d'aquest Reglament.
b) Defineix les magnituds i criteris a tenir en
compte per a la delimitació dels corresponents sectors quan aquesta delimitació
no es conté en el propi planejament general.
c) Pot establir els índexs
d'edificabilitat bruta, els usos principals i les densitats màximes.
68.6 Les
determinacions addicionals a les assenyalades en els apartats 3, 4 i 5 d'aquest
article que el pla d'ordenació urbanística municipal pugui establir per als
sectors de planejament derivat tenen caràcter indicatiu, llevat que tinguin per
objecte l'establiment de criteris sobre la connexió amb la xarxa viària o
l'emplaçament dels sistemes urbanístics públics, i s'indiqui de forma expressa
llur caràcter vinculant.
68.7 Respecte als sectors de planejament derivat i
als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat, també correspon
al pla d'ordenació urbanística municipal, si s'escau, imposar a les persones
propietàries l'obligació de conservar les obres d'urbanització, agrupades
legalment com a junta de conservació. El pla pot imposar aquesta obligació per
raons justificades de desproporció entre els costos i els tributs, derivada del
caràcter extensiu de la urbanització o d'altres circumstàncies que hi concorrin,
i fins que l'àmbit no arribi a tenir consolidada l'edificació en dues terceres
parts. A aquests efectes, el pla pot establir un termini inicial màxim de cinc
anys a partir de la recepció total o parcial de les obres d'urbanització,
termini que únicament serà prorrogable, per acord municipal, per un període
màxim de cinc anys més, si a la seva finalització no s'ha arribat al grau de
consolidació de l'edificació indicat.
68.8 En sòl no urbanitzable, el pla
d'ordenació urbanística municipal estableix les següents determinacions:
a)
Qualificació del sòl i regulació, per a cadascuna de les qualificacions
previstes, dels usos permesos i prohibits, d'entre els admesos en sòl no
urbanitzable per la Llei d'urbanisme i aquest Reglament; de les superfícies
mínimes susceptibles de segregació, respectant la normativa aplicable, i dels
paràmetres i condicions aplicables als usos i edificacions permesos.
b)
Normes de protecció, millora i recuperació dels àmbits o valors objecte de
protecció. Les normes de protecció poden incloure la prohibició total, en
l'àmbit objecte de protecció, de construccions o usos admissibles d'acord amb la
Llei.
c) Regulació de les condicions per a dotar de serveis als usos permesos
que s'autoritzin, per a resoldre llur repercussió sobre la capacitat i
funcionalitat de les xarxes d'infraestructures i per a garantir llur integració
en l'entorn.
d) Establiment dels llindars relatius a les activitats agràries
previstos en l'article 49 de la Llei d'urbanisme, la superació dels quals
determina la subjecció al procediment de l'article 48 de l'esmentada Llei i 57
d'aquest Reglament. Aquests llindars han de ser coherents amb les determinacions
que, si s'escau, estableixi el planejament territorial i els plans directors
urbanístics, i es poden referir a l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum
edificable de les construccions pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat
agrària. En tot cas, el pla ha d'establir la subjecció al procediment de
l'article 48 de la Llei d'urbanisme i 57 d'aquest Reglament si se supera algun
dels llindars següents: ocupació en planta de 500 metres quadrats, sostre total
de 1.000 metres quadrats o alçada màxima de 10 metres.
e) Si s'escau, el
catàleg de les masies i les cases rurals susceptibles de reconstrucció o de
rehabilitació.
f) Previsió o obligació de formulació de plans urbanístics
especials per a determinats àmbits o per a la implantació d'usos i
activitats.
68.9 Les determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal
en sòl no urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la
implantació d'actuacions específiques d'interès públic o d'activitats
d'explotació de recursos naturals, en la totalitat del sòl no urbanitzable,
llevat que concorrin circumstàncies específiques en el municipi que ho
justifiquin.
Subsecció segona
Documentació dels plans d'ordenació urbanística municipal
Article 69
Contingut de la memòria del pla d'ordenació urbanística
municipal
69.1 La memòria del pla d'ordenació urbanística
municipal ha d'establir les conclusions derivades de la informació urbanística
que són rellevants per a l'ordenació del territori, ha d'analitzar les diferents
alternatives possibles i ha de justificar el model elegit, les determinacions de
caràcter general i les corresponents a les diferents classes de sòl.
69.2 La
memòria del pla d'ordenació urbanística municipal s'ha de referir als següents
extrems:
a) Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva
formulació.
b) Informació urbanística, acompanyada dels estudis
complementaris necessaris, relativa als aspectes següents:
1r. Planejament
urbanístic vigent amb anterioritat.
2n. Planejament territorial i sectorial
amb incidència en l'àmbit del pla.
3r. Característiques del territori:
característiques naturals, amb indicació dels riscs naturals o geològics
existents, usos als quals està destinat, estructura urbanística,
infraestructures existents, context territorial supramunicipal.
4t.
Característiques de la població assentada sobre el territori, condicions
econòmiques i socials i previsions de la seva evolució. L'anàlisi de la població
ha de recollir les dades relatives a població femenina i grups d'edat, i als
tipus de llars i la seva possible evolució futura.
5è. Xarxes bàsiques
existents dels serveis d'aigua, hidrants per a incendi, gas, electricitat,
telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de
pluja.
6è. Obres i infraestructures programades i política d'inversions
públiques que poden influir en el desenvolupament urbà.
7è. Assenyalament
dels valors mediambientals, paisatgístics, culturals, agraris o de qualsevol
altre tipus existents en l'àmbit del pla.
8è. Altres aspectes rellevants que
caracteritzin l'àmbit territorial del pla.
c) Descripció i resultat del
programa de participació ciutadana, amb referència als aspectes següents:
1r.
Descripció de les mesures adoptades o de les actuacions realitzades amb
l'objecte d'informar i de promoure el debat.
2n. Síntesi de les aportacions i
resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el
període d'informació pública.
3r. Síntesi de les modificacions o aspectes
incorporats al pla a partir de les aportacions o resultats del programa de
participació ciutadana.
d) Objectius de l'ordenació, anàlisi de les diverses
alternatives contemplades i justificació i descripció del model d'ordenació
elegit i, concretament, dels següents aspectes:
1r. De la classificació del
sòl, d'acord amb els criteris establerts en els articles 24 a 33 de la Llei
d'urbanisme.
2n. De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic
sostenible, tenint en compte les conclusions de l'informe ambiental que integra
la documentació del pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius
de planejament que estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles
5, 6 i 7 d'aquest Reglament,
4t. De les mesures adoptades per a facilitar
l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, tenint en compte
l'estudi d'avaluació de la mobilitat generada que ha de formar part de la
documentació del pla.
5è. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques
existents dels serveis d'aigua, d'hidrants per a incendi, gas, electricitat,
telecomunicacions i sistemes d'evacuació de les aigües residuals o de pluja,
anàlisi dels recursos disponibles, i descripció i justificació de les obres i la
provinença dels recursos necessaris per a adaptar, ampliar o millorar aquestes
xarxes bàsiques.
69.3 La memòria social del pla d'ordenació urbanística
municipal és el document d'avaluació i justificació de les determinacions del
pla relatives a les necessitats socials d'accés a l'habitatge, i ha de fer
referència als següents aspectes:
a) Necessitats quantitatives i de
localització de sòl residencial i habitatge, en relació amb el medi ambient urbà
en què s'insereixen, amb estimació de les necessitats d'habitatge social d'acord
amb les característiques socioeconòmiques de la població.
b) Anàlisi de les
possibles localitzacions alternatives de les reserves per a la construcció
d'habitatges de protecció pública, atenent els objectius d'evitar la
concentració excessiva d'habitatges d'aquest tipus i d'afavorir la cohesió
social, impedint la segregació espacial dels ciutadans per raó de llur nivell de
renda, i les possibilitats de la rehabilitació d'edificacions per destinar-les a
aquests tipus d'habitatges.
c) Quantificació de les reserves mínimes
obligatòries d'acord amb l'article 66.3 d'aquest Reglament, i quantificació de
la totalitat de les reserves previstes per a la construcció d'habitatges de
protecció pública i de les modalitats corresponents, així com del sostre
corresponent al sòl urbà qualificat amb aquesta destinació.
d) Mecanismes
previstos per a l'obtenció del sòl per a la construcció d'habitatge protegit
promogut a iniciativa pública.
e) Previsió de les necessitats d'habitatges
dotacionals públics, si s'escau, amb indicació dels col·lectius als quals
s'adrecen, als efectes d'establir les qualificacions i reserves adequades.
f)
Previsions temporals per a l'inici i l'acabament de la construcció dels
habitatges protegits i dels sistemes urbanístics d'habitatge dotacional
públic.
g) Necessitats de reallotjament i mesures a adoptar per a garantir-ne
el dret.
h) Anàlisi de les necessitats d'equipaments comunitaris d'acord amb
les previsions de nous habitatges i de l'adequació de l'emplaçament i dels usos
previstos per a aquests equipaments.
69.4 La memòria social a què es refereix
l'apartat 3 pot remetre's al contingut del programa d'actuació urbanística
municipal o del pla local de l'habitatge, sempre que aquests comprenguin tots
els aspectes relacionats a l'apartat anterior. En defecte de programa d'actuació
urbanística municipal o de pla local de l'habitatge, la memòria social pot tenir
els efectes de concertació de les polítiques en matèria d'habitatge entre els
ajuntaments i l'administració de la Generalitat.
69.5 També ha de formar part
de la memòria social una avaluació de l'impacte de l'ordenació urbanística
proposada en funció del gènere, així com respecte als col·lectius socials que
requereixen atenció específica, tals com els immigrants i la gent gran, amb
l'objecte que les decisions del planejament, a partir de la informació sobre la
realitat social contribueixin al desenvolupament de la igualtat d'oportunitats
entre dones i homes, així com afavorir als altres col·lectius mereixedors de
protecció. Aquesta avaluació de e l'impacte de l'ordenació urbanística proposada
en funció del gènere i respecte a determinats col·lectius socials ha de
contenir:
a) Una diagnosi de la situació a partir de l'anàlisi de la
informació sobre la població a la qual afecta el pla, la identificació dels rols
de gènere dels diferents col·lectius afectats, les necessitats de benestar i
estratègiques de dones i homes i els altres col·lectius en l'àmbit.
b) La
valoració de l'impacte social i de gènere del pla, la qual comprèn:
1r. La
justificació de la coherència de l'ordenació proposada amb les necessitats
detectades de les dones i els homes i dels altres col·lectius pel que fa en
especial als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit
urbà, tenint en compte particularment les necessitats de les persones que
realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, així com les que reben aquesta
atenció.
2n. Mesures o determinacions previstes en el pla que contribueixen
al desenvolupament dels objectius d'igualtat d'oportunitats entre les dones i
els homes, així com entre els diversos grups socials.
3r. Previsió de com
incidirà l'ordenació proposada sobre la situació originària de dones i homes i
dels altres col·lectius.
Article 70
Informe de sostenibilitat ambiental
En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació
urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació
ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la
naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la
normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau
d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència,
i, en tot cas, amb el contingut mínim següent:
a) Determinació dels
requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou:
1r.
La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit
objecte de planejament i del seu entorn.
2n. La determinació dels objectius,
criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla,
establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o
local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors
urbanístics o altres plans o programes aplicables.
3r. La definició dels
objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els
requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els
principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els
quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del
model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la
permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la
qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i
lluminosa.
Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma
jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa.
b) Justificació
ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què
inclou:
1r. La descripció de les característiques de les alternatives
considerades.
2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes
globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els
objectius i criteris ambientals a què es refereix l'apartat a), tercer paràgraf,
d'aquest article.
3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa
seleccionada.
c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa
d'ordenació adoptada, incloent:
1r. Una síntesi descriptiva del contingut del
pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions
significatives sobre el medi ambient.
2n. La identificació i quantificació
dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos
naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars
derivades de l'ordenació proposada.
3r. La descripció de les mesures
previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.
d)
Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,
acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius
i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient,
incloent:
1r. Els efectes sobre els recursos naturals.
2n. Els efectes
sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.
3r. Els
efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista
pel pla.
e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels
objectius ambientals establerts, el què comprèn:
1r. La verificació i
justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments
ambientals assenyalats a l'apartat 1.
2n. L'avaluació global del pla, tenint
en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de
l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius
ambientals establertes en l'apartat 1.c)
3r. Descripció de les mesures de
seguiment i supervisió previstes.
f) Síntesi de l'estudi, consistent en un
resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i
criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del
pla.
Article 71
Estudi d'avaluació de la mobilitat generada
La documentació del pla d'ordenació urbanística
municipal ha d'incloure un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el
contingut que determina la legislació sobre mobilitat.
Article 72
Plànols d'informació
72.1 Els plànols d'informació del pla d'ordenació
urbanística municipal han de contenir la informació gràfica sobre les
característiques naturals, ambientals, culturals, socioeconòmiques,
demogràfiques o del desenvolupament urbanístic que siguin rellevants per a
l'ordenació urbanística. Entre els plànols d'informació s'han d'incloure, en tot
cas, els relatius als aspectes següents:
a) Característiques topogràfiques
del territori, amb expressió dels límits de pendent del 20%, i xarxa
hídrica.
b) Usos i aprofitaments del sòl existents.
c) Àrees vulnerables
per l'existència de riscs naturals, geològics o tecnològics i àrees afectades
per impactes ambientalment rellevants.
d) Àmbits i elements objecte de
protecció d'acord amb la legislació sectorial aplicable o d'acord amb el
planejament territorial o els plans directors urbanístics.
e) Xarxes generals
de serveis existents, amb indicació de les xarxes principals de distribució
d'energia elèctrica, de telecomunicacions, d'abastament i distribució d'aigua,
d'hidrants per a incendi, de sanejament, d'abastament i, si s'escau, de
distribució de gas.
f) Xarxa general viària i de ferrocarrils, existents o
planificades, als efectes de delimitar-ne el rang, les possibilitats
d'utilització dels punts d'accés, i les servituds i restriccions del territori
imposades per la legislació sectorial respectiva, i altres infraestructures
d'interès general.
g) Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel
que fa a la contaminació atmosfèrica, mapes de protecció de la contaminació
lluminosa i mapes de capacitat acústica, en cas que s'hagin elaborat o aprovat,
d'acord amb el què disposa la legislació sectorial.
72.2 Els plànols
d'informació han de ser elaborats sobre la base de la informació geogràfica
oficial disponible, s'han de realitzar sobre cartografia digital, a una escala
d'1:5.000, i s'han de materialitzar sobre suport físic a escala no inferior a
1:10.000.
Article 73
Plànols d'ordenació
73.1 Els plànols d'ordenació del pla d'ordenació
urbanística municipal expressen gràficament les determinacions d'aquest pla i
han de ser elaborats sobre cartografia digital.
73.2 Els plànols d'ordenació
del pla d'ordenació urbanística municipal han de ser, com a mínim, els
següents:
a) Per a tot el territori comprès en el seu àmbit, a una escala
mínima d'1:5.000:
1r. Plànol de classificació del sòl, amb expressió de les
superfícies assignades a cada una de les classes i categories.
2n. Plànols
d'estructura general del territori, en els quals s'assenyalin, conjuntament o
separadament, el sistema general de comunicacions, la resta de sistemes generals
urbanístics, i les xarxes generals de serveis, d'acord amb el què estableix
l'apartat 3 d'aquest article.
3r. Plànol dels sectors de planejament derivat
delimitats per a les diverses classes i categories de sòl.
4t. Plànol de
catalogació, en el qual s'assenyalin els elements inclosos en el catàleg.
b)
Per al sòl urbà no inclòs en sectors subjectes a pla de millora urbana, a
l'escala mínima d'1:1.000:
1r. Plànols que expressin les determinacions
assenyalades en els apartats a), b), c) i f) de l'article 68.2 d'aquest
Reglament.
2n. Respecte al sòl urbà consolidat, els plànols que reflecteixin
els elements i obres d'urbanització que cal completar o acabar perquè els
terrenys adquireixin la condició de solars.
c) Per al sòl inclòs en sectors
subjectes a planejament derivat, plànols que reflecteixin, a escala adequada, la
situació i delimitació del sector, amb expressió de la seva superfície.
d)
Per al sòl no urbanitzable, plànols que expressin, a una escala mínima
d'1:5.000, les determinacions assenyalades en l'apartat a) de l'article 68.8
d'aquest Reglament.
73.3 Els plànols d'ordenació relatius a les xarxes
generals de serveis han de reflectir les propostes i solucions del pla respecte
de:
a) La xarxa general de gestió de l'aigua de pluja i residual, les xarxes
separatives d'un i d'altre tipus d'aigua, la xarxa de clavegueram i de
col·lectors i la depuració mitjançant estacions depuradores existents o
noves.
b) La xarxa general de distribució d'energia elèctrica, centrals,
transformadors i canals de distribució en alta i mitjana tensió.
c) Les
xarxes de telecomunicacions que donin cobertura adient a la totalitat del
territori, amb els canals de pas i els nodes de connexió.
d) Les xarxes
generals d'abastament d'aigua, amb la indicació de la situació dels dipòsits i
de les estacions de bombeig, i d'abastament d'aigua contra incendis, amb
indicació de la ubicació dels hidrants per a incendi.
e) La xarxa general de
distribució de gas i punts de connexió quan el pla ho determina.
f) La xarxa
d'instal·lacions de gestió de residus.
73.4 Els plànols s'han d'elaborar a
les escales mínimes que determina l'apartat 2, sens perjudici que llur
materialització sobre suport físic es pugui efectuar a una escala menor.
Article 74
Normes urbanístiques
74.1 Les normes urbanístiques del pla d'ordenació
urbanística municipal estableixen, mitjançant un text articulat, les
determinacions que corresponen, en cada classe i categoria de sòl, a aquest
pla.
74.2 A més de les referides determinacions, les normes urbanístiques
poden contenir també ordenances d'urbanització o d'edificació a fi de regular
amb caràcter general els aspectes constructius, tècnics o similars de les
actuacions d'urbanització, edificació, rehabilitació, reforma o ús del sòl.
Aquestes ordenances constitueixen un annex de les normes urbanístiques i tenen
la naturalesa d'ordenances municipals, als efectes de llur aprovació i
modificació, que es regeixen per la legislació aplicable en matèria de règim
local.
Article 75
Catàleg de béns protegits
75.1 El catàleg de béns protegits del pla d'ordenació
urbanística municipal determina els béns immobles, singulars o de conjunt, que
són objecte de protecció per raó de llurs valors arquitectònics, arqueològics,
geològics o, en general, culturals, d'acord amb el què estableix l'article 95
d'aquest Reglament.
75.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal preveu
expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del
patrimoni arquitectònic o cultural, el catàleg es pot limitar a enumerar i
identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de
l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i
aprovació de l'indicat pla especial.
Article 76
Programa d'actuació urbanística municipal, agenda i avaluació econòmica
i financera
76.1 El pla d'ordenació urbanística municipal pot
incorporar en la seva documentació el programa d'actuació urbanística municipal,
al qual li correspon:
a) Establir les previsions temporals d'execució de les
determinacions del pla d'ordenació urbanística municipal i, concretament,
regular els terminis d'inici o de finalització per al desenvolupament dels
sectors de planejament derivat, determinant la graduació temporal i espacial del
seu desenvolupament en sòl urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article
65.1.c) d'aquest Reglament; i establir les previsions temporals per a l'execució
dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, l'execució dels polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà i l'execució de les altres actuacions
urbanístiques definides pel pla.
b) Establir els terminis per a l'edificació
d'acord amb l'article 68.2.h) d'aquest Reglament.
c) Determinar quina
iniciativa, la pública o la privada, és preferent per a la promoció del
planejament urbanístic derivat, i establir, si escau, una reserva per a la
iniciativa pública al llarg d'un termini concret, que no pot superar els sis
anys.
76.2 Si el pla d'ordenació urbanística municipal no incorpora el
programa d'actuació urbanística municipal en la seva documentació, correspon a
l'agenda establir les previsions temporals a què fa referència l'apartat
anterior.
L'agenda, si no es formula un programa d'actuació urbanística
municipal, s'actualitza cada sis anys d'acord amb el què estableix l'article
59.4 de la Llei d'urbanisme.
76.3 L'avaluació econòmica i financera del pla
d'ordenació urbanística municipal conté l'estimació del cost econòmic de les
actuacions previstes, la determinació del caràcter públic o privat de les
inversions necessàries per a l'execució del pla, les previsions de finançament
públic, i l'anàlisi de la viabilitat financera de les actuacions derivades de
l'execució del pla.
Secció tercera
Altres figures del planejament urbanístic general
Article 77
Programes d'actuació urbanística municipal
77.1 Els programes d'actuació urbanística municipal,
quan es formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació
urbanística municipal, han de contenir la documentació que assenyala l'article
61 de la Llei d'urbanisme, així com la documentació pròpia del pla d'ordenació
urbanística municipal que, si s'escau, sigui necessària, i poden establir les
següents determinacions:
a) Delimitació de sòl urbanitzable no
delimitat.
b) Modificació dels sectors de sòl urbanitzable i de millora
urbana, pel que fa a llur configuració i superfície, o als paràmetres
d'edificabilitat bruta, densitat màxima, usos principals i compatibles i
reserves mínimes per als sistemes locals d'espais lliures i equipaments
comunitaris.
c) Atribució de la condició de sòl urbanitzable no delimitat al
sòl anteriorment classificat com a sòl urbanitzable delimitat.
d) Inclusió, o
vinculació a efectes de gestió, de sistemes urbanístics a sectors de sòl
urbanitzable, a sectors subjectes a plans de millora urbana o a polígons
d'actuació urbanística en sòl urbà.
e) Determinació d'operacions de millora
urbana i d'actuacions sotmeses a un pla especial urbanístic, delimitació de
polígons d'actuació urbanística no definits pel pla d'ordenació urbanística
municipal corresponent, i establiment de les determinacions pròpies del pla
d'ordenació urbanística municipal respecte als sectors de planejament derivat i
als polígons d'actuació urbanística en sòl urbà.
f) Determinació de criteris
objectius per decidir la conveniència o la necessitat de la delimitació i la
transformació urbanística del sòl urbanitzable no delimitat, complementaris dels
previstos en el pla d'ordenació urbanística municipal.
g) Determinació i
distribució de les reserves per a la construcció d'habitatge de protecció
pública o d'habitatges objecte d'altres mesures d'estímul de l'habitatge
assequible i modificació de la distribució entre els sectors de planejament
derivat i de l'emplaçament de les reserves previstes pel pla d'ordenació
urbanística municipal per a la construcció d'habitatge, sense disminuir les
reserves globals fixades per aquest pla.
h) Establiment, respecte a sectors
de planejament derivat o polígons d'actuació urbanística en sòl urbà no
consolidat, de l'obligació de les persones propietàries de conservar les obres
d'urbanització, agrupades legalment com a junta de conservació, en els casos i
condicions previstos en l'article 68.7 d'aquest Reglament.
i) Delimitació
d'àrees tant per a l'exercici dels drets de tempteig i de retracte com per a
l'aplicació de programes de rehabilitació d'edificis, definició de sectors
d'urbanització prioritària, delimitació de reserves de terrenys regulades per
l'article 151 de la Llei d'urbanisme i establiment de les mesures pertinents per
a l'adequada culminació urbanística de les urbanitzacions existents.
j)
Establiment o actualització de les previsions temporals relatives a l'inici o la
finalització del desenvolupament dels sectors de planejament derivat,
determinant la graduació temporal i espacial del seu desenvolupament en sòl
urbanitzable, d'acord amb el què estableix l'article 65.1.c) d'aquest Reglament;
a l'execució dels sistemes urbanístics no inclosos en sectors, a l'execució dels
polígons d'actuació urbanística en sòl urbà, a l'edificació dels solars, i a
l'execució de les altres actuacions urbanístiques. En tot cas, els terminis per
a la construcció dels habitatges amb protecció oficial compresos en polígons
d'actuació urbanística, no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les
obres, a comptar des que la parcel·lavla tingui la condició de solar, i a 3 anys
per a llur finalització, a comptar des de la data d'atorgament de la llicència
d'obres.
k) Adaptar les previsions del pla d'ordenació urbanística municipal
sobre sistemes generals a les necessitats derivades dels criteris d'ordenació
continguts en el programa.
77.2 Les determinacions dels programes d'actuació
urbanística municipal assenyalades a l'apartat anterior, quan aquests es
formulen i tramiten com a instrument independent del pla d'ordenació urbanística
municipal d'acord amb el què estableix l'article 60.12 de la Llei d'urbanisme,
substitueixen les determinacions corresponents del pla d'ordenació urbanística
municipal, sense necessitat de tramitar una modificació d'aquest, tot i que, si
s'escau, estan subjectes al què estableixen els apartats 2, 3 i 4 de l'article
94 de la Llei d'urbanisme. En qualsevol cas, en el programa d'actuació
urbanística municipal cal especificar quines determinacions comporten la
substitució d'allò establert en el pla d'ordenació urbanística municipal. Si
l'aprovació del programa comporta canvis en la classificació del sòl, és
preceptiva la tramitació prèvia o simultània de la modificació del pla
d'ordenació urbanística municipal.
Article 78
Normes de planejament urbanístic
78.1 Les normes de planejament urbanístic que tenen per
objecte suplir els plans d'ordenació urbanística municipal en tot o en part de
llur àmbit, en els supòsits previstos per l'article 62 de la Llei d'urbanisme,
han de contenir les determinacions que corresponen al pla d'ordenació
urbanística municipal, d'acord amb el que estableix la Llei d'urbanisme i aquest
Reglament, i, pel que fa a la documentació, com a mínim una memòria descriptiva
i justificativa, les normes urbanístiques i els plànols d'ordenació.
78.2 Les
normes de planejament urbanístic també poden tenir per objecte:
a)
Complementar les determinacions dels plans d'ordenació urbanística municipal
d'una pluralitat de municipis, en relació amb un o diversos aspectes concrets,
per tal de satisfer objectius establerts en el planejament territorial o en els
plans directors urbanístics.
b) Complementar les determinacions d'un pla
d'ordenació urbanística, d'acord amb el què estableix l'article 62.3 de la Llei
d'urbanisme.
78.3 Les normes de planejament urbanístic que tinguin una funció
bàsicament complementària d'un pla d'ordenació urbanística municipal o d'un
conjunt de plans d'ordenació urbanística municipal, han de contenir la
documentació adequada a les determinacions complementàries que
estableixin.
Secció quarta
Plans parcials urbanístics
Subsecció primera
Determinacions dels plans parcials urbanístics i dels plans
parcialsurbanístics de delimitació
Article 79
Disposicions generals
79.1 Els plans parcials urbanístics i els plans
parcials urbanístics de delimitació tenen per objecte, en el sòl urbanitzable
delimitat i en el sòl urbanitzable no delimitat respectivament, desenvolupar el
planejament general mitjançant l'ordenació detallada de llur àmbit
territorial.
79.2 Els plans parcials urbanístics no es poden aprovar sense
que prèviament o simultàniament s'hagi aprovat l'instrument de planejament
general que desenvolupin. En el cas dels plans parcials urbanístics de
delimitació cal, a més, que es pugui promoure llur tramitació d'acord amb les
condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal,
d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la
Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
79.3 Per a cada
sector delimitat pel planejament general s'ha de formular un pla parcial
urbanístic, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors
que regulen els articles 91 de la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest
Reglament.
79.4 Correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials
urbanístics de delimitació establir les determinacions que assenyala l'article
65.2 de la Llei d'urbanisme i, en el cas dels plans parcials urbanístics de
delimitació, també els correspon, si s'escau, definir l'àmbit del
sector.
Article 80
Determinacions relatives als usos del sòl i als paràmetres
edificatoris
A l'efecte d'establir l'ordenació detallada dels usos i
els paràmetres edificatoris, els plans parcials urbanístics i els plans parcials
urbanístics de delimitació, han de concretar:
a) La qualificació del sòl, amb
determinació dels usos principals i compatibles i la seva proporció i amb
especificació dels terrenys que es destinen a habitatge amb protecció oficial,
d'acord amb les reserves establertes pel planejament general.
b) Els índexs
d'edificabilitat neta dels terrenys edificables, expressats en metres quadrats
de sostre per metres quadrats de sòl.
c) Si es preveu l'ús d'habitatge, la
densitat neta expressada en nombre d'habitatges per la superfície de sostre
edificable amb aprofitament destinat a l'ús d'habitatge.
d) La definició de
la parcel·la mínima indivisible, per a cada una de les zones previstes.
e) La
dotació necessària de places d'aparcament de vehicles que cal reservar en el sòl
privat de cada zona, tant en superfície com en subsòl.
f) Els elements
compositius de l'ordenació prevista. Si és el cas, les alineacions que pertoquin
a l'edificació en relació amb els vials i espais lliures, privats o públics, i
les fondàries edificables. L'alçada màxima i el nombre de plantes dels cossos
d'edificació i la proporció d'aquests respecte dels espais no ocupables, així
com la distància que l'edificació ha de mantenir amb els llindars de
parcel·la.
g) L'ordenació volumètrica obligatòria o bé les alternatives
d'ordenació volumètrica que el pla admeti. En aquest segon cas, el pla pot
especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar els
paràmetres de l'edificació que, sense alterar l'aprofitament urbanístic de la
zona o de l'illa, admeten variació.
h) Les alineacions i les rasants.
Article 81
Determinacions relatives als sistemes urbanístics
81.1 Respecte als terrenys destinats a sistemes
urbanístics, correspon als plans parcials urbanístics i als plans parcials
urbanístics de delimitació:
a) Definir el traçat i característiques dels
sistemes de comunicacions previstos i de llur connexió amb els sistemes
exteriors al sector.
b) Determinar els terrenys destinats als sistemes
d'espais lliures públics i d'equipaments comunitaris, amb indicació dels
destinats a titularitat pública i, si s'escau, dels que siguin susceptibles de
titularitat privada, i establir llurs condicions d'ordenació o, almenys, llur
edificabilitat màxima.
c) Determinar els terrenys destinats, si s'escau, al
sistema d'habitatges dotacionals públics, d'acord amb les determinacions del
planejament general.
81.2 Les reserves de sòl que s'estableixin per als
sistemes d'espais lliures públics i equipaments comunitaris han de ser adequades
a les necessitats derivades dels usos previstos per al sector i, en qualsevol
cas, les reserves destinades a espais lliures públics i equipaments comunitaris
de titularitat pública han de respectar els estàndards mínims establerts en els
apartats 3, 4 i 5 de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici dels
casos de substitució de les reserves mínimes legals destinades a equipaments
comunitaris que el planejament general determini en aplicació de l'article
66.1.c) d'aquest Reglament.
81.3 L'edificabilitat del sistema d'equipaments
comunitaris de titularitat pública no té la consideració de sostre edificable
als efectes de determinar els estàndards que estableixen els apartats 3, 4 i 5
de l'article 65 de la Llei d'urbanisme, sens perjudici de les determinacions
que, si s'escau, el planejament ha d'establir per fer front als requeriments
d'espais lliures o d'altres equipaments que es derivin de la destinació
establerta per al referit sostre.
81.4 Quan, degut a la concurrència de
diversos usos en un mateix sector, cal computar independentment els estàndards
corresponents, el càlcul s'efectua de la següent manera:
a) Els estàndards
mínims de zones verdes i espais lliures públics i d'equipaments públics que
estableix l'article 65.3 de la Llei d'urbanisme, en relació amb els usos
residencials, es determinen en funció del sostre en el que s'admet aquest ús,
d'acord amb el què estableix l'apartat 3 d'aquest article. A fi d'acreditar el
compliment de les superfícies mínimes que estableix el mateix article, es
computa, com a superfície de l'àmbit d'actuació urbanística, la part
proporcional de la superfície del sector corresponent al percentatge de
l'edificabilitat amb ús residencial respecte a l'edificabilitat total del
sector.
b) En relació amb les reserves derivades d'usos no residencials que
estableix l'article 65.4 de la Llei d'urbanisme, es computa, com a superfície de
l'àmbit d'actuació urbanística, la part proporcional de la superfície del sector
corresponent al percentatge de l'edificabilitat destinada a usos no residencials
respecte a l'edificabilitat total del sector.
81.5 La configuració i dimensió
dels terrenys destinats als sistemes d'espais lliures públics i equipaments
comunitaris han de ser adequades a llur funcionalitat i han d'evitar el
fraccionament que dificulti o invalidi aquesta funcionalitat.
81.6 Els plans
parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació han de
destinar a serveis tècnics, de titularitat pública o privada, el sòl necessari
per a la implantació de les infraestructures i instal·lacions adequades als usos
previstos per al sector.
Article 82
Determinacions relatives als serveis urbanístics i les obres
d'urbanització
82.1 Els plans parcials urbanístics i els plans
parcials urbanístics de delimitació poden concretar directament el traçat i les
característiques detallades de les obres d'urbanització bàsiques, integrant en
llur documentació el corresponent projecte d'urbanització, o poden remetre
aquesta concreció al corresponent projecte o projectes d'urbanització a tramitar
i aprovar com a documents independents.
82.2 En cas que el pla parcial
urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació no concreti directament
les obres d'urbanització bàsiques, ha de contenir:
a) L'assenyalament dels
traçats de les xarxes existents i dels traçats indicatius dels serveis que
estableixi i, com a mínim, de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i
hidrants per a incendi; de clavegueram; de distribució d'energia elèctrica i
d'enllumenat públic.
b) La capacitat dels serveis d'acord amb els previsions
de consum i d'abocaments derivades dels usos a implantar.
c) La determinació
dels serveis urbanístics a establir i la descripció de les característiques
principals de les xarxes de serveis, les quals, llevat que concorrin motius
justificats que ho impedeixin, han de ser soterrades.
Article 83
Determinacions relatives a l'execució del pla
83.1 Els plans parcials urbanístics i els plans
parcials urbanístics de delimitació:
a) Han d'establir, mitjançant el pla
d'etapes, les previsions temporals de l'execució de les obres d'urbanització i
de l'edificació. Aquestes previsions poden incloure condicions temporals per a
l'inici de l'execució dels polígons d'actuació inclosos en cada etapa, en
aplicació de la programació que estableix el planejament urbanístic general
d'acord amb els articles 65.1.c) i 77.1.j) d'aquest Reglament.
b) Poden
determinar el sistema d'actuació per a llur execució, el qual pot ser diferent
per a cada un dels polígons d'actuació urbanística que, si s'escau,
delimitin.
c) Han de contenir una avaluació econòmica de l'execució del pla,
tenint en compte el pressupost estimat de les obres d'urbanització, de la
implantació dels serveis i de les altres despeses d'urbanització, i han de
justificar la viabilitat econòmica de la promoció.
83.2 Els plans parcials
urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació, respecte a les
etapes d'execució que prevegin, han d'establir:
a) Els terminis per a l'inici
i la finalització de la urbanització de cada una de les etapes, així com les
altres condicions de necessari compliment per a l'inici de cada una
d'elles.
b) Les obres d'urbanització corresponents a cada una d'elles.
c)
Les reserves de sòl per a equipaments comunitaris que hagin de posar-se en
servei en cada una de les etapes.
d) Els serveis urbanístics que hagin de
posar-se en servei per a que puguin ser utilitzats els terrenys que s'urbanitzin
successivament.
e) Els terminis per a l'inici i la finalització de
l'edificació. Pel que fa als habitatges amb protecció oficial, aquests terminis
no poden ser superiors a 2 anys per a l'inici de les obres, a comptar des que la
parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a la llur finalització, a
comptar des de la data d'atorgament de la llicència d'obres.
Subsecció segona
Documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials
urbanístics de delimitació
Article 84
Contingut de la memòria
84.1 La memòria dels plans parcials urbanístics ha de
justificar l'adequació de l'ordenació proposada al planejament general que
desenvolupi i a la informació i els objectius del pla.
84.2 La memòria dels
plans parcials urbanístics s'ha de referir als aspectes següents:
a)
Justificació de la procedència de llur formulació d'acord amb el planejament
general que desenvolupin.
b) Informació urbanística de l'àmbit, incloent els
estudis que siguin necessaris, els quals han de considerar els aspectes que
poden condicionar l'estructura urbanística del territori i, en tot cas, els
següents:
1r. Característiques naturals del territori, amb indicació dels
riscos naturals i geològics existents.
2n. Usos, edificacions i
infraestructures existents.
3r. Estructura de la propietat del sòl.
c)
Objectius i criteris de l'ordenació de l'àmbit, anàlisi, si s'escau, de les
alternatives plantejades i descripció i justificació de la proposta d'ordenació
i, concretament, dels aspectes següents:
1r. De l'adequació de l'ordenació a
les determinacions del planejament urbanístic general per al sector.
2n. De
l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, tenint en
compte les conclusions de l'informe ambiental que integra la documentació del
pla.
3r. De l'adequació de l'ordenació a les directrius de planejament que
estableixen l'article 9 de la Llei d'urbanisme i els articles 5 a 7 d'aquest
Reglament.
4t. De l'adequació de l'ordenació a les necessitats de les
persones que realitzen les tasques de cura i gestió domèstica, en especial pel
que fa als paràmetres d'accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit
urbà.
5è. Del compliment de les determinacions del planejament urbanístic
general sobre mobilitat sostenible, d'acord amb l'estudi d'avaluació de la
mobilitat generada que ha de formar part de la documentació del pla.
6è. De
la divisió poligonal.
84.3 La memòria dels plans parcials urbanístics de
delimitació ha de contenir, a més del què estableixen els apartats 1 i 2
d'aquest article, una justificació específica de l'adequació de la promoció a
les condicions i indicadors previstos pel pla d'ordenació urbanística municipal,
d'acord amb el què estableixen els apartats 1.d) i 1.e) de l'article 58 de la
Llei d'urbanisme i l'article 65.1.c) d'aquest Reglament. La memòria també ha de
justificar la delimitació del sector en el cas que no estigui determinada pel
planejament urbanístic general.
84.4 En el cas que el pla parcial urbanístic
o el pla parcial urbanístic de delimitació sigui d'iniciativa privada, cal
incorporar a la memòria un annex amb el contingut que estableix l'article 97.1
de la Llei d'urbanisme.
Article 85
Informe ambiental i estudi d'avaluació de la mobilitat
generada
La documentació dels plans parcials urbanístics i dels
plans parcials urbanístics de delimitació ha d'incloure un informe ambiental,
amb el contingut que estableix l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos
en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d'avaluació de la
mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació.
Article 86
Plànols d'informació
86.1 Els plànols d'informació dels plans parcials
urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació s'han d'elaborar
sobre la base de la informació geogràfica oficial disponible, s'han de realitzar
sobre cartografia digital, i han de reflectir la situació i les determinacions
previstes en el planejament urbanístic general que es desenvolupa, i l'estat
dels terrenys pel que fa a la morfologia, construccions, vegetació i usos
existents, i estructura de la propietat del sòl.
86.2 La informació sobre la
situació i determinacions previstes en el planejament urbanístic general s'ha de
reflectir en els plànols següents, que s'han de realitzar, com a mínim, a
l'escala utilitzada en aquest planejament general:
a) De situació en relació
amb l'estructura orgànica del pla d'ordenació urbanística municipal.
b) De
l'ordenació establerta en el planejament urbanístic general per a l'àmbit
territorial inclòs en el pla parcial urbanístic.
86.3 La informació sobre
l'estat dels terrenys s'ha de reflectir en els plànols següents, realitzats, com
a mínim, a escala 1:2.000:
a) Topogràfic.
b) Cadastral.
c) D'usos del
sòl i del subsòl, amb indicació d'edificacions, infraestructures i vegetació
existents.
d) Geomorfològic i d'àrees de riscos geològics i naturals.
e)
Si s'escau, de contaminació de sòls i d'àmbits i elements ambientals amb valors
a preservar.
Article 87
Plànols d'ordenació
87.1 Els plànols d'ordenació dels plans parcials
urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació han de reflectir
les determinacions previstes en els articles 80 a 82 d'aquest Reglament. Aquests
plànols s'han de redactar sobre la base de cartografia digital i a una escala
mínima d'1:1.000, sens perjudici que llur materialització sobre suport físic es
pugui efectuar a una escala menor.
87.2 Els plans parcials urbanístics i els
plans parcials urbanístics de delimitació contenen, com a mínim, els següents
plànols d'ordenació:
a) Zonificació, amb assignació detallada d'usos i
assenyalament dels sistemes urbanístics.
b) Xarxa viària, en els què es
defineixin suficientment els perfils longitudinals i transversals.
c) Esquema
de les xarxes de subministrament d'aigua, reg i hidrants per a incendi;
clavegueram; distribució d'energia elèctrica i enllumenat públic.
d)
Delimitació de polígons d'actuació urbanística, si s'escau.
e) Pla d'etapes,
si es preveu més d'una etapa en l'execució del pla.
87.3 El pla parcial
urbanístic o el pla parcial urbanístic de delimitació pot incloure, a més, tots
aquells plànols que es considerin necessaris per a una millor definició de
l'ordenació prevista.
87.4 Tots els plànols d'ordenació que continguin
representació en planta s'han de realitzar sobre cartografia topogràfica, i han
de reflectir la delimitació del sector.
Article 88
Normes dels plans parcials urbanístics
Les normes dels plans parcials urbanístics i dels plans
parcials urbanístics de delimitació han de regular l'ús dels terrenys i de les
edificacions públiques i privades, i han de fer referència, com a mínim, als
següents aspectes:
a) Qualificacions previstes, amb expressió detallada dels
usos admesos i compatibles.
b) Normes d'edificació, amb referència a les
condicions comunes a totes les zones i les normes particulars de cada
zona.
c) Instruments de desenvolupament i execució del pla i determinació del
sistema o sistemes d'actuació.
Article 89
Avaluació econòmica i pla d'etapes
89.1 El document d'avaluació econòmica de la promoció,
del qual forma part el pressupost de les obres d'urbanització i dels serveis
previstos pel pla, consisteix en una estimació del conjunt de despeses que
comporta l'execució del pla.
En el cas que el sistema d'actuació previst
sigui el d'expropiació, l'avaluació econòmica també ha de contenir el càlcul
estimatiu del cost de l'expropiació.
89.2 Correspon al pla d'etapes
l'establiment de les previsions temporals d'execució del pla a què es refereix
l'article 83 d'aquest Reglament.
Secció cinquena
Plans de millora urbana
Article 90
Finalitats i determinacions dels plans de millora urbana
90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbà consolidat
poden tenir per objecte completar o acabar la urbanització, regular la
composició volumètrica i de façanes, preveure operacions de rehabilitació o de
revitalització del teixit urbà, ordenar el subsòl, o altres finalitats
anàlogues.
90.2 Els plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat poden
tenir per objecte, a més de les finalitats establertes en el punt anterior,
completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de reforma interior, de
remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, o de sanejament
de poblacions i altres de similars.
90.3 Els plans de millora urbana
estableixen l'ordenació detallada de llur àmbit territorial, mitjançant les
determinacions pròpies de llur naturalesa i finalitat d'entre les regulades, per
als plans parcials urbanístics, en els articles 80 a 83 d'aquest Reglament, amb
l'excepció prevista a l'article 68.7 de la Llei d'urbanisme. A més, i d'acord
amb les seves finalitats, han de contemplar les actuacions necessàries, segons
correspongui, en relació amb la rehabilitació de l'edificació existent, la seva
substitució, la creació de nous sistemes urbanístics, l'eradicació dels usos que
es preveu transformar i les actuacions per a l'execució de l'obra urbanitzadora
i el seu finançament.
90.4 Per a cada sector en sòl urbà delimitat pel
planejament general s'ha de formular un pla de millora urbana, sens perjudici de
la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de
la Llei d'urbanisme i 114 d'aquest Reglament.
90.5 Als efectes del què
estableix l'article 68.4 de la Llei d'urbanisme, en el cas d'operacions de
millora urbana no previstes en el planejament urbanístic general correspon al
propi pla de millora urbana la delimitació del seu àmbit. No hi ha alteració
dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques si el pla de millora urbana
manté els usos principals i l'edificabilitat bruta establerts en el planejament
general i determina unes càrregues de cessió de sòl i d'urbanització equivalents
a les derivades del planejament general; i no hi ha alteració de l'estructura
fonamental del planejament general si el pla de millora urbana manté la
destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics
generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar
el seu nivell de servei o introduir ajustos en llur delimitació que no alterin
substancialment llur funcionalitat, superfície o localització en l'àmbit
territorial.
Article 91
Contingut i documentació
91.1 Els plans de millora urbana contenen els documents
regulats en els articles 84 a 89 d'aquest Reglament, llevat que algun d'ells
sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les
actuacions o operacions previstes.
91.2 La documentació dels plans de millora
urbana en sòl urbà no consolidat també ha d'incloure un informe ambiental,
d'acord amb el què estableix l'article 100 d'aquest Reglament, el contingut del
qual ha de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions
establertes, sens perjudici que, atenent aquestes finalitats i naturalesa, es
justifiqui que és innecessari.
91.3 Quan de les determinacions del pla de
millora urbana se'n dedueixi una incidència significativa en usos residencials
preexistents, el pla ha d'incorporar un estudi complet de les conseqüències
socials i econòmiques de la seva execució, justificant l'existència dels mitjans
necessaris per dur-la a efecte i l'adopció de les mesures precises que
garanteixin la defensa dels interessos de la població afectada, amb especial
referència a les previsions en matèria d'habitatge protegit i assequible i a
l'efectivitat del dret de reallotjament.
Secció sisena
Plans especials urbanístics
Article 92
Disposicions generals
92.1 Els plans especials urbanístics són instruments de
planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del
planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si
s'escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l'objecte
de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d'assolir alguna o
diverses de les finalitats previstes en l'article 67.1 de la Llei
d'urbanisme.
92.2 Els plans especials urbanístics no previstos pel pla
d'ordenació urbanística municipal han de justificar la necessitat de llur
formulació i llur compatibilitat amb el planejament urbanístic general. A
aquests efectes, es consideren compatibles amb el planejament urbanístic
general, i no requereixen la seva modificació prèvia:
a) Els plans especials
urbanístics que estableixin determinacions de protecció del patrimoni cultural,
del paisatge i dels valors ambientals concurrents, o que estableixin les
limitacions d'usos necessàries per ordenar la incidència i els efectes
urbanístics, ambientals i sobre el patrimoni urbà que les activitats produeixen
sobre el territori, sempre que no alterin els usos principals establerts pel
planejament general.
b) Els plans especials que tinguin per objecte la
implantació, en sòl no urbanitzable, de nous sistemes urbanístics de caràcter
general o local, o de qualsevol dels altres usos admissibles d'acord amb
l'article 47 de la Llei d'urbanisme, sempre que no entrin en contradicció amb
les previsions establertes pel pla d'ordenació urbanística municipal.
c) Els
plans especials que modifiquin el destí concret dels terrenys qualificats pel
planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics d'equipaments
comunitaris, o el seu caràcter local o general, tot mantenint la qualificació
com a sistema d'equipaments comunitaris.
d) Els plans especials per a la
implantació d'infraestructures previstes en un pla director urbanístic o en un
projecte aprovat d'acord amb la legislació sectorial.
e) Els plans especials
per a la implantació i execució dels serveis urbanístics bàsics, de les
infraestructures de telecomunicacions i altres infraestructures d'interès
local.
92.3 En cap cas els plans especials urbanístics no poden substituir el
pla d'ordenació urbanística municipal en la seva funció d'ordenació integral del
territori, pel què no poden alterar la classificació del sòl.
Article 93
Determinacions dels plans especials urbanístics
93.1 Els plans especials urbanístics contenen les
determinacions que exigeixen el planejament territorial i urbanístic
corresponent o, a manca d'aquests, les pròpies de llur naturalesa i
finalitat.
93.2 Als plans especials urbanístics de protecció de valors
ambientals, paisatgístics, del patrimoni arquitectònic o cultural o d'altres
valors els corresponen, entre d'altres, les següents determinacions:
a) La
justificació i identificació dels elements, àmbits i valors objecte de
protecció.
b) La definició i regulació de categories diferenciades de
protecció.
c) L'establiment de les mesures de protecció adequades, com ara la
regulació dels usos admissibles o incompatibles, de les actuacions i obres
permeses i prohibides sobre els elements o àmbits protegits, dels paràmetres
edificatoris d'obligat compliment, o d'altres.
d) La regulació i programació
de l'execució d'actuacions de recuperació, rehabilitació o millora dels
elements, àmbits o valors objecte de protecció.
e) L'establiment, en defecte
de determinació al respecte per part del planejament general, dels llindars
relatius a les activitats agràries previstos en l'article 49 de la Llei
d'urbanisme, la superació dels quals determina la subjecció al procediment de
l'article 48 de l'esmentada Llei i 57 d'aquest Reglament. Aquests llindars han
de ser coherents amb les determinacions que, si s'escau, estableixi el
planejament territorial i els plans directors urbanístics, i es poden referir a
l'emplaçament, a l'ocupació del sòl o al volum edificable de les construccions
pròpies de l'activitat, o al tipus d'activitat agrària. En tot cas, el pla ha
d'establir la subjecció al procediment de l'article 48 de la Llei d'urbanisme i
57 d'aquest Reglament si se supera algun dels llindars següents: ocupació en
planta de 500 metres quadrats, sostre total de 1.000 metres quadrats o alçada
màxima de 10 metres.
93.3 Als plans especials urbanístics que tenen per
objecte la implantació dels usos, activitats i construccions admesos en sòl no
urbanitzable els correspon establir les determinacions necessàries per regular
les característiques de l'ús, activitat o construcció de què es tracti, i les
mesures correctores i condicions de caràcter urbanístic exigibles, d'acord amb
el què estableix el capítol V del Títol tercer d'aquest Reglament.
93.4 Als
plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació
de les obres d'infraestructura del territori els corresponen, entre d'altres,
les següents determinacions:
a) L'establiment de la qualificació com a
sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la
infraestructura.
b) La regulació de les característiques de la
infraestructura, com ara l'àmbit afectat per la seva implantació o, si s'escau,
els paràmetres edificatoris aplicables.
c) L'establiment de les condicions de
caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i
a la integració de la infraestructura en l'ordenació urbanística de
l'entorn.
d) La regulació, si s'escau, d'altres criteris o normes als què
s'hagi d'ajustar el projecte tècnic.
93.5 Als plans especials urbanístics que
tinguin per objecte l'ordenació del subsòl els corresponen, entre d'altres, les
determinacions previstes en l'article 68.3 de la Llei d'urbanisme.
93.6 Quan
els plans especials tenen per objecte la regulació d'usos, de forma genèrica o
singularitzada, els correspon establir la determinació dels usos prohibits així
com, si s'escau, les mesures a adoptar per a la seva eradicació.
93.7 Els
plans especials que tenen per objecte concretar la titularitat i l'ús dels
equipaments comunitaris poden establir, si s'escau, les condicions d'ordenació i
edificació de l'equipament.
93.8 Quan els plans de millora urbana i els plans
parcials urbanístics contenen les determinacions pròpies d'un pla especial, no
és necessària la formulació i tramitació d'aquest darrer.
Article 94
Documentació dels plans especials urbanístics
94.1 Els plans especials urbanístics estan integrats
per la documentació escrita i gràfica adequada a llur naturalesa i finalitat. En
qualsevol cas, hauran de contenir una memòria descriptiva i justificativa de la
necessitat o conveniència del pla i de l'ordenació que aquest preveu i els
plànols d'informació i d'ordenació que corresponguin.
94.2 En els casos en
què ho exigeixi la legislació sobre mobilitat, serà necessari incloure un estudi
d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determini aquesta
legislació.
Secció setena
Catàlegs de béns protegits
Article 95
Catàlegs de béns protegits
95.1 Els catàlegs de béns protegits formen part de la
documentació dels plans urbanístics que estableixen mesures de protecció de béns
immobles, singulars o de conjunt, per raó de llurs valors culturals,
paisatgístics o ambientals.
95.2 Els catàlegs de béns protegits identifiquen
els béns objecte de protecció, contenen la informació física i jurídica
necessària en relació amb aquests béns i estableixen el grau de protecció al
qual estan subjectes i els tipus d'intervencions o actuacions possibles, d'acord
amb les determinacions establertes pel pla urbanístic del que formin part. Els
béns culturals protegits d'acord amb la legislació sectorial s'han d'incloure en
aquests catàlegs i el grau de protecció previst i la regulació de les actuacions
permeses sobre aquests béns ha de ser conforme amb la protecció derivada
d'aquesta legislació.
Secció vuitena
Projectes d'urbanització
Article 96
Objecte i contingut dels projectes d'urbanització
96.1 Els projectes d'urbanització són projectes d'obres
per a l'execució material de les determinacions dels plans urbanístics pel que
fa a les obres d'urbanització dels àmbits d'actuació urbanística, i poden
constituir un document integrant d'una figura de planejament urbanístic o es
poden tramitar i aprovar com un document independent.
96.2 En ambdós casos,
els projectes d'urbanització poden referir-se a totes les obres d'urbanització,
o únicament a les obres d'urbanització bàsiques que assenyala l'article 70.2 de
la Llei d'urbanisme.
96.3 Als efectes de l'aprovació inicial, els projectes
d'urbanització, tant si formen part d'una figura de planejament com si
constitueixen un document independent, han de contenir un avantprojecte de les
obres d'urbanització previstes, i com a mínim de les obres d'urbanització
bàsiques. Aquest avantprojecte ha d'incloure, si s'escau, les previsions
relatives a la implantació de les infraestructures de connexió amb els sistemes
urbanístics exteriors a l'actuació urbanística o bé a l'ampliació o el
reforçament d'aquests sistemes, així com les mesures o actuacions que calgui
executar, prèviament o simultàniament a les obres d'urbanització, per al
tractament dels sòls contaminats.
96.4 L'avantprojecte al què es refereix
l'apartat anterior ha de constar, com a mínim, dels següents documents:
a)
Memòria descriptiva de les característiques generals de les obres d'urbanització
en llurs aspectes funcionals, formals i constructius;
delimitació de les
etapes d'execució i, si s'escau, repercussió d'aquestes obres entre els diversos
polígons.
b) Plànol de situació degudament referenciat.
c) Avanç del
pressupost.
d) Plànols de projecte, sobre la base de la cartografia
topogràfica digital, i a una escala mínima d'1:1.000, en els quals es
reflecteixin el traçat i característiques de totes les obres d'urbanització
previstes i, en qualsevol cas, com a mínim, els aspectes següents:
1r.
Sanejament. Vinculació del projecte urbanístic a la xarxa de col·lectors i
mecanismes, existents o futurs, de depuració d'aigües o de reutilització de les
aigües reciclades.
Traçat i característiques del clavegueram per conduir les
aigües residuals i de la pluja, amb la referència geogràfica del traçat amb
relació als vials i altres espais de domini públic.
2n. Vials. Determinació
del nivell dels terrenys que han de ser destinats a vials rodats, aparcament,
itineraris de vianants i ciclistes, amb l'objectiu de fixar les alineacions i
rasants dels solars edificables per als diversos usos previstos en el
pla.
Determinació de la compactació i pavimentació, o si s'escau, tractament
dels vials, introduint el disseny de la xarxa de transport en comú, en el cas
d'existir, així com l'encintat de voreres i rigoles.
3r. Modelat dels
terrenys que han de ser destinats a parcs i jardins públics.
4t. La xarxa de
distribució d'energia elèctrica i d'aigua, la xarxa d'hidrants per a incendi,
així com la xarxa de distribució de gas, si s'escau, i la infraestructura per a
la implantació o connexió a les xarxes de telecomunicacions. Han d'incloure la
referència, la posició gràfica, la descripció i el nombre de les estacions de
transformació, de dipòsits, de nodes o brancals per a les connexions respectives
a les xarxes de subministrament de nivell superior, sens perjudici de la
normativa particular vigent per a cada servei.
5è. Les infraestructures
incompatibles amb l'execució del planejament i el seu desviament o
restitució.
96.5 La documentació assenyalada en l'apartat anterior ha de
tenir el grau suficient de detall que permeti als organismes públics, a les
empreses de subministrament de serveis i altres operadors de serveis afectats
pronunciar-se sobre l'adequació de les obres i serveis previstos. A aquests
efectes, els esmentats organismes, empreses i operadors estan obligats a
facilitar la informació suficient sobre les infraestructures i xarxes existents
i sobre els plans d'implantació.
96.6 La documentació relativa a les obres
d'urbanització a què es refereixen els apartats 3 i 4 ha d'assolir, abans de
l'aprovació provisional o definitiva, segons s'escaigui, el grau de projecte
d'execució, i ha de constar de:
a) La memòria descriptiva de les
característiques de les obres d'urbanització.
b) Plànol de situació
degudament referenciat.
c) Els plànols de projecte referenciats en l'apartat
4.d) d'aquest article, completats amb els plànols de detall necessaris per
definir totalment les obres. Aquests plànols de projecte i de detall, en el cas
que no es prevegi un projecte d'urbanització complementari, han de tenir el
contingut que estableix l'article 98.2 d'aquest Reglament.
d) El plec de
prescripcions tècniques.
e) Els amidaments, els quadres de preus i el
pressupost, el qual, en cas que el projecte d'urbanització comprengui diversos
polígons d'actuació urbanística, ha d'estar desglossat per polígons.
f) El
pla d'etapes.
g) Si el projecte d'urbanització comprèn solament les obres
d'urbanització bàsiques, els criteris i el pressupost orientatiu de les altres
obres i despeses d'urbanització, sens perjudici que els projectes d'urbanització
complementaris els concretin.
Article 97
Directrius per als projectes d'urbanització
Els projectes d'urbanització, tant si constitueixen un
document integrant d'una figura de planejament urbanístic, com si són un
document independent, s'han d'ajustar a les següents directrius:
a) Les
característiques del projecte d'urbanització pel que fa al moviment de terres,
elements estructurals de contenció i estructures de sosteniment, tant dels
espais per a vials rodats com del traçat, passos, encreuaments de serveis i
embornals de les xarxes de serveis soterrades, han de tenir en compte les dades
geotècniques del subsòl.
b) Quan sigui necessari per a garantir la integració
de la urbanització en el seu entorn o ho hagi previst el planejament urbanístic,
els projectes d'urbanització poden preveure tractaments especials del paviment
de la vialitat, que no comportin el seu asfaltat ni empedrat.
c) Les xarxes
de serveis s'han de dimensionar i disposar coherentment amb l'àmbit territorial
a què es destinen, tenint en compte l'accés al sòl tant d'aprofitament públic
com privat, les intensitats d'edificació i la utilització dels sòls prevista pel
planejament.
En la projecció d'aquestes xarxes cal tenir en compte com a
prioritats la fàcil accessibilitat, la referència geogràfica per a una fàcil
localització, identificació i manteniment o reparació i la metodologia
d'encreuaments.
d) Les xarxes i infraestructures projectades han d'estar
adaptades a les determinacions de la normativa vigent en cada cas aplicable i,
llevat que concorrin motius justificats que ho impedeixin, han de ser
soterrades.
Article 98
Projectes d'urbanització complementaris
98.1 Els projectes d'urbanització complementaris són
els projectes per a l'execució de les obres d'urbanització altres que les
bàsiques definides per l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme, i tenen per
objecte determinar els elements que caracteritzen l'espai públic i preveure els
recursos adequats a la seva funció, d'acord amb les característiques fixades
pels ajuntaments en ocasió de la tramitació dels plans derivats o dels projectes
d'urbanització, tal com disposa l'article 65.6 de la Llei d'urbanisme.
Són, a
més, els instruments adients per desenvolupar, quan sigui necessari, les obres
d'urbanització previstes en instruments de planejament o en projectes
d'urbanització aprovats com a documents independents.
98.2 Els plànols de
projecte, que s'han de redactar damunt cartografia topogràfica digital i a
l'escala mínima d'1:500, i els plànols de detall dels projectes complementaris
d'urbanització han d'incloure:
a) En els espais destinats a vials:
1r. Les
característiques del tractament final del vial. En el cas que aquest sigui per a
circulació rodada, cal preveure l'estructura del ferm i el tractament o les
capes de rodament dels paviments adequats a les característiques dels vehicles
que hi hagin de circular.
2n. El disseny de les àrees d'aparcament i dels
elements fixes de la xarxa de transport públic, si és el cas, i dels espais per
a la ubicació de contenidors o altres elements propis dels serveis o
infraestructures.
3r. Els detalls dels escocells, del paviment de voreres i
del tipus d'arbrat, i dels registres i altres elements destinats al control i al
manteniment dels serveis i les infraestructures de què es doti el pla.
4t.
Les característiques de l'enllumenament públic, tant per a les àrees de
circulació rodada com per a les que corresponen a vianants i a ciclistes, amb
precisió del tipus de suports i lluminàries per aconseguir un nivell
d'il·luminació adequat als diversos espais.
5è. Els elements vegetals per a
l'enjardinat o plantació, amb la incorporació dels elements de rec i la previsió
de manteniment d'aquests elements.
6è. El mobiliari urbà necessari per a
l'acompliment dels fins a què es destina el sector, dimensionats en funció de la
seva utilització i freqüentació.
b) En els espais lliures destinats a jardins
i parcs:
1r. Les aportacions de terres vegetals adequades a cada situació a
partir del modelat previ que correspon a la urbanització bàsica.
2n. Les
característiques edafològiques dels terrenys objecte d'actuació.
3r. El
subministrament elèctric per a l'enllumenat.
4t. L'accessibilitat en relació
amb els espais rodats i de vianants.
5è. Característiques i traçat dels
paviments en els recorreguts per a vianants i, si és el cas, de les àrees
d'estacionament i trànsit de vehicles o pistes per a ciclistes.
6è. Elements
d'embassament, de rec i d'abastament d'aigua pel rec, canals, distribució i
desguàs d'aigües plujanes, així com les infraestructures bàsiques per al
tractament de l'aigua reciclada, si és el cas.
7è. El projecte de jardí i
plantacions dels espais destinats a tal finalitat amb la previsió de manteniment
d'aquestes superfícies i vegetació.
8è. Elements de senyalització, elements
destinats a jocs per a nens i altres elements de mobiliari que es considerin
adequats, dimensionats en funció de la utilització dels diferents espais i de la
seva previsible freqüentació.
9è. Definició del perímetre i característiques
dels tancats en el cas que l'espai lliure hagi de tenir un ús restringit
d'horari.
98.3 Quan, amb ocasió de la tramitació d'un projecte d'urbanització
complementari, calgui modificar el projecte per a l'execució de les obres
d'urbanització bàsiques, incorporat o no al planejament, s'han d'incloure a
l'expedient els documents d'aquest darrer objecte de modificació. En aquest cas
el projecte d'urbanització complementari es tramita d'acord amb allò establert
per l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme.
Capítol II
Disposicions comunes als plans urbanístics
Article 99
Determinacions comunes dels plans urbanístics
99.1 Les determinacions dels plans urbanístics han de
respectar les servituds i altres limitacions derivades de la legislació
sectorial que condicionen l'ordenació urbanística del territori, les quals s'han
de reflectir en els plànols d'ordenació dels plans urbanístics i, si s'escau, en
els plànols d'informació.
99.2 Els plans urbanístics han de contenir les
disposicions transitòries necessàries per regular els efectes de llurs
determinacions respecte als usos i construccions preexistents, de conformitat
amb el què estableix l'article 119 d'aquest Reglament.
Article 100
Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics
derivats
100.1 L'informe ambiental dels plans parcials
urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no
consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels
aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació
detallada pròpia de cada un d'aquests instruments, i ha de contenir les següents
previsions en tot allò que sigui necessari d'acord amb l'abast de les
determinacions del pla derivat:
a) La identificació dels requeriments
ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la
descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la
descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes
pel pla d'ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes
aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la
redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de
sotmetre, per les característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació
d'impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la
identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en
compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la
contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls
contaminats.
b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació
proposada, que comprèn: la descripció, si s'escau, de les alternatives
d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa adoptada;
la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions
amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les
mesures adoptades per al foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de
recursos i la millora del medi ambient en general.
c) La identificació i
avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació detallada
proposada sobre els diferents aspectes ambientals.
d) L'avaluació global del
pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts.
e)
Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió
previstes.
100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin
subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar l'informe de
sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de
plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat 1
i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de
referència.
Capítol III
Formulació i tramitació de les figures del planejament
urbanístic
Secció primera
Actes preparatoris per a la formulació i la tramitació de les figures
delplanejament urbanístic
Article 101
Disposicions generals
101.1 Són actuacions preparatòries de la formulació del
planejament les següents:
a) La suspensió de la tramitació de plans
urbanístics derivats o instruments de gestió urbanística i d'urbanització, així
com de l'atorgament de llicències.
b) L'aprovació i publicació del programa
de participació ciutadana en la formulació i tramitació del pla, en els termes
que estableix l'article 22 d'aquest Reglament.
c) La subjecció a informació
pública de l'avanç de l'instrument de planejament.
d) En el cas de sòl
urbanitzable no delimitat, la consulta prèvia que regula l'article 73 de la Llei
d'urbanisme.
101.2 Les actuacions preparatòries assenyalades en les lletres
b) i c) de l'apartat anterior únicament tenen caràcter preceptiu en el cas de
formulació del pla d'ordenació urbanística municipal o de la seva revisió,
mentre que són potestatives en els casos de modificació d'aquest pla o de
formulació de qualsevol altra figura de planejament.
Article 102
Suspensió de la tramitació d'instruments urbanístics i de l'atorgament
de llicències
102.1 Els acords de suspensió previstos en l'article 71
de la Llei d'urbanisme han de concretar els àmbits afectats i han d'incorporar
un plànol de delimitació dels àmbits subjectes a suspensió de llicències i de
tramitació de procediments, en el qual aquests es grafiaran a l'escala adequada
i amb detall i claredat suficients.
102.2 Els acords de suspensió han de
precisar també l'abast de les llicències i tramitacions que suspenen.
102.3
El plànol ha de restar a disposició del públic en les oficines de
l'administració actuant al llarg del termini de suspensió. En el cas que
l'administració actuant no sigui l'ajuntament, el plànol també s'ha de poder
consultar a les oficines municipals.
102.4 Mentre estigui suspesa la
tramitació de procediments i l'atorgament de llicències en aplicació del què
estableix l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, es poden tramitar els
instruments o atorgar les llicències fonamentats en el règim vigent que siguin
compatibles amb les determinacions del nou planejament inicialment aprovat, en
el cas que, per la naturalesa dels canvis proposats, no es posi en risc
l'aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat.
Article 103
Terminis de suspensió de tramitacions i de llicències
103.1 Si abans d'acabar-se el termini d'un any de la
suspensió potestativa prevista per l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, es
produeix l'acord d'aprovació inicial, l'administració competent ha d'acordar la
suspensió prevista en l'article 71.2 de la Llei d'urbanisme, i els seus efectes
s'extingiran definitivament un cop transcorreguts dos anys des de l'inici de la
vigència de l'acord de suspensió potestativa.
103.2 Si l'aprovació inicial té
lloc un cop transcorregut el termini d'un any previst com a termini màxim de la
suspensió que regula l'article 71.1 de la Llei d'urbanisme, la suspensió
acordada amb motiu de l'aprovació inicial té la durada màxima d'un any, comptat
des de la publicació de l'acord d'aprovació inicial i de suspensió.
103.3 Si
amb anterioritat a l'aprovació inicial no s'hagués acordat la suspensió
potestativa, la suspensió que s'acordi amb motiu de l'aprovació inicial pot
tenir una durada màxima de dos anys. Aquest termini màxim també és aplicable als
àmbits no afectats per la suspensió potestativa que resultin inclosos en l'àmbit
de la suspensió acordada amb motiu de l'aprovació inicial.
103.4 Els efectes
de la suspensió de tramitacions i llicències s'extingeixen:
a) Automàticament
pel transcurs dels terminis màxims previstos en els apartats anteriors d'aquest
article.
b) En qualsevol cas, amb l'entrada en vigor de la figura de
planejament la formulació de la qual hagi donat lloc a l'acord de suspensió o,
en el seu cas, amb la denegació de l'aprovació de la figura de
planejament.
c) En cas que l'administració competent acordi aixecar els
efectes de l'acord de suspensió, en tot o en part de l'àmbit afectat, en els
casos de suspensió potestativa, així com quan s'acordi deixar sense efectes la
tramitació del pla, o bé quan durant el procés de tramitació del pla urbanístic
quedin sense efectes les determinacions que hagin donat lloc a l'aplicació de la
suspensió preceptiva.
103.5 Un cop extingits els efectes de la suspensió en
qualsevol dels casos previstos en l'apartat anterior, no es poden acordar noves
suspensions per idèntica finalitat sobre tot o part dels mateixos àmbits, fins
que no hauran transcorregut tres anys des de la data d'extinció dels efectes.
S'entén com a idèntica finalitat la formulació d'un instrument de planejament
que tingui els mateixos objectius que el que motivà la primera
suspensió.
Article 104
Suspensió de procediments iniciats de tramitació d'instruments
urbanístics o d'atorgament de llicències
104.1 Un cop adoptats els acords de suspensió previstos
en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, quan aquests constitueixin actuacions
preparatòries de la formulació de plans de caràcter municipal, es produeix
automàticament la interrupció dels procediments de tramitació d'instruments
urbanístics o d'atorgament de llicències que ja estiguessin iniciats, i s'ha de
notificar l'acord de suspensió a les persones interessades en els procediments
corresponents.
104.2 Les persones que, amb anterioritat a la publicació dels
acords de suspensió previstos en l'article 71 de la Llei d'urbanisme, haguessin
instat la tramitació dels procediments que restin suspesos com a conseqüència
d'aquests acords, tenen dret a ser indemnitzats del cost oficial dels projectes
i a la devolució, si s'escau, de les taxes municipals si, un cop aprovat
definitivament el pla urbanístic es constata la incompatibilitat del projecte
amb les determinacions del nou pla, i sempre que el projecte no fos
manifestament contrari a la ordenació urbanística vigent en el moment de la seva
presentació.
Article 105
Programa de participació ciutadana en el procés de planejament
105.1 Les administracions competents per a la
formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a
l'acord d'aprovació inicial, l'aprovació i publicació del programa de
participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l'article 22
d'aquest Reglament.
105.2 L'aprovació i publicació del programa de
participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla
d'ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament
a la publicació de l'avanç del pla.
Article 106
Informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament
106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en
la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial
l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública
avanços dels instruments de planejament urbanístic.
106.2 L'avanç de
l'instrument de planejament ha de contenir:
a) Els objectius i els criteris
generals del pla.
b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels
objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció
de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.
c) La descripció de les
característiques bàsiques de la proposta d'ordenació.
d) Si l'instrument de
planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar
per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i
grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici
del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i
programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació
urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a
i b de l'article 70 d'aquest Reglament i, quan es tracti de plans urbanístics
derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de
l'apartat 1 de l'article 100 d'aquest Reglament.
106.3 Els suggeriments,
alternatives o al·legacions que es presentin en el tràmit d'informació pública
seran analitzats i valorats per l'administració responsable de la redacció del
pla, amb l'objecte de confirmar o rectificar els criteris i solucions generals
del planejament. Aquesta valoració s'expressa mitjançant l'acord d'aprovació
inicial de l'instrument de planejament.
106.4 La publicació i subjecció a
informació pública de l'avanç de pla és obligatòria en el cas de formulació o
revisió del pla d'ordenació urbanística municipal.
106.5 Les previsions
d'aquest precepte no són d'aplicació a l'avanç de pla que cal formular pel
desenvolupament per subsectors dels sectors de planejament derivat, el qual es
regeix pel què estableix l'article 114 d'aquest Reglament.
Secció segona
Formulació i tramitació dels plans urbanístics
Article 107
Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic
general
107.1 La formulació i la tramitació de les figures de
planejament urbanístic general es regeixen pel què estableixen els articles 74,
81, 82 i 83 de la Llei d'urbanisme.
107.2 La iniciativa per a la formulació
de les figures de planejament urbanístic general és sempre pública.
107.3 En
el cas que la formulació d'un pla director urbanístic vingui establerta en el
planejament territorial per a la coordinació de l'ordenació urbanística d'un
territori d'abast supramunicipal, tots els municipis compresos en aquest àmbit
conjuntament o els ens locals supramunicipals poden presentar una proposta
d'objectius i propòsits generals per a l'elaboració del pla. En el termini de
tres mesos, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, previ
informe de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, ha de comunicar als ens que han
pres la iniciativa, la seva decisió sobre els objectius i propòsits generals
presentats.
107.4 En el cas de propostes presentades per persones
particulars, només se'n pot iniciar la tramitació si es refereixen a
modificacions dels instruments de planejament municipal general i si
l'ajuntament assumeix la iniciativa de la proposta. Si en el termini de dos
mesos des de la presentació de la proposta, l'ajuntament no notifica la
resolució adoptada al respecte, s'entén que l'ajuntament no assumeix la
iniciativa.
Article 108
Formulació i tramitació de figures del planejament urbanístic
plurimunicipal
108.1 La formulació de plans d'ordenació urbanística
plurimunicipals no previstos en el planejament territorial o en plans directors
urbanístics requereix que es justifiqui la procedència de l'àmbit territorial
del pla per les circumstàncies urbanístiques concurrents.
108.2 En el cas que
la formulació d'un pla d'ordenació urbanística plurimunicipal vingui establerta
en el planejament territorial o en un pla director urbanístic, aquests han de
determinar a qui correspon la seva redacció i formulació, així com la proporció
en que els municipis inclosos han de contribuir a les despeses. Altrament, cal
acordar la seva formulació d'acord amb allò establert als apartats b) i c) de
l'article 75.1 de la Llei d'urbanisme.
108.3 En la tramitació dels programes
d'actuació urbanística que preveu l'article 75.5 de la Llei d'urbanisme, el
consell comarcal ha de concedir el tràmit d'audiència que regula l'apartat 6 del
mateix article, simultàniament a tots els municipis afectats, després de l'acord
d'aprovació inicial.
Article 109
Tramitació de plans especials urbanístics
109.1 Els plans especials urbanístics a què fan
referència les lletres a, b, c i f de l'article 67.1 de la Llei d'urbanisme es
tramiten i s'aproven d'acord amb el què estableixen els articles 78 i 83.1 de la
citada Llei.
109.2 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte les
finalitats a què fa referència l'article 92.2.e) d'aquest Reglament, i els plans
especials a què fa referència l'article 79.1.d) de la Llei d'urbanisme, es
tramiten i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 79.1 i 83.1 de
la citada Llei.
109.3 Els plans especials urbanístics que tenen per objecte
l'assenyalament i localització dels sistemes urbanístics generals d'interès
supramunicipal que preveu l'article 67.1.e) de la Llei d'urbanisme, es tramiten
i s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.3 i 77.1.e) de la
mateixa Llei. Els plans especials urbanístics que tinguin per objecte la
implantació de sistemes urbanístics generals d'interès municipal es tramiten i
s'aproven d'acord amb allò que disposen els articles 83.1 i 78 de la Llei
d'urbanisme.
Article 110
Tramitació de plans derivats i projectes d'urbanització
110.1 La tramitació dels plans urbanístics derivats i
dels projectes d'urbanització està subjecta al procediment i terminis que
estableixen els articles 83, 87 i 97 de la Llei d'urbanisme.
110.2 Els plans
urbanístics derivats poden tramitar-se simultàniament amb l'instrument de
planejament urbanístic general o la modificació del planejament urbanístic
general que desenvolupin. En aquest cas, l'executivitat de l'acord d'aprovació
definitiva del pla derivat resta supeditada a l'aprovació definitiva de
l'instrument de planejament general i així s'ha de fer constar en l'acord
corresponent.
110.3 Els projectes d'urbanització que tenen per objecte
l'execució material de les obres d'urbanització dels polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà, delimitats directament pel planejament general, s'han
de tramitar com un document independent. Els projectes d'urbanització que
desenvolupen plans parcials urbanístics o plans de millora urbana, poden
constituir un document d'aquests plans, o es poden tramitar com un document
independent. En el cas de constituir un document independent, els projectes
d'urbanització es poden tramitar simultàniament amb l'instrument de planejament
que desenvolupen i llur executivitat resta supeditada a l'aprovació definitiva
del pla. L'aprovació definitiva del projecte o projectes d'urbanització
únicament constitueix una condició d'eficàcia de l'executivitat en el cas de
plans parcials urbanístics, en l'acord d'aprovació definitiva dels quals s'ha de
fer constar aquesta circumstància.
110.4 Els acords de suspensió de
l'aprovació inicial dels plans urbanístics derivats i els projectes
d'urbanització d'iniciativa privada han d'assenyalar les deficiències que calgui
esmenar i, una vegada esmenades aquestes, l'acord d'aprovació inicial haurà de
ser adoptat en el termini màxim d'un mes des de la presentació de la proposta
esmenada. En cas que transcorri aquest termini sense que s'adopti la resolució
corresponent, el pla o projecte s'entendrà aprovat inicialment de conformitat
amb el què estableix l'article 88.2 de la Llei d'urbanisme.
110.5 L'acord de
suspensió de l'aprovació inicial es pot mantenir o reiterar mentre no s'esmenin
totes les deficiències assenyalades, però no es pot adoptar un segon acord de
suspensió que exigeixi l'esmena d'altres deficiències, llevat que amb
posterioritat al primer acord de suspensió es produeixi algun canvi normatiu o
l'aprovació d'un pla territorial o urbanístic de rang superior que requereixi la
reconsideració de nous aspectes de la proposta de pla o de projecte.
110.6 Es
pot denegar l'aprovació provisional en cas que amb posterioritat a l'aprovació
inicial del pla es constati, en el corresponent informe sectorial, la
incompatibilitat de l'ordenació proposada amb la legislació sectorial aplicable,
o en cas que es produeixi algun canvi normatiu o l'aprovació d'un pla
territorial o urbanístic de rang superior que impedeixin l'aprovació de
l'ordenació proposada.
Article 111
Inactivitat en la tramitació de plans urbanístics i de projectes
d'urbanització
111.1 Quan es pugui entendre produïda per silenci
administratiu l'aprovació inicial d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord
amb l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a
ordenar la publicació, notificació o formalització de l'acte presumpte i a
continuar la tramitació corresponent i, a aquests efectes, la persona que els
promogui pot requerir l'òrgan competent.
Si en el termini de deu dies des de
la data del requeriment, l'òrgan competent no ha procedit a trametre l'edicte de
convocatòria de la informació pública i a practicar les notificacions
procedents, les persones que promoguin el pla o projecte poden instar la
subrogació de l'òrgan competent del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques de la Generalitat, en els termes que estableix l'article 88 de la Llei
d'urbanisme.
111.2 Quan es pugui entendre produïda per silenci administratiu
l'aprovació provisional d'un pla o projecte d'urbanització, d'acord amb
l'article 88 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat a trametre
l'expedient complet a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva, en el
termini de deu dies que estableix l'article 87.5 de la Llei d'urbanisme.
Transcorregut aquest termini sense que s'hagi procedit a la tramesa de
l'expedient, la persona que els promogui pot sol·licitar a la comissió
territorial d'urbanisme corresponent que requereixi a l'administració competent
el compliment d'aquesta obligació.
111.3 Quan es pugui entendre produïda per
silenci administratiu l'aprovació definitiva d'un pla o projecte d'urbanització,
d'acord amb l'article 89 de la Llei d'urbanisme, l'òrgan competent està obligat
a ordenar la publicació de l'acte presumpte i, en el cas de plans urbanístics,
també del text de les normes urbanístiques, així com, si s'escau, les
notificacions que siguin preceptives.
Article 112
Nova informació pública en la tramitació del planejament
112.1 En la tramitació dels plans urbanístics, cal
procedir a obrir un nou termini d'informació pública i, si s'escau, d'audiència,
en els següents casos:
a) Per la introducció de canvis substancials en el pla
aprovat inicialment i exposat al públic, bé d'ofici o bé per l'estimació
d'al·legacions formulades en el decurs de la primera informació pública o
d'informes sectorials. En aquest cas, el projecte de pla urbanístic modificat
s'ha d'aprovar inicialment per segona vegada abans d'ésser sotmès novament a
informació pública i, en els casos que regula l'article 85.1 de la Llei
d'urbanisme, s'ha de sotmetre de nou a informe de la comissió territorial
d'urbanisme corresponent.
b) Quan l'esmena de les deficiències assenyalades
en els acords de suspensió total o parcial del tràmit d'aprovació definitiva del
planejament urbanístic comporti un canvi substancial en el contingut de la
figura de planejament objecte de resolució. En aquest cas, cal que l'òrgan que
hagués adoptat l'acord d'aprovació immediatament anterior aprovi expressament un
text que incorpori els canvis introduïts i el sotmeti a informació
pública.
112.2 En el cas de planejament urbanístic general, s'entén que són
canvis substancials:
a) L'adopció de nous criteris respecte a l'estructura
general o al model d'ordenació del territori.
b) L'adopció de nous criteris
respecte a la classificació del sòl.
112.3 Els canvis en la classificació del
sòl, en les previsions sobre sistemes urbanístics generals, en les
qualificacions urbanístiques o en altres determinacions dels plans urbanístics
que no s'incloguin en els casos indicats en l'apartat 2 no comporten l'exigència
d'un nou termini d'informació pública però s'han de fer constar en l'acord
d'aprovació.
112.4 En el cas de planejament urbanístic derivat, s'entén que
són canvis substancials els que donin lloc a un model d'ordenació diferent
respecte a l'emplaçament dins l'àmbit de les zones i sistemes urbanístics. Les
alteracions que no comporten canvis substancials s'han de fer constar en l'acord
d'aprovació.
Article 113
Requisits formals
En tots els documents que integrin el pla urbanístic
objecte de cada un dels acords d'aprovació que corresponguin, el secretari o
secretària de l'entitat local o la persona autoritzada de l'administració
competent, ha d'estendre la diligència oportuna en la qual es faci constar que
aquests documents són els aprovats inicialment, provisionalment o
definitivament. També s'ha d'estendre la diligència oportuna en els documents
que integrin els plans urbanístics que hagin estat objecte d'acord de denegació
de llur aprovació.
Article 114
Desenvolupament per subsectors dels plans parcials urbanístics i dels
plans demillora urbana
114.1 Per desenvolupar un sector de planejament derivat
per subsectors s'ha de presentar a tràmit un avanç del pla que abasti la
totalitat del sector, juntament amb el pla urbanístic derivat referit a un
subsector. L'avanç de pla del conjunt del sector i el pla urbanístic derivat
s'han de presentar com a documents separats i es tramiten en expedients
separats.
114.2 L'avanç del pla referit al sector ha de contenir una memòria,
un plànol d'informació, un plànol de proposta d'ordenació i un plànol
justificatiu de l'emplaçament de les xarxes de serveis i viària, dels espais
lliures i dels equipaments comunitaris.
114.3 La memòria de l'avanç ha de
justificar la conveniència, l'oportunitat i la viabilitat tècnica, jurídica i
econòmica de la promoció; igualment, ha de justificar l'equilibri exigit per
l'article 91.b) de la Llei d'urbanisme d'acord amb el què estableix l'apartat 7
d'aquest article. S'ha de justificar també gràficament i en la memòria de
l'avanç, la coherència de la proposta de xarxa viària i de les previsions sobre
espais lliures i equipaments comunitaris del conjunt del sector, així com
l'enllaç amb les xarxes generals de serveis i viàries.
114.4 L'avanç i el pla
derivat del subsector se subjecten a la tramitació corresponent al planejament
derivat de què es tracta. La convocatòria d'informació pública, en la tramitació
de l'avanç i del planejament derivat del subsector, s'ha de complementar amb la
notificació individualitzada a les persones propietàries del sector.
114.5 En
sòl urbanitzable, l'avanç pot establir condicions temporals per al
desenvolupament dels diferents subsectors, en aplicació de la programació
establerta d'acord amb l'article 65.1.c) d'aquest Reglament.
114.6
L'aprovació definitiva de l'avanç s'ha de produir prèviament o simultàniament a
la dels plans urbanístics derivats del subsector, i l'ordenació prevista en
aquests plans derivats s'ha d'adequar a l'avanç definitivament aprovat.
114.7
Entre els subsectors previstos no es poden produir diferències relatives
superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues
urbanístiques que corresponguin a cada un d'ells, amb relació a la valoració
dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del sector.
Les
diferències d'aprofitament i càrregues entre els subsectors que puguin existir,
dins dels límits que estableix el paràgraf anterior, s'han de compensar d'acord
amb les regles previstes en l'article 123 d'aquest Reglament.
Secció tercera
Avaluació ambiental dels plans urbanístics
Article 115
Procediment d'avaluació ambiental dels plans urbanístics
L'avaluació ambiental dels instruments de planejament
urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment establert en la
Llei d'urbanisme per a llur formulació i tramitació, d'acord amb les següents
regles:
a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la
seva aprovació inicial, l'òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a
l'òrgan ambiental l'emissió del document de referència que determini, un cop
efectuades les consultes necessàries, l'abast de l'informe de sostenibilitat
ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i
identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A
aquests efectes, cal presentar a l'òrgan ambiental un avanç de l'instrument de
planejament amb el contingut que assenyala l'article 106 d'aquest Reglament. En
el cas que l'avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu,
bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l'òrgan ambiental
es formula simultàniament a la informació pública de l'avanç. En qualsevol dels
casos indicats, si l'òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini
d'un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.
b)
L'informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada
una de les figures de planejament, d'acord amb el què estableix, si s'escau, la
legislació aplicable en matèria d'avaluació ambiental i amb el què estableix
aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part
de la documentació de l'instrument de planejament objecte d'aprovació
inicial.
c) L'informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació
pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l'instrument de
planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i,
simultàniament, s'han d'efectuar les consultes que procedeixin, d'acord amb el
que estableixi el document de referència.
d) El pla objecte del següent acord
d'aprovació ha d'incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte
l'informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes
realitzades, s'ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la
proposta d'ordenació. La memòria ambiental la realitzen l'òrgan o persones que
promoguin el pla i requereix l'acord de l'òrgan ambiental, sense el qual no es
pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d'aprovació que
correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l'òrgan ambiental la proposta de
memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per
aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent
acord d'aprovació, i l'òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de
memòria ambiental en el termini d'un mes des que li hagi estat presentada. En el
cas que l'òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha
d'assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de
donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada.
e)
Correspon a l'òrgan competent per a l'aprovació definitiva de l'instrument de
planejament de què es tracti la presa en consideració de l'informe de
sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l'adopció de la
resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s'ha de fer constar en
l'acord d'aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que
estableix la legislació aplicable.
Secció quarta
Revisió i modificació del planejament urbanístic
Article 116
Revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal
S'entén per revisió dels plans d'ordenació urbanística
municipal l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica
o el model d'ordenació o de classificació de sòl preestablerts. Cal procedir a
la revisió del pla d'ordenació urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert
el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les circumstàncies
previstes en el pla per a la seva revisió, o quan es produeix alguna de les
circumstàncies a les què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93 de la
Llei d'urbanisme.
Article 117
Modificació dels instruments de planejament urbanístic
117.1 S'entén per modificació del pla d'ordenació
urbanística municipal la introducció de qualsevol tipus de canvis en les seves
determinacions, inclosos els canvis en la classificació del sòl i els sistemes
generals, sempre que no comportin la seva revisió en els termes que estableix
l'article anterior.
117.2 Qualsevol canvi en les determinacions dels plans
urbanístics derivats, amb independència del seu contingut i abast, comporta llur
modificació.
117.3 La tramitació de les modificacions dels plans urbanístics
se subjecta al mateix procediment que la seva formació. No obstant això, en el
cas de modificació del pla d'ordenació urbanística municipal no són obligatòries
les actuacions preparatòries assenyalades a l'apartat 1, lletres b) i c) de
l'article 101 d'aquest Reglament, i el tràmit d'audiència que preveu l'article
83.7 de la Llei d'urbanisme només s'ha de concedir, si s'escau, als ajuntaments
el terme municipal dels quals confini amb l'àmbit de la modificació.
Article 118
Determinacions i documentació de les modificacions dels instruments
deplanejament urbanístic
118.1 Les modificacions dels plans urbanístics han de
contenir les determinacions adequades a llur finalitat específica, d'entre les
pròpies de la figura de planejament modificada i, en qualsevol cas, han
de:
a) Justificar la conveniència de la modificació i de les noves
determinacions que s'introdueixen.
b) Identificar i descriure, en la
documentació escrita i gràfica, les determinacions i les normes urbanístiques
objecte de modificació.
c) Establir, mitjançant les normes urbanístiques i
els plànols d'ordenació corresponents, les determinacions que s'introdueixen amb
la modificació i que substitueixen les precedents.
d) Justificar el
compliment, si s'escau, de l'increment de les reserves de sòl per a espais
lliures públics i equipaments públics que exigeixen els apartats 2, 3 i 4 de
l'article 94 de la Llei d'urbanisme. A aquests efectes, en cas de concurrència
de diversos usos, és d'aplicació el què estableix l'article 81.4 d'aquest
Reglament i, en els casos de reordenació general d'un àmbit de sòl urbà
previstos en l'article 94.4 de la Llei d'urbanisme, tant si comporten com si no
increment d'edificabilitat, són d'aplicació les reserves que estableix
l'esmentat article 94.4.
118.2 El sostre destinat a sistemes urbanístics
d'equipaments comunitaris de titularitat pública no computa als efectes de
l'aplicació dels requeriments d'increment de les reserves per a espais lliures i
equipaments que estableixen els apartats 2 i 4 de l'article 94 de la Llei
d'urbanisme.
118.3 Quan la modificació del planejament comporta l'augment de
la densitat de l'ús residencial, sense increment de l'edificabilitat, s'han de
preveure les reserves complementàries que estableix l'article 94.3 de la Llei
d'urbanisme llevat que l'augment de densitat es destini a habitatges de
protecció pública o al sistema d'habitatges dotacionals públics, i no ultrapassi
el nombre d'habitatges que resulta d'aplicar el mòdul de 70 m2 al sostre amb
aquesta destinació.
118.4 Les modificacions dels plans urbanístics han
d'estar integrades per la documentació adequada a la finalitat, contingut i
abast de la modificació. En tot cas, han d'incorporar l'informe ambiental
corresponent les modificacions de plans urbanístics que se sotmetin a avaluació
ambiental o aquelles altres que tinguin alguna repercussió ambiental. També s'ha
d'incorporar un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, en els casos que
així ho estableixi la legislació vigent.
Capítol IV
Efectes de l'aprovació de les figures del planejament
urbanístic
Article 119
Efectes del planejament urbanístic sobre les construccions i els usos
preexistents
119.1 Les construccions i instal·lacions que estan fora
d'ordenació de conformitat amb el què estableix l'article 102.1 de la Llei
d'urbanisme, se subjecten al següent règim:
a) Únicament es pot autoritzar
l'execució d'obres de reparació en els termes que estableix l'article 102.2 de
la Llei d'urbanisme.
b) L'autorització municipal d'aquestes obres ha de
condicionar la seva eficàcia a la formalització de la renúncia a l'augment del
valor d'expropiació derivat de llur execució, i a l'anotació d'aquesta condició
en el Registre de la propietat.
c) En aquestes construccions es poden
mantenir els usos preexistents d'acord amb el que estableix l'apartat 4 d'aquest
article, i es pot autoritzar la implantació d'usos d'oficina i activitats
comercials, a més dels usos que preveu l'article 61.1 d'aquest Reglament, en les
condicions regulades per l'apartat 2 del mateix article.
d) Si la construcció
està fora d'ordenació per raó de resultar afectada parcialment per una nova
alineació de vial subjecte a cessió gratuïta, però no està inclosa en cap sector
de planejament derivat ni en cap polígon d'actuació urbanística, se li aplica el
règim que estableix l'apartat següent.
119.2 Les construccions que siguin
disconformes amb els paràmetres del nou planejament, però que no quedin fora
d'ordenació, se subjecten al règim següent:
a) Es poden autoritzar obres de
consolidació i obres de rehabilitació, sempre que el planejament urbanístic no
les limiti d'acord amb el què estableix la lletra c) d'aquest apartat.
b) Es
poden autoritzar els usos i activitats que siguin conformes amb el nou
planejament.
c) En tot cas, els plans urbanístics regulen en quins supòsits
el grau de disconformitat amb els paràmetres d'ocupació i profunditat
edificable, alçada màxima o edificabilitat màxima comporta vulneració de les
condicions bàsiques de la nova ordenació, i poden limitar, en aquests supòsits,
les obres de rehabilitació autoritzables. També poden subjectar l'autorització
de les obres de gran rehabilitació a l'adequació de l'edifici a la totalitat o
algunes de les determinacions del planejament.
d) Es poden autoritzar les
operacions a què fa referència l'article 179.2.r) de la Llei d'urbanisme, sempre
d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic sobre densitat o
nombre màxim d'habitatges o d'establiments.
119.3 Als efectes del què
estableix l'apartat 2.c) d'aquest article, s'entén per gran rehabilitació:
a)
El conjunt d'obres que constitueixin una actuació global en tot l'edifici i que
comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre
edificable, increment del nombre de departaments o unitats funcionals
anteriorment existents, redistribució general d'espais i canvi de l'ús principal
de l'edifici.
b) La substitució de l'edifici, encara que es mantingui la
façana o algun altre element estructural.
c) L'execució simultània o
successiva d'altres obres de reforma o rehabilitació que tinguin un cost igual o
superior al 50 per cent del valor d'una construcció de nova planta de
característiques similars i amb el mateix sostre que l'edificació
existent.
119.4 Els usos preexistents a un nou planejament urbanístic que no
siguin conformes amb el règim d'usos que aquest estableix, es consideren en
situació de fora d'ordenació quan el nou planejament els declari incompatibles i
els subjecti a cessament de forma expressa. Els usos en situació de fora
d'ordenació no poden ser objecte de canvis de titularitat ni de renovació de les
llicències d'ús o altres autoritzacions sotmeses a termini, havent-se d'acordar,
en aquests supòsits, el seu cessament immediat. Quan l'autorització d'aquests
usos no està sotmesa a termini, es pot procedir a la revocació de les
autoritzacions corresponents, sens perjudici de les indemnitzacions que
corresponguin d'acord amb la legislació aplicable.
En la resta de casos de
disconformitat, els usos preexistents es poden mantenir i poden ser objecte de
canvis de titularitat.
Títol cinquè
De la gestió urbanística
Capítol I
Disposicions generals
Article 120
Gestió urbanística
120.1 Les determinacions sobre gestió urbanística
contingudes en aquest títol tenen per objecte permetre l'execució del
planejament urbanístic en els termes i per a les finalitats establertes a
l'article 110 de la Llei d'urbanisme.
120.2 Mitjançant els instruments de
gestió urbanística es du a terme l'execució efectiva de l'obra urbanitzadora,
amb la conseqüent transformació del sòl per a l'edificació, quan s'escau, i es
produeix l'obtenció, per part de l'administració, d'aquells terrenys destinats a
titularitat pública.
120.3 La participació de les persones propietàries en el
procés de gestió urbanística es fonamenta en el principi de distribució
equitativa dels beneficis i càrregues derivats del planejament objecte
d'execució.
Article 121
Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada
121.1 La gestió urbanística integrada es du a terme per
polígons d'actuació urbanística complets a través d'algun dels sistemes
d'actuació, de reparcel·lació o d'expropiació, previstos a la Llei d'urbanisme
121.2 La gestió urbanística aïllada no requereix la delimitació de polígons
d'actuació urbanística, i es pot du a terme mitjançant l'expropiació forçosa,
l'ocupació directa i també a iniciativa de les persones propietàries,
especialment en els supòsits d'edificació prèvia cessió de terrenys destinats a
vialitat.
Article 122
Delimitació d'àmbits d'actuació per a l'execució
d'infraestructuresurbanístiques comunes
122.1 Quan l'execució de determinades infraestructures
sigui necessària per al desenvolupament de diversos polígons d'actuació
urbanística, o diversos sectors o subsectors, sense que sigui possible la seva
execució per fases a càrrec de cadascun dels àmbits d'actuació, el planejament
urbanístic general pot delimitar un àmbit d'actuació urbanística comú als mers
efectes de garantir llur participació en l'execució de la indicada
infraestructura.
122.2 En el cas previst en l'apartat 1, l'àmbit d'actuació
urbanística comú s'executa per l'administració actuant mitjançant reparcel·lació
econòmica, i els polígons, sectors o subsectors que es desenvolupin amb
anterioritat a aquesta reparcel·lació econòmica han de garantir davant de
l'administració actuant la seva participació en l'execució. Tanmateix, el
planejament urbanístic general pot preveure, com a alternativa a la
reparcel·lació econòmica, que una part de l'aprofitament urbanístic dels àmbits
quedi afecte al finançament de les referides infraestructures. En aquest cas, en
l'execució de cada un dels àmbits l'aprofitament afectat s'adjudica a
l'administració actuant, la qual ha de destinar íntegrament el seu valor a
finançar el cost d'execució de les infraestructures comunes, o a sufragar altres
despeses d'urbanització dels àmbits, en el supòsit que l'aprofitament afectat
generés un escreix de valor sobre el cost de la infraestructura comuna.
Article 123
Equilibri de beneficis i càrregues entre polígons d'actuació urbanística
desectors de planejament derivat
123.1 Quan en un sector de planejament derivat es
delimiten dos o més polígons d'actuació urbanística, així com quan es modifica
la delimitació prèviament establerta, no es poden produir diferències relatives
superiors al 15% en la valoració conjunta dels aprofitaments i les càrregues
urbanístiques que corresponguin a cada un dels polígons, en relació amb la
valoració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques del conjunt del
sector.
L'instrument que estableixi la divisió poligonal del sector de
planejament derivat ha d'acreditar el compliment del què estableix el paràgraf
anterior.
123.2 Les diferències que puguin existir entre els polígons
d'actuació urbanística, dins dels límits que estableix l'apartat anterior, s'han
de compensar, llevat d'acord unànime sobre criteris diferents, d'acord amb les
regles següents:
a) En el cas que es desenvolupi en primer lloc un polígon
d'actuació urbanística excedentari, la diferència es compensa mitjançant la
cessió de terrenys susceptibles d'aprofitament privat a favor de l'administració
actuant, que els adquireix a títol fiduciari en representació dels propietaris o
propietàries del polígon o polígons deficitaris, o, si concorren els supòsits
previstos en l'article 120.d) de la Llei d'urbanisme, mitjançant compensació en
metàl·lic, que s'ha de dipositar davant l'administració actuant a disposició de
la comunitat de reparcel·lació de l'àmbit o àmbits deficitaris, la qual l'ha de
percebre quan s'inicii l'execució del corresponent àmbit.
b) En el cas que es
desenvolupi en primer lloc un polígon d'actuació urbanística deficitari,
l'administració actuant se subroga en el dret de la comunitat reparcel·latòria a
participar en la reparcel·lació del polígon o polígons excedentaris, mitjançant
l'assumpció de despeses d'urbanització per un cost econòmic equivalent al
dèficit del polígon. Tanmateix, si el polígon s'executa pel sistema de
reparcel·lació en les modalitats de compensació per concertació o de cooperació
mitjançant concessió de la gestió urbanística integrada, la subrogació l'ha
d'assumir la persona titular de la gestió urbanística integrada i, si s'executa
per la modalitat de compensació bàsica, la pot assumir voluntàriament la junta
de compensació. El dret a participar en el polígon excedentari recau en qui
s'hagi subrogat mitjançant l'assumpció de les despeses d'urbanització.
c) En
el cas que l'execució es produeixi pel sistema d'expropiació, les diferències
entre els polígons d'actuació urbanística s'han de tenir en compte i es
compensen en la fixació del just preu. Quan els altres polígons s'executin pel
sistema de reparcel·lació, l'administració expropiant o la persona beneficiària
de l'expropiació participa en llur execució en els termes establerts en les
lletres a) i b) d'aquest apartat.
123.3 Les regles que estableix l'apartat 2
s'apliquen també per a la compensació de les diferències d'aprofitaments i
càrregues entre els subsectors previstos a l'article 91 de la Llei d'urbanisme i
a l'article 114 d'aquest Reglament.
Article 124
Cessió de terrenys destinats a la xarxa viària i delimitació de
polígonsd'actuació urbanística amb aquest objecte
124.1 La cessió de terrenys destinats a la xarxa viària
en els supòsits establerts a l'article 40.3.a) d'aquest Reglament s'ha de fer
lliure de càrregues i gravàmens, i s'efectua:
a) Mitjançant l'oferiment de la
cessió realitzat bé en escriptura pública atorgada per les persones
propietàries, bé per compareixença davant el secretari o secretària municipal.
La cessió s'entén acceptada per silenci administratiu positiu pel transcurs del
termini d'un mes des de la presentació de l'escriptura pública o des de la
compareixença, si abans no s'ha acordat expressament l'acceptació.
b)
Mitjançant escriptura pública o acta administrativa atorgada per les persones
propietàries i l'ajuntament.
124.2 Tanmateix, les persones propietàries poden
sol·licitar la delimitació d'un polígon d'actuació urbanística, als efectes de
formular el conseqüent projecte de reparcel·lació, quan sigui necessari per a la
regularització de finques o quan en un mateix tram de carrer les diferències
relatives d'aprofitament derivades de l'afectació viària resultin superiors al
15%.
Article 125
Tramitació dels instruments de gestió urbanística
125.1 La tramitació dels instruments de gestió
previstos a l'article 113.1 de la Llei d'urbanisme pot tenir caràcter simultani,
tot i que en expedients separats.
125.2 Quan es presentin a tràmit
simultàniament els estatuts, les bases d'actuació, si escau, i la constitució
d'una entitat urbanística col·laboradora, es tramiten en un sol expedient i
l'aprovació definitiva dels estatuts i les bases així com l'aprovació de la
constitució de l'entitat urbanística col·laboradora es pot produir, si escau, en
un sol acte.
125.3 Quan els anteriors instruments es presentin a tràmit
simultàniament amb el projecte de reparcel·lació, les bases d'actuació se
subsumeixen en la documentació del projecte, i no requereixen d'una aprovació
específica.
L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació no es pot
produir en cap cas amb anterioritat a l'aprovació de la constitució de l'entitat
en els termes establerts en el punt anterior.
125.4 Quan es produeix l'acord
unànime de les persones propietàries afectades, s'aplica la tramitació
simplificada prevista a l'article 113.3 de la Llei d'urbanisme.
125.5 Tant en
el cas de sectors de planejament derivat, com en el cas de polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà, l'aprovació definitiva del projecte d'urbanització ha
de ser prèvia o simultània a la del projecte de reparcel·lació o de taxació
conjunta.
125.6 La tramitació dels instruments de gestió de forma simultània
amb el planejament urbanístic requereix que aquest incorpori el corresponent
projecte d'urbanització, o que també es tramiti simultàniament el projecte
d'urbanització. L'executivitat dels acords d'aprovació definitiva dels
instruments de gestió resta supeditada a l'aprovació definitiva de l'instrument
de planejament i del projecte d'urbanització. En els casos que, de conformitat
amb el que estableix l'article 87.8 de la Llei d'urbanisme, la tramitació i
l'aprovació definitiva del pla restin sense cap efecte, aquesta conseqüència
s'estén a la tramitació i aprovació definitiva dels instruments de gestió, que
queden també sense cap efecte.
Article 126
Publicació dels actes presumptes
Per a la publicació dels actes produïts per silenci
administratiu de contingut positiu que es produeixin en la tramitació dels
instruments de gestió urbanística és d'aplicació allò establert en l'article
111.3 d'aquest Reglament per a la publicació dels actes presumptes en matèria de
planejament.
Article 127
Càrregues d'urbanització
127.1 A través dels instruments de gestió urbanística,
i en especial de la reparcel·lació, les persones propietàries que integren la
comunitat de reparcel·lació assumeixen les càrregues d'urbanització establertes
pel planejament d'acord amb l'article 114 de la Llei d'urbanisme. En el sistema
d'expropiació les indicades càrregues d'urbanització es dedueixen del valor de
l'aprofitament urbanístic del sòl en els termes establerts per la legislació
aplicable.
127.2 Les obres d'urbanització a càrrec de les persones
propietàries inclouen en tot cas les obres d'urbanització bàsiques i totes
aquelles altres obres que estableixi el planejament urbanístic i el projecte o
projectes d'urbanització corresponents.
127.3 Són despeses d'urbanització que
han de ser assumides per les persones propietàries com a càrrega
individualitzada dels corresponents terrenys, i que no van a càrrec del conjunt
de la comunitat reparcel·latòria, les següents:
a) Les despeses que calgui
atendre per preparar els terrenys per executar les obres d'urbanització quan la
preparació esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència de
les accions o omissions dels seus propietaris o propietàries. A aquests efectes,
són accions o omissions que comporten actuacions no assumibles per la comunitat
de reparcel·lació les obres, les instal·lacions, els moviments de terres, els
abocaments, les extraccions d'àrids, les alteracions topogràfiques i
morfològiques i qualsevol altra variació objectiva dels terrenys que s'hagin
executat sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives adients o
sense ajustar-se a aquestes
Aquest règim també s'aplica quan les obres de
preparació dels terrenys siguin conseqüència de les obligacions imposades a les
persones propietàries de sòl per la normativa relativa a sòls contaminats, o de
l'incompliment de l'obligació de dur a la pràctica programes de restauració
imposats per les llicències o autoritzacions atorgades, així com quan aquesta
obligació s'hagi imposat per resolució administrativa dictada per
l'administració competent d'acord amb la legislació sectorial que sigui
d'aplicació.
b) Les indemnitzacions que corresponguin per l'extinció
d'arrendaments i d'altres drets personals que s'hagin constituït amb
posterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació, si es tracta
de polígons d'actuació en sòl urbà delimitats directament pel planejament
general, o amb posterioritat a l'aprovació inicial del planejament, si es tracta
de sectors objecte d'un pla derivat o bé de polígons d'actuació en sòl urbà
delimitats mitjançant una modificació puntual del planejament general. Aquestes
despeses han de ser assumides per les persones propietàries atorgants dels
contractes dels quals es tracti.
127.4 En aquests supòsits, el projecte de
reparcel·lació ha d'imputar les despeses corresponents més elevades a les
persones propietàries responsables com una càrrega individual, i així s'ha de
reflectir al compte de liquidació del projecte de reparcel·lació. Si l'execució
és pel sistema d'expropiació, les despeses que, d'acord amb l'apartat 3 d'aquest
article, constitueixen una càrrega individualitzada es dedueixen de la valoració
de l'immoble expropiat corresponent.
Article 128
Dret de reallotjament
En l'execució del planejament urbanístic, tant si
s'actua per un sistema d'actuació com en el cas de gestió urbanística aïllada
mitjançant expropiació o ocupació directa, les persones ocupants legals
d'habitatges afectats que constitueixin la seva residència habitual, tenen dret
a ésser reallotjades en les condicions i amb els requisits que estableix la Llei
d'urbanisme, la legislació aplicable en matèria de sòl i el capítol V del títol
cinquè d'aquest Reglament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 129
Substitució de sistemes i modalitats
129.1 L'administració actuant pot acordar, d'ofici o a
instància de les persones interessades, la substitució del sistema d'actuació o
de la modalitat dins del sistema d'actuació prèviament establerts, fins i tot
quan l'hagi establert un pla urbanístic, a través del procediment previst a
l'article 113 de la Llei d'urbanisme.
129.2 En el cas que les persones
propietàries incompleixin llurs obligacions, l'administració actuant pot acordar
la substitució de la modalitat de compensació bàsica o concertada per la de
cooperació, així com la substitució del sistema de reparcel·lació pel
d'expropiació. S'entén per incompliment d'obligacions, a aquests efectes, la
inactivitat de les persones interessades en qualsevol de les fases de l'execució
del planejament dins els terminis previstos per aquest.
129.3 La modalitat de
cooperació pot ser substituïda per la de compensació bàsica quan així ho
sol·licitin les persones propietàries de finques la superfície de les quals
representi més del 50% de la superfície total del polígon d'actuació
urbanística, prèviament constituïdes, a aquests efectes, en entitat urbanística
col·laboradora provisional, excepte en el cas de propietari o propietària únics.
La modalitat de cooperació també pot ser substituïda per la modalitat de
compensació per concertació quan s'exerceix la iniciativa prevista a l'article
129.2 de la Llei d'urbanisme. En els casos indicats, l'administració actuant ha
d'acordar la substitució quan hagi incomplert els terminis previstos per a
qualsevol de les fases d'execució del planejament.
129.4 La concessió de la
gestió urbanística integrada en la modalitat de cooperació, així com la
iniciativa de compensació per concertació en la modalitat de compensació bàsica
no requereixen la tramitació prevista a l'apartat 1 d'aquest article.
Capítol II
Sistema d'actuació urbanística per reparcel·lació
Secció primera
Disposicions generals
Subsecció primera
Objecte de la reparcel·lació
Article 130
Objecte de la reparcel·lació
La reparcel·lació és necessària per a l'execució dels
polígons d'actuació urbanística per als que s'estableix aquest sistema
d'actuació i té per objecte les següents finalitats:
a) La distribució justa
entre les persones interessades dels beneficis i càrregues de l'ordenació
urbanística.
b) La regularització de les finques per adaptar la seva
configuració a les exigències del planejament.
c) La situació sobre
parcel·les determinades i en zones aptes per a l'edificació de l'aprofitament
establert pel planejament urbanístic, tant l'adjudicat a les persones
propietàries com el que correspon a l'administració actuant d'acord amb els
deures de cessió de sòl amb aprofitament establerts legalment.
d) La cessió
gratuïta, a favor de l'administració municipal, dels terrenys destinats a
sistemes urbanístics, d'acord amb el què estableix el planejament.
e) La
determinació de les quotes d'urbanització a càrrec de les persones propietàries
i, si s'escau, de l'administració actuant, així com la seva forma de pagament,
que pot ser en metàl·lic o mitjançant terrenys edificables. Les quotes
d'urbanització inclouen tant el cost de l'obra urbanitzadora com les
indemnitzacions i les compensacions econòmiques que siguin necessàries per a fer
efectiu el principi de distribució equitativa de beneficis i càrregues.
Article 131
Inici de l'expedient de reparcel·lació
131.1 L'inici de l'expedient de reparcel·lació s'entén
produït per ministeri de la llei amb l'aprovació definitiva de la delimitació
del polígon d'actuació urbanística a executar per aquest sistema, o bé del pla
urbanístic que contingui aquesta delimitació. Tanmateix, la data de referència
de les valoracions contingudes en el projecte de reparcel·lació és la de la seva
aprovació inicial, i s'actualitzen en l'aprovació definitiva d'acord amb
l'interès legal del diner, a partir del transcurs del termini de sis mesos des
de l'aprovació inicial.
131.2 Un cop iniciat l'expedient de reparcel·lació,
l'entitat o persona a qui correspongui la seva formulació, ha de sol·licitar del
Registre de la propietat la corresponent informació sobre titularitat i
càrregues de totes les finques incloses en el polígon d'actuació urbanística. El
registrador, amb motiu d'aquesta sol·licitud, ha d'estendre al marge de cada
finca nota expressiva conforme són objecte de reparcel·lació. Un cop inscrita la
indicada nota marginal, les successives persones interessades que facin constar
el seu dret en el Registre no han de ser citades preceptivament en l'expedient,
excepte quan s'hi personin expressament.
Subsecció segona
Finques aportades i participació de les persones propietàries
Article 132
Obligacions d'informació i supòsits de discrepància
132.1 Les persones propietàries i titulars de drets
sobre les finques objecte de reparcel·lació estan obligades a exhibir els títols
que posseeixin i declarar les situacions de fet i jurídiques que coneguin i
afectin les seves finques.
132.2 En cas de discrepància entre els títols i la
realitat física de les finques, s'ha d'estar a la realitat física, essent
d'aplicació el què estableix la legislació aplicable sobre inscripció en el
Registre de la propietat d'actes de naturalesa urbanística.
132.3 També és
d'aplicació la legislació sobre inscripció en el Registre de la propietat
d'actes de naturalesa urbanística pel que fa als supòsits de immatriculació de
finques, reanudació del tracte successiu, discrepàncies quant a la seva
titularitat, persona titular en parador desconegut o titularitat
desconeguda.
132.4 En el cas de titularitat desconeguda, l'administració
actuant té la condició de titular fiduciària de la finca i, a aquests efectes,
pot dur a terme totes les operacions pròpies de la reparcel·lació i, en
especial, la cessió de la finca per al pagament de les despeses d'urbanització i
l'adjudicació fiduciària al seu favor de les finques resultants. Quan, d'acord
amb el projecte de reparcel·lació, correspon a aquestes finques la percepció
d'indemnitzacions econòmiques, l'import d'aquestes es diposita a la Caixa
General de Dipòsits de l'administració actuant. Un cop aprovat definitivament el
projecte de reparcel·lació, l'administració actuant ha de posar el fet en
coneixement de l'administració competent per tal que procedeixi a l'adjudicació
que correspongui d'acord amb les normes aplicables als béns vagants. Un cop
adoptada la indicada resolució, l'administració actuant adjudica la finca, o bé
la indemnització substitutòria a qui correspongui, prèvia percepció de les
despeses que s'haguessin originat com a conseqüència de l'execució de la
urbanització i dels seus interessos legals.
Article 133
Drets de les persones propietàries i valoració de les finques aportades
a lareparcel·lació
133.1 El dret de les persones propietàries, si no hi ha
acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries
respectives en el moment de l'aprovació definitiva de la delimitació del polígon
d'actuació urbanística.
133.2 En aquells supòsits en què, en el sòl urbà i
d'acord amb la legislació aplicable, l'aprofitament de la parcel·la que resulta
de l'edificació i l'ús existent és superior a l'aprofitament corresponent al
dret de participació derivat de la superfície de la finca, s'apliquen les
següents regles:
a) Si l'edificació s'ha d'enderrocar, l'aprofitament
diferencial s'ha d'indemnitzar però no dóna lloc a una major adjudicació
d'aprofitament.
b) Si l'edificació i l'ús són conformes amb el planejament o
no estan subjectes a enderrocament, procedeix bé l'adjudicació a la persona
titular originària, que participa en la comunitat de reparcel·lació amb el
percentatge derivat de l'aprofitament que el planejament que s'executi
atribueixi a la finca on es troba l'edificació, bé l'exclusió de la finca de la
reparcel·lació.
133.3 En els supòsits de polígons discontinus, la ponderació
de valors derivada de la localització relativa dels terrenys s'ha d'efectuar
tenint en compte llur accessibilitat i adequació per als usos previstos pel
planejament, així com llur proximitat a les àrees urbanitzades del municipi. A
les finques aportades se'ls assigna un valor en unitats convencionals resultants
dels coeficients de ponderació, el qual determina la participació de llurs
titulars en la distribució de beneficis i càrregues.
133.4 En el cas de
polígons d'actuació urbanística que, d'acord amb el què estableix l'article 35
d'aquest Reglament, tinguin vinculats terrenys destinats a sistemes amb una
altra classificació de sòl, aquests terrenys no tenen la consideració de finca
aportada i no donen dret a l'adjudicació d'aprofitament urbanístic, ni es pot
computar la seva superfície als efectes de l'exercici de la iniciativa
d'execució del planejament en les modalitats de compensació del sistema de
reparcel·lació. Aquests terrenys participen en la reparcel·lació als únics
efectes de la determinació de la indemnització que correspon a llurs titulars i
de fer efectiva llur cessió a l'administració, Per a la determinació de la
indemnització que correspon a les persones titulars d'aquests terrenys s'han
d'aplicar els criteris de valoració establerts per la legislació aplicable
atenent a la classificació del sòl. El pagament de la indemnització és a càrrec
de la comunitat de reparcel·lació.
Article 134
Supòsits d'exclusió en la reparcel·lació
134.1 L'àmbit de la reparcel·lació és el del polígon
d'actuació urbanística, d'acord amb el que preveu l'article 112 de la Llei
d'urbanisme, i les finques que el comprenen no en poden ser excloses, llevat
dels supòsits que preveu l'apartat 2 d'aquest article.
134.2 L'exclusió de
determinats béns de la comunitat de reparcel·lació s'ha d'ajustar al que
disposen les regles següents:
a) Les edificacions i instal·lacions
preexistents compatibles amb les determinacions del pla d'ordenació que sigui
objecte d'execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment
i de la comunitat de reparcel·lació sense necessitat d'alterar la delimitació de
la unitat reparcel·lable, sempre que es demostri, en aplicació dels criteris a
que fa referència l'apartat 2.b) de l'article 133 d'aquest Reglament, una
desproporció substancial respecte dels beneficis i càrregues del conjunt de
l'actuació. El sòl que s'exclogui ha de ser aquell indispensable en relació amb
les previsions del pla sobre parcel·les mínimes o en relació amb la
funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i l'exclusió no ha de donar
lloc a l'enriquiment injust de la persona propietària. Quan l'execució de les
obres d'urbanització comporti també un benefici de les finques excloses, aquesta
exclusió pot limitar-se a la distribució d'aprofitaments i no impedeix la
participació ponderada de la finca exclosa en les càrregues d'urbanització de
l'àmbit.
b) Han de ser excloses de la comunitat de reparcel·lació les
superfícies de domini públic que, d'acord amb l'article 135 d'aquest Reglament,
no participen en el repartiment de beneficis i càrregues.
Article 135
Participació dels béns de domini públic en el repartiment de beneficis
icàrregues de la reparcel·lació
135.1 Les superfícies de domini públic, així
qualificades per determinació de la legislació sectorial aplicable sobre vies
pecuàries, canals, carreteres, ferrocarrils o altres, no participen en el
repartiment de beneficis i càrregues si es manté l'afectació i no experimenten
variació en el planejament que calgui executar. S'entén que hi ha variació si
l'actuació prevista comporta que es fa compatible el manteniment de l'afectació
al domini públic amb l'establiment d'usos urbanístics, mitjançant la
corresponent qualificació de zones o sistemes.
135.2 Les superfícies que
formen part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic no participen en el
repartiment de beneficis i càrregues, encara que generin despeses d'urbanització
a càrrec de la comunitat de reparcel·lació.
Això no obstant, quan, d'acord
amb la legislació aplicable, el planejament urbanístic prevegi usos urbanístics
en el domini públic portuari, aquest planejament estableix les càrregues en les
que li correspon participar
135.3 Els altres béns de domini públic, que ja
ho siguin en el moment de la tramitació del projecte de reparcel·lació,
participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits que
preveuen els apartats 4 i 5 de l'article 120 de la Llei d'urbanisme.
Article 136
Participació de les persones propietàries en les modalitats del sistema
dereparcel·lació
136.1 En la modalitat de compensació bàsica del sistema
de reparcel·lació, les persones propietàries de les finques afectades poden
decidir la seva incorporació a la junta de compensació i manifestar l'esmentada
decisió en el tràmit d'audiència, al si de la tramitació de les bases i els
estatuts, i, posteriorment, en qualsevol moment fins transcorregut un mes des de
la notificació de l'acord d'aprovació definitiva de la constitució de la junta
de compensació. Així mateix, en l'indicat tràmit d'audiència poden comprometre
la seva participació en l'execució, en els termes establerts a l'apartat
següent.
136.2 En les modalitats de compensació bàsica i compensació per
concertació, les persones propietàries de finques afectades poden comprometre la
seva participació en l'execució en el tràmit d'audiència de les bases d'actuació
o del projecte de bases i, en la modalitat de cooperació mitjançant concessió de
la gestió urbanística integrada, en el tràmit d'audiència del projecte de
reparcel·lació. En tots els casos, les persones propietàries han de constituir
fiança en qualsevol de les formes admeses per la legislació de contractes de les
administracions públiques, per una quantia del 12% de les despeses estimades
d'urbanització corresponents a la finca de la qual es tracti, d'acord amb la
proporció de la seva superfície respecte a la del total del sector, i en els
terminis que estableixen els articles 171.3, 178.4 i 183.6 d'aquest
Reglament.
136.3 En els supòsits dels apartats 1 i 2 d'aquest article, les
persones propietàries han de ser informades, en ocasió del tràmit d'audiència
que correspongui segons la modalitat, de les alternatives previstes per la Llei
d'urbanisme per al cas de manca de participació en l'execució, a les que es
refereix l'apartat següent.
136.4 Quan les persones propietàries no
s'incorporen a la junta de compensació, en la modalitat de compensació bàsica, i
no garanteixen la seva participació en les modalitats de compensació bàsica,
compensació per concertació i de cooperació mitjançant concessió de la gestió
urbanística integrada, les seves finques poden ser expropiades o bé poden ser
objecte de reparcel·lació, sense prèvia expropiació, d'acord amb el que
estableixin les bases o el projecte de reparcel·lació, segons correspongui i, en
el cas que siguin objecte de reparcel·lació, es pot preveure l'obligació de
pagament de les despeses d'urbanització mitjançant l'adjudicació de finques de
resultat, fins a cobrir la quantia de les despeses, a favor de la junta de
compensació, de l'empresa urbanitzadora si en forma part, de l'administració
actuant o de la persona titular de la gestió urbanística integrada, segons
s'escaigui.
L'adjudicació de les finques de resultat esmentades es fa per
títol de cessió en pagament de les despeses d'urbanització. L'adjudicació es fa
per escreix, sens perjudici de la liquidació que pertoqui a favor del propietari
o propietària, de manera que cobreixi les despeses d'urbanització
necessàries.
Les modificacions que, si s'escau, calgui introduir en el
projecte de reparcel·lació en virtut del què estableix el paràgraf anterior
s'han de sotmetre a audiència de les persones interessades, però no requereixen,
per aquest motiu, la celebració d'un nou tràmit d'informació pública.
136.5
Quan les persones propietàries s'incorporen a la junta, en la modalitat de
compensació bàsica, o bé garanteixen la seva participació, en les modalitats de
compensació bàsica, compensació per concertació o cooperació amb concessió de la
gestió urbanística integrada, llurs finques són objecte de reparcel·lació i han
d'abonar les corresponents quotes d'urbanització d'acord amb la seva
participació en el polígon d'actuació urbanística.
136.6 Quan les persones
propietàries, malgrat haver-se incorporat a la junta de compensació o haver
garantit la seva participació segons la modalitat, incompleixin l'obligació de
pagament de les quotes d'urbanització, l'administració competent, a instància de
la junta de compensació o de les persones interessades que han assumit la gestió
urbanística, segons correspongui, pot acordar bé exigir el pagament de les
quotes urbanístiques per la via de constrenyiment, bé la cessió de finques de
resultat en pagament de les quotes d'urbanització, o bé l'expropiació de la
finca adjudicada. Quan s'opta per la cessió de finques de resultat, cal formular
i tramitar la corresponent operació jurídica complementària.
136.7 En la
modalitat de cooperació sense concessió de la gestió urbanística integrada, la
manca de pagament de les quotes d'urbanització dóna lloc a l'aplicació del què
estableix l'apartat 6 d'aquest article.
Article 137
Expropiació de finques en la reparcel·lació
137.1 Quan, en els casos previstos en els apartats 4, 6
i 7 de l'article anterior, s'apliqui l'expropiació de les finques aportades o
resultants, segons correspongui, aquesta es pot dur a terme, a sol·licitud de la
persona beneficiària, si s'escau, bé com actuació aïllada, bé pel procediment de
taxació conjunta. En el cas que s'opti pel procediment de taxació conjunta, se
seguiran les regles següents:
a) L'aprovació definitiva de l'expedient
implica la declaració d'urgència de l'expropiació, i legitima l'òrgan actuant
per aixecar l'acta d'ocupació a favor de la persona beneficiària i sol·licitar
la pràctica de l'anotació preventiva corresponent, amb el previ pagament o
dipòsit de l'import de la taxació aprovada d'acord amb els criteris de valoració
establerts a la legislació aplicable.
b) Feta l'anotació preventiva a què es
refereix l'apartat a), el projecte de reparcel·lació, si s'escau, es tramita i
conclou de manera ordinària. En aquest cas, un cop aprovat definitivament aquest
projecte, la finca o finques resultants que corresponguin per subrogació real a
l'ocupada s'adjudiquen a la persona beneficiària de l'expropiació. L'anotació
preventiva es cancel·la amb la inscripció del projecte de
reparcel·lació.
137.2 En l'expropiació de les finques aportades,
l'ajuntament, amb audiència prèvia de la persona beneficiària de l'expropiació,
pot deixar sense efectes l'expedient d'expropiació iniciat quan la persona
propietària aboni la part proporcional de les despeses realitzades amb els
interessos legals corresponents, així com els que s'haguessin acreditat durant
la tramitació del projecte d'expropiació, i garanteixi el pagament de la resta
de despeses d'urbanització que li corresponguin en la forma establerta a
l'article 136.2 d'aquest Reglament, sempre que no s'hagi atorgat encara l'acta
d'ocupació en supòsits de procediment de taxació conjunta, o que no s'hagi
determinat el preu just amb caràcter definitiu en via administrativa en supòsits
d'expropiació pel procediment ordinari. En els supòsits d'expropiació per manca
d'adhesió a la junta de compensació, la propietat ha de sol·licitar, a més, la
seva incorporació a la junta si la indicada expropiació queda sense
efectes.
Subsecció tercera
Adjudicació de finques resultants
Article 138
Consideració de persones adjudicatàries i innecessarietat de nova
adjudicació
138.1 Tota la superfície inclosa en l'àmbit de la
reparcel·lació, sigui o no sigui edificable, ha de ser objecte de nova
adjudicació en el projecte de reparcel·lació o bé de confirmació de
titularitat.
138.2 Sens perjudici del què estableix l'article 134 d'aquest
Reglament, el projecte de reparcel·lació ha de confirmar a favor de les persones
propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques d'origen en
els casos següents:
a) Finques edificades de conformitat amb el planejament
que s'executa, a les quals se'ls aplica l'article 133.2.b) d'aquest
Reglament.
b) Finques amb edificacions no ajustades al planejament que
s'executa, sempre que no estiguin en situació de fora d'ordenació i que
concorrin conjuntament les circumstàncies següents:
1r. Que no en calgui
l'enderrocament per a l'execució de les obres d'urbanització.
2n. Que es
puguin destinar a usos compatibles amb l'ordenació urbanística.
3r. Que no
siguin objecte d'un expedient de protecció de la legalitat urbanística que pugui
donar lloc a l'enderrocament de l'edificació.
4t. Que el dret de les persones
propietàries en la reparcel·lació no sigui inferior, en més del 15%, al que
correspongui a la parcel·la mínima edificable, ni que l'aprofitament que
correspongui d'acord amb el planejament a la superfície de la finca que
s'adjudica no excedeixi en més del 15% del dret de la persona propietària. A
aquests efectes, és d'aplicació el què estableix l'article 133.2.b) d'aquest
Reglament.
138.3 El projecte de reparcel·lació també pot confirmar a favor de
les persones propietàries la titularitat dominical de les seves pròpies finques
d'origen quan la diferència en més o en menys entre l'aprofitament que els
correspongui, d'acord amb el planejament, i el que correspondria a la persona
propietària, en proporció amb el seu dret, sigui inferior al 15%
d'aquest.
138.4 Les persones propietàries, en totes les situacions dels
apartats 2 i 3 d'aquest article, tenen la consideració d'adjudicatàries a tots
els efectes de la reparcel·lació, i també, en tots els casos, la confirmació de
la titularitat de les finques d'origen es fa sens perjudici de la regularització
de termenals, quan sigui necessària, i de les compensacions econòmiques que
pertoquin.
Article 139
Determinacions i criteris per a l'adjudicació de finques
139.1 No poden adjudicar-se com a finques independents
superfícies inferiors a la parcel·la mínima edificable o que no reuneixin la
configuració i les característiques adequades per a la seva edificació conforme
al planejament.
139.2 La superfície enclavada entre dues edificacions que
hagin de mantenir-se, pot adjudicar-se com a finca independent edificable,
encara que no tingui les dimensions de la parcel·la mínima, sempre que la
diferència no excedeixi del 15% d'aquesta última i es compleixin la resta de
determinacions del planejament.
139.3 Excepció feta del supòsit previst per
l'apartat 2.a) de l'article anterior, i llevat d'acord entre les persones
propietàries afectades, en el projecte de reparcel·lació no es poden fer
adjudicacions que excedeixin el 15% dels drets de les persones
adjudicatàries.
139.4 Sempre que ho permetin les determinacions del
planejament urbanístic, l'adjudicació de finques independents al major nombre
possible de persones propietàries és preferent a l'adjudicació de finques en
indivís, i aquesta darrera a la indemnització en metàl·lic, sens perjudici del
què estableix l'apartat següent. En l'adjudicació en indivís s'ha de procurar la
creació de comunitats amb el menor nombre possible de persones
copropietàries.
139.5 Quan, d'acord amb l'article 120.1.d) de la Llei
d'urbanisme, la quantia dels drets de les persones propietàries no arribi al 15%
de la parcel·la mínima edificable, l'adjudicació s'ha de substituir
necessàriament per una indemnització en metàl·lic, excepte en els casos d'acord
unànime de la comunitat de reparcel·lació.
Article 140
Valoració de les finques resultants
140.1 La valoració de les finques resultants s'ha
d'efectuar en unitats de valor, resultants de l'aplicació de les regles de
ponderació que estableix l'article 37 de la Llei d'urbanisme.
140.2 La
ponderació de valor de les finques resultants en funció de llurlocalització
únicament procedeix quan la indicada localització difereix substancialment de la
de les finques aportades i la ubicació de les finques resultants produeix una
diferència relativa de valor.
Article 141
Adjudicació de terrenys en pagament de despeses d'urbanització
141.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir
la cessió i adjudicació de finques de resultat en pagament de les despeses
d'urbanització, si s'escau. Quan el projecte de reparcel·lació conté aquestes
determinacions, ha d'establir la participació, en l'aprofitament urbanístic de
l'àmbit, de qui faci front a les despeses d'urbanització establertes a l'article
114 de la Llei d'urbanisme. Aquesta participació s'ha de concretar establint un
percentatge com a repercussió del cost de les càrregues d'urbanització sobre el
valor dels solars resultants, ja urbanitzats.
141.2 L'adjudicació de les
finques s'efectua, segons correspongui en funció de la modalitat, a favor de
l'administració actuant, de la junta de compensació o de la persona titular de
la gestió urbanística integrada. El projecte de reparcel·lació pot adjudicar
també les finques a l'empresa urbanitzadora incorporada a la junta de
compensació.
141.3 Quan la cessió de finques de resultat en pagament d'obres
d'urbanització es produeix un cop aprovat definitivament el projecte de
reparcel·lació, la corresponent adjudicació es du a terme mitjançant una
operació jurídica complementària de la reparcel·lació, d'acord amb l'article
168.1.f) d'aquest Reglament.
141.4 La cessió de finques prevista en aquest
article dóna lloc a la liquidació total o parcial, segons correspongui, de les
despeses d'urbanització imputables a la resta de finques resultants adjudicades
al propietari o propietària originaris, les quals no queden afectes als saldos
de la liquidació provisional i definitiva en tot allò que hagi estat abonat
mitjançant la cessió de finques.
Article 142
Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic
142.1 Correspon al projecte de reparcel·lació establir
l'emplaçament del sòl amb aprofitament urbanístic que s'hagi de cedir
obligatòriament i gratuïtament a l'administració actuant.
142.2 Quan són
d'aplicació les previsions dels articles 43.3 o 45.3 de la Llei d'urbanisme, la
cessió de terrenys fora del sector es produeix també amb l'aprovació del
projecte de reparcel·lació, que incorpora els referits terrenys amb l'únic
efecte d'adjudicar-los a favor de l'administració actuant.
142.3 Quan en
aplicació dels indicats preceptes procedeix el pagament total o parcial de
l'equivalent econòmic del sòl de cessió amb aprofitament, l'import de
l'equivalent es fixa també en el projecte de reparcel·lació i el seu pagament a
favor de l'administració actuant és preferent al pagament de la resta de
càrregues urbanístiques.
Article 143
Determinacions del projecte de reparcel·lació per a
l'adjudicaciód'edificacions en règim de propietat horitzontal
143.1 La reparcel·lació, en sòl urbà, per facilitar els
processos de reforma interior i de rehabilitació, pot donar lloc a la divisió
d'edificacions existents en règim de propietat horitzontal, i a l'adjudicació de
les diferents finques constituïdes d'acord amb aquest règim, les quals tenen la
consideració de finques de resultat. També es poden adjudicar com a finques de
resultat aquelles constituïdes en règim de propietat horitzontal amb
anterioritat a la formulació del projecte de reparcel·lació.
Aquestes finques
de resultat poden consistir, si escau, en edificacions pendents d'execució
d'obres de rehabilitació, i s'ha de fer constar, aleshores, l'obligació
d'executar-les.
143.2 Si no s'ha atorgat prèviament o simultàniament
l'escriptura pública constitutiva de la propietat horitzontal, el projecte de
reparcel·lació té la naturalesa de títol constitutiu i ha de contenir les
determinacions necessàries per a la seva inscripció en el registre de la
propietat.
Subsecció quarta
Contingut del projecte de reparcel·lació
Article 144
Contingut de la memòria
144.1 En la memòria del projecte de reparcel·lació es
fa constar:
a) El planejament que és objecte d'execució.
b) La
identificació i superfície de la unitat reparcel·lable.
c) Els criteris
aplicats en ordre a la valoració, si s'escau, de les finques aportades i de les
finques resultants i la distribució de beneficis i càrregues.
d) La
justificació del compte de liquidació provisional de la reparcel·lació amb
especificació de les partides següents:
1r. El pressupost provisional de
despeses d'urbanització.
2n. Les despeses generades per la redacció del
projecte, i, si s'escau, del planejament que s'executa i del projecte
d'urbanització, així com qualsevol altra despesa prevista amb especificació de
la seva causa.
3r. La previsió de les despeses necessàries per a la
formalització i inscripció del projecte de reparcel·lació. La quantia de les
indemnitzacions en metàl·lic per cancel·lació de càrregues i altres drets a
satisfer a llurs titulars, les corresponents a les persones titulars de drets
externs a l'àmbit per ocupacions temporals requerides per l'execució de l'obra
urbanitzadora, així com la de les indemnitzacions a satisfer a determinades
persones propietàries a les quals no s'adjudica sòl o se'ls adjudica en menor
proporció a la seva aportació, i la de les persones titulars de restes de
finques externes al sector en raó de la seva reduïda superfície. La data per
determinar el valor d'aquestes indemnitzacions és la que estableix l'article 131
d'aquest Reglament.
e) La identificació d'aquelles càrregues d'urbanització
que, d'acord amb el què estableix l'article 127.3 d'aquest Reglament, no van a
càrrec de la comunitat reparcel·latòria i han de ser per tant assumides de forma
individualitzada per les persones propietàries de les finques.
f) La
quantificació, si escau, de l'equivalent econòmic del deure de cessió de sòl amb
aprofitament urbanístic.
g) La identificació dels elements que no s'han
d'indemnitzar perquè es poden conservar provisionalment, ja sigui per no ser
radicalment incompatibles amb l'ordenació, per no ser necessària la seva
eliminació per realitzar les obres d'urbanització previstes en el pla, o per
estar situats en una superfície que calgui adjudicar íntegrament al seu
propietari o propietària
h) La determinació de l'existència de drets de
reallotjament i les previsions per a fer-lo efectiu, tant temporalment com de
forma definitiva.
144.2 Aquest contingut es pot ampliar o reduir en
congruència amb les característiques pròpies de cada reparcel·lació.
Article 145
Persones interessades en l'expedient
El projecte de reparcel·lació ha de contenir
l'enumeració de les persones afectades per la reparcel·lació, bé pel seu
caràcter de persones propietàries de les finques aportades, bé en concepte de
titulars d'altres drets, i ha d'especificar llurs circumstàncies personals,
conforme al que estableix la legislació hipotecària.
Article 146
Circumstàncies de les finques aportades
En la relació de les finques aportades s'ha de fer
constar, respecte de cadascuna d'elles, el següent:
a) La seva descripció
d'acord amb la realitat física i amb les especificacions requerides per la
legislació hipotecària. Si la descripció de la finca en el Registre no
coincideix amb la real, per raó de la seva extensió superficial, límits o
edificacions que s'hagin de mantenir, es fa constar així en el projecte, a fi
que es porti a terme la rectificació registral que procedeixi en cada cas. Si la
finca no consta inscrita en el Registre, el projecte ho ha de fer constar, als
efectes de la seva immatriculació.
b) La seva titularitat dominical, amb
especificació del títol d'adquisició. En cas que la finca inclosa es trobés
inscrita en el Registre de la propietat, en el projecte s'ha de tenir en compte
com aportant a la persona titular registral, llevat del cas que fos procedent la
represa del tracte registral interromput, la qual es produeix mitjançant el
projecte de reparcel·lació, conforme al que estableix la legislació aplicable
sobre inscripció en el Registre de la propietat d'actes de naturalesa
urbanística.
c) En cas de titularitat desconeguda, el projecte ha de fer
constar aquesta circumstància i la titularitat fiduciària de l'administració
actuant en aplicació del què estableix l'article 132.4 d'aquest Reglament. La
immatriculació es practica de conformitat amb la legislació hipotecària.
d)
En el supòsit que alguna de las finques s'inclogui només parcialment en la
unitat reparcel·lable, la descripció de la porció afectada per l'actuació. A
aquest efecte, s'ha d'especificar el límit per on es practica la segregació
respecte de la finca matriu, així com la reducció de la cabuda d'aquesta.
e)
En cas que pels serveis tècnics de l'òrgan actuant s'aprecia l'existència de
conflictes de titularitat sobre finques no inscrites, o de supòsits de doble
immatriculació, aquesta situació s'ha de reflectir en el projecte i les finques
han de constar com a litigioses. Quan es tracta de finques prèviament inscrites
en el Registre, el projecte només ha de tenir en compte situacions litigioses
quan s'acredita davant l'òrgan actuant l'existència d'anotació preventiva de la
demanda corresponent. Posteriorment, s'adjudica la finca a qui acredita la seva
titularitat d'acord amb el què estableix la legislació aplicable.
f) Les
finques que queden excloses de la reparcel·lació en aplicació del què estableix
l'article 134 d'aquest Reglament.
Article 147
Definició i adjudicació de finques resultants
Pel que fa a la definició i adjudicació de les finques
resultants el projecte ha de fer constar les circumstàncies següents:
a) La
seva descripció, d'acord amb les exigències de la legislació hipotecària. En el
cas que es tracti de finques destinades totalment o parcialment a la construcció
d'habitatges de protecció pública, aquesta circumstància, així com la modalitat
específica que els és d'aplicació, d'entre les establertes en la legislació
corresponent, s'ha de fer constar en la descripció de les finques per tal que
consti en el Registre de la propietat.
Quan es tractés de finques destinades
a domini i ús públic s'han de formar tantes finques com porcions de sòl no
contigües entre sí amb la mateixa destinació urbanística.
b) El títol
d'adjudicació, segons es realitzi per subrogació real amb les finques o
participacions aportades per la persona adjudicatària, o a títol d'adquisició
originària respecte de les cessions que es realitzin en compliment dels deures
legals, i també en els supòsits d'adjudicació de finques en pagament de les
càrregues d'urbanització.
c) La titularitat individual o en proindivís de la
persona o persones adjudicatàries de cada finca resultant.
d) En cas que
s'aportin al projecte finques en règim de comunitat de béns, qualsevol de les
persones aportants pot sol·licitar, bé si s'escau, mitjançant la formulació del
projecte, bé mitjançant l'al·legació corresponent en el període d'informació
pública, que l'adjudicació a cadascun dels partícips tingui lloc mitjançant
l'atribució de parcel·les independents, sempre que això sigui possible d'acord
amb les previsions sobre parcel·la mínima i amb la seva participació en la
comunitat reparcel·latòria i consenteixin en l'adjudicació proposada les
persones titulars d'altres drets o càrregues preexistents sobre la finca
aportada.
e) La descripció de les edificacions que es mantenen sobre les
finques resultants quan aquesta no consti en el Registre de la propietat, així
com, si s'escau, la seva adjudicació en règim de propietat horitzontal d'acord
amb el que estableix l'article 143 d'aquest Reglament.
f) Si sobre
l'edificació existent en la finca aportada s'hagués constituït règim de
propietat horitzontal i aquesta edificació s'hagués d'enderrocar per ser
incompatible amb les determinacions del pla que és objecte d'execució,
l'adjudicació de la finca resultant, quan no és d'aplicació el què estableix
l'article 120.1.d) de la Llei d'urbanisme, s'efectua en règim de comunitat de
béns, fixant-se les participacions d'acord amb les quotes que corresponien a les
persones propietàries en la propietat horitzontal extingida. Aquesta adjudicació
s'entén sens perjudici de les indemnitzacions que puguin correspondre a alguna
de les persones propietàries per raó del cessament en l'ús o explotació dels
pisos o locals o de les que puguin correspondre a totes elles pel valor de
l'edificació a enderrocar, així com en aplicació del què estableix l'article
133.2 d'aquest Reglament.
g) En la descripció de les finques resultants s'ha
de fer constar l'obligació de conservar i mantenir la urbanització a càrrec de
les persones propietàries, quan així ho determini el pla que s'executa.
Article 148
Càrregues preexistents i drets inscrits amb posterioritat a la nota
marginal
148.1 A efectes del trasllat de càrregues a títol de
subrogació real entre finques aportades i adjudicades, el projecte ha de
precisar els aspectes següents:
a) Ha d'especificar cada una de les càrregues
que resultin incompatibles amb les determinacions del planejament que s'executa,
la raó de la seva incompatibilitat, la indemnització que en el seu cas s'hagi de
satisfer a qui en sigui titular i el pagament o consignació de la citada
indemnització.
b) Respecte de cada una de les càrregues compatibles, el
projecte les ha de traslladar a la finca resultant que substitueixi per
subrogació real la finca gravada.
c) Si de la finca aportada en resulten
diverses finques resultants, les càrregues es traslladen a totes elles, llevat
que es determini una altra cosa per acord unànime de les persones interessades.
Aquest acord pot fer-se constar en el projecte mitjançant compareixença conjunta
o successiva de les persones interessades, de la que s'ha d'estendre la
diligència corresponent.
L'administració actuant ha de comunicar a les
persones interessades aquesta possibilitat, amb motiu de l'aprovació inicial del
projecte de reparcel·lació.
d) Quan s'haguessin de traslladar a una finca
adjudicada diverses càrregues compatibles procedents de diferents finques
aportades, s'ha de determinar, si s'escau, la quota que correspon a cadascuna
d'elles en funció del valor que s'hagi tingut en compte en el projecte a efectes
de fixació de drets.
e) En el supòsit que l'administració actuant tingués
coneixement de la càrrega durant la redacció del projecte i abans de l'acabament
del termini establert per a la informació pública, n'és obligatòria la fixació
de la quota.
148.2 Els drets inscrits en les finques de procedència amb
posterioritat a la nota marginal d'inici de l'expedient, així com els que
s'inscriguin durant la tramitació del projecte de reparcel·lació quan no
existeixi la nota marginal i no constin degudament incorporats a l'indicat
projecte, es traslladen directament i d'ofici pel registrador a les finques de
resultat que les substitueixen per subrogació.
Article 149
Compte de liquidació provisional
149.1 En la determinació del compte de liquidació
provisional de la reparcel·lació, s'ha d'especificar la responsabilitat que
correspon a cada finca resultant per raó de les despeses d'urbanització i de les
altres despeses del projecte.
149.2 Els saldos del compte de liquidació
s'entenen provisionals i a compte, fins que s'aprovi la liquidació definitiva de
la reparcel·lació. L'esmena d'errors i omissions, així com les rectificacions
que siguin procedents es tenen en compte en la liquidació definitiva, però no
suspenen l'exigibilitat dels saldos provisionals aprovats amb el projecte de
reparcel·lació.
149.3 Les partides que comprengui el compte de liquidació per
a cada finca es compensen quan siguin de signe diferent, essent exigibles
únicament els saldos resultants.
149.4 S'entén, a tots els efectes, que els
saldos del compte de liquidació provisional són deutes líquids i exigibles, a
favor de l'administració actuant, la junta de compensació o bé la persona
titular de la gestió urbanística integrada, segons s'escaigui d'acord amb la
modalitat per a l'execució del planejament.
Article 150
Documentació gràfica del projecte de reparcel·lació
150.1 El projecte de reparcel·lació ha d'incorporar,
com a mínim, la següent documentació gràfica:
a) Plànol de situació del
polígon d'actuació urbanística objecte de reparcel·lació.
b) Plànol que
reflecteixi l'ordenació prevista en el planejament urbanístic objecte
d'execució.
c) Plànol de finques aportades.
d) Plànol de finques
resultants i adjudicacions.
e) Plànol de superposició de finques aportades i
resultants.
150.2 Els plànols assenyalats en les lletres b) a e) de l'apartat
anterior han de redactar-se sobre cartografia topogràfica digital de l'àmbit i a
una escala entre 1:500 i 1:1.000.
Subsecció cinquena
Eficàcia del projecte de reparcel·lació
Article 151
Eficàcia del projecte de reparcel·lació
[No vigent].
Altres versions d'aquest precepte
Article 152
Contingut de la certificació del projecte de
reparcel·lació La certificació de l'aprovació definitiva del projecte de
reparcel·lació que ha d'expedir l'òrgan competent als efectes de la inscripció
del projecte en el Registre de la propietat ha de fer constar, a més de l'acord
d'aprovació definitiva, el compliment de les condicions d'eficàcia que assenyala
l'article anterior, i la fermesa en via administrativa de l'aprovació definitiva
del projecte.
Subsecció sisena
Efectes del projecte de reparcel·lació
Article 153
Efectes jurídico-reals
L'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació,
quan ha adquirit fermesa en via administrativa, comporta els efectes establerts
a l'article 121 de la Llei d'urbanisme.
Article 154
Afectació de les finques al pagament de les càrregues
d'urbanització
154.1 Queden afectes al compliment de l'obligació
d'urbanitzar totes les persones titulars del domini o altres drets reals sobre
les finques de resultat que resultin del projecte de reparcel·lació que
constessin inscrits amb anterioritat a l'aprovació del projecte.
154.2 Les
finques resultants dels projectes de reparcel·lació, d'acord amb la legislació
urbanística, queden afectades al pagament de:
a) El saldo de la liquidació
definitiva.
b) L'import que els correspongui en el saldo del compte de
liquidació provisional de la reparcel·lació.
c) La quota de participació que
se'ls atribueixi en el pagament de la liquidació definitiva per les càrregues
d'urbanització, sens perjudici de la compensació procedent per raó de les
indemnitzacions que poguessin tenir lloc.
154.3 Aquesta afecció s'ha
d'inscriure en el Registre de la propietat d'acord amb la normativa reguladora
de la inscripció al Registre de la Propietat d'actes de naturalesa
urbanística.
Article 155
Vigència de l'afecció
D'acord amb la legislació aplicable, l'afecció
registral caduca, en qualsevol cas, als set anys de la seva inscripció. No
obstant, si durant la seva vigència s'hagués elevat a definitiu el compte
provisional de liquidació del projecte de reparcel·lació, aquesta caducitat es
produeix als dos anys a comptar des de la data de la constatació en el Registre
de la propietat del saldo definitiu.
Article 156
Sol·licitud de cancel·lació de l'afecció
Es pot sol·licitar la cancel·lació de l'afecció,
d'acord amb la legislació aplicable, abans de la seva data de caducitat, a
instància de qualsevol de les persones titulars del domini o altres drets reals,
acompanyant a la sol·licitud certificació de l'administració actuant, de la
junta de compensació, o de la persona titular de la gestió urbanística
integrada, segons correspongui en funció de la modalitat, expressiva d'haver
estat satisfet el compte de la liquidació definitiva referent a la finca de què
es tracti. En les modalitats de compensació bàsica, compensació per concertació,
i cooperació amb concessió de la gestió urbanística integrada, cal acompanyar
també certificació de l'administració actuant expressiva d'haver estat rebuda
l'obra d'urbanització en els termes previstos en aquest Reglament.
Article 157
Innecessarietat de l'afecció
No cal la pràctica de l'afecció quan del projecte de
reparcel·lació resulta que l'obra d'urbanització ha estat realitzada i pagada,
així com degudament complertes la resta de càrregues d'urbanització.
Article 158
Incompliment de l'obligació d'urbanitzar
En cas d'incompliment de l'obligació de pagament
resultant de la liquidació de les despeses d'urbanització, si l'administració
actuant, la junta de compensació o la persona titular de la gestió urbanística
integrada optés pel seu cobrament per la via de constrenyiment, l'administració
ha de dirigir el procediment contra les persones titulars del domini i s'ha de
notificar a les altres persones titulars d'altres drets inscrits o anotats
subjectes a l'afecció. En cas de pagament per qualsevol d'aquests titulars de
drets diferents del domini, qui satisfaci l'import de la liquidació pot
repercutir-la contra la persona propietària.
Article 159
Concentració de responsabilitat
159.1 L'administració actuant pot aprovar la
concentració de la responsabilitat a què estiguessin subjectes determinades
finques en altres finques resultants del projecte, sempre que es compleixin els
requisits següents:
a) Que les condicions que possibilitin la concentració
estiguin previstes en el projecte de reparcel·lació.
b) Que, no donant-se
l'anterior circumstància, la finca sobre la qual es pretengui la concentració
estigui valorada en quantia suficient per a suportar la seva pròpia
responsabilitat i la de la finca alliberada i que consenteixin en la
concentració totes les persones que siguin titulars, tant del domini com
d'altres drets o càrregues.
159.2 La inscripció de la nova responsabilitat
sobre les finques en què aquesta es concentri se sol·licita mitjançant la
certificació de l'acord d'aprovació de l'administració urbanística
actuant.
Article 160
Hipoteques en garantia d'obres
En el projecte de reparcel·lació es pot establir que
l'afecció no produeixi efectes respecte a creditors hipotecaris quan la hipoteca
tingui per finalitat assegurar crèdits concedits per a finançar la realització
d'obres d'urbanització o d'edificació, sempre que, en aquest últim cas, l'obra
d'urbanització estigui garantida en la seva totalitat.
Article 161
Substitució de garanties
Quan el projecte de reparcel·lació tingui per objecte
l'execució d'un polígon d'actuació urbanística comprès en l'àmbit territorial
d'un pla urbanístic derivat d'iniciativa particular, l'aprovació definitiva del
projecte en què es faci constar l'afecció de les finques resultants al pagament
del saldo de la liquidació definitiva de les despeses d'urbanització i les
altres despeses del projecte implica la cancel·lació de les garanties prestades
als efectes previstos en l'article 101.3 de la Llei d'urbanisme.
Article 162
Compte de liquidació definitiva
162.1 La liquidació definitiva de la reparcel·lació té
lloc quan conclou la urbanització i s'ha produït la recepció de l'obra
urbanitzadora per part de l'administració actuant.
162.2 La liquidació
definitiva té exclusivament efectes econòmics i no pot afectar a la titularitat
dels terrenys, sens perjudici de les alteracions que es puguin produir en
aquesta titularitat en els supòsits d'expropiació o cessió de finques en
pagament d'obres d'urbanització, quan les persones propietàries incompleixen
llurs obligacions.
162.3 En la liquidació definitiva s'han de tenir en compte
totes les despeses en les que s'hagi incorregut efectivament durant el procés
d'execució del planejament, incloent el cost efectiu de l'obra urbanitzadora i
els errors i omissions que s'haguessin pogut produir en el compte de liquidació
provisional.
162.4 L'aprovació de la liquidació definitiva dóna lloc, si
s'escau, a la liquidació de les corresponents quotes i se sotmet a la mateixa
tramitació que el projecte de reparcel·lació, amb audiència de les persones
interessades, sense que, però, sigui necessari el seu sotmetiment a informació
pública.
Article 163
Rectificacions derivades de resolucions administratives
o judicials Les rectificacions que calgui introduir en el compte de liquidació
com a conseqüència de resolucions administratives o judicials són a càrrec de la
comunitat de reparcel·lació i s'inclouen en el compte de liquidació definitiva.
Si aquestes rectificacions es produïssin amb posterioritat a la liquidació
definitiva, s'ha de modificar aquesta liquidació seguint el mateix tràmit que
per a la seva aprovació.
Subsecció setena
Altres supòsits de reparcel·lació
Article 164
Reparcel·lació voluntària
164.1 Totes les persones propietàries de finques
incloses en un polígon d'actuació urbanística subjecte al sistema de
reparcel·lació poden formular, de comú acord i mitjançant l'atorgament
d'escriptura pública, una proposta de reparcel·lació voluntària.
164.2 Sense
necessitat d'aprovació inicial, l'administració actuant ha de sotmetre la
proposta a informació pública per un termini d'un mes i simultàniament ha de
donar audiència a la resta de persones interessades amb citació personal.
L'aprovació definitiva del projecte s'ha d'ajustar al que estableix l'article
113.2.d) de la Llei d'urbanisme.
La certificació de l'acord d'aprovació
definitiva possibilita la inscripció de la reparcel·lació al Registre de la
propietat.
164.3 L'escriptura pública de reparcel·lació voluntària es pot
complementar, quan s'aplica la modalitat de compensació bàsica, amb un
apoderament especial a favor d'una o més persones propietàries o gestores per
tal que, en representació de la comunitat de reparcel·lació, puguin desenvolupar
les tasques que altrament correspondrien a una junta de compensació.
164.4
L'apoderament al què es refereix l'apartat anterior ha de fixar un termini de
mandat, coincident previsiblement amb el necessari per a l'execució de les
determinacions del planejament i de les previsions del projecte d'urbanització,
ha d'incorporar un pressupost orientatiu al respecte i, també, unes regles de
funcionament del conjunt de poderdants per facilitar i garantir la fiscalització
de les tasques dels apoderats o apoderades.
Llevat que es tracti d'un
apoderament unipersonal, els apoderats o apoderades es poden configurar bé com a
junta d'apoderats, amb president o presidenta i secretari o secretària, o bé com
a conjunt de delegats d'actuació indistinta i solidària o bé conjunta i
mancomunada.
Si els apoderats o apoderades són diversos, l'apoderament ha
d'expressar la persona física que, en representació de tots, ha de ser la
interlocutora amb l'administració actuant.
164.5 L'aprovació de l'apoderament
es produeix amb la del projecte de reparcel·lació i la seva comunicació al
Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores dóna lloc a la seva
inscripció. En aquest cas, no cal la constitució d'una junta de compensació. La
revocació del poder atorgat per qualsevol dels poderdants comporta la necessitat
de constituir una junta de compensació.
Article 165
Reparcel·lació econòmica
165.1 La reparcel·lació és simplement econòmica quan,
per raó de la consolidació de l'edificació conforme amb el planejament, no és
possible la redistribució material dels terrenys, o bé quan totes les persones
propietàries afectades ho decideixen així per unanimitat.
Si es constata una
impossibilitat parcial, procedeix l'aplicació del què estableix l'article 138
d'aquest Reglament i la redistribució de la resta de terrenys.
165.2 La
reparcel·lació econòmica també s'aplica en el cas de polígons d'actuació
urbanística delimitats amb l'objecte de l'execució d'obres d'urbanització o
reurbanització.
165.3 En la reparcel·lació econòmica els drets de
participació de les persones propietàries s'estableixen de conformitat amb
l'article 133.2.b) d'aquest Reglament. Quan els drets de participació derivats
de l'aplicació d'aquest article impedeixin la reparcel·lació física amb les
propietats dels terrenys de cessió destinats a sistemes, s'apliquen a aquests
terrenys els criteris de valoració que estableix la legislació aplicable per als
terrenys en sòl urbà sense aprofitament urbanístic i és a càrrec de la comunitat
reparcel·latòria la indemnització econòmica corresponent.
165.4 La
documentació del projecte s'ha d'adequar a les especificitats concurrents, de
tal manera que la proposta d'adjudicació es pot limitar a confirmar les
titularitats originàries i l'adjudicació dels terrenys de cessió obligatòria i
gratuïta. En qualsevol cas, cal incorporar el compte de liquidació provisional,
en el que s'han d'incloure les indemnitzacions substitutòries que siguin
procedents entre els afectats i les càrregues d'urbanització que els
corresponguin, als efectes del que estableix l'article 121.b) de la Llei
d'urbanisme.
165.5 El projecte de reparcel·lació econòmica estableix la
quantificació de l'equivalent econòmic del sòl corresponent al 10% de
l'aprofitament urbanístic quan és d'aplicació aquest deure de cessió.
165.6
El projecte de reparcel·lació econòmica es tramita d'acord amb l'article 113.2
de la Llei d'urbanisme, llevat dels supòsits de reparcel·lació
voluntària.
165.7.
La certificació de l'acord d'aprovació definitiva
possibilita l'accés de la reparcel·lació econòmica al Registre de la propietat,
als efectes de fer constar l'afectació de les finques al saldo del compte de
liquidació provisional.
Article 166
Regularització de finques
166.1 La reparcel·lació es pot aplicar, malgrat que no
calgui la redistribució material dels terrenys als efectes del repartiment
equitatiu dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació urbanística, quan
sigui necessari regularitzar la configuració de les finques, a fi d'ajustar-la a
les exigències del planejament.
166.2 S'entén per regularització de finques
la definició de les noves partions de les finques afectades, d'acord amb el
planejament, sempre que no se n'afecti el valor en una proporció superior al 15%
ni les edificacions existents, sens perjudici de les compensacions
substitutòries en metàl·lic. La regularització es pot dur a terme per illes
completes o bé per parts d'illes i es pot acordar en qualsevol moment, d'ofici o
bé a instància d'una part interessada.
166.3 Els projectes de regularització
de finques es componen dels documents següents:
a) Memòria
justificativa.
b) Relació de finques aportades, persones propietàries i
altres persones interessades.
c) Descripció de finques resultants.
d)
Plànol parcel·lari d'informació a escala adequada.
e) Plànol de finques
regularitzades, a la mateixa escala del plànol precedent.
f) Compte
d'indemnitzacions econòmiques substitutòries, si escau.
166.4 El projecte es
tramita d'acord amb l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, llevat dels supòsits
de reparcel·lació voluntària.
166.5 La certificació de l'acord d'aprovació
definitiva possibilita la inscripció del projecte al Registre de la propietat,
una vegada l'acord hagi adquirit fermesa en via administrativa.
Article 167
Reparcel·lació que afecta un propietari o propietària únics o una
comunitat debéns
167.1 En cas que els terrenys inclosos en el polígon
d'actuació urbanística pertanyin a un propietari o propietària únics, és
d'aplicació el què estableixen els apartats 1 i 2 de l'article 164 d'aquest
Reglament per a les reparcel·lacions voluntàries. En aquest cas, si la modalitat
és la de compensació bàsica, recau en el propietari o propietària únics la
responsabilitat pròpia de la junta de compensació.
167.2 També s'aplica
l'article 164 d'aquest Reglament quan tots els terrenys inclosos en el polígon
d'actuació urbanística pertanyen a una comunitat de béns i aquesta formula el
projecte de reparcel·lació per unanimitat. En cas contrari, s'aplica el
procediment ordinari.
Article 168
Operacions jurídiques complementàries i modificacions dels projectes
dereparcel·lació
168.1 Els projectes de reparcel·lació es poden
rectificar mitjançant operacions jurídiques complementàries, en els casos i
d'acord amb les regles següents:
a) Quan la rectificació tingui per objecte
la formalització de l'acord unànime respecte al trasllat de les càrregues
preexistents compatibles, la tramitació es limita a la compareixença de les
persones interessades i a reflectir l'acord adoptat en l'acte d'aprovació.
b)
Quan la rectificació tingui per objecte les circumstàncies descriptives de les
finques aportades o resultants, sempre que no afectin la participació de les
persones titulars de finques aportades en la comunitat reparcel·latòria o la
quantificació de l'aprofitament urbanístic atribuït a les finques resultants, la
tramitació de l'expedient es limita a l'aprovació de l'òrgan actuant, prèvia
compareixença de les persones titulars interessades o, altrament, prèvia
notificació a les persones interessades del contingut de la rectificació, amb
fixació d'un termini de vint dies per a presentar les al·legacions que estimin
oportunes.
c) Quan la rectificació consisteixi en la realització d'alguna
notificació omesa en el projecte, s'aplica el que disposa el paràgraf anterior,
i la certificació de l'aprovació de l'operació jurídica complementària es limita
a especificar que la notificació ha estat realitzada i, si s'escau, a donar
compte del contingut de l'acord o resolució adoptat sobre les al·legacions
formulades.
d) Quan la rectificació tingui per objecte la distribució entre
totes o alguna de les finques resultants de la seva responsabilitat provisional
per al pagament de les despeses d'urbanització i les altres del projecte o
l'alteració de la seva quantia, la tramitació de l'expedient es limita a la
notificació a les persones interessades, sense que calgui sotmetre l'acord a
nova informació pública.
e) Quan, en el cas previst en l'article 148.1.e)
d'aquest Reglament, l'expedient tingui per objecte la determinació de la quota a
què es refereix l'apartat d) del mateix article, n'hi ha prou amb la
compareixença o notificació dels titulars actius i passius de les càrregues i
drets no dominicals que haguessin estat objecte de trasllat.
f) Quan la
rectificació porta causa de l'adjudicació de finques en pagament de les obres
d'urbanització, és suficient un tràmit d'audiència a les persones titulars
afectades per la rectificació, tant les que cedeixen les finques com les que en
resulten adjudicatàries.
g) En tot cas, la certificació corresponent s'emet
quan l'acte d'aprovació de l'operació jurídica complementària és ferm en via
administrativa.
168.2 Quan els canvis excedeixen dels aspectes als quals es
refereix el paràgraf anterior, s'ha de formular una modificació del projecte de
reparcel·lació, que se sotmet al mateix procediment i té els mateixos efectes
que la seva aprovació originària.
Subsecció vuitena
Lliurament de les obres d'urbanització
Article 169
Lliurament i recepció de les obres d'urbanització
169.1 La cessió d'obres d'urbanització, instal·lacions
i dotacions l'execució de les quals estigués prevista en el pla urbanístic i en
el projecte d'urbanització aplicables, quan la seva execució no correspon
directament a l'ajuntament, s'ha d'efectuar en favor de l'ajuntament dins d'un
termini no superior a tres mesos, comptat des de la recepció de l'obra per part
de la persona responsable de l'execució.
169.2 L'esmentada cessió es pot
referir a una part del polígon d'actuació urbanística, encara que no s'hagi
completat la urbanització de la totalitat del polígon, si es correspon amb una
fase determinada a aquests efectes pel projecte d'urbanització, o si l'àrea ja
urbanitzada constitueix una unitat funcional directament utilitzable, per
disposar de tots els serveis urbanístics.
169.3 La cessió ha de ser
formalitzada en acta que han de subscriure l'ajuntament, l'administració actuant
altra que l'ajuntament, si s'escau, i la persona responsable de l'execució de la
urbanització.
169.4 El procediment de recepció de les obres d'urbanització,
en el cas d'execució del planejament pel sistema de reparcel·lació en la
modalitat de compensació o en aquells altres casos en què l'execució de la
urbanització no correspon a l'ajuntament, se subjecta a les regles
següents:
a) Conclosa l'obra es notifica aquest fet a l'ajuntament, amb
sol·licitud que s'incoï el seu expedient de recepció.
b) A la sol·licitud
s'ha d'adjuntar, si escau, una còpia de les actes de recepció de l'obra
realitzada pel contractista de què es tracti i descripció dels serveis a què es
refereix.
A aquests efectes, també s'ha d'adjuntar la documentació gràfica on
es precisi l'obra realment executada amb memòria justificativa de les possibles
modificacions que s'hagin hagut de realitzar respecte del projecte aprovat, i la
valoració econòmica dels diferents serveis a cedir a l'ajuntament.
c)
L'ajuntament ha de comprovar en el termini de tres mesos que l'obra realitzada
ha estat executada de conformitat amb les previsions d'urbanització del
planejament i del projecte d'urbanització i, si escau, s'actua d'acord amb el
que estableix la legislació en matèria de contractació administrativa aplicable,
sobre recepció d'obres i terminis de garantia.
d) En cas que s'haguessin
constatat deficiències, una vegada esmenades aquestes s'ha de procedir de
conformitat amb el què estableixen les normes anteriors. L'ajuntament no pot, en
aquesta fase, assenyalar altres deficiències diferents que les apreciades amb
anterioritat.
e) Si l'òrgan actuant no resol expressament sobre la recepció
de les obres en el termini de tres mesos, s'entén estimada la petició i
formalitzada la cessió per silenci administratiu positiu.
Secció segona
Modalitats del sistema d'actuació urbanística per
reparcel·lació
Subsecció primera
Modalitat de compensació bàsica
Article 170
Disposicions generals
170.1 La modalitat de compensació bàsica té per objecte
l'execució del planejament en l'àmbit d'un polígon d'actuació urbanística per
part de les persones propietàries del sòl inclòs en el mateix. A aquests
efectes, les persones propietàries de les finques incloses en el polígon s'han
de constituir en junta de compensació, sens perjudici d'aquells supòsits en que
tal constitució no sigui necessària d'acord amb el què estableix l'article 124.2
de la Llei d'urbanisme. En els casos de propietat única, l'adjudicació a
l'administració actuant del sòl amb aprofitament de cessió no dóna lloc a la
necessitat de constituir la junta de compensació
170.2 Per a la incorporació
de la resta de les persones propietàries a la junta de compensació s'aplica allò
previst a l'article 171 d'aquest Reglament. La manca d'incorporació a la junta
de compensació pot donar lloc, segons el que es prevegi a les bases d'actuació,
a:
a) La reparcel·lació de les finques no incorporades, amb pagament de les
corresponents despeses d'urbanització a càrrec de llurs titulars.
b) La
reparcel·lació de les finques no incorporades, amb pagament de les despeses
d'urbanització mitjançant la cessió de terrenys edificables, d'acord amb el què
estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament.
c) L'expropiació de les finques
no incorporades, a càrrec de la junta de compensació.
Article 171
Constitució de la junta de compensació. Incorporació de nous membres i
exclusió
171.1 Per a la constitució de la junta de compensació
es requereix l'acord de les persones propietàries que representin més del 50% de
la superfície del polígon d'actuació urbanística. A aquests efectes, les
persones propietàries poden constituir una entitat urbanística col·laboradora
provisional o bé formular directament les bases i estatuts de la junta,
sotmetent-los a l'aprovació de l'administració actuant, d'acord amb el
procediment establert a l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme.
171.2 La
incorporació a la junta de la resta de persones propietàries es pot produir en
qualsevol moment durant el procés d'aprovació de les bases i estatuts, així com
també dins el termini d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de
la constitució de la junta. Les sol·licituds que es formulin amb posterioritat
poden ser inadmeses per la junta de compensació.
171.3 Quan les persones
propietàries no s'incorporen a la junta però manifesten en el tràmit d'audiència
de les bases el seu compromís de participar en l'execució del planejament, han
de prestar la garantia que estableix l'article 136.2 d'aquest Reglament, dins
del termini d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de la
constitució de la junta.
171.4 A més de la resta de persones propietàries,
les bases d'actuació de la junta poden preveure també la incorporació d'empreses
urbanitzadores. La incorporació d'aquestes empreses ha de garantir que
l'execució de les obres d'urbanització es produirà en les millors condicions per
a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic. A
aquests efectes, i llevat d'acord unànime dels membres de la junta, cal garantir
la concurrència de diverses ofertes d'incorporació, amb un mínim de tres. En
qualsevol cas, la participació de l'empresa urbanitzadora en l'aprofitament
urbanístic de l'àmbit s'ha de determinar establint un percentatge com a
repercussió del cost de les càrregues d'urbanització sobre el valor dels solars
resultants, ja urbanitzats.
171.5 Quan les persones propietàries incorporades
a la junta no siguin adjudicatàries de finques resultants, d'acord amb les
determinacions del projecte de reparcel·lació, l'aprovació d'aquest projecte
dóna lloc a l'exclusió de les persones propietàries corresponents, que deixen de
ser membres de la junta a partir de la percepció o dipòsit de la indemnització
per l'equivalent econòmic. Aquesta exclusió es produeix també en els supòsits
d'expropiació per incompliment dels deures de participació en l'execució del
planejament.
171.6 Un cop aprovat el projecte de reparcel·lació, les
participacions dels membres de la junta s'han d'adequar al valor atribuït a les
finques resultants, quan es produeixi variació en la participació relativa
derivada de les finques aportades.
Article 172
Execució de les obres d'urbanització
172.1 Les bases d'actuació han d'establir els criteris
per a la selecció dels contractistes que garanteixin l'adjudicació en les
millors condicions per a la comunitat de reparcel·lació des del punt de vista
tècnic i econòmic. A aquests efectes, i llevat d'acord unànime dels membres de
la junta, cal garantir la concurrència de diverses ofertes, amb un mínim de
tres.
172.2 En els contractes que se celebrin per a la realització de les
obres d'urbanització s'han de garantir, en tot cas, les facultats de vigilància
de l'administració actuant.
172.3 Un cop aprovat el projecte de
reparcel·lació, la junta de compensació està facultada per ocupar i posar a
disposició de les empreses urbanitzadores els terrenys necessaris per executar
les obres d'urbanització.
172.4 La cessió de les obres d'urbanització a favor
de l'administració actuant es duu a terme d'acord amb el què estableix l'article
169 d'aquest Reglament.
Article 173
Finques pertanyents a la junta de compensació i facultats
dispositives
173.1 Les facultats dispositives previstes a l'article
126.2 de la Llei d'urbanisme són d'aplicació quan així s'hagi previst als
estatuts de la junta de compensació. A aquests efectes, la junta actua com a
fiduciària de la comunitat de reparcel·lació únicament en relació amb les
finques que s'hagin reservat en el projecte de reparcel·lació a fi de vendre-les
a tercers per finançar les despeses d'urbanització.
173.2 Quan la junta de
compensació és propietària de terrenys com a conseqüència d'expropiacions o
cessió de finques en pagament de despeses d'urbanització, procedeix
l'adjudicació d'aquestes finques als membres de la comunitat de reparcel·lació
que hagin acomplert les seves obligacions en l'execució del planejament. En
aquestes adjudicacions s'ha de garantir l'equitat entre els membres de la
comunitat de reparcel·lació, llevat d'acord exprés en sentit contrari adoptat
per les persones interessades. Això no obstant, per acord de l'assemblea general
de la junta, les indicades finques es poden alienar a tercers, disminuint en
l'import de la transmissió les quotes d'urbanització a càrrec de la comunitat de
reparcel·lació. En aquest darrer cas, l'alienació s'ha de produir en règim de
publicitat i concurrència, a fi de garantir l'obtenció del millor preu de
venda.
Subsecció segona
Modalitat de compensació per concertació
Article 174
Exercici de la iniciativa per a l'execució del planejament mitjançant
lacompensació per concertació
174.1 La iniciativa per a l'execució del planejament
mitjançant la compensació per concertació requereix la presentació d'un projecte
de bases davant l'administració actuant, subscrit per com a mínim la propietat
del 25% de la superfície total del polígon d'actuació urbanística o, en el cas
previst en l'apartat 3 d'aquest article, del sector de planejament
derivat.
174.2 L'exercici de la iniciativa prevista en l'article 129 de la
Llei d'urbanisme es pot produir en qualsevol moment en els polígons d'actuació a
executar per la modalitat de compensació bàsica, llevat que amb anterioritat
s'hagi procedit a la presentació, davant l'administració actuant, dels estatuts
i bases necessaris per a la constitució de la junta de compensació, per part de
més del 50% de la propietat de l'àmbit. També es pot exercir la iniciativa si,
presentats els indicats documents, no s'arribés a constituir la junta de
compensació, o quan, un cop constituïda, aquesta incomplís les seves obligacions
dins dels terminis establerts pel planejament.
174.3 L'exercici de la
iniciativa es pot referir també a sectors de planejament derivat per als que no
s'hagi establert el sistema i modalitat d'actuació, o quan es prevegi la seva
execució per la modalitat de compensació bàsica. En aquests casos, la
concertació comporta l'obligació de redactar el pla derivat i el projecte
d'urbanització corresponents.
Article 175
Contingut del projecte de bases per a la concertació
El projecte de bases per a la concertació que les
persones propietàries que exerceixen aquesta iniciativa han de formular, ha de
contenir almenys les següents previsions:
a) Identificació dels subjectes que
exerceixen la iniciativa, amb acreditació de les seves propietats i de la seva
capacitat i solvència tècnica i econòmica per dur a terme l'execució del
planejament.
b) Instruments urbanístics a formular per part de les persones
que exerceixen la iniciativa, que han de ser tots aquells necessaris per a
l'efectiva execució urbanística de l'àmbit i, en tot cas, el projecte de
reparcel·lació així com el projecte d'urbanització i el planejament derivat quan
s'escaigui. Quan calgui formular un pla derivat, el projecte ha d'incloure un
avanç dels criteris per a la seva redacció.
c) Criteris del projecte de
reparcel·lació, amb especificació de si es preveu l'expropiació o el pagament de
les despeses d'urbanització amb terrenys per al cas de les persones propietàries
de l'àmbit que no garanteixin la seva participació en l'execució del
planejament.
d) Estimació dels costos d'urbanització i de la seva repercussió
en el valor dels terrenys edificables, d'acord amb el que estableix l'article
141.1 d'aquest Reglament, als efectes que les persones propietàries que no
exerceixen la iniciativa puguin garantir la seva participació en l'execució, en
els termes establerts als articles 136.2 i 178.4 d'aquest Reglament. Dins
d'aquesta estimació s'inclouen totes les càrregues d'urbanització que la
comunitat de reparcel·lació ha d'assumir d'acord amb el que estableix l'article
114 de la Llei d'urbanisme, l'article 127 d'aquest Reglament i el mateix
projecte de bases.
e) Terminis per dur a terme l'execució del planejament,
especificant les diverses fases des de la formulació dels instruments
urbanístics fins a l'execució de l'obra urbanitzadora i, si s'escau, la
construcció de les edificacions previstes.
f) Criteris per a la selecció dels
contractistes i, si s'escau, per a la incorporació d'empreses urbanitzadores,
que garanteixin l'adjudicació o incorporació en les millors condicions per a la
comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic.
g)
Factors que es tindran en compte per a la fixació dels preus de venda o lloguer
dels solars resultants o de les edificacions a construir, i compromisos que
s'assumeixen en aquest sentit per part dels subjectes propietaris que exerceixen
la iniciativa. A aquests efectes, i per als àmbits d'ús residencial, les bases
poden contemplar, a càrrec de les persones propietàries que exerceixin la
iniciativa, l'increment del sostre destinat a habitatge protegit i assequible
respecte al què estableixi el planejament general o derivat d'acord amb la Llei
d'urbanisme.
h) Obligacions de conservació de l'àmbit que correran a càrrec
de la propietat de les finques resultants i termini durant el qual s'assumiran
aquestes obligacions.
i) Garanties que les persones que exerceixen la
iniciativa s'ofereixen a prestar, especificant els supòsits d'incompliment que
comportin la pèrdua d'aquestes garanties i, en el seu cas, la resolució del
contracte. Aquestes garanties no poden ser en cap cas inferiors a les que, si
s'escau, s'exigeixen a la resta de persones propietàries per garantir la seva
participació en l'execució del planejament.
j) Retribució dels subjectes que,
si s'escau, esdevinguin titulars de la gestió urbanística integrada i que vagi a
càrrec de la comunitat de reparcel·lació.
Article 176
Tramitació del projecte de bases i supòsits de denegació i
suspensió
176.1 La tramitació del projecte de bases s'ha de dur a
terme d'acord amb el que estableix l'article 113.2, lletres a, b i c, de la Llei
d'urbanisme.
176.2 La denegació de la iniciativa es pot acordar per raons de
legalitat, per no donar adequat compliment al principi de distribució de
beneficis i càrregues, així com quan altres persones propietàries de l'àmbit,
que representin almenys el 50% de la seva superfície, promoguin l'execució pel
sistema de compensació bàsica. A aquests efectes, si es produeix la corresponent
manifestació de voluntat durant el tràmit d'audiència del projecte de bases per
part de persones propietàries que acreditin el referit percentatge, se suspèn la
tramitació del procediment durant un termini de 2 mesos i, durant aquest
termini, les persones que han manifestat aquesta voluntat han de formular els
estatuts i bases d'actuació corresponents per a la constitució de la junta de
compensació. Si dins del termini indicat no es presenten a tràmit els referits
documents se segueix la tramitació de l'expedient, i no es pot denegar la
iniciativa per aquest motiu.
176.3 Els acords de suspensió poden estar
motivats tant per qüestions de legalitat com d'oportunitat, havent d'assenyalar
l'administració actuant les determinacions que cal incorporar a les bases per
obtenir la seva aprovació.
Article 177
Competència de projectes
177.1 Quan altres persones propietàries, que
representin més del 25% de la superfície total de l'àmbit, manifestin, durant el
tràmit d'audiència del projecte de bases, la seva voluntat de presentar altres
iniciatives en competència, se suspèn la tramitació del procediment durant un
termini de 2 mesos i, durant aquest termini, les persones que hagin manifestat
aquesta voluntat han de formular el projecte de bases corresponent. Els
subjectes que haguessin formulat la iniciativa originària disposen del mateix
termini per introduir millores i modificacions al projecte inicial.
177.2 Un
cop presentats els diferents projectes, l'administració actuant ha d'acordar
l'aprovació d'aquell que doni millor compliment als criteris següents:
a)
Percentatge de propietat de terrenys dins l'àmbit.
b) La més equitativa
distribució de beneficis i càrregues.
c) La menor retribució dels subjectes
titulars de la gestió urbanística integrada.
d) La major qualitat de la
urbanització i, si s'escau, de l'edificació, en especial pel que fa a la seva
sostenibilitat ambiental.
e) La quantitat de sostre destinat a habitatge
protegit i assequible, així com altres mesures previstes per abaratir el preu
del sòl i de les edificacions
f) Terminis per a l'execució de la
urbanització i, si s'escau, de l'edificació, i garanties que s'ofereixen.
g)
Altres compromisos quant a execució d'infraestructures i equipaments
comunitaris.
Article 178
Participació de la resta de propietats en la compensació per
concertació
178.1 La resta de finques de l'àmbit són objecte de
reparcel·lació i les persones propietàries de les indicades finques poden
comprometre la seva participació en l'execució del pla prestant les garanties
previstes en l'article 136.2 d'aquest Reglament o bé indicant la seva
preferència per la cessió de finques resultants en pagament de les indicades
despeses.
178.2 Quan no es produeix aquest compromís, és d'aplicació el que
estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament, d'acord amb el que, al respecte,
estableixin les bases de la concertació.
178.3 Sens perjudici de la seva
participació en el procés de tramitació dels instruments urbanístics, així com
de l'exercici de les accions legals que considerin procedents, les persones
propietàries que participen en l'execució del planejament tenen dret a:
a)
Rebre els seus solars urbanitzats, en proporció a l'aprofitament que els
correspongui d'acord amb la seva participació en l'àmbit, sempre i quan no sigui
aplicable el què estableix l'article 139.5 d'aquest Reglament.
b) Rebre
informació sobre el desenvolupament de l'actuació i, en especial, sobre les
despeses d'urbanització que han d'assumir.
c) Presentar suggeriments relatius
al desenvolupament de l'actuació, en especial pel que fa a l'execució de la
urbanització.
d) La correcta execució de la urbanització, podent a aquests
efectes presentar reclamacions davant l'administració actuant, que ha d'adoptar
la resolució corresponent, previ un tràmit d'audiència al subjecte titular de la
gestió urbanística integrada per un termini màxim de vint dies.
178.4 L'acord
pel qual s'aproven les bases o es resol la competència de projectes s'ha de
notificar a totes les persones propietàries de l'àmbit. A més, en el cas de les
persones propietàries que en el tràmit d'audiència s'hagin compromès a
participar en l'execució, en la mateixa notificació s'ha de concretar la quantia
de la garantia que han de prestar i s'ha d'establir el termini per a prestar-la,
que ha de ser, com a mínim, d'un mes. En cas de manca de prestació de la
garantia establerta en el termini fixat s'aplica el què estableix l'article
136.4 d'aquest Reglament.
Article 179
Concertació de la gestió urbanística integrada
179.1 Un cop aprovades les bases o, si escau, resolta
la competència de projectes, els subjectes propietaris que han formulat les
bases aprovades esdevenen titulars per concertació de la gestió urbanística
integrada. Amb aquests efectes, atorguen amb l'administració actuant el
contracte corresponent, d'acord amb les bases aprovades i de conformitat amb la
legislació aplicable sobre contractació de les administracions
públiques.
179.2 Quan la iniciativa de concertació comporta la redacció del
planejament derivat i aquest preveu diversos subsectors o polígons d'actuació,
la concertació de la gestió urbanística integrada ha d'anar referida a tots els
subsectors o polígons.
179.3 Quan els subjectes titulars per concertació de
la gestió urbanística integrada son més d'una persona física o jurídica, han de
constituir una junta de concertació. La constitució d'aquesta junta s'ha
d'ajustar a les determinacions que estableix l'article 191 d'aquest Reglament, i
no es pot dissoldre fins que no s'hagi produït el compliment total del contracte
per dur a terme la gestió urbanística integrada.
179.4 La selecció dels
contractistes i, si s'escau, la incorporació d'empreses urbanitzadores, ha de
garantir l'adjudicació o incorporació en les millors condicions per a la
comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic i, a aquests
efectes, s'exigeix la concurrència d'un mínim de tres ofertes.
Subsecció tercera
Modalitat de cooperació
Article 180
Participació de l'administració actuant i els subjectes propietaris en
lamodalitat de cooperació
180.1 En la modalitat de cooperació, correspon a
l'administració actuant la formulació del projecte de reparcel·lació, així com
l'execució de la urbanització. Això no obstant, les persones propietàries poden
formular el projecte dins del termini de 3 mesos establert en l'article 134.1.a)
de la Llei d'urbanisme, així com en qualsevol moment posterior si
l'administració actuant no l'hagués formulat.
180.2 Les persones propietàries
aporten les seves finques a la reparcel·lació i participen en el pagament de les
despeses d'urbanització en proporció als seus drets en la comunitat de
reparcel·lació.
Article 181
Quotes d'urbanització i supòsits d'impagament
181.1 L'administració actuant pot exigir el pagament
anticipat de les quotes d'urbanització per l'import corresponent a les despeses
previstes per als següents sis mesos.
181.2 L'administració actuant pot
concedir ajornaments de les quotes d'urbanització, en les mateixes condicions i
terminis que els establerts per la legislació aplicable per als deutes
tributaris.
181.3 En el supòsit d'impagament de les quotes d'urbanització,
l'administració actuant pot bé exigir el seu pagament per via de constrenyiment,
bé determinar el pagament mitjançant l'adjudicació al seu favor de finques
resultants, bé expropiar les finques la propietat de les quals incompleixi les
seves obligacions.
181.4 Les societats urbanístiques de capital íntegrament
públic, quan tinguin la condició d'administració actuant, poden adoptar els
acords de liquidació i la gestió de les quotes, d'acord amb allò establert al
compte de liquidació provisional.
Article 182
Execució de les obres d'urbanització
En la modalitat de cooperació correspon a
l'administració actuant l'execució de les obres d'urbanització. A aquests
efectes, és d'aplicació la legislació en matèria de contractació de les
administracions públiques.
Subsecció quarta
Modalitat de cooperació amb concessió de la gestió urbanística
integrada
Article 183
Adopció de la modalitat de concessió de la gestió urbanística
integrada
183.1 Quan és d'aplicació la modalitat de cooperació,
l'administració actuant pot adjudicar la gestió urbanística integrada. Aquesta
adjudicació es regeix per la legislació aplicable en matèria de contractació de
les administracions públiques i pel que estableix aquest Reglament.
183.2 En
el procediment d'adjudicació, els licitadors han de formular un projecte de
bases amb el contingut establert a l'article 175 d'aquest Reglament i en
compliment dels criteris que, si s'escau, hagi establert l'administració actuant
en la convocatòria de la licitació.
183.3 Un cop finalitzat el termini de
presentació de projectes, aquests se sotmeten a audiència de les persones
propietàries de l'àmbit, a fi que aquestes puguin proposar suggeriments i
millores, així com comprometre la seva participació en l'execució del
planejament, en els termes establerts a l'article 136.2 d'aquest
Reglament.
183.4 En la valoració dels projectes de bases s'han d'aplicar els
criteris establerts en l'article 177.2 d'aquest Reglament, els quals han de ser
degudament contemplats en la convocatòria de la licitació, mitjançant la
determinació dels corresponents barems, d'acord amb la legislació aplicable en
matèria de contractació de les administracions públiques.
183.5 La resolució
de la licitació pública pot consistir en declarar-la deserta o bé en
l'adjudicació de la concessió de la gestió urbanística integrada al participant
que hagi obtingut la major puntuació. Tanmateix, l'administració actuant també
pot condicionar l'adjudicació a l'acceptació de les prescripcions que es puguin
establir en aplicació del que estableix l'article 176.3 d'aquest
Reglament.
183.6 La resolució de la licitació pública s'ha de notificar a
totes les persones propietàries de l'àmbit i, en el cas de les persones
propietàries que en el tràmit d'audiència s'hagin compromès a participar en
l'execució, en la mateixa notificació s'ha de concretar la quantia de la
garantia que han de prestar, i s'ha d'establir el termini per a prestar-la, que
ha de ser, com a mínim, d'un mes. Quan no es garanteix la participació és
d'aplicació el què estableix l'article 136.4 d'aquest Reglament, d'acord amb el
què prevegin les bases que han donat lloc a l'adjudicació.
183.7
L'adjudicació dóna lloc a l'atorgament del contracte corresponent, d'acord amb
les bases formulades i les prescripcions que s'hagin pogut establir en
l'adjudicació i de conformitat amb la legislació aplicable sobre contractació de
les administracions públiques.
183.8 Durant el procés d'execució de l'àmbit,
les persones propietàries poden exercir els drets i facultats que estableix
l'article 178.3 d'aquest Reglament.
Subsecció cinquena
Execució dels àmbits declarats sectors d'urbanització
prioritària
Article 184
Declaració d'un àmbit com a sector d'urbanització prioritària
184.1 La proposta de declaració de sector
d'urbanització prioritària s'ha d'exposar al públic durant un mes a partir de la
publicació de l'acord i notificar personalment a les persones interessades, a fi
i efecte que al·leguin el que considerin oportú.
184.2 La documentació que ha
de contenir la proposta de declaració del sector d'urbanització prioritària és,
com a mínim, la següent:
a) El plànol d'emplaçament a escala 1:5.000.
b)
La delimitació de l'àmbit sobre cartografia topogràfica digital a escala 1:1.000
com a mínim, amb la representació gràfica de l'estat físic dels terrenys i la
delimitació de les finques.
c) La llista de les propietats incloses en la
delimitació i de llurs titulars.
d) La descripció dels béns i dels drets dins
l'àmbit delimitat.
e) La determinació de l'administració actuant, amb informe
favorable d'aquesta si és diferent de l'organisme que ha formulat la proposta de
declaració.
f) La memòria justificativa de l'actuació.
184.3 Perquè els
terrenys puguin ser declarats d'urbanització prioritària cal que ni les
edificacions ni l'obra urbanitzadora existent, per la seva importància, pel seu
estat d'ocupació o pels usos existents, no obstaculitzin la gestió immediata del
sector.
184.4 L'acord de declaració d'àmbit de sector d'urbanització
prioritària s'ha de notificar a les persones propietàries de les finques
incloses dins la delimitació, s'ha de publicar al diari oficial corresponent i
se n'ha de fer l'assentament corresponent al Registre de la propietat.
La
notificació als particulars ha d'advertir de les conseqüències de l'incompliment
de les obligacions que estableix l'article 138 de la Llei d'urbanisme.
184.5
El sistema d'actuació en els sectors d'urbanització prioritària ha de ser el de
reparcel·lació, en la modalitat de cooperació. Si el planejament derivat
s'hagués aprovat definitivament amb anterioritat a la declaració de sector
d'urbanització prioritària, aquesta declaració comporta la modificació del
sistema o de la modalitat d'actuació si en fos un altre.
Els àmbits dels
sectors d'urbanització prioritària han de constituir un únic polígon d'actuació
urbanística. Si el planejament derivat aprovat abans de la declaració conté més
d'un polígon d'actuació urbanística, la declaració comporta l'estructuració de
l'àmbit com un únic polígon.
Article 185
Pròrroga del termini per executar les obres d'urbanització
bàsiques
185.1 El termini establert, d'acord amb l'article 142
de la Llei d'urbanisme, per a l'execució de les obres d'urbanització bàsiques
d'un sector es pot prorrogar per acord de l'administració que el va
declarar.
185.2 L'administració actuant ha de sol·licitar, si s'escau,
l'atorgament de la pròrroga abans de la finalització del termini d'execució de
l'obra urbanitzadora bàsica. Si la sol·licitud no es resol expressament en el
termini d'un mes, s'entén atorgada per silenci. Aquesta pròrroga només es pot
atorgar una vegada.
Article 186
Efectes de l'incompliment de les obligacions d'urbanitzar i
d'edificar
186.1 Les persones propietàries de terrenys o les
empreses o organismes que costegin les obres d'urbanització estan obligats a
dipositar, en el termini d'un mes comptat des de la data del requeriment, les
quantitats a compte de l'obra urbanitzadora a fer en els sis mesos
següents.
186.2 La manca de pagament de les despeses d'urbanització dóna lloc
a la declaració d'incompliment de l'obligació d'urbanitzar.
La declaració
d'incompliment l'acorda l'administració actuant a la vista de la certificació de
descobert i amb l'audiència prèvia de la persona interessada amb advertiment
exprés dels efectes que produeix. Aquesta declaració s'ha de comunicar a la
persona interessada en el termini màxim de deu dies des de la seva
adopció.
186.3 Sempre que les obres d'urbanització no estiguin totalment
acabades, la llicència d'edificació s'ha d'atorgar condicionada d'acord amb el
que estableix l'article 237 d'aquest Reglament.
186.4 Si les obres
d'edificació no s'inicien dins del termini que preveu l'article 143.1 de la Llei
d'urbanisme, o si no s'acaben en el termini establert per la llicència, s'ha de
declarar l'incompliment de l'obligació d'edificar.
La declaració
d'incompliment de l'obligació d'edificar l'ha d'acordar l'ajuntament en el terme
del qual radiqui la finca i, si aquest no inicia el procediment assenyalat en el
paràgraf següent en el termini d'un mes, ho ha de fer per subrogació, i un cop
requerit l'ajuntament, la Direcció General d'urbanisme.
186.5 L'expedient per
a declarar l'incompliment de l'obligació d'edificar s'ha de tramitar d'acord amb
les normes següents:
a) La incoació es notifica en el termini de vuit dies a
la persona propietària de la finca, a les persones arrendatàries, els llogaters
o els ocupants d'aquesta, i, a més, a les persones titulars dels drets reals i
de les situacions jurídiques inscrites o anotades al Registre de la
propietat.
b) Dins dels quinze dies següents a la notificació, les persones
interessades poden al·legar davant l'ajuntament el que considerin convenient, i
poden aportar o proposar les proves oportunes.
c) Transcorregut el termini de
reclamacions i practicades les proves que s'hagin declarat pertinents, l'òrgan
competent de l'ajuntament, amb l'informe previ dels serveis jurídics i tècnics,
ha d'acordar la resolució que correspongui.
d) En tot cas, l'acord ha de ser
notificat a la persona propietària i a les altres persones interessades i
comunicat a la Direcció General d'urbanisme.
186.6 L'administració actuant,
un cop declarat l'incompliment de l'obligació d'urbanitzar, pot optar, en el
termini de dos mesos, per exigir les quotes per la via de constrenyiment, per
l'expropiació forçosa dels terrenys o per l'alienació forçosa d'aquests. En cas
que es declari l'incompliment de l'obligació d'edificar, es pot optar per
l'adopció d'aquestes dues darreres mesures.
Si en el termini de dos mesos
l'administració no opta per l'adopció de cap de les mesures previstes, ha
d'iniciar els tràmits per a l'adjudicació dels terrenys mitjançant l'alienació
forçosa, fent la valoració prèvia assenyalada en l'article 140.2 de la Llei
d'urbanisme.
186.7 Si l'administració actuant opta per l'expropiació o per
l'alienació forçosa, cal formular, tramitar i aprovar el projecte de taxació
conjunta, si no s'havia aprovat amb anterioritat. En el cas d'expropiació,
l'administració actuant pot ocupar les finques una vegada aprovat definitivament
aquest projecte de taxació conjunta.
186.8 En cas que l'administració actuant
opti per l'alienació forçosa, aquesta se subjecta a les regles següents:
a)
Al procediment d'alienació forçosa no s'hi poden presentar les persones
propietàries dels terrenys que hagin incomplert l'obligació de costejar les
despeses d'urbanització.
b) Dins el termini dels vuit dies següents a la data
de notificació de l'acord d'inici dels tràmits d'alienació forçosa d'una finca,
el seu propietari o propietària en pot sol·licitar la venda voluntària. Si
l'administració actuant accepta la proposta, l'acord de venda s'ha de fer en
escriptura pública en el termini de tres mesos i haurà de constar-hi l'obligació
per part de la persona adquirent de pagar les quotes que es deuen en el termini
màxim de quinze dies i d'iniciar les obres d'edificació en el termini màxim de
sis mesos.
En el supòsit que en el termini assenyalat no es formalitzi
l'escriptura pública de compravenda o bé que es formalitzi sense incorporar les
obligacions assenyalades en el paràgraf anterior, l'expedient d'alienació
forçosa continuarà tramitant-se.
c) L'incompliment per part de la persona
adquirent de l'obligació de pagar les quotes que es deuen en el termini
assenyalat donarà lloc a l'expropiació de la finca.
186.9 Les persones
adjudicatàries de les subhastes o concursos també han d'iniciar les obres
d'edificació en el termini dels sis mesos següents a la data d'adjudicació
definitiva dels terrenys, sempre que el projecte de reparcel·lació sigui ferm en
via administrativa.
Secció tercera
Entitats urbanístiques col·laboradores
Subsecció primera
Disposicions generals
Article 187
Entitats urbanístiques col·laboradores. Definició, tipus i normativa
aplicable
187.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores
integren persones propietàries de finques compreses en un polígon d'actuació
urbanística, així com les persones titulars d'aprofitament urbanístic a què es
refereix l'article 216 d'aquest Reglament, i es constitueixen per tal de
participar en la gestió urbanística de l'àmbit en els termes establerts per
l'ordenament jurídic.
També poden formar part de les entitats urbanístiques
col·laboradores les empreses urbanitzadores que hagin de participar en la gestió
del polígon d'actuació urbanística, així com els ens públics en tant que
titulars dominicals de finques incloses en el polígon.
187.2 Són entitats
urbanístiques col·laboradores:
a) Les juntes de compensació, en la modalitat
del compensació bàsica del sistema de reparcel·lació.
b) Les juntes de
concertació, en la modalitat de compensació per concertació del sistema de
reparcel·lació.
c) Les associacions administratives de cooperació, en la
modalitat de cooperació del sistema de reparcel·lació.
d) Les juntes de
conservació.
187.3 Així mateix es poden constituir entitats urbanístiques
col·laboradores provisionals.
187.4 Les entitats urbanístiques
col·laboradores es regeixen per la Llei d'urbanisme, per aquest Reglament, i
pels seus estatuts o regles de funcionament, així com per les disposicions
relatives al funcionament dels òrgans administratius col·legiats contingudes en
la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i del
procediment administratiu comú.
Article 188
Naturalesa jurídica de les entitats urbanístiques
col·laboradores
188.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores tenen
naturalesa administrativa, personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al
compliment dels seus fins.
188.2 Les entitats urbanístiques col·laboradores
adquireixen personalitat jurídica en fer-ne la inscripció en el Registre
d'entitats urbanístiques col·laboradores de la Direcció General d'urbanisme, en
els termes regulats en l'article 192 d'aquest Reglament.
188.3 L'àmbit de les
entitats urbanístiques col·laboradores és el del polígon d'actuació urbanística
que desenvolupen.
Article 189
Funcions de les entitats urbanístiques col·laboradores
189.1 Les juntes de compensació formulen el projecte de
reparcel·lació i, si s'escau, el projecte d'urbanització, i gestionen i executen
la urbanització completa del polígon d'actuació urbanística que
desenvolupen.
189.2 Les juntes de concertació formulen el projecte de
reparcel·lació, i gestionen i executen la urbanització completa del polígon
d'actuació urbanística, de conformitat amb les bases de la concertació que hagin
estat aprovades per l'administració actuant.
A més, si les bases de la
concertació així ho estableixen, redacten la corresponent figura de planejament
urbanístic i el projecte d'urbanització.
189.3 Les associacions
administratives de cooperació poden exercir totes les funcions que siguin
necessàries per tal de col·laborar amb l'administració actuant o amb el
concessionari o concessionària de la gestió urbanística integrada en l'execució
del polígon d'actuació, com ara les següents:
a) Formular el projecte de
reparcel·lació.
b) Formular el projecte d'urbanització.
c) Formular a
l'administració actuant suggeriments en relació a l'execució del polígon
d'actuació de què es tracti.
d) Auxiliar l'administració en la vigilància de
l'execució de les obres i adreçar-s'hi denunciant els defectes que s'observin i
proposant mesures per al desenvolupament més correcte de les obres.
e)
Col·laborar amb l'administració per cobrar les quotes d'urbanització.
f)
Examinar el destí atorgat a la inversió de les quotes d'urbanització, formulant
davant de l'administració actuant les objeccions oportunes.
189.4 Les juntes
de conservació tenen les funcions relatives a la conservació de les obres
d'urbanització i al manteniment de les dotacions i instal·lacions dels serveis
públics, en els termes que estableixi el planejament urbanístic o el conveni que
celebrin amb l'ajuntament i l'altra administració actuant, si s'escau.
Article 190
Constitució de les juntes de compensació, de les associacions
administrativesde cooperació i de les juntes de conservació
190.1 Una vegada aprovats definitivament els estatuts
i, si s'escau, les bases d'actuació, de conformitat amb el procediment previst
per l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, l'administració actuant n'ha
d'ordenar la publicació al diari oficial que correspongui i ho ha de notificar
individualitzadament a les persones propietàries perquè puguin manifestar la
seva decisió d'adherir-se a la futura entitat durant el termini de 15 dies,
informant-ne l'ajuntament, en cas que no sigui l'administració actuant.
En el
cas de les juntes de compensació, la notificació ha d'advertir les persones
propietàries de les conseqüències de la manca d'adhesió a l'entitat, de
conformitat amb el que estableixin les bases d'actuació.
190.2 La constitució
de l'entitat es porta a terme mitjançant document públic atorgat per les
persones propietàries que hagin pres vàlidament la iniciativa o bé que s'hi
hagin adherit en els terminis que estableix aquest Reglament, i les empreses
urbanitzadores, si escau. De la constitució se'n dóna compte a la resta de
persones propietàries afectades, per tal que puguin adherir-s'hi mitjançant un
escrit adreçat al notari o fedatari que hagi autoritzat l'escriptura o document
públic de constitució, a fi que protocol·litzi o incorpori les adhesions que es
rebin.
190.3 El document públic de constitució de les entitats urbanístiques
col·laboradores ha d'incloure el següent:
a) La relació de les persones
propietàries i, si escau, de les empreses urbanitzadores, i la relació de les
finques incloses en el polígon d'actuació urbanística, especificant els
percentatges de participació en funció de la superfície de terrenys aportada. En
aquestes relacions s'han de fer constar les dades identificatives i les adreces
de les persones o entitats, així com les descripcions i dades registrals de les
finques.
b) L'acord de constitució.
c) Les persones designades per ocupar
els càrrecs de l'òrgan rector.
190.4 El document públic de constitució ha de
ser lliurat a l'administració actuant, que ha d'adoptar l'acord d'aprovació de
constitució de l'entitat en el termini màxim d'un mes a comptar des de l'endemà
de la recepció del document públic i designar la persona que la representa en
l'entitat. També se n'ha de lliurar una còpia a l'ajuntament, en cas que no
sigui l'administració actuant, perquè designi la persona que el
representa.
En el supòsit que l'administració actuant no resolgui en el
termini esmentat, l'escriptura de constitució s'entén aprovada per silenci
administratiu positiu. Si l'ajuntament no ha designat una persona que el
representi , s'entén atorgada aquesta condició a l'alcalde o alcaldessa del
municipi. Si l'administració actuant altra que l'ajuntament no designa cap
persona representant, s'entén representada per qui legalment tingui atribuïda la
seva representació.
Article 191
Constitució de les juntes de concertació
191.1 Les juntes de concertació es poden constituir un
cop aprovades les bases de la concertació per l'administració actuant,
mitjançant document públic que expressi el seu domicili, les regles de
funcionament relatives a la forma de convocatòria dels seus membres, el règim
d'adopció d'acords i les facultats dels seus òrgans. També s'ha d'expressar si,
d'acord amb les bases, s'admet la possibilitat que s'incorporin com a membres de
l'entitat la resta de persones propietàries de l'àmbit d'actuació
urbanística.
191.2 Al document de constitució de l'entitat cal adjuntar els
documents següents: la llista de persones propietàries que han concertat la
gestió urbanística integrada i les seves adreces, les dades registrals de les
seves finques, com a mínim, i les superfícies respectives, expressant la
proporció entre la superfície de les seves finques i la superfície total de
l'àmbit de desenvolupament urbanístic; descripció de l'àmbit; i les persones
designades per a ocupar el càrrec de president o presidenta i, si escau, els
altres òrgans de govern i administració.
191.3 El document públic de
constitució es presenta davant de l'administració actuant, que ha d'adoptar
l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat, si és procedent, en el
termini d'un mes. Transcorregut aquest termini sense que l'administració hagi
resolt s'entén que l'aprovació s'ha atorgat per silenci administratiu.
191.4
L'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat ha de ser publicat en el
diari oficial que correspongui. Si el títol constitutiu preveu la possibilitat
d'adhesió de la resta de persones propietàries, se'ls ha de notificar aquest
acord, amb indicació de la referida possibilitat.
Article 192
Inscripció de les entitats urbanístiques col·laboradores
192.1 Aprovada la constitució, l'administració
urbanística actuant competent, per conducte de l'ajuntament, ha de comunicar-ho
al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores, als efectes de la seva
inscripció. A aquesta comunicació s'hi ha d'adjuntar la documentació
següent:
a) Un exemplar dels estatuts i, si s'escau, de les bases d'actuació
o de la concertació de l'entitat urbanística col·laboradora.
b) Còpia
autoritzada del document públic de constitució de l'entitat.
c) Certificat de
l'acord d'aprovació de la constitució adoptat per l'administració actuant.
d)
Certificat municipal que acrediti l'executivitat del planejament d'aplicació, i
el sistema i la modalitat d'actuació.
e) Plànol d'emplaçament i àmbit del
polígon d'actuació urbanística on l'entitat urbanística col·laboradora ha de
desenvolupar la seva activitat.
f) Certificat municipal que acrediti que el
plànol a què fa referència la lletra anterior correspon amb el polígon
d'actuació urbanística aprovat.
g) Certificat de l'acord de designació de la
persona representant de l'ajuntament i de l'altra administració urbanística
actuant, si s'escau, en l'entitat urbanística col·laboradora.
192.2 Si
transcorre el termini per a que l'administració actuant adopti l'acord
d'aprovació de la constitució de l'entitat i es produeixen els efectes del
silenci positiu, la comunicació al Registre d'entitats urbanístiques
col·laboradores als efectes de la inscripció de l'entitat pot portar-la a terme
el seu president o presidenta, adjuntant-hi els documents relacionats en les
lletres a), b) i e) de l'apartat anterior d'aquest article. És suficient, per
acreditar la producció dels efectes del silenci positiu en relació a l'aprovació
de la constitució de l'entitat, la presentació davant el Registre del
corresponent certificat de l'administració actuant, o bé l'acreditació que el
mateix s'ha sol·licitat, i la manifestació que han transcorregut més de 15 dies
des de la sol·licitud sense que l'òrgan competent l'hagi expedit.
192.3 La
comunicació al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores als efectes de
la inscripció de l'entitat la pot portar a terme també el seu president o
presidenta o la persona competent d'acord amb els estatuts o regles de
funcionament de l'entitat, en cas que l'administració urbanística actuant no
procedeixi conforme al que estableix l'apartat 1 d'aquest article en el termini
màxim d'un mes des de la notificació de l'acord d'aprovació de la constitució de
l'entitat al seu president o presidenta.
192.4 El Registre d'entitats
urbanístiques col·laboradores ha de notificar la inscripció de l'entitat al
president o presidenta de la mateixa i a l'ajuntament i a l'altra administració
actuant, si s'escau, en el termini màxim d'un mes des de la presentació de la
documentació requerida per a la seva inscripció, sens perjudici de les
interrupcions que puguin produir-se per raó de l'esmena de defectes. Si
transcorregut l'esmentat termini no s'ha portat a terme la referida notificació,
s'entén que l'entitat ha adquirit personalitat jurídica.
192.5 Han de
comunicar-se al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores els
nomenaments i cessaments de les persones que ocupen els diferents càrrecs de
l'entitat, així com la modificació dels seus estatuts, que ha de ser aprovada
per l'administració urbanística actuant.
Article 193
Acords de les entitats urbanístiques col·laboradores
193.1 Els actes i contractes celebrats abans de la
inscripció de l'entitat urbanística col·laboradora en el Registre s'ajusten al
règim establert per la legislació aplicable en matèria de societats anònimes
sobre societats en formació.
193.2 L'adopció d'acords per part de les
assemblees generals de les juntes de compensació i de les juntes de conservació
es fa en funció dels drets de cada membre, llevat d'acord unànime en un altre
sentit. En situacions de proindivís han de nomenar una sola persona
representant, i en cas d'usdefruit, aquesta persona representant és la titular
de la nua propietat. L'adopció d'acords requereix el vot favorable dels membres
que assisteixin a la sessió corresponent de l'òrgan col·legiat que representin
la majoria dels seus drets.
Abans de l'aprovació del projecte de
reparcel·lació, els drets són proporcionals, en defecte d'acord unànime al
respecte, a la superfície de les finques aportades i, posteriorment, al valor de
les finques adjudicades.
193.3 Les assemblees generals de les associacions
administratives de cooperació adopten els seus acords en funció dels drets de
cada membre, de conformitat amb les regles contingudes en l'apartat anterior
d'aquest article, o bé per majoria dels seus membres que exerceixen el vot
personal, si així s'estableix en els estatuts.
193.4 Els òrgans col·legiats
d'administració de les juntes de compensació, de les associacions
administratives de cooperació i de les juntes de conservació adopten els seus
acords per la majoria d'assistents, que exerceixen el vot personal, llevat que
els estatuts fixin regles de ponderació del vot.
193.5 Els quòrums que
recullen els apartats anteriors d'aquest article per a l'adopció d'acords
s'entenen fixats sense perjudici del que disposin a aquest respecte els estatuts
de l'entitat, que poden establir quòrums reforçats per a determinades
matèries.
193.6 El règim d'adopció d'acords dels òrgans col·legiats de les
juntes de concertació és el que s'estableix en les seves regles de funcionament
i, en defecte d'aquestes, el què estableix la legislació aplicable sobre
funcionament dels òrgans administratius col·legiats.
193.7 Els estatuts de
les entitats urbanístiques col·laboradores poden exigir, per a l'exercici del
dret de vot, que les persones propietàries estiguin al corrent en el pagament de
les quotes vençudes, llevat que les hagin impugnat i n'hagin garantit el
pagament o bé que l'hagin consignat notarialment o judicialment. En aquests
supòsits, l'acta de la sessió ha de reflectir les persones propietàries privades
del dret de vot; tant aquestes persones propietàries com les seves quotes de
participació no es computen als efectes d'assolir les majories que
calgui.
193.8 Els acords de caràcter administratiu que adoptin els òrgans de
les entitats urbanístiques col·laboradores poden ser impugnats en alçada davant
l'administració actuant respectiva.
Article 194
Transmissió de la condició de membre de l'entitat urbanística
col·laboradora.Certificació sobre l'estat de deutes
194.1 La transmissió de la titularitat que fonamenti la
pertinença a qualsevol de les entitats urbanístiques col·laboradores implica la
subrogació en els drets i obligacions del causant, i s'entén que la persona
adquirent s'incorpora a l'entitat des del moment de la transmissió substituint
el seu causant.
194.2 Als efectes del que disposa l'apartat anterior, en
l'escriptura pública d'alienació el transmetent ha de manifestar expressament
que està al corrent del pagament de les quotes aprovades i notificades per
l'entitat, tant ordinàries com extraordinàries, que hagin vençut, o bé ha
d'expressar les que deu, i ho ha d'acreditar aportant en l'acte de formalització
de l'escriptura una certificació sobre l'estat de deutes amb la comunitat
coincident amb la seva declaració, llevat que hagi estat exonerat expressament
d'aquesta obligació per la persona adquirent.
Article 195
Dissolució de les entitats urbanístiques col·laboradores
195.1 La dissolució de les entitats urbanístiques
col·laboradores es produeix pel compliment de les finalitats per les quals van
ser creades i requereix, en tot cas, acord de l'ajuntament o de l'altra
administració urbanística actuant competent.
195.2 No procedeix l'aprovació
de la dissolució de l'entitat mentre no consti el compliment de les obligacions
que estiguin pendents, ni quan aquesta tingui procediments judicials pendents de
sentència ferma.
195.3 Acordada la dissolució, l'òrgan rector de l'entitat es
transforma en òrgan de liquidació per fer front al pagament dels deutes i al
cobrament d'ingressos pendents i per a la distribució del romanent, si escau,
d'acord amb el que preveuen els estatuts o les regles de funcionament.
Article 196
Les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals
196.1 Les entitats urbanístiques col·laboradores
provisionals es constitueixen amb l'objecte d'impulsar les tramitacions
necessàries per a portar a terme el desenvolupament urbanístic de l'àmbit de
planejament o el polígon d'actuació respectiu. A aquests efectes, poden:
a)
Formular el planejament derivat, i instar-ne la tramitació.
b) Elaborar un
projecte de bases amb la finalitat d'instar la concertació de la gestió
urbanística integrada de l'àmbit.
c) Formular els projectes d'urbanització i
de reparcel·lació, amb la finalitat d'instar-ne la tramitació, bé constituint-se
en junta de compensació definitiva, si integra persones propietàries que
representen més del 50% de la superfície del polígon d'actuació, bé impulsant la
concertació de la gestió urbanística integrada i constituint-se en junta de
concertació, si s'escau.
d) Impulsar la constitució definitiva d'una
associació administrativa de cooperació o d'una junta de conservació.
e)
Instar el canvi de la modalitat de cooperació a compensació, d'acord amb el què
estableix l'article 129.3 d'aquest Reglament.
196.2 Poden prendre la
iniciativa per constituir una entitat urbanística col·laboradora provisional les
persones propietàries de finques la superfície de les quals representi més del
25% de la superfície total compresa en un polígon d'actuació o en un sector de
planejament derivat.
196.3 El document públic de constitució de les entitats
urbanístiques col·laboradores provisionals ha d'expressar la seva durada, el
domicili, les regles de funcionament relatives a la forma de convocatòria dels
seus membres, el règim d'adopció d'acords, i les facultats del president o
presidenta i, si escau, de la gerència. També s'ha d'expressar si s'admet la
possibilitat que s'incorporin com a membres de l'entitat constituïda
provisionalment la resta de persones propietàries de l'àmbit d'actuació
urbanística.
196.4 Al document de constitució de l'entitat urbanística
provisional cal adjuntar els documents següents: la llista de persones
propietàries que constitueixen l'entitat provisional i les seves adreces, les
dades registrals de les seves finques, com a mínim, i les superfícies
respectives, expressant la proporció entre la superfície de les seves finques i
la superfície total de l'àmbit de desenvolupament urbanístic; descripció de
l'àmbit; i les persones designades per a ocupar el càrrec de president o
presidenta i, si escau, la gerència.
196.5 El document públic de constitució
es presenta davant de l'administració urbanística actuant competent que ha
d'adoptar l'acord d'aprovació de la constitució de l'entitat urbanística
col·laboradora provisional, si és procedent, en el termini d'un mes.
Transcorregut aquest termini sense que l'administració hagi resolt s'entén que
l'aprovació s'ha atorgat per silenci administratiu.
196.6 L'acord d'aprovació
de la constitució de l'entitat urbanística provisional ha de ser publicat en el
diari oficial que correspongui, amb indicació de la possibilitat d'adhesió de la
resta de persones propietàries, si el títol constitutiu així ho preveu.
196.7
Aprovada la constitució, la inscripció de l'entitat al Registre d'entitats
urbanístiques col·laboradores segueix el procediment previst en l'article 192
d'aquest Reglament. La documentació necessària per a la seva inscripció és la
relacionada en l'apartat 4 del present article.
196.8 Les entitats
urbanístiques col·laboradores provisionals es dissolen si es dóna alguna de les
circumstàncies següents:
a) Que es transformin en entitats urbanístiques
col·laboradores constituïdes definitivament, seguint el procediment previst en
els articles 190 o 191 d'aquest Reglament, segons s'escaigui.
b) Que es
presentin a tràmit uns estatuts i bases d'actuació, promoguts per altres
persones propietàries que representin la superfície suficient per a tenir la
iniciativa, en el cas de la modalitat de compensació bàsica.
c) Que hagin
estat aprovades unes bases de concertació formulades per altres persones
propietàries que representin la superfície suficient per instar-ne la
tramitació, en la modalitat de compensació per concertació.
d) Que es
presentin a tràmit uns estatuts promoguts per persones propietàries que
representen més superfície que la representada pels membres de l'entitat
provisional, en els casos de junta de conservació i d'associació administrativa
de cooperació.
e) Que fineixi el termini pel qual van ser constituïdes, si
escau.
196.9. En cas que les gestions portades a terme per l'entitat
urbanística col·laboradora provisional serveixin efectivament per a la
constitució definitiva de l'entitat, les despeses pagades pels promotors i
degudament justificades s'integren en les despeses d'urbanització que regula
l'article 114 de la Llei d'urbanisme.
Subsecció segona
Les juntes de compensació
Article 197
Estatuts de les juntes de compensació
Els estatuts de les juntes de compensació han
d'incloure, com a mínim, les dades següents:
a) Nom, domicili, objecte i
finalitats.
b) L'ajuntament i, si escau, l'altra administració urbanística
actuant, sota la tutela o intervenció dels quals, respectivament, actua la junta
de compensació.
c) Expressió del polígon d'actuació que constitueix el seu
àmbit territorial.
d) Condicions o requisits per incorporar-se a la junta de
compensació, que no poden ser més gravosos per a unes persones propietàries que
per a altres. Les persones cotitulars d'una finca o dret han de designar una
única persona per a l'exercici de les seves facultats com a membre de la junta,
responent solidàriament davant de la junta de totes les obligacions que derivin
de la seva condició. Si no designen cap persona representant en el termini que
s'assenyali per a aquest efecte, el nomena l'administració actuant. En cas
d'usdefruit la representació correspon a la persona nua propietària.
Quan les
finques pertanyin a menors d'edat o a persones que tenen limitada la capacitat
d'obrar, estan representats en la junta de compensació per llurs representants
legals.
e) Condicions o requisits perquè les empreses urbanitzadores
s'incorporin a la junta de compensació, de conformitat amb el què preveu
l'article 171.4 d'aquest Reglament, si es preveu expressament la possibilitat de
la seva participació.
Aquestes empreses estan representades en la junta de
compensació per una única persona.
f) Òrgans de govern i d'administració i,
si escau, de gerència, manera de designar-los i facultats de cadascun.
Com a
mínim, s'ha de preveure un òrgan col·legiat de govern del qual formin part tots
els membres, un president o presidenta i un secretari o secretària.
g)
Requisits de la convocatòria dels òrgans de govern i d'administració, requisits
i forma d'adopció dels acords, quòrum mínim i manera de computar-se els vots,
que ha de ser proporcional als drets de cadascuna de les propietats, llevat
d'acord unànime en un altre sentit.
h) Drets i obligacions dels seus
membres.
i) Mitjans econòmics i regles per a l'exacció de les aportacions que
es puguin acordar amb caràcter ordinari o extraordinari.
j) Expressió dels
recursos que, d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, siguin
procedents contra els acords de la junta.
k) Regles sobre la dissolució i
liquidació de la junta de compensació.
Article 198
Bases d'actuació de les juntes de compensació
198.1 Les bases d'actuació poden incloure les
determinacions següents:
a) Criteris del projecte de reparcel·lació, quan no
siguin els previstos en la Llei d'urbanisme i aquest Reglament, i s'estableixin
per acord de totes les persones propietàries del polígon d'actuació
urbanística.
b) Criteris de valoració de drets reals sobre les finques,
servituds predials i drets personals que puguin estar constituïts sobre les
finques.
c) Criteris de valoració d'edificacions, obres, plantacions i
instal·lacions que s'hagin d'enderrocar.
d) Criteris de selecció de les
empreses urbanitzadores que es puguin incorporar a la junta de compensació, i
per valorar les aportacions de les mateixes, d'acord amb el què estableix
l'article 141.1 d'aquest Reglament.
e) Procediment per contractar l'execució
de les obres d'urbanització i, si escau, les d'edificació de les finques de
resultat adjudicades a la junta, així com els criteris per a la selecció dels
contractistes que garanteixin l'adjudicació en les millors condicions per a la
comunitat de reparcel·lació des del punt de vista tècnic i econòmic.
f)
Actuacions a dur a terme amb relació a les persones propietàries que no
s'adhereixin a la junta de compensació, amb especificació de si es preveu
l'expropiació o el pagament de les despeses d'urbanització amb terrenys, així
com les que s'han de dur a terme en relació amb els membres de la junta de
compensació que no compleixin les seves obligacions, d'acord amb el què
estableix l'article 136.6 d'aquest Reglament.
g) Regles per valorar els
immobles que es construeixin quan la junta estigui facultada per edificar, i
criteris per a la fixació del preu de venda a terceres persones.
h) Forma i
terminis en què les persones propietàries de terrenys o titulars d'altres drets
han de fer aportacions en metàl·lic per al pagament de les quotes d'urbanització
i per atendre el sosteniment i el funcionament de l'entitat.
i) Regles per a
la distribució de beneficis i pèrdues.
j) Forma i terminis de pagament de les
quotes de conservació, fins a la recepció de les obres d'urbanització per part
de l'ajuntament.
198.2 Les bases d'actuació poden incloure, a més, les
determinacions complementàries que es considerin adients per a la correcta
execució del sistema i de les obres d'urbanització, fins i tot assenyalant les
característiques tècniques mínimes que s'han de recollir en els projectes de les
obres pressupostades que es redactin. En qualsevol cas, han d'incloure les
determinacions de l'apartat anterior que siguin necessàries en congruència amb
la naturalesa de l'actuació.
Subsecció tercera
Les juntes de concertació
Article 199
Les juntes de concertació
Les juntes de concertació es regeixen, quant al seu
funcionament, per les regles que fixi el seu document constitutiu, i actuen de
conformitat amb el que es disposi en les bases per a la concertació aprovades
per l'administració urbanística actuant.
Subsecció quarta
Les associacions administratives de cooperació
Article 200
Associacions administratives de cooperació. Estatuts
200.1 Les associacions administratives de cooperació
són de caràcter voluntari, es constitueixen a instància dels particulars o de
l'administració urbanística actuant, i només se'n pot constituir una per cada
polígon d'actuació.
200.2 Els estatuts de les associacions administratives de
cooperació han de contenir les mateixes circumstàncies enunciades a l'article
197 d'aquest Reglament, amb les peculiaritats derivades de les funcions que els
són pròpies.
Subsecció cinquena
Les juntes de conservació
Article 201
Supòsits d'obligatorietat de conservació de les obres
d'urbanització
201.1 Quan el deure de conservació de les obres
d'urbanització recaigui sobre les persones propietàries compreses en un polígon
d'actuació urbanística en virtut de les determinacions del planejament, aquestes
es poden constituir en junta de conservació per al compliment de les obligacions
derivades del referit deure.
201.2 En el supòsit a què es refereix l'apartat
anterior, si les persones propietàries no es constitueixen en junta de
conservació, l'administració actuant conserva les obres d'urbanització a llur
càrrec, tot exigint-los les corresponent quotes de conservació. També s'exigeix
el pagament de quotes de conservació a les persones propietàries que no s'hagin
adherit a la junta de conservació constituïda.
201.3 En cas d'incompliment de
l'obligació de conservar les obres d'urbanització, l'administració actuant pot
aplicar l'execució subsidiària, amb la declaració prèvia d'incompliment de la
referida obligació.
Article 202
Supòsits d'assumpció voluntària del deure de conservació de les
obresd'urbanització
202.1 Si el planejament urbanístic no estableix
l'obligació de les persones propietàries de conservar les obres d'urbanització,
la constitució de les juntes de conservació exigeix, prèviament o simultània,
l'atorgament d'un conveni amb l'ajuntament.
202.2 El conveni ha d'establir
les funcions de la junta de conservació, el termini de vigència i les condicions
de lliurament a l'ajuntament, al venciment del termini, de les obres,
instal·lacions i serveis, que han constituït l'objecte dels deures de
conservació, a més dels altres aspectes que es considerin adients.
El conveni
s'ha de sotmetre a la publicitat que correspon als estatuts de la junta de
conservació projectada.
202.3 El deure de conservació només l'assumeixen les
persones propietàries que s'incorporin a la junta de conservació que es
constitueixi.
Article 203
Estatuts de les juntes de conservació
203.1 Els estatuts de la junta de conservació han de
contenir les precisions que preveu l'article 197 d'aquest Reglament, amb les
peculiaritats que calgui atès el seu objecte social i les seves funcions.
L'abast dels deures de conservació el determina el planejament, o bé el conveni
corresponent.
203.2 Els estatuts de la junta de conservació determinen la
participació de les persones propietàries en l'obligació de conservar i mantenir
les obres d'urbanització, les dotacions i les instal·lacions dels serveis
públics en funció dels coeficients de participació en les despeses
d'urbanització que estableix el projecte de reparcel·lació i, en el seu defecte,
sobre la base de criteris objectius i generals per a tot l'àmbit
d'actuació.
Article 204
Transformació de les juntes de compensació i de les
associacionsadministratives de cooperació en juntes de conservació
204.1 Les juntes de compensació i les associacions
administratives de cooperació es poden transformar en juntes de conservació, amb
la tramitació prèvia de l'adaptació dels estatuts, d'acord amb el que estableix
l'article 113.2 de la Llei d'urbanisme, i cal la modificació, mitjançant un
document públic, de l'acord de constitució, que s'ha d'aprovar segons el que
preveu l'article 113.4 de la Llei esmentada.
204.2 Si els estatuts ja
preveuen la transformació de l'entitat en una altra de conservació, una vegada
rebudes les obres d'urbanització per l'ajuntament, la transformació es produeix
automàticament. A aquests efectes, l'administració actuant ha de trametre una
còpia de l'acta de recepció de les obres i una certificació acreditativa del fet
que s'han complert els requisits de transformació previstos en els estatuts, si
escau, al Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores per a la inscripció
de la transformació de la junta de compensació o associació administrativa de
cooperació en entitat de conservació.
Subsecció sisena
Funcionament del Registre d'entitats urbanístiques
col·laboradores
Article 205
Actes inscriptibles
205.1 En el Registre d'entitats urbanístiques
col·laboradores s'inscriuen els acords de l'administració urbanística actuant
pels quals s'aproven:
a) La constitució de les entitats urbanístiques
col·laboradores. L'assentament al Registre ha de contenir:
1r. Referència a
l'acord d'aprovació dels estatuts, així com, si escau, de les bases d'actuació o
de concertació.
2n. Referència a l'acord d'aprovació de la constitució de
l'entitat de què es tracti.
3r. Els nomenaments de les persones encarregades
del govern i administració de l'entitat urbanística col·laboradora.
4t. El
nom de la persona representant de l'ajuntament i, si escau, de l'altra
administració urbanística actuant, que pot recaure en una mateixa persona.
b)
La constitució de les entitats urbanístiques col·laboradores provisionals.
L'assentament al Registre ha de contenir:
1r. Referència a l'acord
d'aprovació de la constitució de l'entitat.
2n. Nomenament de les persones
físiques encarregades del govern de l'entitat.
3r. Termini de vigència.
c)
Els apoderaments especials en el supòsit previst en l'article 164 d'aquest
Reglament. L'assentament al Registre ha de contenir:
1r. Referència a l'acord
d'aprovació del document públic de reparcel·lació voluntària i de l'apoderament
especial.
2n. Nomenament dels apoderats o apoderades.
d) La dissolució de
les entitats urbanístiques col·laboradores.
e) La modificació del títol
constitutiu o dels estatuts i de les bases d'actuació o de concertació de les
entitats urbanístiques col·laboradores.
f) La transformació d'una entitat
urbanística col·laboradora en una altra entitat urbanística
col·laboradora.
205.2 També s'inscriuen al Registre els acords de les
entitats urbanístiques col·laboradores sobre nomenament i cessament de les
persones encarregades del seu govern i administració.
205.3 Si
l'administració urbanística actuant no sovlicita la inscripció dels actes
enumerats en l'apartat 1 d'aquest article dins els terminis establerts en aquest
Reglament, pot sol·licitar-ho la persona que resulti competent d'acord amb els
estatuts o regles de funcionament de l'entitat.
Article 206
Procediment per a la inscripció
206.1 Si la documentació presentada al Registre
d'entitats urbanístiques col·laboradores, als efectes de la seva inscripció, no
és completa, o té defectes formals, la persona responsable del Registre ha de
requerir a l'administració actuant o a la persona que hagi instat la inscripció,
en el supòsit a que fa referència l'article 192.2 d'aquest Reglament, que siguin
esmenats els defectes detectats amb l'advertiment que es produirà la caducitat
de l'expedient passats tres mesos sense que es presenti novament la documentació
esmenada o completa. Aquest requeriment ha de ser notificat a l'ajuntament, si
no és l'administració actuant, i al president o presidenta de
l'entitat.
206.2 La manca de nomenament de la persona representant de
l'ajuntament i de l'altra administració urbanística actuant, si escau, en
l'òrgan rector de l'entitat urbanística col·laboradora no és causa de denegació
de la inscripció, sinó que causa els efectes que preveu l'article 190.4 d'aquest
Reglament.
206.3 La persona responsable del Registre ha de procedir a la
inscripció si la documentació és completa i no té defectes formals. Únicament es
pot denegar la inscripció, mitjançant resolució del director o directora general
d'Urbanisme, en els casos següents:
a) Si el planejament urbanístic no és
executiu.
b) Si l'entitat constituïda no es correspon amb el sistema i la
modalitat d'actuació aplicables.
c) Si l'àmbit de l'entitat constituïda no es
correspon amb un polígon d'actuació urbanística.
206.4 El termini per
procedir a la inscripció i a la seva notificació és d'un mes des de la
presentació de la documentació corresponent. Aquest termini s'interromp en cas
que es requereixi l'esmena de defectes.
206.5 La inscripció s'ha de notificar
a l'ajuntament, a l'administració actuant en el supòsit que aquesta no sigui
l'ajuntament i al president o presidenta de l'entitat, i s'ha de publicar al
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
206.6 En tot cas, l'entitat
urbanística col·laboradora adquireix personalitat jurídica des de la seva
inscripció o un cop transcorregut el termini màxim per a procedir a la
notificació d'aquesta que estableix l'apartat 4 d'aquest article.
Article 207
Llibres del Registre
207.1 El Registre d'entitats urbanístiques
col·laboradores està format per un llibre bàsic i un llibre complementari. El
llibre bàsic és el Llibre d'inscripcions, i el llibre complementari és el Llibre
d'inscripcions d'entitats urbanístiques col·laboradores provisionals.
207.2 A
més, la persona responsable del Registre d'entitats urbanístiques
col·laboradores ha d'obrir un expedient per a cadascuna de les entitats per
arxivar la documentació que doni lloc als assentaments en els llibres
registrals.
207.3 Són públics, i poden ser consultats, els llibres del
Registre i la documentació relativa als acords administratius. La persona
responsable del Registre d'entitats urbanístiques col·laboradores lliurarà les
certificacions que es demanin en relació amb les inscripcions
practicades.
Capítol III
Expropiació forçosa per raons urbanístiques
Article 208
Supòsits d'expropiació per raó d'urbanisme
208.1 L'expropiació per raó d'urbanisme pot tenir per
objecte l'execució del planejament per polígons complets. En aquest cas, és
d'aplicació el sistema d'expropiació.
208.2 L'expropiació urbanística també
pot tenir per objecte dur a terme actuacions aïllades per a l'obtenció de
terrenys destinats a sistemes urbanístics de titularitat pública, així com també
la resta de supòsits d'expropiació establerts a la Llei d'urbanisme i en aquest
Reglament.
208.3 L'expropiació forçosa per raó d'urbanisme també és
d'aplicació per a la imposició de servituds o per a la modificació o supressió
de servituds preexistents, quan així ho requereixi l'execució del
planejament.
Article 209
Administració expropiant i persones beneficiàries de
l'expropiació
209.1 En el sistema d'expropiació, la condició
d'administració expropiant recau en l'administració actuant amb potestat
expropiatòria que té encomanada l'execució del planejament que dóna lloc a
l'expropiació. En les actuacions aïllades, la condició d'administració
expropiant recau en l'ens públic amb potestat expropiatòria a qui correspon
l'obtenció del sòl d'acord amb el destí o la causa que legitima l'expropiació,
segons les previsions establertes en la Llei d'urbanisme, en altre legislació
aplicable i, si s'escau, en el planejament urbanístic.
209.2 Per dur a terme
les actuacions expropiatòries per raons urbanístiques, l'administració
expropiant pot utilitzar les formes de gestió previstes a la legislació
aplicable, encomanar mitjançant conveni l'exercici de la potestat expropiatòria
a d'altres administracions públiques o utilitzar fórmules associatives amb
altres administracions públiques.
209.3 En els supòsits previstos a la Llei
d'urbanisme i aquest Reglament, la condició de beneficiari o beneficiària en les
expropiacions urbanístiques correspon a:
a) Les entitats urbanístiques
especials, quan no tenen potestat expropiatòria i els correspon l'execució del
planejament o se'ls encomana la gestió de l'expropiació en els supòsits
establerts als apartats b) i c) de l'article 149 de la Llei d'urbanisme.
b)
Les entitats urbanístiques col·laboradores que duguin a terme l'execució del
planejament.
c) Els subjectes titulars de la gestió urbanística
integrada.
d) Les persones concessionàries de l'execució del planejament
mitjançant el sistema d'expropiació.
e) La resta de persones físiques o
jurídiques que ostentin aquesta condició en els termes i d'acord amb els
procediments establerts per la legislació aplicable.
Article 210
Procediments d'expropiació
210.1 L'expropiació es pot dur a terme bé per mitjà del
procediment de taxació conjunta, bé seguint el procediment individualitzat
previst a la legislació aplicable en matèria d'expropiació forçosa, amb les
especificitats que estableix aquest Reglament.
210.2 L'expropiació per
incompliment de la funció social de la propietat a què fa referència l'article
104.1.e) de la Llei d'urbanisme, es duu a terme també per mitjà de qualsevol
dels procediments indicats en l'apartat anterior. En aquests casos, amb la
relació de béns i drets o amb el projecte d'expropiació, l'administració
expropiant ha de formular una proposta de resolució, que s'aprova conjuntament
amb la relació o el projecte, en la qual s'ha de motivar degudament la
concurrència de la causa d'expropiació, llevat dels supòsits en què, de
conformitat amb el què estableix l'article 230 d'aquest Reglament, procedeix
acordar la declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar.
Article 211
Procediment de taxació conjunta
211.1 Quan l'expropiació es duu a terme pel procediment
de taxació conjunta, l'administració actuant ha d'aprovar un projecte, formulat,
si s'escau, pel beneficiari o beneficiària de l'expropiació, amb el contingut
mínim següent:
a) La causa de l'expropiació, entre les establertes a la Llei
d'urbanisme així com, si s'escau, la referència a l'instrument de planejament
l'execució del qual dóna lloc a l'actuació expropiatòria.
b) Identificació
del polígon, amb un plànol d'emplaçament i un plànol parcel·lari a una escala
mínima 1:2.000.
c) Una relació de béns i drets concreta i individualitzada,
amb descripció de tots els aspectes materials i jurídics dels béns i drets que
siguin de necessària expropiació. La relació de béns i drets no és necessària
quan ja consta en el planejament o la delimitació poligonal objecte d'execució,
sens perjudici de les rectificacions que si s'escau, correspongui
introduir.
d) Justificació raonada dels criteris de valoració utilitzats,
d'acord amb la legislació aplicable i tenint en compte la classificació del sòl
i, si s'escau, l'aprofitament urbanístic atribuït pel planejament i les
càrregues urbanístiques que corren a càrrec de las propietats objecte de
taxació.
e) Fulls d'apreuament individualitzats de cada finca, en els que
s'establirà el valor del sòl i el corresponent a les edificacions,
instal·lacions i plantacions que calgui indemnitzar.
f) Fulls d'apreuament
que corresponguin a altres indemnitzacions per l'extinció de drets derivada de
l'expropiació.
211.2 En el tràmit d'audiència previst en l'article 107.a) de
la Llei d'urbanisme, les persones titulars de béns i drets afectats poden
formular el seu propi full d'apreuament, als efectes de la seva consideració en
l'aprovació definitiva del projecte així com, si s'escau, per part del Jurat
d'Expropiació de Catalunya.
211.3 Quan l'ajuntament no és l'administració
expropiant, se li ha de donar audiència del projecte, que pot ser simultània amb
la de les persones interessades.
211.4 Si amb posterioritat a la finalització
de l'expedient apareixen finques o drets inscrits amb anterioritat que no
s'haguessin tingut en compte, l'administració actuant ha d'incoar un procediment
complementari d'acord el què estableixen els apartats anteriors d'aquest
article.
Article 212
Expropiació urbanística en procediments individualitzats
212.1 Quan no se segueixi el procediment de taxació
conjunta, l'administració actuant o, si s'escau, el beneficiari o beneficiària
de l'expropiació, ha de formular la relació de béns i drets afectats per
l'actuació expropiatòria.
212.2 La relació de béns i drets ha de ser concreta
i individualitzada, amb descripció de tots els aspectes materials i jurídics
dels béns i drets que siguin de necessària expropiació. Així mateix, la relació
ha d'identificar la causa de l'expropiació, d'entre les establertes a la Llei
d'urbanisme i, si s'escau, l'instrument de planejament l'execució del qual dóna
lloc a l'actuació expropiatòria.
212.3 Un cop formulada la relació de béns i
drets, se sotmet a informació pública i a audiència de les persones interessades
per un termini mínim de quinze dies.
212.4 L'aprovació de la relació de béns
i drets, un cop examinades les al·legacions, correspon a l'administració que
exerceixi la potestat expropiatòria i comporta la concreció de la necessitat
d'ocupació, donant lloc a l'inici de l'expedient expropiatori, que s'ha de
seguir amb qui figuri com a titular en la relació aprovada.
212.5 La relació
de béns i drets no és necessària quan ja consti en el planejament objecte
d'execució sens perjudici de les rectificacions que si s'escau, correspongui
introduir. Per introduir aquestes rectificacions, se segueix el procediment
establert als apartats anteriors, però es suficient l'audiència dels
interessats, sense necessitat d'informació pública.
Article 213
Gestió de l'expropiació per persones concessionàries
213.1 L'atribució a una persona concessionària de la
condició de beneficiària de l'expropiació requereix un procediment de licitació
pública, d'acord amb la legislació aplicable en matèria de contractació de les
administracions públiques, en el que es fixin els seus drets i
obligacions.
213.2 La concessió ha de concretar, almenys, els següents
aspectes:
a) L'objecte de la concessió.
b) El termini d'execució i, si
s'escau, d'explotació dels serveis públics en l'àmbit a urbanitzar.
c)
Quantia i forma de pagament del cànon de la concessió que s'ha d'abonar a
l'administració concedent.
d) Facultats de vigilància que corresponen a
l'administració concedent.
e) Factors a tenir en compte per a la fixació dels
preus de venda o constitució d'altres drets sobre els solars resultants i, si
s'escau, dels preus de venda, lloguer o constitució d'altres drets sobre les
edificacions que ha d'executar la persona concessionària.
f) Criteris per
fixar els preus públics per l'explotació dels serveis públics concedits.
g)
Deures urbanístics de cessió gratuïta de terrenys que ha d'assumir el
concessionari o concessionària.
h) Deures de conservació de la urbanització i
fixació dels terminis, que poden coincidir amb el termini concessional.
i)
Relacions entre la persona concessionària i les persones propietàries que puguin
quedar alliberades de l'expropiació, d'acord amb el què estableix l'article 214
d'aquest Reglament.
j) Condicions de venda o constitució d'altres drets sobre
els solars resultants, amb especial referència als terminis per a la construcció
de les edificacions previstes.
k) Sancions per incompliments i demores.
l)
Supòsits de resolució i caducitat i els seus efectes.
m) Garanties que ha de
prestar el concessionari o concessionària per assegurar el compliment de les
seves obligacions així com, si s'escau, per a la gestió dels serveis
públics.
213.3 La persona concessionària pot incorporar a la gestió a les
persones propietàries de terrenys per a les que s'acordi l'alliberament de
l'expropiació.
Article 214
Alliberament d'expropiacions
214.1 En l'aplicació del sistema d'expropiació,
l'administració expropiant pot alliberar de la mateixa, excepcionalment i
mitjançant la imposició de les condicions oportunes, determinats béns de
propietat privada o patrimonials de les administracions públiques i altres
entitats públiques.
214.2 L'alliberament de l'expropiació es pot concedir
d'ofici o a instància de part, quan, per raons d'interès públic relacionades amb
la importància de les obres d'urbanització i, si s'escau, d'edificació a
realitzar, o en virtut d'altres circumstàncies que ho facin aconsellable,
l'administració expropiant estimi oportuna l'adopció d'aquesta mesura, i aquesta
sigui compatible amb els interessos públics que legitimin l'actuació.
214.3
Les sol·licituds es poden formular durant el període d'informació pública del
projecte de taxació conjunta, així com en qualsevol moment anterior o posterior
fins al pagament i presa de possessió.
214.4 Si l'administració expropiant
estima justificada la petició d'alliberament, ha d'assenyalar, mitjançant una
proposta de resolució, els béns afectats per l'alliberament, les condicions,
termes i proporció en que els mateixos s'han de vincular a la gestió urbanística
i les obligacions que han d'assumir llurs titulars com a conseqüència d'aquesta
vinculació. Cal fixar també els requisits exigibles per garantir la seva
participació en l'execució del planejament. La proposta se sotmet a informació
pública per un termini mínim de quinze dies i a audiència del beneficiari o
beneficiària, si s'escau, així com de la propietat, als efectes que es pronunciï
sobre l'acceptació de les condicions esmentades, per un termini mínim també de
quinze dies.
214.5 Si la propietat accepta les condicions fixades,
l'administració expropiant, a la vista de les al·legacions formulades, en el seu
cas, pel beneficiari o beneficiària i de les altres al·legacions que s'hagin
pogut derivar de la informació pública, ha de dictar la resolució corresponent,
que s'ha de notificar a les persones interessades i s'ha de publicar en el
Butlletí Oficial que correspongui. En l'adopció d'aquesta resolució cal tenir en
compte que:
a) La seva eficàcia requereix l'acceptació expressa de les
condicions que imposi a la propietat.
b) La resolució ha de precisar els béns
o drets afectats per l'alliberament, així com els termes i proporció en què llur
titular haurà de vincular-se a la gestió urbanística i les garanties que
s'exigeixin, així com, en tot cas, l'afectació de la finca al pagament de les
càrregues d'urbanització en els termes establerts a l'article 154 d'aquest
Reglament.
c) Si l'administració expropiant no fos l'ajuntament,
l'alliberament requereix en tot cas la seva conformitat.
214.6 L'incompliment
per part de la propietat dels deures urbanístics fixats en la resolució
d'alliberament determina, bé l'execució de les garanties i la utilització de la
via de constrenyiment, bé l'expropiació per incompliment de la funció social de
la propietat.
Capítol IV
Ocupació directa
Article 215
Procediment de l'ocupació directa
215.1 Correspon acordar l'ocupació directa a qui
ostenti la condició d'administració actuant en el desenvolupament urbanístic de
l'àmbit on es trobin el terrenys. El procediment s'inicia d'ofici o bé a
instància de l'administració competent per a l'execució de l'obra o la
implantació del servei que motiva l'ocupació i sens perjudici, si s'escau, de
l'existència de persones beneficiàries, que participen també en el procediment
en els mateixos termes que en una actuació expropiatòria.
215.2 Correspon a
l'administració actuant, a instància, si s'escau, de les persones beneficiàries
de l'ocupació, formular la relació, concreta i individualitzada, dels béns i
drets afectats per l'ocupació, amb descripció de tots els aspectes materials i
jurídics dels béns i drets que siguin de necessària ocupació.
215.3 La
relació de béns i drets ha de justificar la necessitat d'ocupació i causes que
la motiven i ha de concretar el sector de planejament o el polígon d'actuació
urbanística en el qual les persones propietàries han de fer efectius els seus
drets i obligacions. També ha de determinar l'aprofitament urbanístic que
s'atribueix a les propietats objecte d'ocupació i quantificar les
indemnitzacions que siguin procedents per l'ocupació i l'extinció de drets que
l'ocupació comporti.
215.4 La relació de béns i drets s'ha d'exposar al
públic pel termini mínim de quinze dies, amb audiència simultània pel mateix
termini a les persones propietàries i titulars de drets inscrits al Registre de
la propietat, i a la resta de persones titulars de drets que siguin coneguts,
per tal que puguin formular al·legacions. Quan l'ajuntament no és
l'administració actuant, se li atorga simultàniament el mateix tràmit
d'audiència.
215.5 La formulació de la relació de béns i drets permet
sol·licitar al Registre de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la
inscripció de les finques afectades.
215.6 Una vegada informades les
al·legacions, s'aprova la relació de béns i drets, el què comporta la declaració
de la necessitat de l'ocupació directa, que habilita a l'administració actuant
o, si s'escau, a l'administració competent assenyalada en l'apartat 1 d'aquest
article o bé a les persones beneficiàries, per a l'ocupació immediata de les
finques afectades. L'acord s'ha de publicar al Butlletí Oficial corresponent i
s'ha de notificar a les persones interessades.
215.7. L'aprovació de la
necessitat de l'ocupació directa implica la declaració d'urgència de l'ocupació
dels béns i drets afectats. Per dur a terme l'ocupació efectiva de la finca,
l'administració actuant ha d'estendre una acta d'ocupació en la qual cal fer
constar, com a mínim:
a) Lloc i data de l'atorgament i determinació de
l'administració actuant amb potestat expropiadora.
b) Identificació de les
persones titulars del domini i de la resta de drets.
c) Identificació dels
drets, plantacions i de la resta de béns susceptibles d'indemnització, existents
en els terrenys ocupats i, si s'escau, situació registral d'aquests.
d)
Superfície ocupada.
e) Determinació de l'aprofitament urbanístic que
correspon als terrenys ocupats, identificant el sector de planejament o polígon
d'actuació urbanística on s'ha de fer efectiu aquest aprofitament mitjançant una
reparcel·lació.
215.8. També com a requisit previ a l'ocupació de la finca,
l'administració actuant ha de lliurar a cada una de les persones propietàries
dels terrenys objecte d'ocupació, una certificació dels extrems consignats en
l'acta d'ocupació, que s'ha d'ajustar al què estableix la legislació aplicable
per a la inscripció en el Registre de la propietat. Simultàniament,
l'administració actuant ha de remetre còpia de les actes al Registre de la
propietat per inscriure al seu favor les finques ocupades i a favor de les
persones propietàries afectades, i en foli independent, l'aprofitament
corresponent a les finques ocupades.
215.9. Els drets reals sobre les finques
ocupades que no siguin extingits per raó de l'ocupació directa, s'han de fer
constar en els folis corresponents a la inscripció de l'aprofitament urbanístic
i posteriorment s'han de traslladar a les finques que s'adjudiquin en el
corresponent projecte de reparcel·lació, en subrogació de les finques
ocupades.
Article 216
Participació de les persones titulars d'aprofitament en la comunitat
dereparcel·lació
216.1 L'aprofitament urbanístic atribuït a causa d'una
ocupació directa dóna lloc a l'adjudicació de les corresponents finques de
resultat en el projecte de reparcel·lació o bé, si s'escau, al reconeixement de
la indemnització per l'equivalent econòmic de l'aprofitament, quan així
correspongui d'acord amb el què estableix la Llei d'urbanisme i aquest
Reglament.
216.2 L'aprofitament atribuït amb motiu de l'ocupació directa és
provisional, i s'estableix definitivament d'acord amb el principi de distribució
equitativa de beneficis i càrregues amb l'aprovació del projecte de
reparcel·lació.
Article 217
Expropiació derivada de l'ocupació directa
217.1 Les persones propietàries afectades per
l'ocupació directa poden advertir l'administració competent de llur propòsit
d'iniciar l'expedient d'apreuament un cop transcorregut el termini establert per
l'article 150.3 de la Llei d'urbanisme. L'inici de l'expedient d'apreuament es
produeix, per ministeri de la llei, en el termini d'un any des de l'advertiment,
d'acord amb l'article 108.1 de la Llei d'urbanisme.
217.2 L'advertiment al
què es refereix l'apartat 1 d'aquest article es pot produir també a instància de
la propietat amb anterioritat al termini assenyalat quan, degut a una
modificació o revisió del planejament que ha donat lloc a l'ocupació, es
produeix una disminució de l'aprofitament urbanístic reconegut.
217.3 Quan es
produeix la referida disminució, l'apreuament s'estableix d'acord amb el valor
de l'aprofitament reconegut amb motiu de l'ocupació directa.
Article 218
Indemnitzacions derivades de l'ocupació directa
218.1 Abans de l'ocupació efectiva dels terrenys és
necessari el pagament o consignació, si escau, de les indemnitzacions que es
determinin, d'acord amb la legislació aplicable, bé per raó de l'ocupació
temporal, en els casos previstos als apartats 3 i 5 de l'article 150 de la Llei
d'urbanisme, bé per l'extinció dels drets existents, quan siguin incompatibles
amb el planejament. Les indemnitzacions, en aquests casos, mai no comprenen el
valor del sòl.
218.2 Per fixar l'apreuament de les indicades indemnitzacions
s'aplica el procediment establert a la legislació aplicable en els supòsits
d'expropiació forçosa pel tràmit d'urgència.
218.3 Les indemnitzacions corren
a càrrec de l'administració actuant o, si s'escau, del beneficiari o
beneficiària de l'ocupació, sens perjudici de la seva repercussió en la
comunitat de reparcel·lació. En aquest cas, es comptabilitzen en el projecte de
reparcel·lació a favor de qui les hagi satisfet.
Article 219
219.1 En l'execució del planejament urbanístic
mitjançant un sistema d'actuació o en el cas de gestió urbanística aïllada
mitjançant expropiació o ocupació directa, tenen dret a ésser reallotjades les
persones que acreditin el compliment dels requisits següents:
a) Que siguin
ocupants legals d'un habitatge afectat per l'execució del planejament, en virtut
d'un títol de propietat, d'un altre dret real, d'un dret d'arrendament o d'un
altre dret personal d'ús de l'habitatge.
b) Que ocupin l'immoble com a
residència habitual. La demostració del caràcter de residència habitual es pot
dur a terme per qualsevol mitjà admès en dret. En tot cas es presumeix la
residència habitual, llevat de prova en contrari, quan l'habitatge afectat
consta com a domicili de la persona ocupant en el padró municipal i també a
efectes fiscals.
c) Que en l'execució del planejament mitjançant el sistema
de reparcel·lació l'habitatge afectat constitueixi la seva residència habitual
amb anterioritat a l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació si es
tracta de polígons d'actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel
planejament general. En els sectors de planejament derivat així com quan la
delimitació del polígon d'actuació urbanística en sòl urbà s'efectuï mitjançant
una modificació puntual del planejament general o mitjançant un Pla director
urbanístic de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques,
l'habitatge afectat ha de constituir la seva residència habitual amb
anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat, de la modificació
puntual o del pla director urbanístic.
d) Que en l'execució del planejament
mitjançant el sistema d'expropiació o, en el cas de gestió urbanística aïllada,
mitjançant expropiació o ocupació directa, l'habitatge afectat constitueixi la
seva residència habitual en el moment de l'aprovació inicial de la relació de
béns i drets si es tracta d'actuacions aïllades o de polígons d'actuació
urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els
sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon
d'actuació urbanística en sòl urbà o l'afectació per actuació aïllada s'efectuï
mitjançant una modificació puntual del planejament general, o mitjançant un Pla
director urbanístic de delimitació i ordenació de les àrees residencials
estratègiques, l'habitatge afectat ha de constituir la seva residència habitual
amb anterioritat a l'aprovació inicial del planejament derivat, de la
modificació puntual o del Pla director urbanístic.
e) Que en l'execució del
planejament pel sistema de reparcel·lació si les persones ocupants són
propietàries, no resultin adjudicatàries, en el projecte de reparcel·lació,
d'aprofitament urbanístic, o d'una indemnització substitutòria, equivalent o
superior a una edificabilitat residencial en règim lliure sense urbanitzar
superior al doble de la superfície màxima establerta per la legislació en
matèria d'habitatge de protecció pública.
219.2 Per tal que sigui executable
el dret de reallotjament, la residencia habitual a l'habitatge afectat s'ha de
mantenir fins al moment en què es lliuri la possessió de l'habitatge de
substitució, llevat de causa justificada i de la possibilitat d'allotjament
transitori mentre no es fa efectiu el reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Capítol V
Dret de reallotjament
Altres versions d'aquest precepte
Secció primera
Contingut del dret de reallotjament
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 bis
Subjectes obligats a fer efectiu el dret de reallotjament
L'obligació de fer efectiu el dret de reallotjament de
les persones ocupants legals d'habitatges que reuneixin els requisits de
l'article 219 correspon:
a) En el sistema d'actuació urbanística per
reparcel·lació, a la comunitat reparcel·latòria, al propietari o propietària
únics, a la comunitat de béns que formuli reparcel·lació de comú acord o, si
s'escau, al concessionari de la gestió urbanística integrada.
b) En el
sistema d'actuació urbanística per expropiació, o en cas de gestió urbanística
aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa, a l'administració actuant o,
en el cas que així es determini, a la persona beneficiària de
l'expropiació.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 ter
Naturalesa del dret de reallotjament
El dret de reallotjament té el caràcter de dret
personalíssim de les persones ocupants legals de l'habitatge afectat i no és
transmissible entre vius ni per causa de mort.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 quater
Obligacions dels subjectes que han de fer efectiu el dret de
reallotjament
219 quater.1 Per fer efectiu el dret de reallotjament
cal oferir un habitatge de substitució per cada un dels habitatges originaris
afectats per l'actuació d'acord amb el que estableixen els articles següents
d'aquesta secció.
219 quater.2 En el supòsit que no es pugui realitzar
directament el reallotjament definitiu per no disposar dels habitatges de
substitució en el moment d'ocupació física de l'habitatge afectat, les persones
titulars del dret de reallotjament tenen dret a l'allotjament transitori, o al
seu equivalent econòmic, mentre no es faci efectiu el reallotjament definitiu.
L'allotjament transitori s'ha de realitzar en un habitatge de reallotjament
transitori que, en tot cas, ha de ser adequat a les necessitats del titular del
dret de reallotjament o, com a mínim, amb condicions similars a les de
l'habitatge afectat. Si l'immoble destinat a fer efectiu l'allotjament
transitori s'ocupa en règim de lloguer, el subjecte obligat a fer efectiu el
dret de reallotjament ha de satisfer l'import íntegre de la renda, així com les
despeses de trasllat de domicili i les altes d'aquells serveis i
subministraments necessaris que ja existissin en l'habitatge afectat.
219
quater.3 El subjecte obligat a fer efectiu el dret de reallotjament, amb
caràcter general, està obligat a materialitzar el reallotjament de la persona
afectada per una actuació urbanística en un habitatge amb protecció oficial de
la tipologia específica que, pels afectats urbanístics, estableix la normativa
en matèria d'habitatge. Aquesta tipologia és computable als efectes de la
reserva mínima del 10% que preveu l'article 57.3 de la Llei d'urbanisme i de la
reserva mínima addicional del 10% del sostre residencial de nova implantació que
estableix la disposició addicional dinovena de la Llei d'urbanisme.
219
quater.4 El subjecte obligat a fer efectiu el dret de reallotjament en supòsits
de mutu acord pot materialitzar el reallotjament de l'afectat:a) En un habitatge
amb protecció oficial de qualsevol de les altres tipologies d'habitatge amb
protecció oficial. En aquest supòsit, els habitatges poden formar part de les
reserves mínimes d'habitatges amb protecció oficial del sector que estableix la
legislació urbanística.
b) En un habitatge lliure, sempre que la valoració de
l'habitatge afectat superi el preu màxim de venda de l'habitatge de substitució
aplicant el mòdul corresponent a la tipologia específica que, pels afectats
urbanístics, estableix la normativa en matèria d'habitatge.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 quinquies
Condicions de l'habitatge de substitució
Els habitatges de substitució han de complir les
condicions següents:
a) Han de tenir la superfície adequada a les
necessitats dels titulars del dret de reallotjament, dins dels límits de
superfície propis de la legislació sobre habitatges de protecció pública.
b)
Poden ser de nova construcció o de segona mà en condicions d'ús immediat.
c)
Han de trobar-se en el mateix àmbit d'actuació, llevat que no sigui possible per
raó de les tipologies edificatòries o dels usos previstos o, excepcionalment,
per altres causes degudament justificades. En aquests casos, regeix el criteri
de major proximitat a la ubicació originària.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 sexies
Condicions i títol d'adjudicació dels habitatges de
substitució
219 sexies.1 L'adjudicació dels habitatges de
substitució en alguna de les tipologies d'habitatge amb protecció oficial es
produeix en les condicions de preu, per a la venda o per al lloguer, i altres
condicions que estableix la normativa en matèria d'habitatge.
219 sexies.2 En
el cas que la persona titular del dret de reallotjament ho sigui en virtut de
títol de propietat o d'un altre dret real, l'adjudicació es produeix pel mateix
títol, llevat que sobre la finca concorrin altres persones no titulars del dret
de reallotjament que siguin copropietàries de la finca o titulars d'un dret
real. En aquest darrer cas la persona propietària titular del dret de
reallotjament té la doble opció d'accedir al reallotjament en règim de propietat
o en règim de lloguer en les condicions que estableix la normativa en matèria
d'habitatge.
219 sexies.3 Quan l'ocupació té lloc en virtut d'un dret
d'arrendament o un altre dret personal d'ús de l'habitatge, el reallotjament es
produeix en virtut del mateix dret, amb una durada coincident amb el termini que
restes de vigència del seu títol originari i en les condicions de renda que
estableix la normativa en matèria d'habitatge. A l'efecte del termini de durada
del reallotjament en virtut de títols de caràcter personal, no es té en compte
el termini d'allotjament transitori.
219 sexies.4 El que estableixen els
apartats 2 i 3 s'entén sense perjudici de la possibilitat que, per acord entre
les parts, s'estableixin altres condicions o títols per fer efectiu el dret de
reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 septies
Indemnitzacions per l'extinció dels drets preexistents
El reconeixement del dret de reallotjament és
independent del dret a percebre la indemnització que correspongui, si s'escau,
per l'extinció dels drets preexistents, sens perjudici de la incidència que el
reconeixement del dret de reallotjament pugui tenir en la determinació de la
indemnització que correspongui per l'extinció dels drets afectats. Quan el
reallotjament es produeix en règim de propietat o altres drets reals,
l'administració actuant, amb l'acord previ amb la persona ocupant legal, pot
retenir les indemnitzacions a percebre com a pagament a compte per a
l'adquisició de l'habitatge de substitució en el que es fa efectiu el dret de
reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Secció segona
Procediment de reallotjament en actuacions pel sistema de
reparcel·lació
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 octies
Constància en el projecte de reparcel·lació
El projecte de reparcel·lació objecte d'aprovació
inicial ha de contenir les condicions i característiques del dret de
reallotjament i la relació de les persones ocupants d'habitatges que puguin
esdevenir titulars d'aquest dret, de les que es tingui constància pel padró
municipal d'habitants o per qualsevol altre mitjà admès en dret
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 nonies
Notificació de l'aprovació inicial del projecte de reparcel·lació a les
persones ocupants
219 nonies.1 L'aprovació inicial del projecte de
reparcel·lació ha de ser notificada a totes les persones ocupants dels
habitatges afectats per l'actuació, atorgant-los un tràmit d'audiència pel
mateix període d'informació pública als efectes que, si són ocupants legals amb
residència habitual en l'habitatge afectat que reuneixen els requisits
necessaris, procedeixin a sol·licitar el reconeixement fefaent del dret de
reallotjament o a renunciar al seu exercici.
219 nonies.2 La notificació a
què fa referència l'apartat 1:a) Ha d'especificar que és en aquest tràmit
d'audiència en el qual és procedent sol·licitar el reconeixement del dret de
reallotjament o renunciar al seu exercici i ha d'incloure l'advertiment de les
conseqüències en cas de no fer-ho.
b) Ha de fer esment als requisits legals
necessaris per ser titular del dret de reallotjament, amb especificació de la
data concreta en què l'habitatge havia de constituir la residència habitual
d'acord amb l'article 219.1.c).
c) Ha de requerir l'aportació, dintre del
termini d'audiència, del títol que legitimi l'ocupació i qualsevol altra
documentació que acrediti el compliment dels requisits a què fa referència
l'apartat b).
d) Ha d'informar de les condicions i característiques del dret
de reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 decies
Renúncia o manca de pronunciament sobre l'exercici del dret de
reallotjament
Es considerarà que el titular renuncia al seu dret de
reallotjament tant si ho fa de forma expressa, com si dins del termini
d'audiència previst en l'article anterior no sol·licita el reconeixement
d'aquest dret. En aquest cas, les persones ocupants tenen dret a percebre la
compensació pel seu dret i les indemnitzacions per a l'extinció dels drets que
corresponguin d'acord amb la Llei d'urbanisme i aquest Reglament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 undecies
Reconeixement del dret de reallotjament
1. L'aprovació definitiva del projecte de
reparcel·lació comporta el reconeixement del dret de reallotjament per a les
persones que ho hagin sol·licitat expressament en el tràmit d'audiència derivat
de l'aprovació inicial del projecte i hagin acreditat els requisits legals
establerts.
2. El projecte de reparcel·lació aprovat definitivament ha
d'incloure la relació de les persones titulars del dret de reallotjament i les
condicions i característiques en què es farà efectiu aquest dret.
3. L'acord
d'aprovació definitiva ha de ser notificat a les persones ocupants dels
habitatges afectats.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 duodecies
Moment d'efectivitat del dret de reallotjament
Un cop ferm en via administrativa el projecte de
reparcel·lació s'ha de posar a disposició dels titulars del dret de
reallotjament l'habitatge de substitució o l'habitatge d'allotjament transitori.
El titular del dret de reallotjament té el termini d'un mes per traslladar-se a
l'habitatge de substitució des que l'obligat li posi a disposició, transcorregut
el qual ha de lliurar la possessió material de l'habitatge afectat.
Altres versions d'aquest precepte
Secció tercera
Procediment de reallotjament en actuacions pel sistema d'expropiació o
en cas de gestió urbanística aïllada mitjançant expropiació o ocupació
directa
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 terdecies
Constància en la relació de béns i drets
En les actuacions urbanístiques que es gestionin pel
sistema d'actuació per expropiació o, en cas de gestió urbanística aïllada,
mitjançant expropiació o ocupació directa, a la relació de béns i drets objecte
d'aprovació inicial. Si se segueix el procediment individualitzat previst a la
legislació aplicable en matèria d'expropiació forçosa o a la relació de béns i
drets que forma part del projecte de taxació conjunta aprovat inicialment,
l'administració actuant hi ha de fer constar les situacions d'ocupació dels
habitatges afectats per l'actuació de les que tingui constància pel padró
municipal d'habitants o per qualsevol altre mitjà admès en dret.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 quaterdecies
Notificació a les persones ocupants de l'aprovació inicial de la relació
de béns i drets
219 quaterdecies.1 L'aprovació inicial de la relació de
béns i drets afectats o del projecte de taxació conjunta s'ha de notificar a
totes les persones ocupants dels habitatges afectats per l'actuació,
atorgant-los un tràmit d'audiència pel mateix termini d'informació pública als
efectes que, en cas que siguin ocupants legals amb residència habitual a
l'habitatge afectat que reuneixin els requisits necessaris, procedeixin
expressament a sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o a
renunciar-hi.
219 quaterdecies.2 La notificació a què fa referència l'apartat
1:a) Ha d'especificar que és en aquest tràmit d'audiència en què és procedent
sol·licitar el reconeixement del dret de reallotjament o renunciar al seu
exercici i ha d'incloure l'advertiment de les conseqüències en cas de no
fer-ho.
b) Ha de fer esment als requisits legals necessaris per ser titular
del dret de reallotjament, amb especificació de la data concreta en què
l'habitatge havia de constituir la residència habitual d'acord amb l'article
219.1.d).
c) Ha de requerir l'aportació, dintre del termini d'audiència, del
títol que legitimi l'ocupació i qualsevol altra documentació que acrediti el
compliment dels requisits a què fa referència l'apartat b).
d) Ha d'informar
de les condicions generals i dels terminis previstos de reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 quindecies
Renúncia o manca de pronunciament sobre l'exercici del dret de
reallotjament
En el supòsit que les persones titulars del dret de
reallotjament renunciïn expressament a aquest dret o que, havent estat
notificades, no sol·licitin expressament el reconeixement del dret de
reallotjament en el tràmit d'audiència atorgat a l'efecte, l'administració
actuant continua les actuacions sense tenir-les en consideració a efectes del
reconeixement del dret de reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 sexdecies
Reconeixement del dret de reallotjament
219 sexdecies.1 L'aprovació definitiva de la relació de
béns i drets afectats o del projecte de taxació conjunta comporta el
reconeixement del dret de reallotjament per les persones que hagin acreditat els
requisits legals establerts.
219 sexdecies.2 La relació definitiva de béns i
drets afectats i el projecte de taxació conjunta objecte d'aprovació definitiva
ha d'incloure la relació de les persones titulars del dret de reallotjament, les
condicions generals i els terminis previstos de reallotjament i ha d'indicar que
el reconeixement del dret de reallotjament resta subjecte a la condició
resolutòria d'ocupació de l'habitatge afectat com a residència habitual de
manera continuada fins al moment en què es lliuri la possessió de l'habitatge de
substitució. Aquesta condició resolutòria no opera en els supòsits de causa
justificada, ni en els casos en què hi ha un allotjament transitori en un altre
habitatge mentre no es faci efectiu el reallotjament.
219 sexdecies.3 L'acord
d'aprovació definitiva de la relació de béns i drets afectats o del projecte de
taxació conjunta ha de ser notificat a les persones ocupants dels habitatges
afectats.
219 sexdecies.4 L'administració actuant o la persona beneficiària
de l'expropiació, en qualsevol altre moment del procediment expropiatori, pot
reconèixer el dret de reallotjament a les persones que, amb posterioritat al
moment procedimental oportú, acreditin que reuneixen els requisits legals per
tenir dret de reallotjament.
219 sexdecies.5 L'administració actuant o la
persona beneficiària de l'expropiació, en qualsevol moment abans del lliurament
de l'habitatge de reallotjament definitiu, si l'afectat deixa d'ocupar, durant
un termini superior a sis mesos i sense causa justificada, l'habitatge afectat o
l'habitatge de reallotjament transitori, pot declarar incomplerta la condició
resolutòria a què fa referència l'apartat 1 i sense efectivitat el reconeixement
del dret de reallotjament.
Altres versions d'aquest precepte
Article 219 septendecies
Moment d'efectivitat del dret de reallotjament
El subjecte obligat al reallotjament ha de posar a
disposició del titular del dret de reallotjament l'habitatge de substitució o
l'habitatge d'allotjament transitori, en el moment de la formalització de l'acta
d'ocupació.
Altres versions d'aquest precepte
Títol sisè
Dels instruments de la política de sòl i d'habitatge
Capítol I
Patrimonis públics de sòl i d'habitatge
Secció primera
Disposicions generals
Article 220
Patrimonis públics de sòl i d'habitatge
220.1 L'Administració de la Generalitat, per mitjà de
l'Institut Català del Sòl, els ajuntaments i, si s'escau, les entitats
urbanístiques especials, constitueixen els patrimonis de sòl i d'habitatge
respectius.
220.2 En els casos en què és obligatòria la constitució del
patrimoni municipal de sòl i d'habitatge d'acord amb l'article 156.1 de la Llei
d'urbanisme, el règim que estableix la Llei d'urbanisme i aquest Reglament
s'aplica als béns que l'integren encara que no s'hagi procedit formalment a la
seva constitució.
220.3 Els patrimonis públics de sòl i d'habitatge de les
entitats urbanístiques especials integrades o dependents exclusivament
d'entitats locals es regeixen pel que estableixen els articles 222 a 225
d'aquest Reglament.
220.4 El patrimoni públic de sòl i d'habitatge de
l'Institut Català del Sòl es regeix per la Llei d'urbanisme i per la legislació
que regula aquesta entitat.
En els supòsits en que té la condició
d'administració actuant, el producte derivat de l'alienació del sòl amb
aprofitament que obté per cessió obligatòria i gratuïta se subjecta al què
estableix l'article 156.2 de la Llei d'urbanisme si els terrenys són d'ús
residencial i, si els terrenys tenen un altre ús, s'ha de destinar a qualsevol
de les finalitats previstes en l'article 153.4 de la mateixa Llei.
Article 221
Establiment de reserves de sòl per a constituir o ampliar els
patrimonispúblics de sòl i d'habitatge
221.1 El planejament urbanístic general pot establir
reserves de terrenys per a constituir o ampliar els patrimonis públics de sòl i
d'habitatge, a les quals els és aplicable, si s'escau, l'article 108 de la Llei
d'urbanisme.
221.2 Aquestes reserves també es poden establir, en defecte de
previsió en el planejament urbanístic general, mitjançant l'aprovació d'un
projecte de delimitació de reserves de sòl per al patrimoni públic de sòl, en
els termes que estableix l'article 154 de la Llei d'urbanisme.
221.3 En els
àmbits inclosos en les reserves de sòl a què es refereixen els apartats
anteriors, l'obligació que estableix l'article 154.3 de la Llei d'urbanisme, de
destinar un 25% del total d'habitatges que es prevegin a habitatges de protecció
pública, té caràcter addicional a la que es pot derivar, per aquests mateixos
àmbits, de la distribució de les reserves d'habitatge de protecció pública
obligatòries per als plans d'ordenació urbanística municipal, sens perjudici del
què estableix l'article 155.2 de la Llei d'urbanisme.
Secció segona
Patrimoni municipal de sòl i d'habitatge
Article 222
Naturalesa i gestió
222.1 El patrimoni municipal de sòl i d'habitatge
constitueix un patrimoni separat de la resta del patrimoni municipal i vinculat
a les seves finalitats específiques.
222.2 Els ajuntaments que han de
constituir o que constitueixen voluntàriament el patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge han de formar un inventari separat dels béns immobles que
l'integren.
222.3 També formen part del patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge, com a recursos afectes a aquest, els recursos econòmics que
assenyala l'article 223.2 d'aquest Reglament, els quals s'han d'integrar en un
dipòsit vinculat específicament a les finalitats que estableix l'article 224.2
d'aquest Reglament.
222.4 Els pressupostos municipals han de diferenciar tots
els recursos econòmics que estan afectes al patrimoni municipal de sòl i
d'habitatge d'acord amb l'article 223.2 d'aquest Reglament.
222.5 Els
patrimonis municipals de sòl i d'habitatge poden ser gestionats mitjançant
qualsevol de les formes admeses per la legislació de règim local, incloent la
gestió per mancomunitats, consorcis, societats urbanístiques o per altres
administracions públiques.
Article 223
Béns i recursos econòmics que integren el patrimoni municipal de sòl
id'habitatge
223.1 Integren els patrimonis municipals de sòl i
d'habitatge els següents béns:
a) Els terrenys, en qualsevol classe de sòl, o
els altres béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per cessió o per
expropiació urbanístiques, per exercici dels drets de tanteig i retracte i, en
general, per qualsevol instrument d'execució del planejament urbanístic.
b)
Els terrenys o altres béns immobles de caràcter patrimonial que s'adquireixin
amb els recursos derivats de la gestió o alineació de béns integrants d'aquest
patrimoni, o per permuta d'aquests béns, sempre que no s'afectin al domini
públic.
c) Els terrenys inclosos en qualsevol classe de sòl o altres béns
immobles de caràcter patrimonial, adquirits per qualsevol títol, que
l'ajuntament acordi incorporar a aquest patrimoni.
223.2 També integren el
patrimoni municipal de sòl i d'habitatge els següents recursos econòmics:
a)
Els crèdits que tinguin com a garantia hipotecària els béns que formen part
d'aquest patrimoni.
b) Els ingressos obtinguts com a conseqüència de la
gestió o alienació del propi patrimoni, o de la substitució de qualsevol cessió
urbanística pel seu equivalent en metàl·lic.
c) Els ingressos obtinguts en
concepte de sancions urbanístiques.
d) Els ingressos derivats de la
transmissió dels béns inclosos en el Registre municipal de solars sense
edificar, d'acord amb l'article 177 de la Llei d'urbanisme.
Article 224
Destinació dels béns i dels recursos econòmics que integren el
patrimonimunicipal de sòl i d'habitatge
224.1 Els béns que integren el patrimoni municipal de
sòl i d'habitatge han de ser destinats als usos que corresponguin d'acord amb
llur classificació i qualificació urbanística. La gestió i, si s'escau, la
transmissió dels béns que integren aquest patrimoni ha d'adequar-se a les
finalitats que li corresponen, d'acord amb el què estableix l'article 153.4 de
la Llei d'urbanisme i l'apartat 2 d'aquest article.
224.2 Els recursos
econòmics que integren el patrimoni municipal de sòl i d'habitatge d'acord amb
l'article 223.2 d'aquest Reglament s'han de destinar:
a) A l'adquisició i
urbanització de sòl destinat a habitatges de protecció pública, a l'adquisició o
rehabilitació d'edificis per destinar-los a aquest tipus d'habitatges, o a la
promoció i construcció d'aquest tipus d'habitatges.
b) A la conservació,
millora, urbanització, rehabilitació i, en general, gestió urbanística dels
propis béns del patrimoni.
c) A l'adquisició de terrenys en qualsevol classe
de sòl o d'altres béns immobles de caràcter patrimonial per a llur incorporació
a aquest patrimoni.
d) A l'obtenció, execució o construcció de sistemes
urbanístics de titularitat pública i a l'execució d'obres de conservació i
rehabilitació de les edificacions destinades a aquests sistemes. Els ingressos
obtinguts per la substitució de la cessió urbanística que estableix l'article
94.3 de la Llei d'urbanisme pel seu equivalent en metàl·lic, s'han de destinar
obligatòriament a l'adquisició d'espais lliures públics de nova creació.
e) A
l'execució d'operacions d'iniciativa pública de conservació, rehabilitació o
millora del patrimoni arquitectònic, de remodelació urbana, o de conservació i
millora del medi rural i natural.
f) Al desenvolupament d'actuacions en
matèria d'habitatge susceptibles de ser protegides d'acord amb els plans
d'habitatge aprovats pel Govern i demés legislació sectorial.
g) Amb caràcter
excepcional, a altres finalitats d'interès social que s'adeqüin a l'article
153.4 de la Llei d'urbanisme i estiguin previstes en els plans
urbanístics.
224.3 [No vigent].
Altres versions d'aquest precepte
Article 225
Transmissió de terrenys o altres béns immobles que integren el
patrimonimunicipal de sòl i d'habitatge
225.1 La transmissió dels béns del patrimoni municipal
de sòl i d'habitatge es realitza, com a regla general, amb caràcter onerós, per
preu igual o superior al resultant a llur valoració, i mitjançant alienació o
permuta previ concurs públic. No obstant, amb caràcter excepcional, la
transmissió pot realitzar-se:
a) De forma gratuïta o per preu inferior al
resultant de la valoració, en els casos i les condicions que preveu l'article
159 de la Llei d'urbanisme.
b) Sense concurs previ, mitjançant alienació o
permuta directes, en els casos i les condicions que preveu l'article 161 de la
Llei d'urbanisme.
225.2 [No vigent].
225.3 Els béns del patrimoni
municipal de sòl i d'habitatge poden ser alienats mitjançant permuta, d'acord
amb el què estableix la legislació aplicable en matèria de patrimoni dels ens
locals i l'apartat 1 d'aquest article.
225.4 La transmissió dels habitatges
de protecció pública se subjecta a la seva normativa específica.
Altres versions d'aquest precepte
Capítol II
Drets de tanteig i retracte
Article 226
Delimitació d'àrees
226.1 La delimitació d'àrees subjectes a l'exercici
dels drets de tanteig i retracte, tant si s'efectua en el planejament urbanístic
com mitjançant el procediment que estableix l'article 113 de la Llei
d'urbanisme, d'acord amb el què preveu l'article 166 d'aquesta Llei,
exigeix:
a) La justificació tant de la necessitat i oportunitat de la mesura
i de les corresponents previsions econòmico-financeres com de l'àmbit delimitat,
que ha de constar en una memòria justificativa.
b) La determinació de les
finques afectades i de llurs persones propietàries, mitjançant una relació dels
béns afectats i de llurs persones propietàries i un plànol de delimitació, a
escala adequada, amb expressió dels carrers, polígons, sectors o finques
afectats.
c) La determinació, respecte a cada àrea, de quina és
l'administració o entitat urbanística especial que pot exercir els drets de
tanteig i retracte.
226.2 En la notificació a les persones propietàries
afectades que preveu l'article 166.1 de la Llei d'urbanisme i en l'anotació en
el Registre de la propietat, ha de constar l'administració o entitat urbanística
especial que pot exercir els drets de tanteig i retracte.
226.3 L'eficàcia de
l'acord de delimitació d'àrees subjectes a l'exercici dels drets de tanteig i
retracte resta condicionada a la pràctica de la corresponent anotació en el
Registre de la propietat.
Article 227
Exercici dels drets de tanteig i retracte
227.1 Les persones propietàries de béns inclosos en la
delimitació d'aquestes àrees han de notificar a l'administració o entitat
titular dels drets de tanteig i retracte, identificada d'acord amb el què
estableix l'article 226.2 d'aquest Reglament, llur decisió d'alienar-los, amb
expressió del preu, forma i terminis de pagament projectats i de les restants
condicions essencials de la transmissió, a efectes del possible exercici del
dret de tanteig durant un termini d'un mes a comptar des del dia següent a la
data en què s'hagi produït la notificació.
227.2 L'ajuntament o l'entitat que
en sigui titular, pot exercir el dret de retracte quan no se li hagi fet la
notificació que disposa l'apartat precedent o quan s'hagués omès qualsevol dels
requisits exigits o resultés inferior el preu efectiu de la transmissió o menys
oneroses les restants condicions d'aquesta.
Aquest dret s'ha d'exercir en el
termini d'un mes, comptat des del dia següent a la data de la notificació de la
transmissió portada a terme, que la persona adquirent ha de fer, en tot cas, a
l'ajuntament mitjançant entrega d'una còpia de l'escriptura pública o document
en què fos formalitzada.
227.3 Els efectes de la notificació per a l'exercici
del dret de tanteig caduquen quan transcorrin quatre mesos des de la data
d'aquesta notificació sense que s'hagi efectuat la transmissió.
La
transmissió realitzada transcorregut aquest termini s'entén efectuada sense
l'esmentada notificació, a efectes de l'exercici del dret de retracte.
Article 228
Pagament i destinació dels béns adquirits en exercici dels drets de
tanteig iretracte
228.1 Quan l'administració exerceix els drets de
tanteig o retracte ha de fer front a l'import total de la transmissió. No
obstant això, quan es tracti d'habitatges sotmesos a un règim de protecció
pública, el preu d'adquisició no pot superar el preu màxim de venda, segons la
normativa aplicable.
228.2 El pagament ha d'efectuar-se d'acord amb la forma
i terminis previstos amb el tercer, segons consti a la notificació que regula
l'article 227.1 d'aquest Reglament.
228.3 Els béns adquirits mitjançant
l'exercici dels drets de tanteig i retracte s'integren automàticament en el
patrimoni públic de sòl i d'habitatge corresponent.
Capítol III
Obligació d'edificar i conseqüències de l'incompliment d'aquesta
obligació
Article 229
Obligació d'edificar
229.1 L'obligació d'edificar s'ha de complir dins dels
terminis previstos pel planejament urbanístic, general o derivat, segons
correspongui.
229.2 El planejament urbanístic ha de concretar l'abast de
l'aplicació dels terminis que fixi, pel que fa a si comprèn, a més dels solars
no edificats encara, també les finques susceptibles de ser immediatament
edificades en què hi hagi construccions paralitzades, ruïnoses, derruïdes o
inadequades a l'indret.
229.3 L'obligació d'edificar comprèn l'obligació de
donar compliment a les ordres d'execució a què es refereix l'article 230.c)
d'aquest Reglament.
Article 230
Declaració de l'incompliment de l'obligació d'edificar
Procedeix la declaració de l'incompliment de
l'obligació d'edificar:
a) En cas que no s'iniciï l'edificació dels solars
subjectes a aquesta obligació dins dels terminis fixats pel planejament.
b)
En cas que no es finalitzi l'edificació dels solars als què es refereix la
lletra a) dins dels terminis fixats per la llicència municipal o per les
pròrrogues acordades.
c) En cas d'incompliment de les ordres d'execució
d'obres que regula l'article 253 d'aquest Reglament, quan aquestes ordres es
refereixen a obres requerides per la seguretat de les persones o per la
protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, d'acord amb l'article 104.1.e)
quart de la Llei d'urbanisme.
Article 231
Procediment per a la declaració de l'incompliment de l'obligació
d'edificar
231.1 L'expedient per a la declaració de l'incompliment
de l'obligació d'edificar s'ha d'incoar d'ofici.
La incoació s'ha de
notificar a les persones propietàries, arrendatàries i ocupants de l'immoble per
d'altres títols, si es coneixen, i a les persones titulars de drets reals i
situacions jurídiques inscrits al Registre de la propietat, amb advertiment dels
efectes que comporta la declaració. L'òrgan competent ha d'interessar del
registrador de la propietat la pràctica d'una nota marginal a la inscripció de
la finca per a fer constar la incoació acordada.
231.2 Instruït el
procediment i abans de redactar-se la proposta de resolució, s'ha de posar de
manifest a la persona propietària i demés persones interessades per un termini
de deu dies per tal que puguin al·legar i presentar els documents i
justificacions que considerin adients.
231.3 La resolució de l'expedient
correspon a l'ajuntament i s'ha de notificar a la persona propietària i a les
demés persones interessades dintre dels quatre mesos següents a la data
d'incoació.
231.4 En cas que la resolució consisteixi en la declaració de
l'incompliment de l'obligació d'edificar, s'ha de practicar la inscripció
corresponent al Registre municipal de solars sense edificar.
Practicada la
inscripció, aquesta s'ha de fer constar al Registre de la propietat mitjançant
una nota marginal, d'acord amb la legislació hipotecària.
231.5 La declaració
de l'incompliment de l'obligació d'edificar dóna lloc a la inscripció de la
finca corresponent en el Registre municipal de solars sense edificar o, si
aquest no ha estat creat, habilita l'administració per a l'aplicació de
l'expropiació forçosa en els termes que regula l'article 104 de la Llei
d'urbanisme.
Article 232
Registre municipal de solars sense edificar
232.1 S'inscriuen al Registre municipal de solars sense
edificar les finques que han estat objecte d'una declaració d''incompliment de
l'obligació d'edificar, d'acord amb el que estableixen els articles 230 i 231
d'aquest Reglament.
232.2 El Registre municipal de solars sense edificar està
a càrrec del secretari o secretària de la corporació i sota la inspecció de
l'alcalde o de l'alcaldessa.
232.3 El Registre municipal ha d'expressar,
respecte de cada finca inscrita, les circumstàncies següents:
a) Data de la
declaració d'incompliment de l'obligació.
b) Dades del Registre de la
propietat, quant a descripció, número de finca, tom, llibre, full, número
d'inscripció, càrregues, gravàmens, situacions jurídiques inscrites al Registre
de la propietat i circumstàncies personals de llurs titulars.
c) Situació,
nom del carrer o plaça i número corresponent i, si escau, nom de la finca.
d)
Referència cadastral de la finca.
e) Llindars actualitzats de la finca, per
referència a carrers, places o vies o bé a d'altres finques confrontants.
f)
Nom, cognoms i domicili de la persona propietària.
g) Qualificació
urbanística de la finca.
h) Edificacions existents, no descrites en la
inscripció registral i usos constatats.
i) Terminis d'edificació imposats pel
planejament urbanístic i pròrrogues acordades, si escau.
j) Persones
arrendatàries i ocupants per d'altres títols dels immobles, si es coneixen o
compareixen a l'expedient.
k) El preu just de la finca, una vegada
determinat.
l) Les dades de les persones adquirents de les finques, per
expropiació o bé per alienació forçosa.
232.4 Les inscripcions al Registre
municipal de solars sense edificar es cancel·len mitjançant la inscripció del
compliment de l'obligació de què es tracti.
232.5 El Registre municipal de
solars sense edificar es porta pels mitjans adients que permetin tenir
constància de l'ordre de les inscripcions i del seu contingut. Cal procedir a
l'arxiu dels documents que donin lloc als assentaments o anotacions.
La
diligència d'obertura l'autoritza el secretari o secretària de la corporació,
mitjançant la seva signatura, amb el vist-i-plau de l'alcalde o
alcaldessa.
El secretari o secretària també autoritza cadascun dels
assentaments o anotacions al Registre.
232.6 El Registre és públic i tothom
té dret a examinar-lo i a obtenir certificació del seu contingut.
Article 233
Efectes de la inscripció d'una finca en el Registre municipal de solars
senseedificar
233.1 La inscripció d'una finca en el Registre
municipal de solars sense edificar comporta la iniciació de l'expedient per a la
determinació del preu just, als efectes de la seva expropiació o alienació
forçosa.
233.2 En el cas que s'acordi l'expropiació forçosa, en poden ser
beneficiaris o beneficiàries l'administració actuant o bé, si escau, la persona
titular de la gestió urbanística integrada en les modalitats de compensació per
concertació o cooperació, o bé la junta de compensació.
Si s'aplica
l'alienació forçosa, la subhasta s'ha d'ajustar a la normativa sobre
contractació de les administracions públiques aplicable.
233.3 Les garanties
exigides per l'article 176 de la Llei d'urbanisme s'han de prestar per una
quantia del 25% del pressupost de les obres d'edificació, si es tracta de la
persona propietària, o bé del 12% d'aquell si es tracta de la persona
adjudicatària de la subhasta o de la beneficiària de l'expropiació.
La
constitució de les garanties s'ha de fer per mitjà d'alguna de les formes
admeses per la legislació en matèria de contractes de les administracions
públiques.
L'incompliment d'obligacions comporta la pèrdua de la garantia
constituïda.
233.4 Les despeses de les inscripcions i anotacions practicades
al Registre de solars corren a càrrec de les persones propietàries i seran
deduïdes del preu just, en el moment de fer-se efectiu aquest.
233.5 Als
efectes de l'exercici del dret de recuperació que estableix l'article 174.1 de
la Llei d'urbanisme, s'ha de notificar al propietari o propietària anterior o bé
als seus causahavents, la declaració d'incompliment de l'obligació d'edificar
per part de la persona adquirent per subhasta o bé per expropiació.
233.6 La
persona propietària, per tal de procedir a l'edificació durant el termini de
suspensió que preveu l'article 171.3 de la Llei d'urbanisme, ha de dipositar la
fiança establerta per l'apartat 3 d'aquest article i ha d'obtenir la llicència
corresponent.
Si la llicència anteriorment atorgada estigués en vigor, per a
iniciar les obres n'hi ha prou amb la comunicació per escrit a l'ajuntament de
l'inici de les obres, acompanyada de la garantia esmentada.
Títol setè
De la intervenció en l'edificació i l'ús del sòl i del subsòl
Capítol I
Llicències i parcel·lacions urbanístiques
Secció primera
Llicències urbanístiques
Article 234
Actes subjectes a llicència
234.1 Estan subjectes a llicència urbanística prèvia
els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl, d'edificació, de
construcció o d'enderrocament d'obres a què fa referència l'article 179 de la
Llei d'urbanisme. Si aquests actes es porten a terme en terrenys de domini
públic, requereixen també llicència urbanística, sens perjudici del què
estableixi la legislació sectorial.
234.2 L'exigència de llicència
urbanística s'estableix sens perjudici de les autoritzacions o concessions que
sigui pertinent atorgar per part de l'ens titular del domini públic. La manca
d'autorització o concessió, o la seva denegació, impedeix d'obtenir la llicència
i a l'òrgan competent d'atorgar-la.
Article 235
Atorgament de les llicències urbanístiques
Les llicències s'atorguen d'acord amb les previsions de
la legislació i el planejament urbanístic vigents en el moment de la seva
resolució, o en la data en què s'entenen produïts els efectes de la manca de
resolució expressa de la sol·licitud.
Article 236
Exigència de llicència per la contractació de subministraments i
serveis
236.1 Les empreses o entitats prestadores dels serveis
d'aigua, d'energia elèctrica, de gas, de telecomunicacions i d'altres serveis
urbans no poden efectuar els subministraments provisionals per a l'execució
d'actes d'ús o transformació del sòl que no hagin obtingut prèviament la
llicència corresponent, llevat que es tracti de l'execució d'obres
d'urbanització previstes en plans urbanístics o projectes d'urbanització, segons
s'escaigui. En el cas d'actes d'ús o transformació del sòl autoritzats per
llicència, la durada del contracte de serveis no pot ser superior al termini
màxim establert en la llicència per a la finalització de les obres, llevat que
s'acrediti la concessió de la pròrroga corresponent.
236.2 [No vigent]
Altres versions d'aquest precepte
Secció segona
Llicències d'edificació condicionades a l'execució simultània d'obres
d'urbanització
Article 237
Simultaneïtat de les obres d'urbanització i les d'edificació
237.1 En el cas de terrenys inclosos en polígons
d'actuació urbanística, l'execució simultània de les obres d'edificació i
urbanització o reurbanització, mitjançant l'atorgament de la corresponent
llicència d'edificació abans d'assolir la parcel·la la condició de solar, es pot
autoritzar quan concorren tots els requisits següents:
a) Que l'aprovació
definitiva del projecte de reparcel·lació sigui ferma, o bé, si la
reparcel·lació és innecessària, que s'hagi formalitzat la cessió obligatòria i
gratuïta de terrenys.
b) Que estiguin executades les obres d'urbanització
bàsiques que defineix l'article 70.2 de la Llei d'urbanisme, llevat que
l'ajuntament autoritzi la simultaneïtat d'aquestes obres d'urbanització i de les
d'edificació, si són compatibles, amb l'audiència prèvia de l'administració
actuant, si escau.
c) Que la persona interessada es comprometi per escrit en
el moment de demanar la llicència a no utilitzar l'edificació fins a l'acabament
de les obres d'urbanització que atorguin als terrenys la condició de solars,
d'acord amb el que estableix l'article 29.a) de la Llei d'urbanisme, així com a
fer constar aquest compromís tant en les transmissions de la propietat com en
les cessions de l'ús de tota l'edificació o de parts d'aquesta, condicionant-les
a la subrogació per part de la persona adquirent o cessionària.
d) Que la
persona interessada presti fiança per a garantir l'execució simultània de les
obres d'urbanització que li corresponguin i les d'edificació, en qualsevol de
les formes admeses per la legislació de contractació de les administracions
públiques i en una quantia mínima del 12% del pressupost de les obres
d'urbanització que correspongui a les finques objecte
d'edificació.
L'ajuntament pot exigir que es garanteixi fins al 100% del
pressupost d'aquestes obres. Aquesta fiança no inclou la que pot ser exigida per
garantir la reposició d'obres d'urbanització ja executades.
237.2 Quan es
tracti de terrenys en sòl urbà consolidat als quals manqui completar o acabar la
urbanització per assolir la condició de solars, es pot autoritzar l'execució
simultània de les obres d'edificació i d'urbanització, amb aplicació del què
estableix l'apartat 1 d'aquest article, paràgrafs a), c) i d), si és possible
l'execució aïllada de la urbanització pendent.
237.3 Els compromisos assumits
per la persona interessada en la simultaneïtat d'execució de les obres
d'urbanització i d'edificació han de constar com a condicions de la llicència
d'edificació que s'atorgui, referides a la finca registral que en sigui
l'objecte.
Les condicions imposades en la llicència d'edificació sobre finca
registral determinada s'han de fer constar en el Registre de la propietat,
d'acord amb la normativa aplicable.
L'executivitat de la llicència
d'edificació resta condicionada a que s'acrediti la constància d'aquestes
condicions en el Registre de la propietat.
237.4 L'atorgament de la llicència
de primera ocupació requereix el compliment dels compromisos assumits. La nota
marginal del Registre de la propietat a què es refereix l'apartat 3 es pot
cancel·lar en virtut de la certificació administrativa de l'atorgament de la
llicència de primera ocupació.
237.5 L'incompliment d'aquests compromisos
comporta la pèrdua de la fiança constituïda i fonamenta, si escau, l'adopció de
les mesures adients per impedir els usos de l'edificació, fins a l'adequació de
les obres a les condicions de la llicència d'edificació, sense perjudici de
l'execució subsidiària i de la declaració d'incompliment de l'obligació
d'urbanitzar.
Secció tercera
Llicència urbanística per a la constitució i modificació d'un règim
depropietat horitzontal simple o complexa
Article 238
Subjecció a llicència urbanística de la constitució i modificació d'un
règim de propietat horitzontal simple o complexa
Estan subjectes a prèvia llicència urbanística totes
les operacions previstes a l'article 179.2.r) de la Llei d'urbanisme,
consistents en la divisió en propietat horitzontal simple o complexa, llevat que
aquesta divisió es produeixi en virtut de l'aprovació definitiva d'un projecte
de reparcel·lació, d'acord amb l'article 143 d'aquest Reglament, o llevat que la
determinació del nombre d'habitatges, d'establiments o d'altres elements o del
seu increment estigui establerta en la llicència d'obres corresponent. A aquests
efectes, s'entén per establiments els locals comercials i els industrials. Les
places d'aparcament i els trasters no es consideren establiments, llevat del cas
que el planejament urbanístic reguli llur nombre o dimensió.
Article 239
Documents i atorgament
239.1 Les sol·licituds de llicència urbanística, en els
supòsits que regula l'article 238 d'aquest Reglament, s'han de presentar amb un
projecte, el qual ha de constar dels documents següents:
a) La memòria
justificativa de l'adequació del nombre d'habitatges, establiments o elements
proposats a les determinacions del planejament aplicable i, en el cas
d'habitatges, del compliment dels requisits mínims d'habitabilitat per a segona
ocupació.
b) Els plànols necessaris, a escala adequada, per deixar constància
del nombre d'habitatges, establiments o elements, i de llur superfície i ús
urbanístic.
c) Nota simple o certificació del Registre de la propietat on
consti la descripció de la finca o edificació.
d) La proforma de l'escriptura
pública de divisió horitzontal simple o complexa.
239.2 L'acord municipal que
atorgui la llicència ha d'incorporar una còpia certificada del plànol a què fa
referència l'apartat anterior.
Article 240
Termini de resolució
El termini per a resoldre sobre l'atorgament de la
llicència de divisió en propietat horitzontal simple o complexa és d'un mes. Si
transcorre aquest termini sense que l'òrgan competent hagi adoptat i notificat
la corresponent resolució, la llicència s'entén atorgada per silenci
administratiu.
Secció quarta
Parcel·lacions urbanístiques
Article 241
Fiscalització prèvia dels actes de parcel·lació
241.1 S'ha de sotmetre a la fiscalització prèvia
municipal tota divisió o segregació simultània o successiva de terrenys en un o
més lots, i també les operacions a les què fa referència l'article 183.1,
lletres b) i c) de la Llei d'urbanisme, excepte en els casos que estableix
l'article 244 d'aquest Reglament.
241.2 Les operacions a què es refereix
l'apartat anterior se subjecten a llicència de parcel·lació, o bé han de ser
objecte de declaració d'innecessarietat de la llicència per part de l'òrgan
municipal competent per a atorgar-la, d'acord amb el que estableixen els
articles següents.
Article 242
Actes subjectes a llicència de parcel·lació
242.1 Estan subjectes a prèvia llicència de
parcel·lació totes les operacions previstes a l'article 183.1 de la Llei
d'urbanisme que facilitin, o tinguin per finalitat, la construcció
d'edificacions o d'instal·lacions per destinar-les a usos urbans. S'inclouen en
aquestes operacions la constitució o modificació del règim de propietat
horitzontal per parcel·les.
242.2 També cal l'obtenció de llicència de
parcel·lació quan es pretengui una nova divisió o segregació de finques
resultants d'una reparcel·lació, excepte en aquells casos en els que la
descripció de la finca resultant hagi previst la possibilitat de la divisió o
segregació pretesa.
Article 243
Actes que se sotmeten a declaració d'innecessarietat de llicència de
parcel·lació
243.1 L'òrgan municipal competent per a l'atorgament de
llicències urbanístiques ha d'adoptar l'acord de declaració d'innecessarietat de
la llicència de parcel·lació en relació amb els actes a què fa referència
l'article 241.1 d'aquest Reglament quan no es produeix parcel·lació urbanística
per concórrer les circumstàncies següents:
a) Quan la divisió o segregació de
terrenys és conseqüència de l'aplicació de la normativa sectorial agrària o
forestal.
b) Quan es pretén una nova divisió o segregació de finques
resultants d'una reparcel·lació, en aquells casos en les que la descripció de la
finca resultant preveu expressament aquesta possibilitat.
c) Quan la
segregació es refereix a la part o parts de la finca subjectes a expropiació o
reparcel·lació pendents d'executar.
d) Quan la segregació té per objecte
agrupar la finca segregada a una finca confinant, sempre que la segregació i
l'agrupació tinguin lloc en la mateixa operació i així ho exigeixi la declaració
d'innecessarietat de la llicència.
243.2 En el cas de divisió o segregació de
terrenys en aplicació de la normativa sectorial agrària o forestal, l'adopció de
l'acord d'innecessarietat de llicència de parcel·lació no eximeix de l'obligació
d'obtenir les autoritzacions que exigeix aquesta normativa.
Article 244
Actes de parcel·lació no sotmesos a fiscalització prèvia
No cal llicència de parcel·lació ni declaració
d'innecessarietat si la segregació o divisió successiva o simultània de terrenys
es produeix:
a) Per causa d'expropiació forçosa, d'acord amb la legislació
aplicable.
b) Com a conseqüència de l'aprovació definitiva d'un projecte de
reparcel·lació. El projecte de reparcel·lació empara també la segregació de
finques incloses parcialment en el seu àmbit, fins i tot quan la finca matriu
situada fora del perímetre del polígon no compleixi amb la dimensió mínima
exigida.
c) Amb l'objecte de procedir a la cessió de terrenys destinats a la
xarxa viària en el cas previst en els articles 40.3.a) i 124.1 d'aquest
Reglament.
Article 245
Presumpció de parcel·lació urbanística
Es presumeix que hi ha parcel·lació urbanística, als
efectes del que estableixen els articles 205.a) i d); 206.a), b) i f), i 207.a)
de la Llei d'urbanisme, quan es porta a terme qualsevol acte de divisió o
segregació simultània o successiva de terrenys sense la prèvia acreditació de
l'obtenció de llicència de parcel·lació o de la declaració de la seva
innecessarietat.
Article 246
Llicència de parcel·lació: documents i atorgament
246.1 Les sol·licituds de llicència de parcel·lació
urbanística, en els supòsits de l'apartat a) de l'article 183.1 de la Llei
d'urbanisme, s'han de presentar amb un projecte, el qual ha de constar dels
documents següents:
a) La memòria justificativa de l'adequació de la
parcel·lació proposada a les determinacions del planejament aplicable, d'acord
amb el què estableix l'article 188 de la Llei d'urbanisme.
b) El plànol
parcel·lari, a escala adequada, amb indicació de les parcel·les indivisibles, la
qualificació urbanística dels lots i els terrenys destinats o reservats per a
sistemes generals o locals.
Quan el planejament en vigor incorpori el plànol
parcel·lari, la còpia certificada d'aquest, més les dades i les indicacions
necessàries, pot substituir el document a què es refereix el paràgraf
anterior.
246.2 En els supòsits dels apartats b) i c) de l'article 183.1 de
la Llei d'urbanisme, entre els quals s'inclou la constitució o modificació del
règim de propietat horitzontal per parcel·les, la sol·licitud s'ha d'acompanyar
d'una memòria que justifiqui l'adequació de les dimensions dels terrenys objecte
dels drets d'utilització exclusiva a les determinacions del planejament
urbanístic, i també de plànol parcel·lari que ho reflecteixi.
246.3 L'acord
municipal que atorgui la llicència de parcel·lació ha d'incorporar una còpia
certificada del plànol parcel·lari.
Article 247
Sol·licitud de declaració d'innecessarietat de la llicència de
parcel·lació urbanística
La sol·licitud de declaració d'innecessarietat de la
llicència de parcel·lació urbanística s'ha d'acompanyar dels següents
documents:
a) Memòria en la que s'han de justificar les finalitats i
objectius que es pretenen assolir i l'adequació de les operacions i els usos a
les determinacions del planejament, i també, si escau, l'adequació de l'operació
a les determinacions de la legislació que estableix les unitats mínimes de
conreu o de producció forestal.
b) El plànol parcel·lari ha d'expressar els
usos previstos sobre les parcel·les o lots.
Article 248
Termini de resolució dels procediments de fiscalització dels actes de
parcel·lació
El termini per a resoldre sobre l'atorgament de la
llicència de parcel·lació o sobre la declaració d'innecessarietat d'aquesta
llicència és d'un mes. Si transcorre aquest termini sense que l'òrgan competent
hagi adoptat i notificat la corresponent resolució, la llicència o la declaració
d'innecessarietat s'entenen atorgades per silenci administratiu.
Secció cinquena
Formalització i inscripció registral d'actes subjectes a prèvia
llicència urbanística
Article 249
Requisits per atorgar escriptures d'actes de parcel·lació subjectes a
fiscalització prèvia i de constitució o modificació de règims de propietat
horitzontal simples o complexes, i per inscriure-les al Registre de la
propietat